30.11.06

Forrest Gump Montilla.

JA ESTEM COM QUANT FRANCO:

Ja tenim al Forrest de president. Potser els que veieu TV3 no ho heu notat, perquè quasi be no han sortit a la "seva". ( encara no ha sortit a algun programa? )

Us imagineu el pollastre que hagués muntat en "diesel" Nadal si al president Pujol l'hagués substituït en Artur Mas, i la "seva" s'hagués passat una setmana, com en temps del NODO, fent programes especials sobre el president sortint, el president entrant, canviant fins i tot l'hora d'emissió del "la Nit al Dia" per a que en nou president hagués pogut aparèixer a hora de màxima audiència?

Algunes "perles" d'aquests programes, per als que no els hagueu volgut veure, ( per fàstic, com per exemple la meva dona ) aquí van :

Programa especial de Montserrat Besses sobre Maragall:
al final una llegenda que advertia: "Felipe González i Jordi Pujol han declinat l'invitació a participar"


Programa especial de Montserrat Besses sobre Montilla:
Miquel Iceta "Lo pitjor es parlar amb ell per telèfon. Parles, fas una pausa, esperes una reacció... i res, la reacció no arriba Acabes pensant que potser s'ha tallat la comunicació!"

Programa, la Nit al Dia, de Mònica Terriblas : (aproximat, no tinc la transcripció)


M.T. : "Sr. Montilla, al reportatge de diumenge vàrem veure que vostè no es posa mai el cinturó, li sembla que això es donar exemple?"
J.M : " Això no estava gravat aquí".
M.T. : " Vol dir que a Espanya es legal?"
J.M. : " no, no, em sembla que era a Toledo i encara era Ministre".
M.T. :" Home, un ministre també té que donar exemple".
J.M. : " no , si de vegades si que m'el poso".


EL NOU ESTIL DEL FORREST MONTILLA:
El Sr. Montilla ha trobat una nova manera de no tenir problemes: no resoldre's..! Que s'ha de fer una línia de M.A.T. i els ciutadans afectats protesten, dons es passa la pilota cap al govern central, on l'altre Forrest Gump ZP, passa la patata calenta, junt amb l'ase del president francès, a..... la Comunitat Europea..!

Que s'ha de fer un Quart Cinturó, dons faran la mateixa solució, i a tot el que representi un conflicte (entre ells) dons a fer l'estruç, li passaran el problema a un altre i au.

O sia, que potser valdria la pena tornar a Madrid totes les competències amb conflictes, o sigui totes, i tancar la Generalitat. Això si, ells es quedarien dintre per seguir cobrant, que es del que es tracta.

Perquè, el Saura enviarà els mossos als okupes, o farà que els hi portin xibeques?




24.11.06

JA ENS HAN INSACULAT MONTILLA

·"y veus aqui com primerament en las ciutats mes pobladas y aprés per tot arreu fou establert un estil de elegir que per estalviar desordes, precipitació, compra de vots, estrafalarias, enganys y al cap de vall retrahiment de la gent honrada, era inmillorable de tota esmena. Es aquest sistema lo de la insaculació. Posats en sachs los noms, escrits en redolins, de tots los qui poden esser per lley elegits, ó be tots los qui se designen, se trau lo diputat, lo batlle ó regidor į la sort, y ab aixó jo pregunto: æ Quin engany es posible, quin partit, pandillatje ó quin absolutisme pot malmetr ho? La insaculació en las eleccions es l' śnich medi de salvar las institucions dels pobles decayguts. Digui s lo que s' vulga."

Al principi, els membres de la Generalitat se succeïen per cooptació, és a dir, que llurs titulars designaven, de fet, llurs successors, i el President era sempre el representant del braç eclesiàstic. Però el rei Ferran II (1479-1516) imposà l'any 1488 la designació per insaculació. Això vol dir que les persones eren triades a l'atzar d'una llista de noms proposada pel rei o pels grups dominants.

Bé dons, ja ens han insaculat, ben bé.

Jo que no vaig entendre que un estatut es fes en un autobús, que segueixo sense entendre que en un Estatut hi hagi res més que els diners i les atribucions que ens retorna l'Estat ( Devolució, diuen els escocesos ), que no vaig entendre que l'Estatut el negociessin a Madrid els partits i no una delegació del Parlament català, que no vaig entendre que els negociadors catalans de l'Estatut admetessin que a l'altra part de la taula es sentissin a negociar Montilla i Iceta, que tampoc vaig entendre perquè l'Artur Mas es va prestar el 20-01 a l'escena de la Moncloa que tant mal li ha fet, que no entenc perquè es fa públic un acord de govern de coalició abans de que el President del Parlament inicií les consultes als partits, que no entenc que en Mas digui que les converses amb el president del meu Parlament son una comèdia, cada cop estic mes convençut que hauríem de retornar als sistemes medievals d'elecció del President i del govern.

Amb una mica de sort, ara de President tindríem un bisbe, potser amb una mica mes de sort tindríem de President al Bisbe d'Urgell, que alhora es Príncep d'Andorra, i per tant, cap d'Estat.

I es el que jo dic, que posats a que et donin pel cul, sempre es millor un professional. Prefereixo a Carmen de Mairena de president abans que aquest home analfabet, gris, cínic, demagog, trepa, sense ofici, buròcrata, i mal gestor ( trasllat de la CMT, aeroport del Prat, i l'opa a Endesa, per exemple ).

Serà un president legítim, legal, i tot el que vulgueu, però això no treu que el PSC i ERC van enganyar als electors tota la campanya electoral, amagant, negant i desmentint que tinguessin pactat l'acord, ni treu que ERC hagi fet president al senyor que es capaç de brindar amb cava per l'Estatut el 30 de Setembre, i nomès dos dies mes tard afirmar que a Madrid introduiria totes les esmenes que no va poder introduir al Parlament català. Al senyor que es sentaba a negociar contra els delegats dels partits catalans representant al PSOE espanyol.

