EL DÈFICIT FISCAL DE L'INCOMPETÈNCIA ESPANYOLA

He rebut bastants emails dubtant de que la xifra que jo atorgo al dèficit fiscal atribuïble a l’incompetència pugui ser de 1.000 milions any. Dons anem a raonar-ho:

DEFICIT PER INCOMPETENCIA
El tram de l’AVE acabat i sense servei que cada any l’Estat ha de pagar una indemnització per no tenir-lo en servei : 80 m€/any.

DEFICIT PER CONTROL D’OBRA I PRESSUPOSTARI A DISTANCIA
Tots els alcaldes han escoltat algun cop les frases :“si esto tiene que ser así, hemos de parar la obra” , o be, “a ver si vienen los ingenieros del Ministerio de Madrid y lo resuelven”. Tot això evidentment influeix en la productivitat i el l'acompliment dels terminis.
L’exemple mes clar es la variant de Vallirana, una obra pressupostada en 49,4 M€, i que ara diuen que costarà 121,60 M€ (ja vorem quin serà el cost final). I tot perquè no van fer estudis geològics, i quan van començar a foradar s’adonaren que el subsòl de Vallirana es ple de túnels d’antigues mines, i es clar, desprès de lo del Carmel, no volen que s’enfonses un poble sencer. Això si, si un cop començada l'obra s'adonen que s'ha de fer un mur de contenció per a menjar-se els jardins d'uns quants veins, o la paga l'ajuntament, o paren l'obra perque "no tienen presupuesto". La prepotencia del MOPU sempre per davant.
Qualsevol pagès de Vallirana els hagués explicat lo de les mines, però clar, Madrid es Madrid, i ara, tants anys desprès de fer les expropiacions, no poden canviar el trajecte pensat per Madrid. ( i que gracies a l’informació privilegiada va enriquir a mes d’un polític forà, o sigui com sempre, i els de sempre)

DEFICITS PER INTERESOS POLITICS PARTICULARS:
Es una política corrent dels nostres governants socialistes, quan una obra l’ha de pagar l’Estat, aprofitar que son “amics” o que son “enemics” per a demanar collonades que entorpeixen i encareixen l’obra, i com la millor manera de fer-ho veure es posar exemples aquí van uns quants:
1_ El Mercat de Santa Caterina era edificat sobre els ciments del convent dominicà . Al netejar el solar apareixeren les restes del convent, del S XIII. Com l’obra la pagava l’Ajuntament ho van fotre tot malbé, i au, a córrer que hem de fer un pàrking. En canvi al Born, l’obra la paga l’Estat, també apareixen restes, d’un barri pobre del XVIII, i com la obra l’ha de pagar l’Estat, aquelles restes son mes importants que les del S XIII, que només era un convent, el mes gran convent de Barcelona, però sense cap importància històrica. Situació actual : El Born encara esta parat i la nova biblioteca la podrien haver fet als terrenys de l’antiga estació de Rodalies i ja estaria acabada i en funcionament. ( no he trobat a internet el diferencial de cost ).

2_ El túnel de la Sagrada Família, costa teòricament 100 milions d’euros mes pel carrer Mallorca que pel carrer València. Ja vorem quina serà la diferencia quan acabin, això si no prenen mal, perquè qualsevol que miri un plànol antic de la zona sap que existeixen tres rierols ara soterrats i semi-canalitzats que travessen el carrer Mallorca entre Marina i Cartagena, cosa que fa molt difícil edificar varies plantes de pàrking en aquella zona quan es fa un edifici d’habitatges.

3 _ Si el traçat de l’AVE el pagués Catalunya i no depengués de ningú mes, s’haurien fet tantes estacions per complaure els taifes de la PseCta del Baix Llobregat? (alguna sense concurs públic), s’hagués fet travessar Barcelona, o haguéssim fet una estació a Molins de Rei, un altra a Montcada, i uns grans pàrkings i allargar el metro fins les dues estacions i s'ha acabat?. La diferencia entre un cost o l’altre es brutal, i al pas que van, quan acabin l’obra, els trens ja volaran.

EXCES DE COST PER RETRÀS EN L’ADJUDICACIÓ:
Com el MOPU no compleix mai els seus plaços d’adjudicació, i les obres es fan malament i tard, acaben costant sempre molt mes del pressupostat. Però això no es cap problema, la diferencia també va als nostres comptes.
El president de la patronal catalana Joan Rosell va afirmar que degut al retràs en l’adjudicació de les obres del MOPU ( només fan el 73,30 % de les obres adjudicades) de cada quatre anys, hi ha un en blanc.
Dons no, la cosa es molt mes bestia, si tinguesim en compte els interesos al 3% serien un 30,39% i no un 26,70%, i agafant com a model 100 l’obra publica licitada l’any 2007 que fou de 2125,80 M€, el cost dels interesos es de 89,90 M€ /any. Això nomès els diners que no gasten.

Els que gasten per fer les obres tard i malament es incalculable.( de moment).


Conclusió: Tot això s'evitaria simplement si l'Estat transferis els diners i la Generalitat s'encarreguès d'executar les obres



Com podeu comprovar, el dèficit fiscal atribuïble a l’incompetència de Madrid ( i dels seus socis de casa nostra) es molt semblat als 1.000 milions que jo deia.

CONTRA LES VEGUERIES

Els “nostres” partits, amb motiu de la llei electoral, pretenen crear una nova “entitat territorial” que suposi l’agrupació de varies comarques.


Copio de wikipedia : “El veguer reial, que assumia responsabilitats judicials i de representació, era ajudat en les seues funcions per sotsveguers. Les vegueries eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pròpia Generalitat i els poders municipals".


O sigui que, un cop mes, ressuscitem unes figures que eren alienes a la voluntat popular (com els mossos d’esquadra, que foren creats pels botiflers per a perseguir patriotes), i que al contrari, servien per a controlar la gent i fiscalitzar la Generalitat, en representació del sr Rei.


No tindria res a dir si qui crees això fos el sr Rei, estaria en el seu dret Constitucional, però que ho vulguin crear els politics de la Generalitat de Dalt, desprès de les experiències dels Consells Comarcals, em fa pensar que nomes es una excusa per a crear cadires per als alliberats dels partits. (Un nou càrrec per la senyora presidenta ).


En l’era de l’informàtica, jo crec que ens sobren tantes administracions, amb la Generalitat i els Ajuntaments (Madrid i Brucel•les) ja en tenim prou i me’n sobra una encara, i totes les altres administracions: Delegat del Govern (central), Delegats (provincials) de la Generalitat, Diputacions provincials, Consells Comarcals, Entitats Metropolitanes, Vegueries, etc haurien de desaparèixer dons nomes serveixen per a col•locar amiguets i gent inútil.


Totes aquestes administracions nomes afegeixen sectarisme, com per exemple a Vallirana on no ens volen a la Entitat Metropolitana perquè no tenim alcalde de la PseCta, i per tant paguem la recollida d’escombreries i altres serveis mes cars que al poble del costat que si ho es..


Un Consell Comarcal, amb tenir la seu a l’Ajuntament al cap de comarca i de president al alcalde d’aquest, ja seria suficient. Que es reuneixin els cops que vulguin, que ja cobren un sou, però ni un duro de mes, que els temps no estan per a llençar tants calers.


Però el cas de la Vegueria es mes greu. Els “nostres” politics pretenen que un cop creades les Vegueries, l’Estat modifiqui la administració provincial i l’adapti a les noves vegueries. Nosaltres les anomenarem vegueries, Madrid les anomenarà províncies, i tots contents, i res no haurà canviat, a Matrix.

som el doble que ells

en Fer a l'Avui sempre al servei de la Psoecta

El qui fou cap de premsa de l'analfabet Montilla, i conegut per amenaçar periodistes, Toni Bolaño, ha dit que troba mediocre el resultat dels referèndums. És una opinió com una altra.

