31.7.10

EL TRANSTORN BIPOLAR DEL INMORALMENT DESAGRUPAT


Reagrupament porta mès d'un any treballant per l’independència. Amb un estil nou i modern els seus militants no han parat d’organitzar actes arreu del territori, han configurat una organització comarcal potent i han bastit un programa amb dos eixos basics : la proclamació unilateral d’independència i la regeneració democràtica.
                   
LES CRISIS MAL RESOLTES
Es cert que Rcat va resoldre malament la seva crisi, Si dimiteixen 13 membres de l’executiva i desprès quatre mes, o es fan pujar els següents a la llista o es fa una assemblea per resoldre el conflicte. Dir que no s’havia dimitit per escrit, o sigui que era tot “de bromes” va ser realment una gran pífia que s’ha pagat en pèrdua de força per part de la direcció. Una feblesa que els porta a restar callats mentres els fets se succeeixen, esperant sempre a que calmi.

I potser que Carretero planteges les llistes tancades fora degut a que temia que la militancia no votès als companys d'en Laporta, perque digem-ho tot, fins el dia 8 en Laporta (nº1), la Anna Arqué (nº2), i altres dos laportistes (nº5 i nº8) eren a la llista.
              
MORALMENT REAGRUPAT, FINS LA TRAIDORIA INMORAL
Però malgrat tot això, la vida va continuar, i Laporta se sentia “moralment reagrupat” cada cop que obria boca, aprofitant-se així de la feblesa de la directiva. Fins i tot se’ns deia que Laporta aportava finançament al projecte només a canvi d’incloure 5 candidats a les llistes. Tot això era mentida. Laporta ens ha enganyat a nosaltres i a tothom. Ara molts recordaran que en Carretero afirmava “o Laporta ve a Rcat o Rcat anirà amb Laporta”, però aquesta afirmació partia d’unes bases que Laporta ha trencat o incomplert. Fins fa ben poc Reagrupament havia ofert ser cap de llista a un sr que no era ni associat, amb ser “moralment reagrupat” en teníem prou. Es pot donar un exemple millor de voluntat d’unió i generositat?
                          
LA CONFERÈNCIA DE LA VIDA DE BRIAN
Paral·lelament es va activar la Conferència del Sobiranisme, i quan aquesta va convocar a totes les organitzacions independentistes a configurar una única candidatura, l’assemblea de Rcat va enviar delegats a la Conferència, i aquets han assistit a totes les reunions. La delegada de SCI va marxar ràpidament en la primera, i va arribar tard a la segona demostrant així el poc interès que tenien en que prosperes l’unitat.
Amb l’acord fet públic ahir la candidatura compta amb el recolzament de: Acte de Sobirania, Bloc Sobiranista Català, CADCI, Cercle Sobiranista Terres de Ponent, Cercle Català de Negocis, Col·lectiu 1714, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Deu mil.cat, Els Verds-Alternativa Verda, Estat Català, Força Catalunya, Gent de la Terra, Institut IPEC, Partit Republicà de Catalunya, Plataforma pel Dret a Decidir, Suma Independència, i Unitat Nacional Catalana, queda formada una tercera candidatura. Un projecte que va neixer per unir crea mes divisió. Ja ho sap aixó en Barrera?
            
EL GRAN FRACAS D’EN LAPORTA
Laporta va fer una crida a una Solidaritat Catalana a tots els partits incloent CDC i ERC. No només no ha aconseguit sumar forces, sinó que anit va afirmar expressament que no negociaria candidatures amb ningú. Ells van a la seva, copiant tot de Rcat, des de els principis i objectiu de la proclamació unilateral d’independència pel Parlament (que per cert Lopez Tena i Uriel fins fa poc no compartien) fins la cosa mes petita com els sobres per a fer aportacions econòmiques .
Els suports via web (14.215), només superen en poc mes d’un miler els suports virtuals aconseguits en el web personal del sr Laporta.(13.122). En conclusió tota la gent de la foto de les escales del Tinell ha aportat 1.093 suports virtuals. Massa pa per tant poc tall.

Els associats reals a dia d'avui (fonts ben informades) no arriben a 400.

Laporta ha fracassat en el seu objectiu d’agrupar l’independentisme, tota l’operació publicitària no era res mes que una OPA hostil a Rcat. Hostil perquè a nivell públic ha semblat que es copiaven tots els arguments per acostar-se a Rcat, però existia un treball soterrat minant les voluntats dels reagrupats, especialment del nivell intermedi, els coordinadors comarcals.
       