Va mentir doblement ERC afirmant que existia un pacte d'en Mas amb en ZP per impedir un nou tripartit i imposar, desde Madrid, la "sociovergència". Queda demostrat.

I no us enganyeu, aquest tripartit no fracassarà, perquè mai s'equivoquen qui mai parlen, ni mai fan res. I Montilla es un expert en entrar per la porta falsa, i desprès estar vint anys lligat a la cadira, com va fer amb l'alcaldia de Cornellà.
Que Cornellà ha canviat molt en vint anys?. Dons nomès faltaria que no fos així. La especulació urbanística ha permès fer molta plaça petanquera, i tant. Però culturalment Cornellà es plena de entitats foranies subvencionades, i de entitats pròpies que no reben un duro de l'Ajuntament.

Catalunya inaugura avui una època gris, comparable a l'època de Ferran II. Aviat traslladaran els monjos de Montserrat a Amèrica i ens portaran monjos de Valladolid. Però com la historia es repeteix, no els servirà de res.!
Som el país que sempre ha estat equivocat de bàndol en tots els conflictes ( potser èticament no, pero si en els resultats) , i malgrat això desprès de 500 anys de insacularnos encara no han pogut....prenyar-nos.!

21.11.06

Ja ve en Carretero

Ja ho vaig advertir fa dies, precisament el dia despres d'el debat de TV3, que Carretero seria el Brutus de E.R.C.
Carretero es qui realment mana a E.R.C. i ja ho va demostrar quan Carod i Puigcercos havien acceptat l'Estatut de ZP dos dies abans que ho fes en Mas.També de Carretero es la cagada de votar No a l'Estafut, però això es una cosa que sempre ha passat a E.R.C., els dirigents volen una cosa, les bases una altra, i desprès els plats trencats els paguen els dirigents.
Li va passar a Hortalà, li va passar a Colom quan Carod i Puigcercos els van fer estrellar-se, i ara, la seva propia medicina, la pendrà Carod de la cullera d'en Carretero. Al temps

Copio del e-noticies: ( normalment em copien ells a mi)
A la sala d'actes del Museu Cerdà de Puigcerdà, amb uns 150 assistents, Carretero va fer la presentació de l'acte, que comptava amb la presència de Josep Castany, director general de Catalunya Acció, i Santiago Espot, president executiu de CA, en el qual va criticar els plans del nou tripartit, afirmant que "només amb polítiques socials no es pot aconseguir la cohesió nacional, ja que si no es fan polítiques de reivindicació nacional tindrem una societat fracturada, i aquesta factura al final es paga". El dirigent d'ERC també va fer una crida oberta "a la unió de tots aquells que volem un Estat català independent, i a deixar d'anatemitzar-nos els uns als altres", fent també referència directa a les pressions rebudes per no presentar Catalunya Acció a Puigcerdà

I mes :

L'exconseller Joan Carretero ha dit en la presentació de Catalunya Acció, en una al.lusió directa a la reedició del tripartit, que Catalunya li recorda cada vegada més la pel.lícula "La Vida de Bryan", amb la infinitud de moviments nacionalistes jueus barallant-se entre ells mentre l'Imperi romà campa per les seves. Carretero ha defensat en sentit oposat al tripartit la unió de les formacions nacionalistes, i ha propugnat fer "projectes comuns", deixant de banda les diferències, en la línia totalment contrària a la de l'actual direcció d'ERC, entregada al PSC. "Donat que tenim el nacionalisme espanyol que lluita contra Catalunya, hem de tenir objectius nacionals importants", ha dit, fent també referència directa a les pressions rebudes perquè no presentés Catalunya Acció a Puigcerdà, òbviament per part de dirigents republicans.


Ara nomes falta una jugada com la del Simancas.
Quan valen tres diputats d'ERC?
Del PSC son mes baratets? (possats a estalviar)
Vinga, que algun sobrat de diners ens alegri el dia.

Investidura Montilla:
CiU : 48 NO
PP : 14 NO
C's : 3 NO
total 65 NO

PSC-psoe : 37 SI
ERC : 21 SI
PSUC : 12 SI
total : 70 SI

Total diputats : 135
majoría : 68

Pero encara que pases aixó, no guanyaría Mas, perque els C's tampoc votaríen a Mas.

18.11.06

EL GUARDIA CIVIL CAROD

Hi han coses que les intueixes, però com no tens proves, procures callar les.
Mes abaix hi ha un article sobre en Montilla i el seu "entorn empresarial" totalment certa, i que algú mes hauria de investigar.

Ara vaig a explicar-vos el meu curt pas per ERC.
ERC dirigida per Hortalà havia començat un camí cap a la coherència. Hortalà va ser escollit secretari general gràcies als vots del Baix Llobregat, dirigit per Francesc Permanyer de Molins de Rei. L'amic Permanyer em va encarregar la campanya electoral de les eleccions generals.

El primer que els vaig demanar, abans de dissenyar res, al grup que coordinava la campanya electoral es que em definissin que era per a ells "esquerra", "republicana" i "catalunya". La definició d'esquerra me la va donar el propi Hortalà, amb una defensa del Estat de Benestar que desprès tota l'esquerra ha copiat. En lo de Republicana vam quedar d'acord que parlàvem de República Catalana, i per tant no hi havia lloc a banderes republicanes espanyoles, i en la definició de Catalunya tots estaven d'acord que ens referíem al que altres anomenaven Països Catalans. Fins aquí tot molt bé.