Jo també voldria dir la meva. opinió El que jo trobo mediocre és el franquisme que ens va dur a Catalunya tota aquesta colla de quinquis com el Montilla, el Zaragoza i el Bolaño.
El que jo trobo mediocre és que aquesta gentola, en lloc de reconèixer i agrair els valors de la nació d'acollida s'hagin dedicat a actuar per dret de conquesta, amb un reguitzell de desconsideracions cap a Catalunya impròpies de qui es moria de gana a Espanya i va venir aquí a fer el funcionari.
El que jo trobo mediocre és que Bolaño amenaci periodistes, que Montilla sigui un analfabet i que Zaragoza sigui un quinqui.
El que jo trobo mediocre és que gent que no ha guanyat les eleccions accepti la presidència d'una nació. El que jo trobo mediocre és que duguin tota una vida vivint dels catalans i que es comportin com minyones del PSOE.
El que jo trobo mediocre és que el partit que governa la Generalitat estigui en contra de la llibertat.
Només estan en contra de la llibertat els ocupants, els segrestadors, els violadros i d'altres criminals. Toni Bolaño fou un insult a la democràcia i és una vergonya que ara es dediqui a l'ofici que ell mateix va mirar de mutilar.
Que un com Montilla hagi arribat a president de la Generalitat degrada Catalunya i diu molt poc dels catalans. La cosa de Zaragoza jo la jutjaria amb tribunal popular. Prohibides les navalles entre els membres del jurat.


El tant per cent del cens total que va votar socialista a les darreres eleccions va ser del 15,7%. I el tant per cent també del cens total que van anar a votar diumenge va ser pràcticament de un 30 per cent.

Bé, som el doble.

Aquest quinqui atroç del Bolaño deia que els resultats dels referèndums foren mediocres però no tenen ni la meitat del nostre percentatge: i fins i tot perdent les eleccions van acceptar de ser presidents de la Generalitat.
Se n'ha de tenir, de barra.



Potser algun convergent, escoltant el Bolaño o qualsevol quinqui de la tropa, s'ho ha cregut i s'ha desmoralitzat. El convergent sol tenir una autoestima molt baixa. No és que sigui estrany, perquè l'aparell propagandístic del partit socialista funciona dia i nit per tal d'aconseguir aquest propòsit i per fer passar els socialistes per persones respectables, que ja és gros. El Periódico, el Cuní, la Terribas, etcètera.
 Tot i així, hauríem de ser una mica més forts, hauríem de concentrar-nos més i no deixar-nos distreure pels brams de la xusma i pels seus diaris de minyona. Hauríem de tensar una mica més la corda perquè la guerra serà llarga i dura.



Ara, per exemple, Montilla deixa caure de tant en tant que potser convocarà eleccions un dia feiner. I ja tenim no sé quants convergents tremolant. No hem de tremolar. No hauríem de tremolar. Hauríem d'explicar amb total claredat l'astronòmica xifra de diners que tot això costaria, per les hores que cada empresa haurà de pagar als seus treballadors perquè vagin a votar. Davant de la propaganda, la veritat.

I hauríem de dir també que és un mite que els treballadors votin sociata. Sobretot els treballadors intel·ligents, que són capaços d'entendre per quina situació travessa la nació i què ens cal per millorar. Aquests socialistes, qui s'han cregut que són? Ni la seva famosa gestió era veritat i han resultat ser un desastre, ni tenen cap dret a parlar en nom dels treballadors, que no tots, ni de bon tros, són tan estúpids per creure que els sindicats els solucionaran els problemes i que no tots, tampoc, tenen la limitació mental d'arribar a creure que un analfabet inútil com Montilla els pot ajudar a millorar.

Si volen convocar eleccions en un dia feiner, que la nació sàpiga la quantitat de diners que inútilment es perdran, i en temps de crisi, perquè el quinqui en cap creu que això li pot suposar uns millors resultats electorals. Creença falsa. Que ho facin i veuran. Dimecres, dijous o diumenge. Dilluns, divendres o dimarts. Que convoquin eleccions quan els doni la gana. Els esborrarem de la capa de la terra molt més d'hora que tard.


Salvador Sostres
Dijous, 17 de desembre de 2009
http://www.salvadorsostres.com/




NO US DEIXEU ENGANYAR.

CATALUNYA, cens electoral : 5.212.444
votants : 2.959.027 (56,77% de participació)
CiU 935.756 vots, 31,5% dels vots emesos, 17,95 % sobre el cens.
PSoEcta : 796.173, 26,8% dels vots emesos, 15,27 % sobre el cens.
Erc : 416.355 vots, 14,0% dels vots emesos, 7,99 % sobre el cens.
PP: 316.222 vots, 10,7% dels vots emesos, 6,07 % sobre el cens.
ICV 282.693 vots, 9,5% dels vots emesos,  5,42 % sobre el cens, 
C's : 89.840,  3,0% dels vots emesos, 1,72 % sobre el cens.

CONSULTA 13-D, Cens de Votants 696.883
votants : 190.360, (27,32% de participació)
vots SI: 169.858,  95,21% dels vots emesos,  24,37 % sobre el cens.
vots NO: 5.746, 3,22% dels vots emesos, 0,82 % sobre el cens.



NOTES:
1.- Percentatge d'electors (sobre cens electoral) que va treure el PSC = 15,27%

2.- PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 un 28,68%.
3.- Si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,94% del cens.
4.- Percentatge que obtindria el PP sobre el cens electoral i guanyaria quasi per majoria absoluta, el 24%
5.- Si al cens no s'haguesin inclos els inmingrants, que han tingut una abstenció del 82% els resultats serien millors.

LÍDERS MUNDIALS EN BATALLES PERDUDES : ESPANYA ENS ROBA MOLT MES DEL QUE ENS DIUEN.

FRACASSOS, PROBLEMES I SOLUCIONS

Fa 500 anys que fem les mateixes bestieses i no n’ aprenem. Al S XV ens varem emmerdar en una discussió familiar entre el rei i el príncep que no ens anava ni ens venia, i varem passar en pocs anys d'un Ferran Trastàmara, qui malgrat que no el volíem, va reformar, modernitzar i omplir de contingut una Generalitat fins aleshores al servei del rei, en una institució quasi democràtica, a un rei Ferran II que va ser el millor rei de Castella, però tenia la lògica recança envers els catalans dons de petit havia vist com la Generalitat bombardejava Girona perquè ell era dins.


Si el nou imperi hispànic no s’articulà al voltant de Catalunya va ser culpa dels catalans, perquè el 1460, amb la política internacional de Joan II, teníem tots els trumfos per aconseguir-ho.


Desprès vingueren les guerres de 1640, les de 1714, les carlines i fins Franco hem estat fent l’idiota, en totes. Si hi ha alguna cosa que cal admirar dels bascos es que ells sempre han tingut gent als dos bàndols, i els seus, dels dos bàndols, sempre han tingut un primer objectiu, defensar els seus Furs. Fixeu-vos si no en la ultima votació per a blindar el finançament basc, on fins i tot el PP basc ha votat a favor.



Nosaltres en canvi, volent cobrar impostos al Rei (Fiveller) defensant prínceps il•luminats (Carles de Viana), cessant un rei sense tenir alternatives clares i anant fent el ridícul per Europa buscant substituts (guerra contra Joan II), refusant una Unió d’armes que a la practica ja existia en comptes de negociar-la (Olivares) traient altres beneficis, lluitant contra el primer rei que havia jurat les nostres Constitucions en molts anys (Felip IV) perquè uns quants cavallers vigatans havien fet un pacte particular amb un lord anglès a esquenes de la nostra Generalitat, emmerdant-nos en lluites dinàstiques espanyoles que ens anaven ni ens venien (guerres carlines), o be pretenent combatre amb armes antigues i amb quatre arreplegats a un exercit copista, afavorint així als radicals del color contrari (espanyol per suposat), en comptes de rendir-nos a l’evidencia, i guardar forces per a crear una sublevació quan haguéssim tingut, igual que la resta d’Europa, l’ajut americà, i desprès el seu pla Marshall.
 Portem 500 anys fent l’idiota, sense una estratègia de país, i només fent “espectacles” que no porten enlloc, o be, porten a un nou fracàs, i per tant, a desmobilitzar una altra generació de catalans.