ON QUEDARIA LA REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA ?
Dels dos objectius principals defensats per Reagrupament, l’independència i la regeneració democràtica, el primer als politics actuals no els fa cap por. Tenir 10 o 15 diputats independentistes al Parlament es quelcom neutralitzable. Tenir un grup de 10 o 15 diputats tocant la pera constantment en la radicalitat democràtica, combatin la corrupció, les dietes, els audis, i les pluriocupacions retribuïdes dels nostres politics es quelcom al que no esta disposat el establishment. La candidatura de SCI es la millor garantia de matar aquest tema, dons els tres tenors estan acostumats al Audi i les dietes. Els partits “institucionals” respirarien tranquils amb els tres tenors al Parlament.
                
LES PORS DE REAGRUPAMENT
A Reagrupament hi ha una estranya por a esdevenir una força normal. Dissortadament fem comparances amb els partits catalans sense adonar-nos que aquets formen part del establishment espanyol, amb els seus tics poc democràtics i fins i tot les seves corrupteles i estils paramafiosos. La realitat es que a Europa els partits funcionen amb una mica mes de netedat, i en comptes de cercar la puresa impossible hauríem d’acostumar-nos a emmirallar-nos en Europa.

RESPECTE.!
Reagrupament son 3500 persones, per respecte a tots ells es precís que qui ja no cregui en el projecte i escolti cants de sirenes d’altres suposats projectes, abandoni el vaixell i es llenci a les aigües cercant la suposada bellesa dels autors dels càntics. Es precís ara mes que mai saber amb qui contem i amb qui no. Prou especulacions, si us plau, per respecte als 3500.
                        
El primer que s’ha de demanar a tothom qui ara se sent enganyat pels tres tenors es rectificació, començant per la Patricia Gabanxo que pobreta reclamava ahir una unitat que li van negar als cinc minuts en el mateix acte, fins el CCN, qui d’ofici va recolzar l’aparició de SCI, i ara pot comprovar com l’unitat que el CCN demana ja ha estat negada pels tres tenors.
A partir d’ara tindrem la maquina de retratar preparada, per veure qui es desvincula ràpidament de l’engany, i qui el recolza, i per tant, es traeix a si mateix. A partir de l’acte d’ahir tots podrem veure si volem ser independents o no.


Demanem per tant, el recolzament total a la Candidatura de Reagrupament, sense escletxes, o si no ens pot pasar perfectament que:
a) Els de la conferència no es presentin per falta de gent i diners per a una campanya electoral.
b) Si Laporta no aconsegueix els 300.000 recolzaments i els 5 milions d'Euros que possa com a condició per a presentarse a eleccions,
Ens troben a inici de campanya electoral sense cap candidatura independentista de debó.

                          
Per tant Rcat ha de continuar endavant amb normalitat, i si el dia abans de presentar candidatures es pot aconseguir fer una coalició amb Laporta i la Conferència, endavant, pero si no, hem de tenir la maquinaria molt ben preparada.
                                                           

I, detall important, REAGRUPAMENT es la MARCA mes coneguda. Per tant si algú ha de ser l'aixopluc dels independentistes, no hi ha color. I mira que tots ells han tingut temps d'entrar, i d'aconseguir l'unitat amb que tant s'omplen la boca ara.

29-07-2010

27.7.10

V, ELS VISITANTS. ( John Carter lives? )


Avui toca un exercici d’imaginació, us explicaré el capítol final de V.


Fa molts anys uns colons amb mentalitat de llangardaix envaïren la nostra terra, i des de aleshores aprofiten els nostres recursos i els malgasten a la seva terra. Som nacions completament diferents, nosaltres som capaços de fer esgraons a les muntanyes per a plantar el millor vi del mon, ells en canvi eren pastors d’ovelles, tenien tantes ovelles i desertitzaven tant la terra que necessitaven anar envaint altres terres per a trobar noves pastures.

Fa anys descobriren que si ens envaïen podien fer-nos pagar impostos draconians i així ells mantenir la seva població en tres oficis bàsics : militars, funcionaris, i capellans.
L’any 294 de l’invasió, sorgí un líder de la terra anomenat John Carter que afirmà que això s’havia d’acabar, i que a les propera oportunitat havien de fer-los fora. El líder formà un moviment anomenat Resistència que tenia lluitadors en tots els poblets de la nació.

En John feu una crida a totes les altres forces que malgrat tenir les mateixes idees, eren menys actius. Els diguè que ja tenia una nau preparada per atacar la nau dels visitants.
Tots li digueren que si, però tots ells digueren que millor s’esperarien a que s’apuntessin tots els altres primer.