Vaig dissenyar una campanya lògica, amb un fons de núvols tipus "windows", la cara de l'Hortalà amb aquell pentinat Anasagasti, i una senyera estelada en blau. Els recent integrats a ERC, Àngel Colom i Carod Rovira no usaven aquell color abans d'aquesta campanya, com molts recordareu, però per a mi era cabdal reafirmar la bandera del President Macià i de l'Estat Català. El disseny de campanya va ser desprès molt lloat pels gurus del sector publicitari en uns articles a el Periodico.

Però vam arribar a la discussió de quin havia de ser el lema de campanya. Jo vaig proposar "El llarg i pacífic camí cap a la independència", perquè sempre he estat molt preocupat per que posicionaments excessivament optimista acabes frustrant el vot jove. En Hortalà va proposar "La Nova Frontera", un lema d'en Kennedy molt bonic, però que no nomès no seria entès pels votants propis sinó que podia ser atacat amb molta facilitat per la competència, com si el que realment volguéssim fora posar mes fronteres en comptes de voler anar mes enllà com significava el lema kennedyà.

Incomprensiblement, apart de la gent del comitè electoral, hi havien dos persones més que també opinaven, desde casa seva, sense ni anar a cap reunió, en Carod i en Colom. En Hortalà els hi consultava tot, i també els va consultar el lema. Vaig pensar que algun dels dos s'adonarien de l'error i li argumentarien el mateix que jo. No va ser així, i un cop mes, part de la direcció d'ERC va deixar fer, perquè sabien que amb aquest lema en Hortalà s'estellaria electoralment, com així va ser.

En aquells moments a ERC li pagava la campanya electoral desde la patronal catalana fins el mateix PSC, que a canvi, tenia la barra de "aconsellar-nos" qui havia de ser el nº2 per Barcelona o el cap de llista per Lleida. ( He participat en varies campanyes electorals per a diferents partits, i en totes he cobrat d'empreses particulars, mai del propi partit, excepte de C.D.C. )

Hortalà no nomès havia modernitzat i estabilitzat el discurs polític sinó també la economia del partit comprant, amb avals de militants, la seu del carrer Villarroel.

Ja aleshores assistien a les assemblees de ERC molts senyors amb el cabell curt i bigoti, que no sabien ni parlar català. Tothom sabia que eren polis, algun personatge estrany infiltrat fins i tot a l'organització del partit com un tal Dr. Reguant, al qui ja coneixia de feia anys perquè a CNT feia el mateix paper. La gent d'ERC ho sabia però afirmava que no tenia res que amagar.

Desprès dels penosos resultats electorals, deguts no només a la tria del lema electoral, sinó també a la escassa o nul·la col·laboració de Carod, Colom & cia, va venir el congres de Lleida.
Tota una munió de joves, amb carnet recent, pagat (les cuotes d'un any) miraculosament per una ma entranya (alguns desprès han dit que era la mà d'en Prenafeta) per a que poguessin votar, van votar a Colom.

La majoria de la gent, els que volien votar Hortalà, no van poder votar perquè un jove, anomenat Puigcercós, es va asseure damunt la urna i els ho va impedir.

Un cop Colom, Carod i Puigcercós van arribar a la seu del partit, van prendre possessió, manu militari, de totes les dependències sense esperar ni a que ningú dels anteriors buidessin els seus calaixos. Entre les coses que van trobar al despatx d'en Permanyer hi havien tots els dissenys de modernització del logo que jo havia fet, i que son els que actualment encara s'utilitzen.

Colom va gestionar bé la comunicació política però fatal la part econòmica, fins el punt que no va pagar el préstec de la compra del local, i els ex-militants que l'havien avalat van tenir que fer front al préstec.

La resta de l'historia la sap tothom, tots aquells filòlegs als que en Hortalà havia enxufat pels matins a la Generalitat per a poder "ajudar" al partit per les tardes, son els que ara dirigeixen el partit.

ERC ha passat de no poder pagar un préstec de un local de 500m2 a inaugurar recentment uns nous locals, totalment equipats, de 2.500m2.
Com es possible això?Senzill, ERC nomès es la "marca nacionalista" del PSC, de la mateixa manera que "IC" es la "marca verda". Es impossible la llibertat política sense llibertat econòmica.


Es així com aquesta "esquerra" de mans netes, es beneficia de les martingales economiques que el PSC te muntades per al seu finançament. Posiblement tinguin les mans netes, pero les butxaques brutes.

Els independentistes mallorquins parlen de El submarí Carod.

Acabo de veure ara, tot just acabar l'article, que els de e-noticies, gracies a lectors del meu b-log s'han adonat de l'article del Anastasagui. Moltes gracies.

També veig que Maragall ha tornat a treure el tema del 3%, i espero que aquest cop CDC no faci escarafalls sino que tregui tota l'artilleria : Desde el trambaix a canvi de requalificar els solars de la Siemens de Cornellà fins el que faci falta.
Potser es aixó el que en el fons vol ( i volia ) en Maragall, que sortisin tots els draps bruts del company Montilla. Perque, que ho sapiguin, al Baix Llobregat a un 3% li diuen "calderilla" i al Zaplana li diuen "aprendiz".

17.11.06

FILLS DE CARMEN DE MAIRENA.

A mi em sembla malament, però ho respecto que ERC voti a Montilla. No em sembla criticable mes enllà de la discussió política.

Però si em semblaria de ser fill de puta, si es fes per pura estratègia personal o partidista, i també m'ho semblaria si l'objectiu fos la desaparició de CDC.
Fa tres anys molts van afirmar que el "tripartit" representaria la desaparició de la CDC post-Pujol. En la majoria dels foros catalanistes hi havia gent ( de ERC) que justificava el "tripartit" amb aquest objectiu.

