24.3.11

PETIT CONTE DE L’OCELLET i les eleccions municipals

Hi havia una vegada un pobre ocellet que caminava pel camp nevat i estava a punt de morir de fred. En això que s’apropà una vaca i li defecà al damunt
El pobre ocellet agafà forces d’on pogué i amb el calor de la tifa revifà.
Però l’ocellet volia anar mes lluny, i tragué el cap de la tifa, i aleshores passa una guineu i se’l menjà.
Conclusions:
Si estaves prou bé solet i calent, perquè surts?
No sempre qui t’omple de merda es el teu pitjor enemic
No sempre qui et treu de la merda es el teu millor amic.
Apliqueu els noms propis que desitgeu a cada animal i voreu com acabarà el conte de l’ocellet reagrupat.

15.3.11

50% del PIB espanyol = 1.000.000 de treballadors

"Les 37 grans empreses espanyoles amb les que es reuní Zapatero fa uns dies, "representen el 50% del PIB espanyol i nomès tenen un milió de treballadors".
Telefónica tanca l'any amb mes de 10.000 milions de benefici, i destina més de 600 milions a una reconversió, a despedir treballadors."
Cayo Lara, coordinador de IU

15.152 milions

500 MILIONS MENYS PER A LA PETITA EMPRESA

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha anunciat que Catalunya Caixa ha concedit un crèdit de 500 milions d'euros a la Generalitat mitjançant la col·locació d'una emissió de deute públic per aquesta quantitat a través de l'entitat d'estalvi. L'operació s'ha produït tot i que la caixa necessita, segons el Banc d'Espanya, una injecció de capital de 1.700 milions d'euros.

Abans de participar en unes jornades de l'IESE, Mas-Colell ha minimitzat la rebaixa de la qualificació del deute de Catalunya perquè, ha dit, això "ja estava descomptat, especialment des d'ahir, quan es va retallar al Regne d'Espanya". De tota manera, ha admès que encarirà el cost del deute de la Generalitat.

Així mateix, s'ha referit al "nostre compromís de sanejar les finances públiques de la Generalitat, amb una forta retallada de despesa, perquè el 2013, en dos anys, tinguem unes finances sostenibles".

La Generalitat té pendent diverses emissions de deute, i el conseller ha dit que "per ara només hem emès 500 milions d'euros, una col·locació petita, que hem fet a través de Catalunya Caixa i que estava pendent". Aquesta quantitat està inclosa en la recent autorització concedida pel Govern espanyol perquè la Generalitat refinanci el seu deute.