Un bon dia 10 de juliol, celebrà una reunió de la Resistència i s’escolliren tots els voluntaris per a anar amb en John a la nau atacant.

En John, mitjançant alguns amics seus, intentà que tots els petits cabdills es reunissin en una Conferència, perquè així sembles que els tractava d’igual a igual malgrat la desproporció de totes les forces, per tal d’aconseguir mes voluntaris i compartir amb ells la gloria de la Victoria.
La reunió acabà com el rosari de la aurora dons tots els petits grups volien mes cadires de les que disposava la nau d’atac, be de fet les cadires que volien només eren les del pont de comandament de la nau, per dir-ho suau.

En John tenia un amic molt amic, en John Thedoor que sempre havia dit que aniria amb ell i el recolzaria, però ai las, en Thedoor tenia uns mals consellers que sempre l’enredaven amb estudis de mercat i idees d’internet, especialment una rossa que sortia a tot arreu, i que tothom, menys en Thedoor es clar, sabien que era una visitant, anomenada Ann Archer.

Finalment en John Thedoor no s’afegí a la Resistència i crea una altra, Solidaritat Resistènt, amb els mateixos objectius, i la mateixa organització local que la d’en Carter, associat amb dos humans creuats de llangardaix, en Ariel i en Tenia, que havien estat col•laboracionistes dels Visitants.

A PARTIR D’AQUÍ EL FINAL EL TRIES TU:

  • Possibilitat 1: El John Thedoor als tres dies cau del cavall, es fot un fort cop al cap i s‘adona que l’ha cagat, que la Ann es un llangardaix, etc, i s’apunta a la Resistència d’en John Carter.
  • Possibilitat 2: En John Carter i en John Thedoor ataquen els dos per separat la nau alienígena i els dos moren en l’intent.
NO LI DONIS VOLTES, NO HI HAN MES POSSIBILITATS.
( o si, però son totes pitjors)  La pel•lícula s’estrena en dos mesos, però fins aleshores vorem molts tràilers encara.

21-07-2010


© Reservats tots els drets.
Es permet la copia íntegra citant l'origen.



ANUNCI TRAILER DIA 28 : avui serà presentat el nou trailer de la sèrie, on en Ariel estripa el seu carnet d'"Amics dels Visitants" davant la premsa mundial.

TOP SECRET : es prepara la segona part del capitol final. Porta per titol "Close The door", pero per un error del traductor del google no sabem si vol dir "tanqueu la porta (que s'escapa el gat), o be "tanqueu Thedoor (a Sant Boi o un lloc semblat)". Tant aviat com ens aclarim amb els traductors, ho explicarem a l'audiència.

No està confirmat que apareixin els personatges Henry Cinnamon i James Spot. Segueixen l'evolució per internet desde les Sechelles, igual que la resta de gent de la foto del "Stairway to Palace".

En el nou capitol apareix un nou personatge, d'una organització anomenada TBC (Terrestrian Business Cercle ) que proposa als dos Johns finançar l'operació, pero en Thedoor es pensa que nomès el finança a ell.

Seguirem informant.!

23.7.10

KOSOVO ÈS REALMENT UN PRECEDENT ?


Avui s'ha conegut que el Tribunal Internacional de Justícia, principal òrgan judicial de les Nacions Unides, amb seu a la Haia, ha reconegut la independència de Kosovo en dictaminar que la independència promulgada unilateralment pel govern provisional kosovar al febrer de 2008 “no viola la legalitat internacional” i que la seva secessió és la “manifestació del seu dret a l'autodeterminació".
Dissortadament alguns independentistes pensen que aquesta sentencia pot beneficiar Catalunya. No només no es cert sinó que, al meu mode de veure, es un greu error. La comparança entre Kosovo i Catalunya no es pot fer. Catalunya te mes de mil anys d’història nacional, amb antecedents importantíssims tant en desenvolupament legal com històric. Ningú en tot el mon podria discutir els drets històrics catalans. No necessitem exemples de menor entitat per a justificar-nos.

Per contra, Kosovo es i ha estat sempre territori serbi. Kosovo es l’equivalent a la nostra Arrià del Rosselló, el bressol de la nació sèrbia.

 
Kosovo avui es un territori envaït per albanesos, que l’han robat a Sèrbia. Per tant l’exemple vàlid no es el de Catalunya sinó la no gens remota possibilitat que en cas de Catalunya es declarés independent, l’Hospitalet, emparant-se en aquesta sentencia del Tribunal Internacional de Justícia esdevingués territori espanyol, o Sils república islàmica independent.