Afortunadament aquells fills de puta no van encertar. No crec que encertin els d'ara tampoc, ni CDC buscarà àcid bòric ni buscarà res, com no ho ha buscat aquests últims tres anys i mira que motius hi han hagut.

Deunidó l'estómac que s'ha de tenir, per a teòricament robar els vots a CDC d'aquí a quatre anys, tenir que votar a un analfabet com Montilla. Que trist que un suposat independentista estigui content amb un president sense ofici i sense cap estudi.

El mes illetrat de 128 presidents es posat per suposats independentistes. No ho entenc, de debò.
Prefereixo la Carmen de Mairena de presidenta, almenys parla bé el català.

Dedicat a Salvador Sostres, i el seu article autocensurat
pels culpa de cobards i violents fills de puta.

16.11.06

LA IZQUIERDA ABERTZALE CATALANA

Iñaki Anasagasti

Fue hace 28 años. El PNV había decidido convocar una manifestación contra ETA. Iba a tener lugar en Bilbao. Recuerdo que la izquierda abertzale arremetió contra nosotros con una dureza inusitada. De entre las críticas que recibimos, destacó la proferida por Mario Onaindia, que nos tildó de oportunistas, mientras vaticinaba que todo lo que aquel gesto nos iba a permitir ganar por la derecha, íbamos a perderlo por la izquierda. Y aprovechó la ocasión para criticar una vez más el abertzalismo claudicante de un PNV que, en su opinión, renunciaba a las reivindicaciones nacionales más elementales.

Después, Onaindia evolucionó. Y lo hizo con tanta energía, que acabó militando en el PSOE y escribiendo libros furibundamente antinacionalistas. La izquierda abertzale radical que profesaba en 1978, se convirtió, con el paso de los lustros, en una socialdemocracia tenue y antiabertzale. En lo social, su pensamiento político evolucionó 89 grados. Pero en lo nacional, 180. Eso sí, continuó dándonos clases de racionalidad y coherencia políticas, hasta su muerte.
No ha sido el peor. Otros, que en el pasado fueron, también, izquierdistas e hiper abertzales, militan, ahora, en el PP. Es el caso de Jon Juaristi. Su giro ha sido de 180 grados, tanto en lo social, como en lo nacional.


Quienes definen su identidad ideológica sobre el doble pilar izquierdista e independentista, gozan, siempre, de amplias ventajas a la hora de situarse y actuar en el terreno político. Su nacionalismo radical les permite criticar a los nacionalistas tibios, acusándolos de traidores y vendepatrias, sin que eso les impida a ellos acogerse a su identidad de izquierdas, para entenderse políticamente con partidos españoles (también de izquierdas), sin que su ideario se resienta lo más mínimo. Porque son independentistas, pero también son de izquierdas. Y el eje de sus alianzas puede ser el nacional, pero también puede ser el social. Y los dos ejes forman parte de su identidad política. Esto ocurrió con muchos de los antiguos Euskadiko Eskerras. Que se quedaron en el PSOE, sin que se les alterara lo más mínimo el color y el gesto de la cara. Pero la historia no acabó con ellos. Hay otros en similar situación que, mucho me temo, acabarán haciendo lo mismo.


El de ERC es un ejemplo paradigmático de esto que digo. En cuestión de meses, ha contorsionado sus mensajes, hasta extremos increíbles. Hace unos meses, su secretario general, Joan Puigcercós, declaraba a un diario vasco (DEIA 8 de mayo de 2006) que la vocación de su partido consistía en conformar un núcleo independentista y de izquierdas, frente al regionalismo de CiU que, en su opinión, estaba, cada vez, más cerca del PSC. ¿No teme un futuro pacto de gobierno de CiU y PSC en la Generalitat?, le preguntaba el periodista. Su respuesta era terminante:


Sí me da miedo la sociovergencia, pero es legítima. Si deciden pactar, que lo hagan. Eso clarificaría mucho las cosas, porque Cataluña avanza hacia un modelo de tres espacios políticos, que se van a poder ver en el referéndum: el regionalismo centrista de CiU y el PSC, el españolismo de derechas del PP, y el independentismo de izquierdas de ERC”


La izquierda abertzale auténtica era ERC. Auténtica en lo abertzale y auténtica en lo izquierdoso. Si CiU pactaba con el PSC, estaría contribuyendo a la conformación de una suerte de “regionalismo centrista”, entregado a la causa española. Pero con ellos no existía ese riesgo. Ellos eran “el independentismo de izquierdas”.


Una vez celebradas las elecciones, todo el mundo ha podido comprobar que quien se ha ido con el PSC, arrinconando al partido más votado en todas las circunscripciones, no ha sido el “regionalista” CiU, sino el “independentista” ERC. ¿Cómo ha podido ocurrir semejante cosa? Fácilmente. De la misma manera que ocurrió con Mario Onaindía. La izquierda es, para ellos, una coartada que les permite hacer lo que quieren sin que nadie pueda acusarles de traidores, porque ellos, ya se sabe, son “independentistas”. Más nacionalistas que nadie. Y como son más nacionalistas que nadie, nadie puede sospechar que estén vendiendo Catalunya al PSOE. Si lo hace CiU, estaría contribuyendo a conformar, junto con el PSC, un sano “regionalismo centrista”. Pero ERC es independentista y lo puede hacer sin que de ello derive peligro alguno para Catalunya.


