19.12.08

POTSER SOM LEGALMENT UN PAIS INDEPENDENT I NO HO SABEM

Abans de res vull deixar clar que aquest estudi encara està a les beceroles, i que em farà falta col·laboració de mes gent per a poder fer afirmacions categòriques.
En primer lloc recordar a tothom que les lleis o edictes d’un estat son sagrats, i que encara que un govern sigui substituït per un altre de color totalment contrari, es precís derrogar lleis o fer-ne de noves per a que tinguin validesa legal. Fins i tot Franco tenia clar això i va tenir que derogar l’Estatut o modificar les lleis que no li agradàvem.


Per descomptat que en cas d’invasió, les lleis dels invasors perden força legal tant aviat com son expulsats, però aquest no es el cas, tal i com a continuació demostraré.


Encara que sempre es parla d’invasió napoleònica, a nivell legal la realitat es que Carles IV va abdicar a Baiona el 19 de març de 1808 en el seu fill Ferran IV, i el 6 de maig de 1808, a Baiona també, Ferran IV va abdicar a favor de Napoleó Bonapart ( qui per cert, era descendent directe del primer virrei català de l’illa de Còrsega,
Hug Bonapart, nomenat el 1409 per Martí I).

Napoleó, nomenà, el 6 de juliol de 1808, al seu germà Josep, rei de la Corona d’Espanya i les Yndies qui per cert va emetre la primera Constitució d’Espanya, la Constitució de Baiona de 1808.


Napoleó, en un decret posterior, en la casual data de 26-1-1812, annexionà Catalunya a l'imperi, i segons molts historiadors va derogar el Decret de Nova Planta i va obligar a publicar el Diari de Barcelona en català i francès.


Un cop Napoleó va fracassar militarment, no es fa una capitulació, sinó com Napoleó i Ferran IV tenien molt bona relació fan un Tractat, anomenat de Valençay, el 21 de Novembre de 1813, on Napoleó reconeix Ferran com a “Rei de Espanya i les Yndies”, reconeixent com a territori espanyol el “existent abans de la guerra”.

En cap lloc del Tractat s’anul·la la actuació legislativa de Napoleó a Espanya ni a Catalunya, i fins i tot avui en dia, el Governadors Generals de Catalunya nomenats per Napoleó en el període 1808-1814 son considerats legals, com podeu llegir en el web dels soldats i veterans de les FAS i la GC del Ministeri de Defensa espanyol.

Per tant si tot això es cert, i es el que s'ha de comprobar, i mai es va tornar a posar en vigor el Decret de Nova Planta, les Constitucions Catalanes son vigents, i cap llei es superior, ni se les ha derogat expressa i prèviament.

Crec que si amb tot això, convenientment documentat i argumentat, anéssim a Estrasburg, ja no ens hauríem de preocupar per Estatuts i Dèficits Fiscals.
Per a bastir tot això necessitem copies fidedignes de:


* Tractat de
Corbeil, de 11 de maig de 1258, definició de fronteres entre Catalunya-Aragó i França.
* Tractat dels
Pirineus, de 7 novembre 1659, il·legal sense acord de la Generalitat, ja que vulnera el Tractat de Corbeil.
* Pacte de Gènova (el tinc
però no es complert)
* Decret de
Nova Planta
* Abdicació de Carles IV a Baiona del 19 de març de 1808 ( Gazeta de Madrid de 20 de maig, págines 482 i 483 )
* Abdicació de Ferran VI a Baiona del 6 de maig de 1808 ( Gazeta de Madrid de 13 de maig, págines
458 i 459 )
* Decret de Napoleó d'annexió de Catalunya a l'imperi 26-1-1812
* Decret de Napoleó derogant el decret de Nova Planta
* Tractat de
Valençay 11 de desembre de 1813 de cessió d'Espanya de Napoleó a Ferran IV.

Si cap llei espanyola ha tornat a posar en vigor el Decret de Nova Planta, i les Constitucions Catalanes son vigents, també el Tractat dels Pirineus es il·legal al contradir el Tractat de Corbeil i no estar aprobat per les Corts Catalanes, i els anglesos o be haurien d’indemnitzar-nos per l’ incompliment del Pacte de Gènova, o be estarien obligats a ajudar-nos a recuperar el nostre status.

Com veieu, podem haver trobat una possibilitat d’esdevenir independents amb molta facilitat, però com en això s’ha d’anar amb molta cura, faig una crida a qui vulgui col·laborar a recercar informació, especialment als companys de fundacions històriques que segueixen un treball molt paral·lel al que faig fa anys.