11-03-2011
www.e-noticies.cat

POLITICS MOROSOS

10.3.11

FINANCES, ESGLÈSIA I FAES, per Francesc Sanuy

"No es tracta de ser alarmista i catastrofista, sino del mínim de patriotisme que li pertoca ni que sigui pel sou que cobra com a expresident"
Realment, hi ha temporades, com la present, en que no donem l’abast per a digerir la informació i no tenim prou temps per a pronunciar-nos sobre uns esdeveniments que s’acumulen precipitadament. Sense anar més lluny, ara resulta que la Fundació FAES, que presideix J.Mª Aznar (l’home que va establir a l’entente cordiale) amb el terrorista i dictador Gaddafi, ha organitzat un seminari sobre el futur de les caixes d’estalvis. Posem-nos, doncs a tremolar, perquè quan aquesta entitat dicta la doctrina que ha de seguir el PP aparentment més moderat de Rajoy, es pot témer que passi el pitjor des del punt de vista de la moderació centrista i de la vinculació de les caixes a l’obra social en el territoris on pels seus estatuts fundacionals l’haurien de practicar. De fet, la FAES no és ben bé com el moviment ultraconservador del “Tea Party” o com la plataforma ideològica reaccionària de Murdoch i de la News-Corporation que tenen Aznar d’assalariat de luxe. Més aviat s’assembla a una mena de secta extremista anomenada “John Birah Society” que va aparèixer al EUA a primers dels anys 60 en paral•lel a les doctrines del senador Barry Goldwater. En aquell temps ja era a la Cornell University de N.Y. i encara recordo la lletra d’un disc que deia: “we are the John Birch Society and we fight for the right to fight the right fight for the right”. Que, traduït, vol dir lluitem pel dret de lluitar la justa lluita a favor de la dreta”. Segurament és per això que al seminari de la FAES hi va assistir la cap de gabinet del flamant i renovat president de la Conferencia Episcopal, l’arquebisbe Rouco Varela.
En saber la noticia, vaig pensar que potser el “Papa d’Espanya” es va confondre amb uns seminari conciliar, ara que les vocacions sacerdotals són escasses. Però, no, ell sabia perfectament de què es tractava i dels pèssims precedents eclesiàstics en aquest terreny. Al Vaticà hi ha pàgines ben negres del Banc Ambrosiano, del cardenal Marcinkus, del banquer penjat al Black Friars Bridge de Londres i de tants, escàndols de les finances vaticanes, però quan a Roma intentaven rectificar la trajectòria, l’Església espanyola començava a tenir els seus problemes. El PP d’Aznar, concretament, va sostraure la CajaSur de Córdoba de la tutela de la Junta d’Andalusia per a confiar-la plenament a l’autoritat eclesiàstica. Malauradament, el responsable únic, plenipotenciari i màxim de l’entitat, el canonge confessional Castillejo no solament va resultar ser un pèssim gestor, sino també un aprofitat que es va autoconcedir una pensió vitalícia perdurable a favor de les seves múltiples germanes que és gairebé allò de “ per in saecula saeculorum”. En realitat, és molt fort que s’hagi de rescatar una entitat administrada per la santa mare església, perquè si algú hagués fet, a part d’imprudències innegables, apropiacions indegudes estaríem parlant d’un delicte de “simonia” que, en termes canònics, es considera de màxima gravetat. Tinguin present que un canonge confessional és un habilitat per a donar l’absolució de pecats especialment greus.
A més a més, si posem la moviola, recordarem que en la gran estafa de Gescartera era la Presidenta Pilar Gimènez – Reyna, germana del Secretari d’Estat d’Hisenda i amics tots dos d’Aznar, de quan estiuejaven junts de jovenets al “parador nacional” de Nerja i era el gerent el Sr. Camacho, amb les benediccions de l’autoritat supervisora. Recordarem, insisteixo el paper destacat que va tenir el sector eclesiàstic. Primer, l’ecònom de la diòcesi de Valladolid que hi va perdre bous i esquelles i també, els ordes religiosos que van sortir seriosament perjudicats igual que els orfes de la policia i d’altres cossos de seguretat. Curiosament, després de la sentència de presó contra la presidenta de Gescartera, el tribunal la va posar en llibertat, perquè patia molt degut a la seva “acendrada fe religiosa”.
En tot cas, allò que motiva la reincidència, la perserverància en l’error i “la vuelta a las andadas” és que Sa Eminència Reverendíssima Monsenyor Rouco, cap visible del renovat nacionalcatolicisme, està preocupat per algunes qüestions. Per exemple, pels 250m. d’euros que ingressa anualment el fons interdiocesà i pels 5 m. que remena la Conferencia Episcopal de la qual és titular. I, lògicament, en lloc d’escarmentar pels fracassos anteriors, segueix la seva visceral tendència i torna a unir al seu destí amb el personatge que, segons l’experiència anterior, no el va salvar de la crema, sino que el va conduir de victòria en victòria, al desastre final. Ves per on, ara em venen a la memòria algunes coses que va dir a primers d’any el comentarista Miguel Angel Aguilar. Per exemple, que J.Mª Aznar s’ha incorporat, amb un sou de 200.000€ anuals a l’empresa Endesa, propietat ara de l’Estat italià, és a dir, d’una potencia estrangera i, per tant, que a part de les possibles incompatibilitats ètiques, les seves opinions i les de la seva fundació s’han d’agafar “cum granu salis”. Diu Aguilar que Aznar actúa amb una fruïció perversa a l’hora de desprestigiar Espanya. I jo afegeixo que, encara que l’actual govern s’ho mereixi, si hi ha algú que no ho pot dir de cap manera és un expresident del govern. Que ja no es tracta de ser alarmista i catastrofista, sino del mínim de patriotisme que li pertoca ni que sigui pel sou que cobra com a expresident. Que de criticar a ZP ja ens en podrem ocupar els ciutadans normals.

www.elsingulardigital.cat
9-03-2011

4.3.11

DE ZAPATERO A MAS, O DE MR BEAN A SÍ MINISTRE? (economia per a dummies)


Es molt interessant constatar com els governs manipulen informativament fent servir autentiques tonteries, i a continuació tots els comentaristes, tertulians i altres especies de variat pelatge agafen la carnassa.  Hi ha informacions que de tant patètiques son fins i tot divertides, i em sorprèn que tant les ràdios com la TV perdin tot el matí parlant d’aquestes. A això s’ha d’afegir una casta periodística de copy & paste, que no es preocupa ni d’entendre les informacions que transmeten.
Les dues mes divertides de la setmana han estat, per una part la oferta del nou comercial de una cadena de canvi de pneumàtics, que diu que ja podeu anar a canviar-los, i que la factura ja li enviaran a l’Artur Mas. La segona, la de Funcas, o sigui les Caixes, dient que hi ha 4.000.000 de persones vivint de l’economia submergida.
Tots aquí patint per l’elevat atur, i aquets “intel·ligents” amb una enquesta de pa sucat amb oli, han aconseguit col·locar a tots els aturats a feines negres.! Com veieu aquí tot es soluciona ràpidament, o amb una subvenció o amb una enquesta.