Las explicaciones que han dado los líderes de ERC para explicar esta maniobra, no tienen pérdida. Carod Rovira argumentaba en un artículo publicado el pasado sábado en EL PAIS (el órgano oficial del Gobierno del PSOE) que el acuerdo con el PSC tenía que ver con la idea de que “Para Ezquerra, cohesión social y cohesión nacional no son sino dos caras de un mismo objetivo”. Y para los que no entienden la retórica enrevesada de algunos políticos, precisaba:
“Ni PSC, ni CiU, como ya se ha observado en el largo debate del Estatut y en sus programas, tienen voluntad de ir más allá del marco legal vigente. Nosotros seremos la garantía de su desarrollo máximo. Pero somos conscientes de que ni unos ni otros quieren ni han querido nunca la soberanía completa para nuestro país. Partiendo, pues, de las bases de bloque del horizonte nacional, prefijado en el techo estatutario, la elección tenía que poner acento en las cuestiones sociales”


Ya ven con qué descaro se puede defender una cosa y la contraria, si quien lo hace goza de cara suficiente. Veamos:


- Ellos votaron que No al Estatut, porque no era un instrumento adecuado para una nación como Catalunya. Sin embargo, como ya está aprobado y en vigor, arrinconan a CiU y pactan con el PSC argumentando que “la garantía de su desarrollo máximo” es ERC y sólo ERC. ¿No era previsible que un gobierno de coalición nacionalista hiciera un desarrollo estatutario más ambicioso? No porque la garantía de “su desarrollo máximo” es ERC y sólo ERC, que para eso es independentista.

- Ellos quieren la “soberanía completa” para Catalunya. Pero como ni CiU ni el PSC la desean, arrinconan a CiU, se olvidan de la soberanía completa y pactan con el PSC, poniendo el acento “en las cuestiones sociales”. En su intervención ante el Consell Nacional, Carod Rovira desarrollaba este argumento, haciendo notar que “ni CiU ni PSC disponen de un horizonte nacional que vaya más allá del Estatus que hay ahora, puesto que más allá de la autonomía no hay para ellos horizonte”. Por lo tanto, añadía, “tenemos que buscar las diferencias en otro lado, en las políticas sociales, y aquí sí que hay diferencias”. Por ello han optado por Montilla.

¿Significa esto que están perjudicando al nacionalismo catalán? No, evidentemente. Porque ellos son la garantía de que el nacionalismo catalán se mantendrá reivindicativo y en tensión. No en vano son independentistas. Por ello dice Carod Rovira que el pacto con el PSC no es una traición a la causa nacional catalana. En puridad, si pactan con el PSC, es para el bien del nacionalismo catalán, porque van a “reformular, desde la izquierda y desde los valores republicanos y democráticos, el discurso y las políticas del catalanismo”. ERC desea “un catalanismo renovado en sus discursos y en sus políticos. Más abierto, más inclusivo, más atractivo para aquellos que aún no se sienten partícipes”. Lo que están haciendo, pues, es por el bien de Catalunya. Una apuesta “en clave de futuro”, para cuyo éxito resultaba, al parecer, imprescindible, marginar al partido político que ganó las elecciones en todas las circunscripciones. Se va a reformular el catalanismo, sin contar con el principal partido de Catalunya. ¿Quién da más?

El mismo día, el diario EXPANSIÓN publicaba una entrevista con Joan Puigcercós. Sus respuestas son de traca. Cuando el entrevistador le pregunta sobre si Esquerra primará a partir de ahora el eje ideológico sobre el nacional, responde:
Para Ezquerra el eje nacional sólo, no tiene sentido, porque somos un partido de izquierdas. En Cataluña tenemos tres problemas muy graves: reconducir la deslocalización, que muchas son lógicas y comprensibles, pero que se pueden y se deben afrontar mejor, asumir la inmigración, con todo lo que implica, que es también una cuestión nacional y el problema de la gente joven, con el acceso a la vivienda. Con todo esto, era mejor un acuerdo progresista”

Si no lo entienden vuelvan a leer el fragmento, por favor. Probablemente seguirán sin entenderlo. Si es así, desistan. Es ininteligible.

O, cuando menos, lo es en términos racionales. Puigcercós dice que han marginado al partido que ha ganado las elecciones…sólo para afrontar la deslocalización, la inmigración y el problema de la gente joven con el acceso a la vivienda. Increíble, pero cierto. ¿Era realmente necesario arrinconar a CiU para eso? ¿Cree, de verdad, Puigcercós, que en estos tres temas, que entroncan directamente con políticas que van a ser diseñadas en Madrid y en Bruselas, los planteamientos del tripartito van a ser esencialmente diferentes a los que defiende CiU? ¡Hace falta rostro! Si planteasen la nacionalización de la banca o de las empresas energéticas, vale. CiU no les hubiese acompañado, es evidente. Pero…en las políticas tendentes a frenar la deslocalización de empresas, facilitar la inmigración y promover el acceso de los jóvenes a la vivienda, lo cierto es que no van a ser capaces de diseñar políticas sociales que no puedan ser asumidas por CiU. ¿Es esa toda la apuesta social que les ha llevado al tripartito? ¡Menudas alforjas para tan poco viaje!

La operación es, como se ve, redonda. ERC se olvida de lo nacional, argumentando que “somos un partido de izquierda”, para centrase exclusivamente en lo social. Pero su planteamiento sobre lo social es tan Light que podría ser suscrito por cualquier partido de centro. Y en algunos casos, hasta por el PP, Fíjense.

Puigcercós afirma en la entrevista que quiere atraer multinacionales a Catalunya y, para ello, apuesta por las infraestructuras y la formación. Es decir, CiU en estado puro. Muestra también su preocupación por las normas fiscales y medioambientales, que “pueden perjudicar la competitividad en la economía catalana”. Nuevamente, CiU en estado puro. Y sobre las deducciones fiscales que Esperanza Aguirre está aplicando en la Comunidad de Madrid, asegura que “nos deben hacer reflexionar porque son un elemento competitivo que debe ser tenido en cuenta”. ¡Viva la política social! ¡Viva el tripartito y su voluntad progresista!
Y mientras tanto, ¿Qué ocurrirá con lo nacional?