Recordeu nomes quants cops en aquets últims trenta anys hem hagut de “defensar la llengua”. A cada “manifiesto”, havíem de remoure les pròpies consciencies, mobilitzar-nos, manifestar-nos, etc , tot per un “manifiesto” de quatre gats idiotes. I, de mentres ens seguien foten els calers. L’artificial debat de la llengua s’ha convertit en la permanent maniobra de distracció de l’espanyolisme, i nosaltres a caure de quatre grapes, en comptes de denunciar la realitat : ens esteu robant 18.000 M€ l’any.!
                   
Un altra manera de tenir-nos entretinguts ha estat la manera de fer les lleis que te Espanya, i nosaltres sempre volent arranjar les seves lleis. Una llei espanyola triga des de que es comença a parlar d’ella fins que entra en vigor un mínim de sis mesos. Primer el govern llença globus sonda a la premsa, nosaltres ens escandalitzem, negociem, transigint, rebaixant-nos, i al final surt una merda de llei, que de vegades penso si no es molt pitjor del que en inici pretenien els espanyols, de lo mal negociadors que son “els nostres”. I de mentres passa tot això, la nostra premsa te amb que omplir els diaris ( com si fossin el Sport) i fer veure que tots estem molt pendents de la seva discussió. Els parlamentaris catalans a Madrid haurien de tenir només un objectiu, que al final de tota llei espanyola digues “Aquesta llei no val a Catalunya, lloc on prevalen les seves Constitucions i les lleis del seu Parlament”, i que facin el que vulguin, que lo important no son les lleis sinó els diners. Ens estan robant 18.000 M€ l’any.!                   

L’exemple mes potent d’aquesta manera de fer es precisament l’Estatut. Una llei espanyola plena de tonteries i suposats drets socials que res tenen a veure amb un Estatut on l’únic important es com es reparteix la sobirania, res mes. Donam la sobirania, donam els meus calers, i la resta ja m’espavilaré.

Ja tenia raó en Tarradellas que no es podia perdre el temps amb Estatuts, i que hagués estat molt millor pel país que ens cedissin tots els diners de les inversions en infraestructures en proporció a la nostra contribució impositiva, que quedar-nos precisament amb les dues competències mes deficitàries: la sanitat i l’educació, sempre amb diferencies degut a que Espanya no paga per nombre de targes del ICS, sinó pel cens oficial i antic. Si això s’hagués fet així, els dèficits de l’educació i la sanitat se’ls hagués menjat Madrid, i avui en dia tindríem unes infraestructures europees que ens permetrien sortir de la crisi econòmica com als europeus. I la educació i la sanitat no podria ser molt pitjor del que ara ja es, com demostren per exemple els estudis comparatius del nivell educatiu europeu.
 Ara estem empantanegats en un altre “xou”, el de les consultes populars. Aquestes consultes poden anar be per a pujar la moral al principi, però parteixen de bases falses, i porten a un final conegut. La base falsa es deixar votar estrangers i menors de 18 anys, una trampeta innecessària. I el final conegut es que tots sabem fa anys que tota Catalunya votarà a favor excepte Barcelona on hi haurà empat, i el cinturó industrial de Barcelona on, o be perdrem, o be la participació serà tant minoritària que invalidarà la consulta. I tots sabem que el 70% de la població es a Barcelona i voltants, i tots sabem que el resultat final serà un NO. Aleshores per a que cremar i desmotivar una nova generació de catalans?
No guanyarem mai democràticament, i tots ho sabem.! Aleshores perquè ens auto enganyem?
Potser es perquè, al igual que el “editorial conjunt” les consultes son vistes pels partits catalans com un mode de pressió a Madrid per a que no ens retallin, un cop mes, l’Estatut de merda, dons tots ells saben (com tots sabem) que quan les consultes arribin a Corneyà, a Castefa o a Santako el sucre es desfarà. I mentres estem entretinguts amb les consultes, tornem a oblidar-nos de l’únic important: Espanya ens roba.!

             

I cada cop que sembla que l’idea independentista sura, surten els “federalistes”. Ai carai, i aquets federalistes on son amagats entre febre i febre? Aquets comunistes disfressats d’ecologistes, aquets espanyolistes (abans deien centralisme democràtic) defensors del federalisme, que han fet pel federalisme aquets últims 34 anys?, que han fet pel federalisme aquets últims 150 anys?. Res. Com deia el “federalista” Solé Tura:”si el PSUC ha de portar la bandera monàrquica a Catalunya, la portarà”.

Apart d’això: de que serveix ser tant federalistes si els espanyols no ho son. El federalisme es una dona maltractada que fuig del maltractador i desprès aquest li ofereix diners per tenir relacions. Espanya ens roba i els "nostres" ens enganyen.!
    
Fa anys que quatre gats diem que el gran argument son els diners. Ni lleis, ni drets, ni idioma, els diners. Amb els diners fas les lleis a força de fets, amb els diners t’agafes els drets que necessites, amb els diners pots defensar l’ idioma i imposar-lo a cops de talonari fins i tot a les majors americanes del cinema.

Si vols crear independentistes tingues els diners, no una llista de greuges. Ningú vol afegir-se al grup dels agreujats perquè si. Espanya ens roba.!

             

Ningú entén tant temps perdut en discussions estèrils com per exemple la “tercera hora de castellà”. El problema no es aquesta tercera hora, el problema es que cada cop l’horari escolar es mes curt, per a tot, els resultats son pitjors, i els mestres només estan preocupats per fer jornada intensiva. Es que la cosa te collons.! Discutim per donar tres hores en castellà a la setmana i no per si en necessiten cinc en anglès. Jo feia a l’escola 40 hores setmanals, la meva filla petita en fa 30 hores (els grans a la ESO en fan menys) i tot el problema que tenim en l’educació es una hora de castellà? No fotem.!

Perdem el temps en tonteries, i si en comptes de tonteries haguéssim esmerçat tots els esforços d’aquets 30 anys en defensar els calers avui en dia tots els fills d’espanyols que viuen a Catalunya ja serien independentistes (tinguéssim o no els calers). No hi ha cosa que uneixi mes que els calers. Espanya ens roba.!
                    
Només poques entitats s’estan preocupant actualment pel tema dels calers. La ultima aportació, del CCN (Centre Català de Negocis) fa us càlculs de com pujarien les nomines dels catalans si s’eliminés l’actual dèficit fiscal.


En la primera presentació ho feien en base al conegut dèficit fiscal de l’IVA i l’IRPF. En acabar la presentació, vaig parlar amb un dels intervinents, el mes tècnic, de que els números eren curts, perquè s’oblidaven del dèficit de la Seguretat Social.

L’argument meu era el següent :si la majoria de treballadors paguen del 0 al 15-20%, segons els fills que tingui, d'IRPF, i en canvi de SS tots paguem un 38,30% ( 31,9 % cuota obrera + 6,40 % cuota empresarial) guanyin 800 € o en guanyin 3.166,20 Euros/mes que es el topall màxim actual, el dèficit de la recaptació de la SS, ha d’esser per força superior al de IRPF.


Ara ja han calculat aquest dèficit, que han valorat en 13.097 M€ els últims quatre anys ( 3.274 M€ de promedi) , però amb això i tot, els comptes del Dèficit Fiscal total segueixen essent incomplerts.

Suposem que un 40% del PIB espanyol (1.310.206 M € /any) el generen empreses semipúbliques: Telefónica, Endesa, Repsol, etc , i Catalunya suposa un 25% del consum d'aquestes empreses. Per tant, el IVA de la facturació d'un 10% del PIB espanyol correspon al que aquestes empreses (abans del INI) facturen als catalans.

Si Catalunya fos independent, aquestes companyies seguirien tenint els mateixos amos, però tindrien una seu a Catalunya, per a facturar als catalans. Per tant l'IVA (17.032 M€/any), l'IRPF dels seus treballadors a Catalunya i l' impost de societats (ja no proporcional, sinó exponencial, dons a Catalunya aquestes empreses es on mes facturen i on menys inverteixen) es quedaria aquí.