El pallasso que governa Espanya es especialista en això de les ofertes, ja ens ha col·locat ordinadors a les escoles, pagant jo la meitat i l’altra meitat el govern català, desprès subvencionant una llei de dependència a la que tampoc arriben els diners, fa pocs dies rebaixant el preu de les rodalies traspassades.
Menys mal que quan ofereix al Barça ser l’imatge exterior d’Espanya també ho fa per la cara, i en canvi, culer que es ell, ja entén que quan ho proposa als patriotes del Real Madrid ha de ser pagant 3,3 M€. 
Penso que Rowan Atkinson, desprès de l’Escurçó Negre, i de Mr Bean, aquest paper de president del govern espanyol, l’ha brodat.!

Es parla sovint que patim un dèficit fiscal de 22.000 M€ anyals i d’un altre de la Seguretat Social d’uns 3.000 M€/any, però aquest no es el benefici de ser independents sinó el dèficit fiscal de ser una comunitat autònoma espanyola.
Aquest no seria el benefici de ser independents, perquè ben comptat seria molt mes alt, doncs totes les empreses que abans eren públiques i representaven el 40 per cent del PIB espanyol i ara són privades, tenen la seva seu fiscal a Madrid, i per tant l'IVA de les seves factures a Catalunya i l'IRPF dels seus treballadors catalans no arriben a la cistella de la Generalitat. Sumem a tot això l'IVA i l'IRPF de totes les empreses amb seu forana i que amb una Catalunya independent tindrien, per força, un NIF català, des de El Corte Inglés fins a les empreses que recullen les escombraries pels ajuntaments, i n’obtindreu una xifra d’escàndol.

El Professor Niño Becerra fa mesos que en les entrevistes es pregunta el perquè el govern català no parla del dèficit fiscal. Ell no ho diu, però la resposta es que quan s’esmenten aquestes xifres s’oblida que son antigues perquè no tenim encara les dades dels darrers anys. I com els últims anys s’han augmentat les prestacions del PER, i alhora, s’han reduït les inversions en obra publica a Catalunya la conclusió rapida es que aquest dèficit fiscal esmentat abans ha augmentat i molt. I just es per això que no fan publiques les xifres.

Jo soc molt optimista, i esperava que amb l’Artur Mas entrarien a la Generalitat un exèrcit d’auditors i especialistes en millores de mètodes i en organització. D’això res, les solucions econòmiques que s’estan aplicant es de reduir despesa a percentatge i prou. Tota la millora de l’administració passa per tornar set anys enrere, amb la mateixa gent que fa set anys, ara molts a punt de jubilar, però amb cap pla.
En set anys no han estat capaços de preparar RES! Això es el poder pel poder, el aixequis vostè que m’asseuré jo, i res mes. Ja se que aquí no hi han pebrots per crear una oficina especial de reorganització administrativa com la del Ministre Jim Hacker de “Sí, ministre”, potser perquè no interessa al propi govern,  o potser perquè els tripartits han deixat l'administració plena de Sirs Henrys, però coi, una mica d’imaginació, una mica d’idees noves, una mica de responsabilitat política seria necessària.

I sobretot esperava mes mala llet, perquè segur que no pot obligar legalment a tota la administració catalana a comprar nomès a empreses catalanes, pero si es podria forçar que totes les empreses que treballin per les nostres administracions facturin amb un NIF català. Aixó suposaria un 9% de totes les compres, perque la meitat de l'IVA tornaria cap aquí.

Reduir la administració i no aturar sinó augmentar les inversions productives son receptes clàssiques en economia per a temps de crisi. Portem anys plorant per la línia d’alta velocitat de mercaderies, i la solució es continuar plorant? No es podria aprofitar la liberalització del mercat ferroviari europeu de l’any que ve per aconseguir que alguna corporació estrangera financés i gestiones aquesta infraestructura?, per exemple les empreses financeres de les empreses mes interessades:FordCredit, Nissan Financiación, etc  
Pensava que en Artur deixaria la vella tàctica del ploramiques, i activaria l’economia amb potents inversions estrangeres, i en canvi tot el que fa es com a algunes empreses quan comencen a anar malament que racionen els bolis i el paper de water.