Puigcercós nos decía hace unos meses en DEIA que “la única solución es reconocer el derecho a la autodeterminación o reconocer las naciones. Si no se reconoce que Euskadi es una nación, los vascos deberán exigir su derecho a la autodeterminación cuando una mayoría democrática y pacífica así lo permita”. Muy bien. Gracias por el consejo. Pero ahora, cuando le preguntan sobre si planteará o no el tema de la autodeterminación responde:
“Esquerra no piensa plantear un debate sobre la autodeterminación. Después de un proceso estatutario con tanto desgaste, lo que queremos hacer es desplegarlo desde el Gobierno, aunque lo votáramos en contra. Esa es una de las cosas que no debe plantear un Gobierno. Sobre el Estatut hay cosas que pensamos que son insuficientes, pero con el 15% de los votos no podemos imponer al resto del arco parlamentario una posición de fuerza”

Consejos vendo, que para mí no tengo. ERC, la suprema garantía de que la tensión nacional de Catalunya no fenecerá, aúpa al gobierno a un presidente del PSC, para hacer políticas que, bajo el título de progresistas, serán de centro o incluso estarán inspiradas en las de Esperanza Aguirre. Y sobre todo, NO PIENSA PLANTEAR UN DEBATE SOBRE LA AUTODETERMINACIÓN.

¿Se puede decir con esto, que es ella, ERC, la que tiende a ocupar ahora el espacio político “autonomista” que Pugcercós reprochaba a CiU para el supuesto de que pactase con el PSC? ¿O esa acusación vale para CiU, pero no vale para ERC?
En fin.
¿Alguien quería lecciones sobre lo ocurrido en Catalunya? Ahí las tiene. Carod y Puigcercós en vías de transformarse en Mario Oinandia. Lo mismo que harán los que todavía, en Euskadi, siguen afirmando que son independentistas y de izquierda. Al tiempo.

11.11.06

O LES CASSOLADES O CONSTRUIR FUTUR ?

Tenim masses exemples de que això de les cassolades o de no conformar-se amb uns resultats electorals no porten enlloc. Podem veure-ho en tot el que fa i diu el PP, en el cas d'en MALO a Mèxic o en molts altres.
No nomès en cap cas s'aconsegueix res, sinó que a les properes eleccions es demostra una practica inútil, per tant contraproduent.
Com diria el president : Això no serveix de res .!

Bé, un cop acceptat això, hem d'adonar-nos que si tot va com va, som l'oposició. No ens passarà com a Madrid que dos diputats votin contra el seu partit. I oi que no farem res per a que això passes? Dons vinga, a plantejar-nos que hem de fer els propers quatre anys per guanyar per majoria absoluta a les properes eleccions.


REPLANTEJAR CONVERGÈNCIA ?
El president Pujol sempre va voler que Convergència fos un partit socialdemocrata, de fet l'acció de govern si algun color ha tingut ha estat precisament es aquest, amb Conselleries de Medi Ambient o de Benestar Social molt abans que els governs d'esquerres de Madrid, per exemple. Si alguna cosa hem fet malament, desde que hi ha la nova direcció es permetre que els suposats partits d'esquerra ens definissin com "dreta nacionalista". No nomès es una falsetat sinó que es una difamació, que hem permès pensant-nos que així esgarrapàvem vots al PP, quan aquests, pobrets, no necessiten enemics amb els amics que tenen. Ja es marquen sols. Convergència necessita recuperar el centre polític urgentment. Nomès els partits que son vistos com centrals obtenen majories absolutes, i d'això en sabia molt en Jordi Pujol i la seva teoria del "pal de paller".

REFORMULAR LA COALICIÓ:
Un altra cosa que ens allunya del centre es la coalició amb Unió. Aquesta coalició absurda nomès es valida a les eleccions generals espanyoles, i seria una coalició centrada si, nomès en aquestes eleccions, també anéssim coaligats amb ERC, com tant li agrada omplirse la boca als seus dirigents.Si a les eleccions municipals anéssim per separat d'Unió, no nomès ocuparíem el centre polític sinó que tindríem una foto valida de com pactar les candidatures conjuntes a les generals espanyoles o les catalanes. Hi han dues coses que van lligades, l'amor al país i al territori. No es pot estimar el país i no cuidar els seus rius, els seus boscos. No hi ha cap força política amb més coherència per a integrar dins seu els moviments ecologistes.Actualment alguns ecologistes estan fent de disfressa dels comunistes. Tots sabem lo atomitzat que esta el mon ecologista, perquè molta gent de Convergència participa de plataformes de defensa de rius, camins, o paratges.Si poguéssim crear una bona plataforma VERDA, coaligada als verds europeus, podríem usar el seu logo en les eleccions, cosa que com he explicat mes amunt seria molt coherent amb el pensament de la gent del partit, i que ens ajudaria a recuperar la centralitat, alhora.

L'ESTATUT :
Es evident que el nou estatut es una merda. Un estatut ha d'ésser per a deixar clar quines atribucions delega l'estat i quins diners. I res mes.Posar en un estatut tota la fullaraca de temes socials, drets i deures, o de quina es la nostra bandera no es mes que una imbecil·litat. Perquè dimonis Madrid té que aprovar quins deures tinc o quina es la meva bandera?
Es precís per tant, tenir clar, que es lo important i que es lo accessori, i a la mínima ocasió, que pot ser precisament molt aviat quan l'Estatut passi pel Tribunal Constitucional, plantejar un estatut de no mes de deu punts, molt entenedors per a tot l'electorat, i deixar la resta de fullaraca per a lleis del nostre Parlament. Hem d'estar preparats per això dons no seria gens estrany que el T.C. "cepille" l'Estatut una mica més, i evidentment al Montilla li semblarà bé.