Però hi ha mes, passaria el mateix amb totes les empreses de serveis i de construcció que treballen per a Ajuntaments, Diputacions i Generalitat. Totes tindrien aquí una seu social, i el IVA facturat a Catalunya, i el IRPF dels seus treballadors a Catalunya també es quedaria aquí. (  ACS, OHL, CyC, Ferrovial, Sacyr, etc ). Com veieu, del Corte Inglés fins a totes les contractes de recollides d'escombreries de la majoria d'ajuntaments catalans (FOCSA), tot aquest IVA, IRPF, i SS i ISS, també es quedaria aquí.

Apart d'això hauriem d'afegir el dèficit provocat per l'incompetència dels gestors de l'Estat en la gestió de les inversions en infraestructures : desde fer un tunel caríssim al costat de la Sagrada Familia, fins les indemnitzacions a constructores per acabar a temps un tram de l'AVE. Possem-hi 1.000 M€ mes per any?


Estem parlant d’una xifra total de vora els 40.000 M€/any. Això es el cost de ser espanyols. Per comparança recordem que el pressupost de la Generalitat es de 34.749 M€/any (2008).
  
El concepte de la nomina catalana de la gent del CCN es feta amb visió d’empresari o de directiu amb alta retribució, però no es suficient per a convèncer els "autonomistes", perquè ningú dona un pas al precipici (així ho explicaran els espanyols), per 80 o 100 € al mes. (això es el que costa a una família anar al cinema amb crispetes i begudes incloses)

Perquè la qüestió es clara, en el cas d’independència no es baixarien els impostos, sinó que amb els mateixos impostos es podria invertir mes en infraestructures productives i socials, en I+D, i en tenir uns serveis socials escandinaus. (de l'educació a la sanitat, fins els subsidis de desocupació). Això seria lo raonable i no el pujar els sous.



I aquesta es la qüestió, l’ independència no es una cosa etèria justificada en base a un folklore, a uns determinats gustos gastronòmics, ens un comtes de fa 1000 anys, ni tant sols a un idioma. L’ independència una reclamació justa per als problemes actuals de la gent, per tant es l’únic camí possible, econòmicament viable, per a garantir la supervivència econòmica dels treballadors catalans, per a permetre sortir d’una crisi econòmica brutal de la que no podrem sortir amb l’actual dèficit fiscal, dons aquest dèficit es com una bola immensa de ferro que tenim lligada al peu de la nostra economia.


Però tenim un problema greu, segons la mateixa enquesta de la UOC que afirma que l’ independentisme guanyaria, els votants del no ho fan per motius "emocionals". Per tant ni pujant-los el sou el doble aconseguirem convèncer-los.


Per tant no podrem guanyar cap referèndum (una cosa es una enquesta, i una altra es una decisió real) democràticament, perquè en els últims 30 anys hem fet malament els deures de mentalització emocional, nomes tenim dos camins, el militar, que mai hem volgut, i el legal de Dret Internacional, de reclamar la DEVOLUCIÓ de les nostres Constitucions (catalans), de les nostres Llibertats, dels nostres Furs (valencians), que es l’únic camí possible per a que ens tornin els calers, els nostres calers, perquè de mentres Espanya ens roba i no ens deixa surar.!


La DEVOLUCIÓ suposaria per als independentistes ser independents i per als autonomistes ser autònoms ( com de 1492 a 1714), tots contents però els calers a Catalunya. Tindríem el mateix rei. i que?. El mateix exèrcit cada cop menys castellà i cada cop mes europeu. i que? La mateixa moneda. quin problema tenim?


Tenint els calers ja farem la mentalització, impulsarem l'economia i la llengua i tot el que faci falta per en un futur deslligar-nos totalment d'Espanya, si es que abans no ho fa Europa reorganitzant el seu mapa.


Espanya ens roba, i nosaltres perdem el temps discutint el sexe dels àngels, i els àngels no existeixen.

LA DIGNITAT D’ESPANYA I L'INDIGNITAT DEL GOVERN CATALÀ

Mira que s’ha escrit sobre el editorial conjunt dels 12 diaris catalans, i per moltes voltes que li donin no em convencen de que el editorial no es mes que un intent desesperat dels catalans autonomistes de defensar la situació actual, perquè ells si veuen que la sentencia del TC farà que mes catalans s’adonin que el camí autonòmic està mort, i que abans que el TC son ells qui l’han matat.


L’han matat enganyant a la població en la negociació a Madrid de l’estatut, en la negociació del finançament, i en explicar malament la LOFCA. Perquè desenganyem-nos els medis informatius estan al total servei de l’actual tripartit. Si ens enganyen en la actual crisi econòmica, repetint el que diu el govern sobre els increments de vendes de cotxes respecte al 2008, però amagant les ventes del 2007 i 2006, que dimonis no faran per rentar la cara del govern mes incompetent que hem tingut els catalans?


Perquè no es necessari defensar la dignitat de Catalunya enfront l’ indignitat històrica d’Espanya. Es fútil. Començant per tenir un rei que dona lliçons de democràcia pel mòn quan a ell el nomenà un dictador fins al constant engany d l'actual president del govern. I podriem tirar enrere a explicar mentides fins 1492 i no acabariem en una nit.


La dignitat del nostre govern ha donat una nova mostra d’incompetència en el cas Centelles. Es que han tingut els sants collons de a sobre de que han ningunejat als Centelles, i han pretès robar-los el seu fons declarant-lo a traïció “d’interès cultural” mentres per davant “negociaven”. I ara que els Centelles han trobat un pacte satisfactori amb el Ministerio els llançen al damunt tots els dòbermans periodistes.


Conec un cas similar, d’una persona amb un fons històric de cartes reials brutal (mes de 300 anys), varis llibres dels que existeixen pocs exemplars al mon, i amb la documentació que demostra de qui son totes les obres de la Franja que son a Lleida i que el bisbat no te els rebuts, que només va demanar al Carod un petit capital per poder venir a viure a Catalunya, i que li assignessin a ell i al seu germà disminuït, un sou de bidell i poder dedicar-se ell a reballar el fons, catalogar-lo, transliterar-lo a un ordinador, etc. El lloc ja el teníem, un Palau Medieval cedit per un ajuntament català. La “negociació” la Generalitat no oferia res, i el meu amic va acabar dient “be, dons si no ho voleu potser ho cremo tot”. La resposta “tu mateix, es propietat teva, nosaltres no podem fer res”, i al final fins i tot l’ajuntament que cedia el Palau, per pressions des de Barcelona, es va ginyar.


Explico tot això per a demostrar que no s’ha de fer cas de les tonteries que diu la Prensa del Movimiento, perquè sempre, son la veu del seu amo. Quan es carreguen una família catalana estafada i a la que li han fet perdre el temps mentres l’apunyalaven pel darrere i ara els fan quedar com anticatalans, o quan fan editorials conjunts, redactats bolanyerament.


Si en voleu saber mes del meu amic Miguel Fox llegiu això : http://xpoferens.blogspot.com/2008/03/lltim-templer.html


I aquí el seu blog per a que pugueu veure les putades que ha hagut d’aguantar a l’Aragó http://belverdeloshorrores.blogspot.com/

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Avui, 12 diaris catalans publiquen el mateix editorial : La dignitat de Catalunya, l'editorial comú arriba tard i curt, perquè:

• La dignitat de Catalunya no es defensa recolzant un estatut retallat.
• La dignitat de Catalunya no es defensa fent de “task force” d’un govern central incompetent fins i tot per a anomenar membres afins al T.C.
• La dignitat de Catalunya no es defensa fent de crosses d’un govern autonòmic inoperant. 
• La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat, quan al dia següent de ser aprovat l’Estatut pel Parlament català, el primer secretari del PSC va anunciar que ja tenien preparada una llarga llista d’esmenes (62) al text per el qual el dia anterior brindava amb xampany.
• La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat quan els parlamentaris catalans a Madrid negociaven un estatut ja aprovat pel seu Parlament
• La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat quan el Sr. Guerra feia servir el ribot.
• La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat denunciant que enfront dels parlamentaris catalans, un dels negociadors de la part contraria (el govern), era al mateix temps, primer secretari del PSC.
• La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat publicant clarament a la portada el fracàs de la negociació del finançament, que no només incompleix l’Estatut, sinó que perpetua ( i potser amplia) el dèficit fiscal.
• La dignitat de Catalunya ja fa temps que els propis politics catalans per acció, i aquests 12 diaris per omissió servilista, l’han llençat per terra.
• La dignitat de Catalunya només es pot defensar oblidant-nos d’Estatuts, i defensar la recuperació dels Drets Històrics, la DEVOLUCIÓ. Defensar estatuts es defensar la dignitat d’Espanya, no la de Catalunya.