La gent esta disposada a fer sacrificis, molt disposada, a treballar mes, a cobrar menys, però el que es inacceptable es que els que han creat aquesta crisi es quedin tant amples, el que es inacceptable son que alguns responsables de Caixes que les han enfonsat, no només no acabin als tribunals com en Millet sinó que a més se’ls donin nous llocs amb sou públic. El que es de vergonya es veure representants politics de l’antic tripartit dient que el dèficit es mentida o fins i tot, com he vist a una senyora del partit comunista disfressat de col, que això de la crisi es mentida. En quines mans hem estat!  

Això de la globalització es una estafa, aquí nomes guanyen els senyors de la Borsa com el Soros que no paga un cèntim d’impostos, la Exxon que aprofita una llei espanyola per amagar 10.000 Milions d’Euros a l’any a Espanya en una empresa amb un sol treballador, o els xinesos que no treslladen en beneficis socials a la població els grans guanys de les seves exportacions.
I mentres no s’apliqui un impost a les importacions a Europa, variable segons el grau de benestar social del pais d'origen, aquí no hi hauran ni dretes ni esquerres, aquí l’únic que val es comprar productes de casa, i exportar el màxim. I a això que ara diem transversalitat perquè encara no sabem com dir-li, acabarà sent una batalla real entre els defensors de l’economia pròpia i els “ciutadans del mon”.  Mentres aquí es permeti l’importació de productes produïts en països on la gent cobra menys i hi han menys prestacions socials que aquí, els nostres sous aniran baixant i les nostres prestacions socials degradant-se, o sigui que plantegem-nos seriosament mirar sempre les etiquetes del que comprem, i consumim sempre productes del país, que es l’única manera d’ajudar-nos entre tots. I quan mes valor tingui el producte a comprar, mes inflexibles hem de ser, o se’ns riuran de nosaltres com feia un directiu del Deutshe bank que va afirmar fa poc “no només ens compren els cotxes, sinó que a mes ens demanen prestat els diners per pagar-los”.

MM

2.3.11

LA LETIZIETA DES DEL CAMAROT DELS MARX (MC cap 25 )

Hola Titin, “t’anviu” aquest mail perquè com t’expliqui la que tenim liada per “minsatges” em pujarà “la torta un pan”. En Jan porta dies dient-me que aviat ens canviem de despatx, que farem “traslladu”, però encara no sap si anirem al Parlament del zoo o prop de l’Ajuntament.
El dilluns “ma” va dir que en el congrés de la cosa aquesta del SI, el Lopez i el Uriel li han fet el llit. No entenc que vol dir això perquè el llit sempre li fa la “chacha”. Que tenim un “liu” que no “s’aclara” ni Déu i que ara ja no sabem si som una coalició, un partit o què.
“Bueno”, “pos” resulta que estic aquí preparant papers i coses perquè el Uriel i en Tena volen associar-se amb un senyor que es diu Santiago, i que diuen que es un home de molta acció. I el “jefe” no vol “lius” perquè diu que en Portabella es molt guai i molt enrotllat i “li” ha promès “noseque” que es molt millor per pagar la lletra del pis i el cole dels nens ,que tot plegat puja una pasta, i que el que paguen al Parlament del Zoo no dona per a tant. I que en Portabella li ha dit que com gracies a ells dos serà alcalde un “tartaja”, “lis” pagarà el favor amb “algún negociado” interessant per pagar les lletres.
I “ma” sembla que en Jan deu estar malalt, perquè no para de dir que truca a un metge de Puigcerdà, i el telèfon li respon “este abonado ha cambiado de numero”. Que no hi han metges a Barcelona o que? Pues això dic jo, no et sembla Titín.
I la setmana que ve li he demanat festa perquè els tetes fan lo de la setmana blanca i m’ha dit que no, que la setmana que ve pot ser vital, i que igual envia a pastar fang a “nosequi”, i que farà una societat amb uns italians de Calabria. Uff, “este hombre, siempre liao con guiris”, tu. I que “los Otros” ja se’n guardaran de seguir fent servir el nom de Solidaritat Catalana, que es del seu sogre, i “quels” hi muntarà un “pollo”, o era un “loro” ?, no se tu. Que aquest home es un liu.
En Jan no està perquè avui està a Astúries, i “esto es un no parar”, tot el dia rebent trucades de fans que volen saber que han de fer. Ha trucat un senyor que diu que ell va sempre darrere d’en Jan, Un tal Stronci, que estava molt enfadat, que desprès de tres cops volent ser diputat , i desprès de passar per tres partits, ara nomes faltaria que en Jan marxes a un altre “tinglado”. Que diu que es veu que algú li ha fet una putada i li ha posat araldit al seient del Parlament i que ho sent molt però ell no es pot moure.
Doncs, “visto lo visto” la propera setmana de blanca res, mes aviat pinta negra. Ja "ta" contaré "carinyu"
Un “besazo”
Leti.

PD: no entenc perquè aquest “prugrama” “ma” posa tantes cometes.