Aleshores aquí a Europa, i primer que ningú Alemanya, haurien de modificar amb generositat les seves politiques d’habitatge per a que no es pugues donar el cas en cap vila amb majoria de població forana robés el seu territori al país que els ha acollit.

En comptes d’alegrar-nos, posem les nostres barbes en remull.



17.7.10

PROU ! aparteu-vos i deixeu-nos treballar

Us he de confessar que com a membre de la Taula del Rat Penat soc un dels irresponsables d’haver reactivat el manifest 12 d’abril. Ho vam fer bàsicament per respecte i apreci al President Barrera, però el resultat de la conferència no ha estat culpa nostra sinó de tots aquets grupuscles que prediquen l’UNITAT asseguts a la cadira. Dimecres passat ja van demostrat tot el que podem esperar d’ells, i dilluns ho ratificaran. Els detalls de la reunió de dimecres els podeu llegir al blog del meu company Enric Borràs.
Si avui escric aquestes ratlles, demanades per munts d’emails rebuts, ho faig perquè bàsicament no vull que dimarts se’m digui que es molt fàcil esperar i explicar-ho a brau passat.


30 ANYS PERDENT EL TEMPS
Porto 30 o 35 anys cansat d’aquesta gent, cansat de veure’ls barallar-se pel sexe dels àngels, cansat de veure com prediquen sempre l’unitat a bastonades, cansat de llegir com els que mes predicaven l’unitat feien afegitons contra la pròpia unitat, afegint darrere la paraula “independència” altres paraules com “socialisme” o “revolució”. Cansat de veure la punyetera estelada groga, separadora, de rebaixes de colors, quan qualsevol pot veure que un estel vermell no hi es en cap bandera del mon, nomes al circ hi ha estels vermells. Cansat de veure com tots ells consideren l’adversari principal als altres.
Afortunadament els set anys de socialisme del tripartit ha matat la paraula, tots els que bramaven “independència i socialisme” contra l’anterior govern nacionalista (perque deien que era de dretes), s’han dedicat a fer folklore de paella vivint del “cuentu”. Ara alguns hi tornen com el meu admirat Titot.
Les coses han canviat, i han canviat molt, ara tenim una associació transversal independentista, i fins i tot tenim una patronal independentista, i la visibilitat de la depredació del dèficit fiscal ha augmentat molt en la població, fins i tot en els immigrants.

CONFERÈNCIA SOBIRANISTA
Tota aquesta trepa que ja a la primera assemblea de Rcat deien que ells es reagruparien “al final” només aporten ganes d’emmerdar. pals a les rodes, i tenir que prendre molta til•la per aguantar tantes tonteries.
Si ja costa posar d’acord 3500 imagineu-vos a 3500+ 12+ 10+ 3+5+etc.
La reunió de dimecres va ser un akelarre de frikis, i la de dilluns serà la traca. Potser millor que tota la gent de fora de Rcat s’uneixi abans i si ho aconsegueixen ja en parlarem, perquè si no es així només esteu fent perdre el temps a Rcat, i això a qui beneficia?
Reclamen l’unitat, però un cop aconseguits els escons, la pròpia dinàmica sectària i la necessitat de notorietat de cada grupet provocaria la desunió dins el propi grup parlamentari. Prefereixo un grup parlamentari de gent normal que quan no sàpiga que fer demani consell als altres 3500 a un grup de vedettes mirant d’ensenyar cadascú les seves plomes.


REAGRUPATS AMB POCA FEINA
O ets de Rcat o no ets de Rcat però voler reinventar Rcat des de fora amb el carnet de Rcat a la butxaca no es gaire normal.
Però com es pot acceptar que per a constituir una suposada candidatura unitària s’ha de desmuntar prèviament R-cat? Aquí hi ha gent que o te molt poca feina, o no està be del cap, o directament treballa per l’enemic.
Reagrupament es avui en dia l’única força independentista de debò organitzada territorialment.


L’AUTOBÚS
I a data d’avui (incloc ja al sr Laporta, el 15 de juny ja ha passat), ja no es pot tenir l’autobús parat esperant mentres hi ha gent abaix que va parlant pel mòbil, especulant.
Arranquem ja, que hi ha molta feina a fer. Que com el Mr Chance convoqui eleccions ja (26-09) ens agafarà amb els pixats al ventre per culpa d’anar esperant a gent que només vol anar asseguda però que no aporta ni un cèntim per pagar la gasolina del autobús, ni aporta prou gent com per a llogar un segon autobús.
Espavilem o calarem el motor, i tots aquets no ajudaran a empènyer.