MILLET FOR PRESIDENT..!

Portem trenta-quatre anys negociant amb Madrid, vint-i-tres en Pujol contra PP i contra PSOE, però amb el PSC i el PP posant pals a les rodes, i ara estàvem en les millors circumstancies històriques per aconseguir eliminar el dèficit fiscal : El PSC al govern català, els del PSUC també amb la seva irrenunciabilitat als drets de les ciutadanes, dels ciutadans, i dels gossos i gats, reforçats amb la gran força independentista d’ERC, els grans defensors de les llibertats catalanes, amb un conseller d’hisenda expert en estudis de dèficits fiscals, i un president del govern d’Espanya que va prometre que aprovaria l’Estatut que sortís del Parlament català.

Mai ho havíem tingut millor ..!

I mentres això passava, el major símbol de la catalanitat, el Palau de la Musica catalana, s’ha reformat, s’ha ampliat, s’han canviat fins i tot els tubs de l’orgue, i per poc no edifiquen un hotel per atendre als artistes convidats. El súmmum..!
I tot això gracies a un gran negociador anomenat Felix Millet, que ha fotut els calers a l’Estat, a la Generalitat, a la Diputació i al Ajuntament. I els ha tret tants calers que ara no els quadren els números dels calers esmerçats, els realment gastats i els calers que el bon home te guardats a Suïssa.

Perquè aquí ningú diu que el Palau de la Musica tingui els comptes corrents en vermell, oi que no? No es aquest el problema. Per tant ell ha sabut treure diners a les administracions, i se’n ha quedat uns poquets en concepte de “despeses de gestió”, cosa molt normal en el país i en política. Res de l’altre mon.

Per tant, la millor solució seria nomenar al Felix conseller d’hisenda, tindria un xalet com el que ja te, però almenys en sabria suficient per aconseguir el que es proposés, deixaria, quan plegués, una Generalitat folrada d’or, i no com aquesta colla de inutils del tripartit, que despres de perdre sis anys negociant, de Estatut a Lofca han aconseguit 8.000 milions menys del que havia pactat en Artur en una tarda.

Llàstima que ja no estiguem a temps, perquè ara, incomprensiblement, diuen que es un xoriço, però la casa d’en Millet no es pitjor que la casa d’en Montilla a Sant Just, ni que el piset d’en Carod a la Bonanova, i en canvi, aquets, no han aconseguit res per al país.

I de mentres en Garçon caçant mosques, com sempre. Ja deia aquell que tot estava "atado".

DIES EXTRANYS

Les manifestacions dels nostres politics em recorden la magnífica pelicula de ciencia ficció DIES EXTRANYS. Ens arriben uns miniclips de video que poden ferir greument la nostra estabilitat mental, dons tots ells son petites violacions de la nostra inteligencia.

Ara sembla ser que una nova llei electoral serà la solució dels nostres mals. El tripartit ferit de mort coneix perfectament que si no canvia la llei, no tornarà a guanyar. Però per a canviar la llei necessita a CiU. Reagrupament demana un sistema electoral per districtes, semblat a l’anglès, on cada votant coneixi qui es el seu diputat i pugui anar a fotre-li la tabarra almenys un cop per setmana.
N’Artur Mas demanava l’altre dia les llistes obertes. La gent per “llistes obertes” entén votar amb una papereta amb 500 noms, i que la gent tries la seva candidatura. Una burrada immensa que no afavoriria als partits, i a mes suposaria un merder immens per a la gent gran, i amb el perill de que la gent votés als mes coneguts a la TV. Ens podríem trobar així amb un Parlament amb Carmen de Mairena i altres intel•lectuals semblants.


La gent no es això el que vol, la gent vol triar una papereta d’una candidatura, i poder tatxar els noms que no li agradin: Poder votar Convergència tatxant els de Unió, Poder votar PSC i no PSOE, poder votar PPC i no PPE (si això es possible), poder votar ERC però tatxar els del aparell lerrouxista, i poder votar Reagrupament i poder tatxar Laporta o els infiltrats carodistes.

Perquè la gent el que vol es poder dir NO, i no haver de confeccionar un puzle per votar. I això elimina la possibilitat de que surtin Berlusconis, però també castigaria sempre als del aparell que serien els últims en els recomptes, i es clar, això ja no agrada.


I posats a opinar, a mi m’agrada això de poder tatxar, i aplicar el sistema alemany, o sia una part de diputats escollits directament per districtes, i l’altra part a proporció dels vots, però respectant els números actuals de diputats per “províncies” almenys dues legislatures. (perquè si no es respecta això, la majoria tricornia està cantada.



Jo també tinc la sensació que Reagrupament està dormit. No se si es degut a la tàctica de presentacions interminables com els del CCN (molta presentació però la xarxa de bons negocis al congelador), o es pel temps necessari per a digerir tants carodistes infiltrats. El que si se, es que no m’agrada el silenci. Vull que aportin propostes, i les aportin ja, malgrat s’equivoquin. Vull saber que farien ells des de la llei electoral fins a com eliminar la corrupció. Vull saber que n’opina en Carretero de com solucionar la crisi econòmica des de la Generalitat, o com porten a Estrasburg reclamacions politiques. Els meus problemes no poden esperar a aconseguir l’independència, perquè la política no es una religió on tots els nostres problemes seran solucionats en una altra vida.



Torna n’Artur amb la tàctica pujolista de sempre d’escalfabraguetes: avui diu que el TC ha de plegar i que Catalunya ha de treure el geni i la mala llet, i demà (o ahir) afirma que no estem preparats per a un referèndum independentista. ¿Perquè collons hem de treure sempre el geni en clau espanyola? Perquè no fem com els judokes i aprofitem la força dels atacants per a aconseguir la Victoria definitiva?. Perquè aquesta tàctica de Rambo d’aguantar i aguantar cabronades indefinidament?. Recordo que de jove, les noies mes escalfabraguetes eren les que desprès et deixaven gelat. Com CiU.



Cada cop es mes clar que ERC s’ha convertit en el nou partit lerrouxista. No perquè en Carod sia fill de guarida incivil només, sinó que ja es va veient clar que tots els dirigents estan a sou del govern central, i això es nota en cada acció que fan, en cada votació en que participen, en cada cop que obren la boca. Quan van inaugurar la nova seu que entre edifici i equipaments costà varis mils de milions de peles ja es va veure per on aniria, però amb el pis de 1.000 milions del Carallot, ha quedat ben clar que aquí hi ha qui està en política només per la pasta, i no per poca. L’últim exemple votar a favor de la nova LOFCA.



Es vergonyós que els de la PSeCta afirmin que lluitaran per a “Recuperar la dignitat de Santa Coloma”. Quins pocavergonyes !. La dignitat no l’ha perdut la vila, mentiders, sinó que l’heu perduda ( si es que en algun moment n’heu tingut) vosaltres, colla de facinerosos.



Cada cop es mes clar que tot el merder d'en Millet estava dissenyat per tapar la garçonada. El que ha passat es que lo d’en Millet es molt mes gros del que creien, i amés ha deixat en ridícul les intervencions de Diputació, Generalitat i Ajuntament, per cert tots tres en mans de la mateixa secta política. I en Garzón comença a desplaçar el seu punt de mira cap al sud, cap al Baix Llobregat, i es que tota la xarxa condueix a Don Montillone. ( I ara que farà en Garçon?)



El tribunal constitucional, dia a dia, demostra la seva gran incompetència. Ara resulta que un dels jutges suposadament progressista nomenat a instancies del ZP s’arrenglera amb els suposadament jutges “conservadors” . A mi m’agradaria veure com algun conservador espanyol te per a Catalunya el mateix criteri “conservador” que te per a Navarra o el País Basc, conservar les antigues lleis, els antics drets econòmics, la antiga autonomia judicial. Curiosament quan parlen de Catalunya els conservadors espanyols son molt progressistes. Hitler va fer progressar molt l’economia alemanya. Es un bon exemple pels espanyols quan es senten “progressistes”.