PROGRAMA I ACCIÓ PARLAMENTARIA:
Hem de portar al Parlament tot el nostre programa, poc a poc, intentant buscar recolzament en altres forces polítiques. Per aconseguir això serà precís retocar algunes coses per a fer possible aconseguir recolzaments per la seva aprovació. Per exemple, si demanem la supressió de l'impost de successions per a mes de 150.000 € aconseguirem remenar el Parlament.Hem d'aprofitar que el tripartit, per a fer qualsevol projecte de llei, haurà de prèviament pactar entre ells, fet que els donarà molta lentitud. Hem de tenir l'iniciativa parlamentaria en tot moment.

TRACTAR ARTUR MAS COM A PRESIDENT:
Una cosa que tenia molt clara en Jordi Pujol es que la majoria de les bajanades d'alguns partits polítics no mereixien ni resposta. Hem de cuidar que Artur Mas no sigui qui doni resposta a segons quins plantejaments de "violència dialèctica". Per a fer aquests papers ja tenim altra gent al partit. Es més, l'electorat hauria de veure clar qui es en Convergència l'especialista en cada àrea. Hauríem de tenir un govern en l'ombra amb capacitat de elaborar propostes i respostes, molt mes àgil que el propi govern, cosa no gaire difícil, fins el punt de tenir clar qui seria el nostre conseller en cap.
Artur Mas ha de fer de president, recorrent el territori, i no embrutant-se amb polèmiques estèrils amb persones de segona fina dels altres partits.

ESTABLIR PONTS DE DIALEG AMB LES ALTRES FORCES.
Es precís, contràriament al que esperen de nosaltres, establir ponts de dialeg amb les altres formacions, especialment amb ERC i Ciudadanos.No podem fer una acció que desprès ens passi factura amb ERC, i per altra part es precís que algú s'encarregui de desactivar "Ciudadanos" o almenys intentar-ho.
No son molt absurdes algunes de les coses que plantegen, es mes, es molt possible que molts votants nostres les vegin normals ( l'autoodi te aquestes coses ).Que ells volen tenir escoles en castellà? I perquè no? Hi han en francès i en alemany i en angles i no hi han d'haver en castellà? . Podríem fer una proposta conjunta per a crear dues escoles en castellà a Barcelona a canvi de que a totes les universitats espanyoles hi hagi d'haver càtedra de Català, i que ambdues coses les pagui l'Estat.
També diuen que no es just que TV3 no emeti en castellà. I la seva raó tenen. Perquè no pactar amb ells que TV3 tingui un canal com la DW-TV alemanya, que emeti en català-castellà-angles tot el dia, i a canvi que totes les emissores estatals respectin els percentatges idiomàtics de tots els pobles d'Espanya per llei ?O ens en sortim i els desactivem o quedaran retratats. Cap problema.

Com podeu veure hi ha molta feina a fer, no ens podem aferrar con un infant a la joguina trencada, hem de llegir-nos el manual d'instruccions del nou joc que hem de començar.

Pit i collons.!

5.11.06

NO FER EL RIDICUL

Ja se que ara ens vendran això que s'anomena Pacte nacional com una gran cosa i molt bona que a tots ens farà molt feliços i menjarem "perdiços", però mes enllà dels raonaments, per a mi hi han uns mes importants:
1_Pot votar ERC a qui l'ha fotut fora del govern ?
2_Pot votar ERC com a president a un senyor que el 30-9 brindava amb cava al Parlament, i nomès dos dies mes tard va dir que a Madrid canviaria tot l'Estatut?.
3_Pot votar ERC a un senyor que a Madrid s'asseia a l'altra banda de la taula negociadora?
4_Pot votar ERC a un home sense estudis i sense cap mes ofici que ser auxiliar administratiu d'un petit ajuntament?

Si ERC creu que pot fer això, que ho faci, i si no que no ho faci, però ara no es necessari vendren's cap moto. El que te que fer ara ERC es no fer el ridícul, que ja prou l'han fet tots aquests tres anys. ( I he dit tots, per tots, eh ).

Jo si fos en Mas, governaria en solitari amb un pacte amb ERC i enviaria a cagar en Duran. Però jo no soc en Mas. Mala sort.

I a Madrid, sempre, sempre, sempre, Esquerra, Convergència i Unió en un sol grup parlamentari.

Per altra part, si es reedités el tripartit, ERC donaria vida a un candidat impresentable que no ha estat capaç ni d'acabar tot sol la seva campanya política, i que si es reedita el tripartit li salvaria la carrera política. També significaria donar per bona la estratègia socialista de defenestració dels catalanistes del PSC. Acceptar el tripartit es donarli aire al PSC més cavernícola i mes anticatalanista. Al PSC dels capitans.

El mes important ara no es la TV, o el pais o totes aquestes escusses, el més important ara es no fer el ridícul, i per el que he vist als TN tots ja comencen a fer-lo.
En Mas negocia amb en Carod. En Puigcercós amb en Montilla, i ZPmentider que va dir que no s'hi fotria ha designat a Chaves i Rubalcaba per a negociar amb Duran.
Tornen tots a rifar-se les cadires. Fastigós.!

I quant més fan el ridícul, mes augmenta l'abstenció i a sobre ens surt un gra al cul anomenat "Ciudadanos".

3.11.06

Canviar a temps

Desprès de vistos els resultats, es evident que els vots de totes les formacions polítiques no canvien de una elecció a una altra més enllà d'un 5%. Els canvis en el pòdium final son mes degudes a l'abstenció que a un trasvàs real de vots entre partits. Ja vaig dir que E.R.C. perdria uns 150.000 vots que tornarien a CiU. El problema es que hi han alguns detalls que han fet que la abstenció castigui especialment a CiU.