LAPORTA
Mai he cregut en Laporta. Si un home no sap suportar la pressió d’un trist numero de la guarida incivil en un aeroport que farà quan davant tingui en Rubalcaba i altra gent de mes volada negociant l’independència.He respectat a qui pensava que Laporta ens podia aportar un vot diguem “popular”. I diem popular per no dir l’adjectiu veritable : gent que no hi es tota, gent que confon la gimnàsia amb la magnèsia, gent en definitiva que avui et poden votar i demà et poden rebutjar, aquest es el tipus de gent que ens pot aportar en Laporta.
Un home que va a veure a CDC i a ERC i els proposa encapçalar una candidatura conjunta es que o no hi es tot o es advocat. Bestieses així nomes se les pot empescar un advocat.
Ja no vull parlar de conceptes econòmics del Barça perquè seria per plorar. Un advocat bàsicament no sap quan son 2 + 2, perquè a la justícia espanyola 2 + 2 de vegades es 1, i de vegades es 6.
Ara diu que només es presentarà si aconsegueix 300.000 recolzaments al facebook. Ni associats, ni militants, ni res, el facebook!. Com no posi una foto de la seva novia txetxena en pilotes ho dubto molt. I un cop aconseguits, no serveixen de res, com molt be ens ha demostrat el sr Canela. I, de mentres, que fem sr Laporta? Per a qui treballa realment sr Laporta?.
               
LA RELIGIÓ POLITICA
Hem de deixar de pensar en la política com si es tractés d’una religió. Tot el sectarisme ve justament d’aquí, de les diferents visions de la religió que te cada grup, però en una empresa estaria permès que cada secció penses diferent?.
Tenim una empresa industrial que es diu REAGRUPAMENT amb 3500 treballadors. Si volem absorbir empresetes de 10 o 5 treballadors ho fem i aquets nous treballadors es posen a la cua de l’escalafó. Si volem fitxar un Director Comercial collonut que ens pot aportar moltes vendes no podem esperar sis mesos. La campanya de venda comença en 40 dies laborables, seguir esperant aquest director comercial ens portarà a la quebra.
La necessitat de regeneració democràtica de la nostra política es degut precisament a això, a veure la política de forma religiosa com els espanyols ( i mes els advocats), i no com un SERVEI com els europeus.
                       
L’ASSEMBLEA
De candidatura independentista ja hi ha una des de diumenge, seguir discutint això es perdre el temps, els noms no son importants, l’important es el projecte, i els de les llistes de R-cat seran mes o menys llestos, mes o menys capaços, però si alguna cosa no la entenen que la preguntin als altres 3500 i ja els explicarem el que tenen que fer.
                   
LA MANIFESTACIÓ
Respecte a R-cat, malgrat tot, ha quedat demostrat que es l’única força POTENT capaç de liderar el futur. Els de dintre tots som molt autocrítics, massa exigents potser, i això provoca algun que altre petit desencís. Però dissabte pel matí va quedar molt clar que som una força UNIDA i POTENT, i per la tarda, mireu les fotografies aèries quanta gent hi havia darrere R-cat i quanta darrere de cada una de les suposades altres formacions.
I hem d’estar orgullosos de l’actitud de la nostra gent que va aconseguir de no ser tinguts en compte per l’organització a liderar la manifestació.
Des de dissabte, el lideratge de l’independentisme es mes clar que mai. Teniem organització i ara tenim força al carrer.

TENIM MOLTA FEINA
No es moment de perdre el temps ja en tot això, es moment d’aprofitar la carregada de piles que vàrem tenir la gent de Rcat amb la mani, i explicar-la als votants. Ara es el moment de cercar vots, molts vots, tots els vots possibles. ACTES, PROPAGANDA, ORGANITZACIÓ I COMUNICACIÓ. La resta (candidatures, manifestos, etc) es seguir perdent el temps com els últims 30 anys. ( i amb això no estic negant-me a que Espot, Laporta, Canela o el mateix Barrera vagin a les llistes de R-cat, però això es soluciona o no en una tarda, fent un cafè amb en Joan, i prou. Aquest tema no dona per a mes)


S’ha de muntar ja l’equip de propaganda electoral i s’ha d’enviar ja en Carretero a recorre tots els Casals Catalans del mon a recollir diners. I tots aquets grups minoritaris el millor que poden fer en comptes de manifestos i comunicats es demostrar el patriotisme, la generositat i la unitat que tant reclamen. R-cat liderarà l’independència, si et sembla be, reagrupat!, i si no et sembla be apartat i no molestis, que hi ha gent treballant.