I de mentres el TC juga al gat i la rata, emetent globus sonda per veure quan ens poden trobar amb els pixats al ventre, si per vacances quan estem a la platja, si per Nadal amb la panxa plena de canalons, cosa que en el fons només demostra que estan cagats. La resposta catalana, dient-li acte de sobirania o dient-li consultes populars estan també cada cop mes desinflades, gracies als partits intervencionistes que s’han infiltrat en totes les organitzacions populars.



I ja només ens queda saber si volem seguir mantenint als espanyols, que ja sabem fa anys que se la pelen a costa nostra. El que no sabíem es que també haguéssim de pagar per ensenyar-los a pelar-se-la.

 Però seguim tenint l’escletxa legal de la disposició addicional Primera de la Constitució que afirma “La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals.”. Segons això podríem recuperar les nostres Constitucions i València els seus Furs.

I si no, seguim tenint la possibilitat d’anar al Tribunal d’Estrasburg a reclamar que el Decret de Nova Planta va ser derogat per Napoleó i els espanyols no es van enrecordar de tornar-lo a reactivar, i per a aquest camí no necessitem ni referèndums, ni eleccions, ni Parlaments, ni partits politics, només necessitem calers i els millors advocats en Dret Internacional que puguem aconseguir.


I tenint la raó, i la llei a favor nostre, aquí si valdria la pena treure el caràcter i el geni, no per aconseguir una petita victòria/derrota als punts, com sempre, sinó per a guanyar definitivament.


Tota la resta es foc d’encenalls, Devolució Constitucions Catalanes.!

EXCÈS DE BENEFICI

No se si ho sabeu però els bancs tenen un sistema informàtic que també detecta els excessos de benefici. O sia, el programa a base de les ràtios de l’oficina de negoci i benefici crea una llista de les oficines amb mes benefici.


La cosa es que si una oficina dona moltes pèrdues, la inspecció (assumptes interns) del Banc ho detecta i ràpidament controla, però abans si donaven massa benefici tothom pensava quina sort comptar amb un director tant intel•ligent. Fins que va passar una cosa...


Quan el sr Boyer era director del Banc Exterior es va sorprendre del gran benefici que donava l’oficina d’Hospitalet, i envià uns inspectors per a aprendre del model de gestió del intel•ligent director. La inspecció dona com a resultat que l’oficina tenia un forat de mes de 1000 milions de peles perquè el director permetia descomptar pilotes de lletres entre un grup d’empreses que es creuaven facturació falsa (El director defensava el negoci bancari amb uns alts interessos, sense voler adonar-se que cada trimestre el forat era mes gran, pels mateixos interessos)


I jo em pregunto si seria tant difícil crear un programa similar a Hisenda ( la Agència Tributaria Catalana que no serveix per a res, de moment), i detectar que la capacitat d’estalvi d’alguna gent supera fins i tot el de les pròpies retribucions. Pot haver el cas de gent que posa comissions politiques a nom de gent sense cap salari ( així no m’enganxaran, pensen) Segur que amb aquest programa es trobarien tots els casos de corrupció política, segur.


Potser no ho fan, perquè el líder de la llista seria el cap d’estat, i així en ordre descendent seguint l’ordre protocol•lari fins arribar al pobre regidor d'un petit poble que denuncià que el contractista de la recollida d’escombreries li havia ofert una comissió, i mai cap fiscal amb pinta de gremlin remullat ha enviat la guarida incivil a registrar les oficines de l’empresa concessionària. Potser es que això de Koplovich sona a polac però no a català.


I els nostres partits per a combatre la corrupció, ara que la construcció està parada volen redactar un codi deontològic sobre les requalificacions i les comissions de la construcció. Quin cinisme.!.  Em recorda l'època dels videos "pirates", quan en Porter era Director de Cinematografia, en que els membres de la junta de la "Federación Antipirateria del video" eren els majors copiadors de cintes pirates.


Ningú parla en canvi de les comissions sobre les escombraries, les compres de vehicles, les obres Ñ i les altres, les campanyes pseudoelectorals, i totes les altres contractacions: forestals, companyies d’aigües, col•locació d'amics a empreses semipúbliques. Ni les dietes per tenir 14 o 41 càrrecs, que es cobren tant si s’hi va a les reunions com si no.


El problema es que no s’adonen que això de la corrupció no es només els diners. El que la guarida urbana o els de BCNneta aparquin sobre la vorera mentres esmorzen també ho es, endollar gent també ho es, fer despeses innecessaries des de els viatges, els assesors o els informes, també, i que els funcionaris vagin al super en horari laboral també es una manera de robar-nos.


Tenim un dèficit fiscal de 18.000 milions €/any, un dèficit de la seguretat social de 3.000 milions €/any, un increment de nomines de la Generalitat des de que estan els tricornis de 3.500 milions €/any, i amés tenim tots els robatoris que fan els funcionaris de l’Estat, mes els que fan els nostres.


Com voleu que un país amb aquesta sagnia pugui aixecar el cap en una crisi econòmica tant bestia com aquesta?
Només hi ha una manera, que ser polític costi diners, que ningú pugui guanyar en política mes que en un càrrec equivalent en l’empresa privada, i les dietes, a preu de Mc Donalds. Que els vehicles públics des de els taxis fins els cotxes oficials siguin fabricats aquí, i que cap empresa o entitat publica pugui contractar a igual preu al proveïdor mes llunyà, des de els trens o tramvies per la Generalitat, fins els bolígrafs d’un Ajuntament a la papereria mes propera. I que en tota l’administració publica s’apliquin criteris de empresa privada, des de les necessitats de llocs de treball, horaris, retribucions, etc, fins al premi o càstig a la gestió.


No es la construcció ja el problema. Entre tots heu matat la gallina dels ous d’or. I ara no teniu ni gallina, ni ous, i les altres gallinetes estem ja molt cansades de TOTS vosaltres.
REAGRUPAMENT espavileu ja, no espereu al 2010.  CONVERGÈNCIA : Feu propostes concretes de lleis: llei electoral, llei anti-corrupció, etc , sense esperar a discutir-les. Redactat i als diaris, sense manies.!
Deixeu ja d'especular amb les enquestes.

US ESTAN ENGANYANT, NO ES CORRUPCIÓ ES XANTATGE POLITIC

La cosa es que el T.C. es a punt d’emetre la seva sentencia, la quarta i definitiva. En Zapatero ha intentat canviar tots els membres del Tribunal però el Consell d’Estat li va desaconsellar l’operació.



Aleshores, amb una sentencia on el TC capa (molt menys que als altres tres esborranys, però continua capant) l’Estatut que ell es va comprometre a aprovar tal i com sortís del Parlament de Catalunya, en Zapatero va pensar una estratègia per a fer callar als partits catalans, si mes no al quatripartit que te coses que amagar, i la operació dissenyada no es un altre que ensenyar les seves vergonyes, amenaçant sense dir-ho de tirar de la manta.


L’operació te dues fases i dos braços executors. Per una part Hisenda, obligada a fer una inspecció al Palau de la Musica desprès d’una ordre directa de Moncloa, i per altra ressuscitar el cas Pretoria-BBVA però només amb el que pogués afectar a gent del sector no PSOE del PSC (Barcelonès nord), i de passada a CDC, i això es clar, fet en mans del fiscal polític Garzon.


Però l’operació se’ls ha anat de les mans perquè el sr Millet, en comptes d’al•legar alzeimer, que es el que fa la gent intel•ligent que te coses que amagar, es va posar a cantar la Traviata, emmerdant no només a altres “companys” del Palau, sinó també a tota la classe política catalana i a molts noms coneguts de Sarrià-Sant Gervasi.

I ara no saben que fer amb la patata, be amb el cabaç de patates calentes que tenen.