Hi ha una diferencia entre el sostre electoral de Jordi Pujol i el d'Artur Mas d'un 10%, i es aquí on es el problema. Pujol a les primeres eleccions es va presentar amb un programa socialdemocrata, i l'acció de govern si algun color ha tingut ha estat precisament aquest. Abans que ministeris a Madrid als governs socialistes, van existir Conselleries de Medi Ambient o de Benestar Social a la Generalitat. En canvi ara, Artur Mas, permet que continuament els seus adversaris polítics el situïn a "la dreta", com si el PSOE fos molt d'esquerres, o els comunistes camuflats de verds proposessin cap tipus de política relacionada amb la seva ideologia, mes enllà d'aferrar-se a la cadira, o si E.R.C. hagués estat sempre un partit d'esquerres, mes enllà de en el nom. Permetre això es regalar la centralitat política al PSC, i tothom sap que les eleccions les guanyen els partits que agafen mes part del centre polític.

Un altre handicap de la candidatura de CiU es l'excessiva personalització en el cap de llista, cosa que amb en Pujol era lògica, però que ara, amb gent jove, els votants no identifiquen a la resta de l'equip. Algú em sabria dir els números 2,3 i 4 de la candidatura de CiU, per exemple ?

Unaltre problema per a recuperar la centralitat política es aquesta rèmora anomenada Unió. Precisament per ells no es nega l'adjectiu dretà desde CiU.

Segurament te molt a veure amb l'abstenció, no el DVD, sinó l'estil yuppie dels actuals dirigents de Convergència. Segur que no ho son, però els assessors d'imatge no han fet res per a trencar la suposada "arrogància" del cap de llista, que no era res mes que la gran diferencia intel·lectual amb el seu principal contrincant, un home sense cap mena d'ofici mes enllà d'haver-lo enxufat el partit com a auxiliar administratiu en un petit ajuntament.

No em va semblar malament el DVD com a apertura de campanya. El que em sembla malament es l'últim diumenge de campanya no haver-ne tret un altre amb el "vàrem fer i FAREM", perquè això es en definitiva el que vol l'elector, propostes de futur. Que el tripartit va ser una merda ho saben fins i tot a Israel.

No hauria d'ésser un problema afrontar per part de Convergència el lideratge de la "causa verda". El líder d'aquesta corrent d'opinió actualment a nivell mundial es Al Gore, no precisament un polític molt d'esquerres. Esta demostrat demoscopicament als països que es vota amb llistes obertes que molta gent vota alhora a partits de centre i als Verds. El guany seria doble, en vots, i al mateix temps en treure la disfressa als srs del PSUC.

El gran problema de la propera legislatura es desactivar als "Ciudadanos", i això no es pot deixar de cap manera a l'atzar de que en les properes eleccions no hi hagi tanta abstenció com per a no permetre'ls assolir el 3%. Qui desactivi aquesta gent rebrà el benefici dels vots.
Es previsible que Ciudadanos i ERC s'entestin en campanyes i contra campanyes, en declaracions i contra declaracions. Es mes senzill parlar amb ells, aconseguir presentar propostes conjuntes.
Vull posar nomès a tall d'exemple dos possibles pactes. Ells es queixen que TV3 no emet en castellà, potser tenen raó. La solució es que el canal 33 emeti en castellà el 50% del temps, i a canvi, totes les cadenes estatals, emetin respectant el percentatge de les llengües de l'Estat. També es queixen que no existeixen escoles en castellà. i jo no veig cap raó que existeixin en anglès, alemany o francès però no n'existeixin en castellà. Per solucionar aquesta altra injustícia podríem presentar conjuntament una proposta a l'Estat de que creessin dues escoles castellanes a Barcelona, com a prova pilot, una a Sants i una altra a Sant Andreu, i a canvi existissin a totes les Universitats espanyoles càtedres de català.
De fet no entenc perquè TVCi no emet en català/castellà/anglès com fa la emissora alemanys DW-TV que emet en alemany/anglès/castellà tot el dia, canviant d'idioma cada 20 minuts. Aquest es el camí, i no el de l'enfrontament. Hem d'aprendre a escoltar, i son 90.000 vots.

Una altra cosa a modificar seria la llei electoral, que adjudiqués la conselleria en cap i l'encàrrec de formar govern a la llista mes votada automàticament. En canvi el President hauria de ser escollit per una majoria dels diputats. Amb això aconseguiríem semblar-nos a un país normal, on el President es un càrrec de representació i arbitratge, però no executiu.
Això, en aquest moment, facilitaria un pacte amb les altres forces polítiques, per exemple oferint la Presidència a Jordi Carbonell o alguna altra figura històrica, encara que no fos diputat, com succeeix a molts països europeus. També amb això s'aconsegueix que el nostre president no sigui la diana dels polítics mesetaris. La situació actual desmotiva encara mes a l'electorat que veu com ara es reparteixen cadires gent que nomès fa quatre dies es desqualificaven mútuament.

En definitiva, que son precisos uns quants retocs estratègics, si es vol que Convergència torni a ser el "pal de paller" i no es pot deixar de fer confiant en lo maldestres que son els altres i en un nou DVD d'aquí a quatre anys.

1.11.06

saber de sumes i restes.


















La portada d'el Periodico d'avui informa que el pressupost de la Generalitat es de 29.689 M €, en canvi al 2003 era de 18.628 M €.

El Sr Montilla va acusar en Mas de deixar un deficit de 1.200 M € el 2003.

O jo no se restar, o Mas era un crack de la economia, dons amb 9.861 M € menys feia el mateix que el tripartit.

Oi com xalarem avui..!!