SOMIEM, ES CLAR QUE SI. I TENIM PRESSA, MOLTA PRESSA, ( i no podem seguir perdent el temps en tonteries )



15.7.10

DE LA SELECCIÓ BARÇANYOLA I ALTRES FAL.LACIES

LA SELECCIÓ BARÇANYOLA

Si, Espanya ha guanyat el mundial, i que?. El triomf d’aquesta selecció no significa res mes que jugant amb la “fúria” no guanyen res, i aplicant el sistema “Barça” es pot guanyar, i que una selecció catalana podria guanyar fàcilment el campionat.
Fent una lectura política vol dir una altra cosa, vol dir que la “Espanya confederal” funcionaria, mentre que la Espanya canyí de la fúria sempre acaba en fracàs. Estil Barça i majoria de jugadors catalans fan que aquesta victòria no la puguin percebre com a seva, fixeu-vos si no en la poca vergonya de tots els medis informatius madrilenys en concentrar les informacions en Iker Casillas. 
Fent una lectura positiva del fet, la victòria d’Espanya al mundial, es un bon acomiadament català a Espanya en forma de patada al paladar.



EL SINDROME D’ESTOCOLM
Ahir vaig seguir el debat del Congrés de Diputats del país veí. Em va sorprendre com afecta la síndrome d’Estocolm als parlamentaris catalans. Cap d’ells va fer esment de la xifra de manifestants de dissabte passat, com a molt en Duran va parlar de “cientos de miles de personas”. En canvi alguns si van donar la xifra de signatures que va recollir el PP contra l’Estatut, aquí ja no eren “cientos de miles” sinó que eren quatre milions, quant tots ells saben que aquesta xifra era mentida, com en el seu moment vaig demostrar. http://benplantat.blogspot.com/2008/04/noticies-gens-contrastades.html

CONSTITUCIONAL
Ara, en Zapatero pretén arreglar l’Estatut a base de modificar altres lleis. Es mes, va afirmar que el que diu el TC en la seva sentencia es que l’Estatut contradiu altres lleis i no la Constitució. La trampa es matussera doncs si ara ZP modifica lleis per a validar l’estatut tombat, el PP dirà aleshores que l’Estatut de Catalunya es la segona llei en rang de l’Estat Espanyol com afirmava la sentència de la LOAPA, i aleshores argumentaran que no es podem modificar aquestes lleis perquè la sentència de l’estatut del TC ho impedeix. Tot aquest emmerdat camí son quatre anys mes de perdre el temps i d’esperar fum. Quatre anys mes de qualsevol poder de Catalunya depenent d'un Congrès a Madrid, i per tant de la "gobernabilitat" i del peix al cove.

LES PROPERES ELECCIONS
Ja comencen a dir que l’economia catalana comença a reactivar-se. Segurament el okupa de la gestoria espanyola de la Plaça Sant Jaume avançarà eleccions ( El PSC ha anul·lat les vacances a tots els seus “especialistes” en propaganda ). Als catalans nomès ens queden dues opcions, seguir insistint en referèndums populars, ILP’s i collonades així que signifiquen un procés d’anys, i que arribarien al final amb l’economia recuperada o be tirar pel dret i que l’independència immediata estigui en els programes electorals del màxim de formacions possibles.

Recomano que us baixeu aquest fitxer (http://www.racalacarta.com/download.php?file=0714%2018h%20(Dimecres%2014-07-10)%20Entrevista%20(Jaume%20Lopez).mp3 ) d’una entrevista amb Jaume Lopez (UPF, UOC, London S.of E. ), coordinador de l’estudi fet per 21 universitats, sobre tots els processos recents d’independència europeus on explica quins països van anar per plebiscit, quins per decisió del Parlament amb referèndum posterior, i quins fins i tot sense referèndum.



EL JURAMENT

Ahir dinant amb els companys de la Taula del Rat Penat varem comentar que tots els diputats tenen l’obligació de jurar el seu càrrec amb fidelitat a la Constitució i al Rei, i es clar, aquí tenim un problema. La solució que se’m ocorre es ben senzilla, els ofereixo el meu exemplar de les Constitucions Catalanes del 1705, i que quan jurin el càrrec ho facin per la “nostra Constitució i pel rei del Principat de Catalunya”, i cadascú que interpreti el que vulgui, i així es compleix amb la llei (mes o menys, es clar). Si desprès de l’independència som una monarquia o una república ja ho discutirem i decidirem desprès de la Declaració d’independència, i d’aprovar en referèndum un Resum de les Constitucions Catalanes de 1705 actualitzades.