Per altra part, la detenció indigna de Prenafeta i Alavedra, gent a qui no tinc per sants de la meva devoció, es demostratiu que els nostres politics no tenen ni puta idea de redactar Estatuts. Que no tenim jutges a Catalunya?. Que no tenim policia a Catalunya? A quin país s’és vist que per cobrar comissions d’una compra venda, primer et puguin detenir, segona t’enviïn la policia des de 500 Km, i tercera el cas el porti l’Audiència Nacional?


Si en aquest país s’han de detenir tots els intermediaris, ja poden fotre a la Model a tots els administradors de finques, per començar.


No he vist a cap polític ni a cap jurista queixar-se de la desproporció. En Garzon no ha atacat a nou persones, en Garzon ha atacat els drets jurídics de tots els catalans, que amb les velles Constitucions, mai un tribunal exterior podia detenir, ni la policia entrar a la seva casa, dons com deien les Constitucions “el domicili d’un català es inviolable”.


I de mentres tots els medis informatius, i de retruc els blogers estan molt ocupats parlant de la corrupció política ( d’aquesta , però de la d’en Paz Dorado no en parlen i de que l’Ajuntament de Cornellà portà molts anys no aclarint les seves sospitoses comptes a la Generalitat, tampoc ) en Carod-Lerroux s’ha comprat ( amb llum i taquígrafs i escriptura pública registrada a nom seu) un piset a la Bonanova de només sis milions d’euros, amb diners procedents de presidència d’ERC, que era qui portava els números del famós bufet de Manresa que centralitzava totes les comissions d’urbanisme de tot Catalunya.
Li van treure el càrrec però es va quedar la caixa.


Però aquest no ha de patir, perquè ell si defensarà la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’estatut. I els partits catalans callaran sobre la sentencia, i sobre els diners traspassats, i sobre l’ incompliment de l’ inversió estatal a Catalunya perquè en ZP els tindrà a tots agafats pels collons.


Almenys això es el que ell creu


"mas madera":
http://benplantat.blogspot.com/2006/10/les-empreses-de-montilla.html
    
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/de_la_vega_demana_respecte_pel_temps_dels_jutges_del_tribunal_constitucional_74557.php
COMENTARI 28
    
http://cimeraextra.blogspot.com/2009/11/i-encara-una-mes-de-kinkis-i-ja-en-van.html

DESJUTJAR COMPANYS ?

.

El govern espanyol fa el burro amb un tema mes: l’anul•lació del judici al President Companys.


16 d'octubre de 2004 de El Periódico :

El Govern central va anunciar ahir, en el 64è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, l'aprovació d'una llei que permetrà anul•lar les sentències franquistes, fins i tot el consell de guerra sumaríssim contra el president de la Generalitat. Després de la reunió del Consell de Ministres, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va avançar, primer a la Moncloa i més tard a la Generalitat, que una comissió treballarà des de dilluns en l'"elaboració urgent" del projecte.

Presidit per Fernández de la Vega, el Consell de Ministres va debatre un informe del titular de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, en què es detallen les dificultats jurídiques que comportarà la revisió del sumari de Companys i de moltes altres sentències del franquisme. La gran complicació està, segons la vicepresidenta, en la necessitat de "conciliar els valors constitucionals en joc". A saber: la "justícia i la seguretat jurídica", d'una banda, i la impossibilitat de tornar a sentenciar la "cosa jutjada", de l'altra.


5 ANYS MES TARD: 14 d'octubre de 2009 de El Periódico
De la Vega supedita l’anul•lació del judici de Companys al Suprem

Montilla elogia el text de reparació del Govern, pas previ per recórrer a la justícia. La vicepresidenta respecta la petició, però diu que ara és el torn del tribunal

De la Vega va recordar que amb l’«acte de justícia» de Mèxic, en què van participar el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, i el conseller d’Interior, Joan Saura, es compleix el «compromís» del Govern estatal. I va afegir un gest de complicitat a la Generalitat, després de reu¬nir-se amb l’actual president, José Montilla, al mostrar el seu «respecte» amb la decisió del tripartit d’insistir en la reclamació de nul•litat. De fet, la reparació és el requisit previ per arribar a aquest objectiu, tot i que la seva consumació no serà fàcil, tal com es va demostrar en la tramitació de la llei de la memòria històrica, de la qual va saltar en l’últim moment la possibilitat de revisar i anul•lar els consells de guerra franquistes, davant la pressió de la judicatura.


Com podeu veure la vicepresidenta del govern de ZapateroPinotxo segueix l’estil del seu cap.

I jo em pregunto, tot això a qui o a que serveix? Si Hitler hagués afusellat a Churchill, quans diners i honors haguessin tingut que donar els alemanys als anglesos?.

On son els diners per als descendents i per la Generalitat? On son les màximes medalles espanyoles per al President?

Si no hi ha indemnitzacions i honors, a qui serveix tota aquesta comèdia apart de per a netejar les seves consciencies?

O TOT ES TEIATRU?

ZAPINOTXO

Legislatura rere legislatura, any rere any i ministre rere ministre, la història es repeteix. És igual qui mani i les promeses que faci, que les inversions previstes sempre arriben tard a Catalunya. El 2009 no ha estat una excepció. Segons revelen els pressupostos del 2010, que aquests dies es debaten al Congrés de Diputats, l'execució que el ministeri de Foment ha fet del pressupost d'aquest any és mínima.
Una de les partides més grans del pressupost del ministeri és la que es vehicula a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT). Dels 782 milions d'euros que el pressupost de l'any passat destinava a Catalunya, només se n'invertiran 255 abans de final d'any. Es tracta només del 32% dels diners previstos, un incompliment que recorda els temps de Magdalena Álvarez o el PP al capdavant de Foment.

http://www.avui.cat/ 12 d'octubre del 2009

 Joan Ridao: “Zapatero és un mentider compulsiu, però molt simpàtic”
Entrevista Salvador Sostes, AVUI, 12 d'Octubre 2009
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/joan_ridao_8220_zapatero_es_un_mentider_compulsiu_pero_molt_simpatic_8221_74448.php



ERC i PSOE s'han reunit per primera vegada per abordar el suport dels republicans als pressupostos generals de l'Estat espanyol. En la trobada d'aquest dimecres al matí Ridao ha traslladat a Salgado les tres condicions dels republicans per donar el sí definitiu: la concreció del model de gestió de l'Aeroport del Prat, les inversions que han d'acompanyar el traspàs de Rodalies i l'impuls de l'eix ferroviari mediterrani. Entre les principals prioritats no hi figura l'aprovació del decret llei que ha de permetre que TV3 es pugui veure al País Valencià, que el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, havia situat entre les condicions. Fonts d'ERC apunten que s'ha tractat d'una mera presa de contacte i que encara s'està lluny de concretar cap suport.

Directe.cat 16.09.2009

MENYS LAPORTAS I MES BROGGIS

El prestigiós cirurgià, Moisès Broggi, a qui l'any passat fou concedida la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya, s'ha associat avui a Reagrupament.

Broggi ha afirmat que "Reagrupament es l'única via eficaç d'arribar a la independència" i que cal que tots els independentistes s'apleguin en una candidatura unitària.


No estic d’acord amb en Carretero de que ser president del Barça es mes important que ser President de la Generalitat, el que si es cert es que, avui en dia, fa mes per Catalunya l’actual president del Barça que l’actual president de la Generalitat de dalt.


No em desagrada en Laporta, nomes em desagraden alguns detalls seus apart del poc sentit d’equip que te. Per a mi estaria molt be que Laporta s’incorporés a R-cat, paro de la mateixa manera que ho ha fet el Dr. Broggi, a la base, sense demanar res a canvi.


No només en Laporta, sinó tots aquets intel•lectuals, psicopolitics, i altres especies tertulianes o articulianes, també. Tots aquells que tant criticaven a en Pujol per la seva fluixera i que ara porten sis anys callats, tots aquets. Tots els desencisats que van votar ERC per forçar l’eix nacional de CDC, i desprès van veure com ERC feia dos presidents del PSOE, també.


Tots a R-cat, paro tots igual, a la cua, com tu i com jo, i com el Dr. Broggi.

PLATAFORMISTES, JA PODEU TANCAR LA PARADETA..!

Cap de setmana entretingut amb el congrés de Rcat. El seguiment per internet, genial. Tot el disseny i la comunicació perfecte, com ja vaig poder comprovar al míting del 11-S.


Ara ja podem afirmar que existeixen dues maneres de veure la política del país:


La de sempre, dels imbècils del PSUC disfressats de capità enciam, la dels “julais” del PSOE amb un pseudocatalanisme del S XIX, la dels que fan servir banderes estelades per a fer bonic a les seves joventuts però que naveguen sempre amb l’ambigüitat, i la dels perduts com un pingüí en un desert, que es preocupen per si el TC espanyol pot modificar els estatuts d’altris. I tots ells amb fortes herències del franquisme: el nepotisme, l’opacitat, i la corrupció.


I una de nova, que funciona amb l’estil d’en Pep Guardiola, en equip, sense renuncies, verticalment, i de cara a barraca sense perdre el temps en tonteries: R cat.


Surten enquestes que afirmen que Rcat traurà 15 diputats, i els d’ERC baixaran a 9. Enquestes interessades naturalment, perquè a Rcat procedents d’ERC només hi ha un 30% de militants. Fins aquí el camí era senzill, no només pel propi encert sinó per lo fàcil que ho havien posat els primers adversaris calabresos, però no s’ha d’enganyar la gent de Rcat, a partir d’aquí comença la pujada, perquè ara s’ha de prendre vots als de Convergència Indeferent, i als de la Psalanje.


A CiU serà senzill, gracies a que dormen la seva hibernació i només desperten de quan en quan per fer un mos i llegir les seves pròpies enquestes, i perquè , a mes, veuen a Rcat com una eina per restar vots a ERC i impedir el tripartit.


Als de la nova Psalange serà mes difícil dons tenen un electorat mes clientelista, als que s’ha de convèncer ja no per arguments patriòtics, sinó amb arguments d’interès personal ( benefici social de l’independència).


Només voldria pensar que els representants elegits son realment representants del territori, o potser caldrà molt aviat corregir-ho, o crear un Consell Nacional que realment, no només representi el territori, sinó la implantació real en cada territori.


Per altra part penso que hi ha gent que està confosa amb R-cat, i que quan en Carretero parla de crear una gran candidatura transversal, en comptes de referir-se a altres partits mes grans, es refereix a plataformistes o a partidets de 10 persones. I aquets “es reserven” per al gran moment en que pactaran amb Rcat. Com molt be s’ha dit des de Rcat, qui vulgui entrar que faci cua, i tots aquets intel•lectualets o plataformistes, que es posin a la cua com tu i com jo, o que es retirin, i tanquin la paradeta.


No fer-ho així es deixar la porta del darrere oberta a gent molt poc desitjable.


Però a mi no ha estat l’assemblea el que mes m’ha convençut, ja sabeu que cadascú tenim uns inputs personals, de vegades fins i tots secrets per a un mateix, que ens fan prendre decisions. I jo en comptes d’anar a l’Assemblea em vaig quedar a casa i vaig posar als meus fills un DVD anomenat “El coronel Macià”. Al acabar em vaig adonar de com s’assembla en Carretero a l’avi, no només físicament, sinó, i això es l’important, per la singular manera d’entendre la política, directa, arrelada i propera al ciutadà, sense esquerdes.


No se si el primer cop que Carretero es presenti com cap de llista el resultat serà com el 14 d’abril o com serà. El que si veig es que amb el “sistema de joc” d’en Carretero, trigarem mes o menys, però acabarem fent el cim, o el triplet.


Només un prec, que per anar mes depresa en arribar, no ens deixem part de l’equip a mitja pujada. A Rcat han d’haver representants no tant sols de la “comunitat autònoma espanyola de Catalunya”, sinó de tots els territoris de la Nació Catalana, perquè es d’això del que estem parlant, oi senyors?.

UN ACUDIT DE DETECTIUS I XORIÇOS, el saben aquel ....

Hores i hores de safareig aquesta setmana ha dedicat la servil premsa (i ràdios, i televisions) a escampar l’assumpte dels detectius del Barça i del Sr. Del Palau de la Música.

Per si no ho sabeu el tema dels detectius del Barça es un tema d’una empresa que s’ha de solucionar o be amb criteri empresarial, o be amb una denuncia a la policia i pari de comptar. Com a molt els socis podrien preguntar perquè una investigació amb fins electorals, per tant d'interès privat, l’ha de pagar el Club. O es que algú es pensa que en Nunyes no va gastar fortunes en detectius? . O es que la gent no recorda que algun candidat electoral es retirà tant aviat quelcom li va fer arribar un dossier?

Tot això hagués sortit a la llum de no opinar en Laporta sobre el projecte d’en Carretero? Evidentment que no, dons fins ara almenys dos partits del Star Sistem pensaven que en Laporta era un dels seus.

Lo del Palau es fort, però miri, també es un assumpte privat. En Millet es un xoriço, però tots els que sabien i ara diuen que tal o qual cosa valia menys, i en tots aquets anys han callat, que son?.
O es que la gent te poca memòria i no recorda que a la premsa groga espanyola es va parlar de que la Jurado i la Pantoja cobraven en negre, i plas, just desprès van actuar al Palau de la Musica? Lloc per cert molt adient per a la musica catalana de les dues “artistes”.

Per a mi que els partits, a la vista que les comissions de la construcció han desaparegut, estan buscant on mes fotre les grapes, i miri per on li ha tocat a un dels tontos, amic de la FAES (Fachas Españoles, xiringuito del Aznar), i a sobre tiren merda sobre els símbols del catalanisme. Cercle perfecte.

Ja posats en la setmana del ventilador, els medis desinformatius tiren merda també sobre la Pilar Rahola, i les seves encertades opinions sobre la “normalització” de Hitler, normalització que a mi sempre m’ha semblat fastigosa, dons si el fill de la Najat Al Hachmi ha de saber com era Franco pel Polònia anem arreglats.*

I perquè tota aquesta voràgine informativa?. Dons miri fàcil, els que realment manen al país, o sia el Zaragoza i el Iceta (grans deixebles d'en Goebels), tenien necessitat de tapar informativament l’assumpte dels “informes” sobre “la sexualitat del cargol de Viver i Serrateix”, o el “creixement de l’ombra dels semàfors del encreuament Aragó-Padilla”, i això es tant bestia que fins i tot el títol de molt d’ells ja es per a avergonyir a qualsevol persona honesta i que nomes demostra la prepotència del govern tripartit fins i tot a l'hora de robar diners públics.

I tota aquesta setmana a qui li devem tanta informació però amb tanta desproporció? Dons als "tarugos" de tots els periodistes del país, exceptuant molt pocs, que en comptes de ser el Quart Poder, es passen el dia al servei de la Màfia de Nicaragua, i el que es pitjor, molts d’ells sense adonar-se’n.

O sigui, a partir d’ara no us estranyeu si surten noticies sobre que en Barrera mata les mosques amb la ma, i assistim a grans debats sobre el tema, o que en Joel Joan te un rotllo amb dues bessones transsexuals, o potser també que surti l’informe policial veritable que demostrarà que en Eric Bertran agredí a 20 guàrdies incivils que anaren a casa seva a vendre cupons per a beneficència dels orfes del gloriós cos. Tot val per fotre al “nacionalisme”.

Paral·lelament la nostra premsa ens informarà que en Paz Dorado (un senyor que va robar molt mes que en Millet i que va tornar també una xifra semblant, i que la Generalitat desistí de l’acusació) serà nomenat “empresari català de l’any” o es descobrirà que el “seu” president, Pepe Montillone, te un I.Q. igual al d’Albert Einstein.

Amb aquesta premsa tot es possible. Tu diràs, i mes, perquè desgraciadament la premsa del país ( i la del país veí mes encara) depèn totalment de les subvencions, i si no que li preguntin al e-noticies o a el Triangle, el majors escampadors de merda del país.

* M'agradaria saber que opinaria la Najat si em comptes d'humanitzar a Hitler o Franco, els "polonesos" fesin algun sketch "humanitzant" això