REUNIÓ CONFERÈNCIA NACIONAL DEL SOBIRANISME

Ahir va tenir lloc a Barcelona la reunió convocada pels promotors del Manifest 12 d’abril amb totes les forces vives sobiranistes per tal de bastir una candidatura unitària independentista a les properes eleccions.

Assistiren entre molts altres. Anna Arquè representant al nounat partit laportista, el sr Suma Canela, el sr. Santiago Espot, gent de la CUP, algun verd, els delegats enviats per R-cat i molta gent de variat pelatge.
El resultat va ser aquest:
  
I això des de l’optimisme. Espero a veure que diuen els participants per emetre més informació i la meva opinió sobre aquest tema ja mort.

11.7.10

NO US DEIXEU ENGANYAR



  • Als que ahir no vareu poder baixar a Barcelona, i que avui llegiu els diaris interessats pel que va succeir ahir, NO US DEIXEU ENGANYAR, l’immensa majoria dels participants no van anar a defensar cap estatut. En cap crit, en cap lema, es feia esment de cap estatut. El crit era INDEPENDÈNCIA.
  • Als que si vareu anar i que penseu que els vostres representants politics han captat el missatge, NO US DEIXEU ENGANYAR. Ells només faran protestes toves, potser al Parlament del zoo, potser al parlament de Madrid, però ells no son conscients que, en el fons, la manifestació d’ahir es una forta critica a la seva incapacitat.
  • Als que viviu fora i a tots els que pensen que amb la manifestació d’ahir la feina ja esta feta i que ara tot rodarà sol, NO US DEIXEU ENGANYAR, la manifestació d’ahir nomes es un primer pas d’un llarg camí.
  • Als que encara pensen que això d’Espanya pot funcionar, als que parleu d’Estat Federal, als que pensen que els politics espanyols encara reaccionaran, NO ENS PODEU ENGANYAR mes, aquesta musica fa 150 anys que l’escoltem, i ja no teniu credibilitat.
  • Als companys de REAGRUPAMENT, que ahir, gracies al fet de ser-hi, es van convertir de cua en cap, NO US ENGANYEU, no tot serà tant fàcil com ahir. Però si hi som, PODEM.
  • Als companys Laporta, Canela, Espot, etc etc , REAGRUPEU-VOS, i deixeu de perdre el temps, i de fer-lo perdre als demés. 
  • Als meus companys de la “Taula del Rat Penat” i la seva magnifica pancarta “PEL PARLAMENT SOBIRÀ QUE PROCLAMI L’ESTAT CATALÀ”, felicitats. 
  • A tots els catalans de la franja de Ponent, del Rosselló, de les Illes Balears, de les Illes Pitiüses i del Regne de València : REAGRUPEU-VOS, per a aconseguir la plena INDEPENDÈNCIA de tota la Nació Catalana.








10.7.10

DIPUTATS, SI US PLAU, NO VINGUEU A LA MANI


La gent normal no discuteix lemes. Els ciutadans podem estar mes o menys d’acord en un lema, en un color, en el dia, en l’hora de la convocatòria, fins i tot els ciutadans normals podem estar en desacord amb tot, però si el motiu s’ho val, anem i punt.
A la gent normal no ens agrada perdre el temps en discussions estèrils, fins i tot es podria afirmar que bàsicament no ens agrada perdre el temps.

Però aquets senyors diputats no son així. Van perdre el temps trigant tres anys a redactar un estatut infumable. Un estatut que no tenia cap mes finalitat, que un cop mes, exercir de nou sis d’octubre, utilitzar Catalunya com arma contra els espanyols de dreta. No servia de res mes, i per això convenia fer-lo el mes lentament possible.
En cap moment ningú es va creure realment que els espanyols permetessin un Poder Judicial totalment independent ni tot el que ara s’ha carregat el TC. Aquesta manera de fer per part dels nostres politics d’aprovar un estatut al Parlament negociant-lo amb tres ministres de Madrid, desprès rebaixar-lo negociant amb el govern, tornar a permetre una nova rebaixa del ribot del sr Guerra, i finalment permetre que es votés quan era pendent del sedaç del PC, es la millor manera d'anar demostrant que el nostre parlament es una joguina, o que els nostres parlamentaris son indignes de la representació popular. Tots.!

El Constitucionalisme català i castellà son notòriament diferents , si es que realment existeix un constitucionalisme castellà. Bàsicament la legislació espanyola com la dels països llatins es basa en reglamentar molt, reglamentar-ho tot, però de forma que pugui ser interpretat a conveniència. Per això a Espanya hi ha tantes gestories i per això necessiten un Tribunal Constitucional, que pot opinar en funció de com surt el sol.
En canvi el Constitucionalisme català, basat en dret germànic, com els pobles del nord, anglesos i saxons, es basa en tenir poques lleis i clares, i en tenir uns Usatges ( com la jurisprudència americana).

Dit això, queda clar que transformar un estatut del 79 compost per 72 articles en un altre de 228 es un acte de espanyolitat, o d’ignorància supina, provocat pels “progres” però permès pels suposats “nacionalistes”.
Un bon estatut hauria de tenir com a molt 20 articles molt clars. La resta, la palla, hauria d’estar en un “regim interior català”, però posar en un Estatut tot allò que no son acords bàsics es permetre que Madrid, jutgi i opini, de quina ha d’esser la meva bandera o d’altres articles que es de ser bastant innocents de portar-los a aprovació a Madrid.

No contents amb això, ara els “federalistes” ( o sigui els espanyolistes amb disfressa progre) afirmen que tot el que no ha aprovat el TC ho desenvoluparan a base de decrets-llei. Evidentment els decrets podran també ser impugnats al TC i així perdrem quatre anys mes fent servir Catalunya d’arma contra el PP. Fins i tot el gran enmerdador de l’assumpte, senyor Maragall, afirma que ara haurien de tornar a començar i revotar (amb v) l’estatut sortit del TC. Embolica, embolica....

Així doncs senyors diputats, no vingueu a la manifestació, en lloc d’això seria bo que s’organitzessin per als senyors diputats uns cursets de cap de setmana al Parlament per a estudiar les Constitucions de 1705, que son les que tindrem el dia desprès de l’independència, quan haguem aconseguit la DEVOLUCIÓ de drets, llibertats i tots els territoris del PRINCIPAT DE CATALUNYA. Heu suspès, i heu de recuperar, com els infants a l'escola.

I al senyor que okupa actualment la gestoria de la Plaça de Sant Jaume, informar-li que el mateix dia i hora hi ha convocada una manifestació a Sitges, on serà molt ben rebut, si es posa, a mode de capa, una bandera del Japó a l’esquena. Tots els manifestants del Dia del Orgull Gai li estaran molt agraïts, especialment el seu secretari Iceta.

NOTA 1: Us recomano llegir aquesta: Declaració d’Independència, basada amb l’americana només canviant tres paraules, i la Constitució dels USA. Per la resta ja estan les antigues Constitucions Catalanes, on els catalans tenien mes drets ciutadans que avui en dia.

NOTA 2: Les grans diferència entre proclamar una nova república de les actuals quatre províncies, i recuperar les Constitucions Catalanes, son:
  • 1) Validesa de tots els acords internacionals signats per Catalunya abans de 1714: fronteres amb França (Corbeil) i amb Espanya (Almizrra).
  • 2) Integritat territorial del Principat de Catalunya: Balears, Pitiüses, Rosselló i franja de ponent eren part de Catalunya.
  • 3) Invalidesa dels acords internacionals signats pel rei però no aprovats per les Corts Catalanes: Tractats dels Pirineus i Utrech.
  • 4) La Devolució de les Constitucions Catalanes obre el camí a que els valencians recuperin els seus furs, no necessitant tampoc tenir una majoria independentista.


ANEXE : 24 hores mes tard de redactat aquest post apareix la sentència completa del TC. Aquesta sentència suposa un pas enrere del que fins ara s’estava aplicant, posa en perill l’immersió lingüística escolar, ens recorda molts cops la indissolubilitat d’Espanya, deixant Catalunya reduïda a una entitat folklòrica. En qualsevol país normal que passes això, els instigadors del nou estatut dimitirien d’immediat i es jubilarien de la política pel prejudici causat. Quants anys costarà redreçar això? Perque ara tots ells ens diran lo dolents que son els del TC, però jo em pregunto. “i dilluns que fareu? Retirareu tots els diputats de Madrid? Proclamareu l’independència o continuareu de genolls ? Si dilluns continueu de genolls heu de dimitir TOTS per incompetents.

6.7.10