29.6.10

TOTA CATALUNYA PRESIDII HABITATIO EST


Per als que no heu estudiat llatí, el titol del post significa "tota Catalunya es una presó", i es un text d'una pintada real a les parets de Barcelona de l'any 1705.

En un llibre de propera aparició, el comandant d'aquest camp de concentració, José Montilla, ens ho recorda amb la frase "l’Estat seria inviable si Catalunya tingués “concert econòmic”", per tant, els espanyols son ciutadans, i els catalans, igual que el 1705, som presoners.

No se perquè perdem tant el temps en tonteries.

Anexe: bé. el Tribunal Prostitucional ja ha dit la seva. Ara el Pepe intenta aprofitar la ploranera per beneficiar la seva campanya electoral i vol convocar una mani per a defensar l'estatut. (Quin estatut fill de puta? El del Parlament, el que tu canviares al dia seguent?. El d'en Guerra? ). N'Artur no sap que fer, l'han agafat amb el pas canviat, complirà la promesa que si el TC tocaba una sola coma del estafut el camí autonomic s'hauria acabat, o fara la piu piu per no "perjudicar" la seva campanya electoral?.
Penso que si que s'ha d'anar a la mani, la convoqui qui la convoqui, pero amb una pancarta pròpia : PROU ESTATUTS, INDEPENDÈNCIA.

21.6.10

CONCERT ECONÒMIC I REFERÈNDUMS: noves idees per tenir entretinguda l’audiència.


Donada la dispersió de l’independentisme, constatant alhora la seva hibernació voluntària, i obviant projectes de Constitució que obliden les nostres històriques Constitucions, el projecte independentista transversal no camina, tot esperant a un senyor que potser ens fotrà la porta als morros. Es una pena.
De mentres, un grup de patriotes van engegar un manifest el passat 12 d’abril, presentat el 17 de maig a Òmnium, que apart de tenir unes “primeres signatures”, ha quedat també al congelador dons la gent no sap ni on es pot afegir a l’iniciativa.


Es, per tant, obligat recordar les paraules del líder de CDC Artur Mas, el 20 de novembre de 2009, on afirmà que “si el Tribunal Constitucional toca una sola coma de l’Estatut, el camí autonòmic s’haurà acabat”.

No comprenc perquè afirmen que “ara no es el moment de un referèndum per l’independència”, just quan saben com serà la sentencia del Tribunal Constitucional, i han tingut accès a varis esborranys, que no nomès es carrega el nou Estafut, sino que es carrega fins i tot temes que ja hi eren a l’estatut vell.
Per tot això, si aquest no es el millor moment, amb la crisi econòmica que tenim que necessita solucions immediates, ja em direu quan dimonis ho serà. Quan algú diu que “això ara no toca” ha de dir quan tocarà, o en el temps, o en les condicions per a fer-ho possible. No val això del “això no toca” i prou.
Ara sembla ser que la direcció de CDC ha posat el fre de mà al soberanisme del 63% (segons l’ultima enquesta interna) dels seus militants, per a que un “excés verbal” no espatlli els previsibles excel•lents resultats en les properes eleccions. (segons el Periodico, com sempre). Així doncs, passi el que passi amb la sentencia del TC, CDC restarà callada, i no explicarà la seva solució al “problema” fins a desprès de saber els resultats electorals.
I es difícil discutir amb algú que no expressa el que vol, però “demanar” el Concert Econòmic a Madrid es com demanar la lluna. Si un Estatut de merda hem estat 3 anys redactant-lo i quatre esperant la benedicció espanyola, lo del concert econòmic, així, demanant-lo, pot donar per a molt mes anys, i de mentres CDC tirant de la fireta.


Igual de poc respecte em mereix l’idea de organitzar un referèndum per l’autodeterminació. Que no votem els catalans? Que no sabem que en pensen tots els candidats? .Dons apa, no ens passeu la patata calenta, i la pèrdua de temps, i segons com siguin els resultats de les properes eleccions, proclameu l’independència si teniu majoria absoluta, assumint com a Constitució pròpia la de 1705, i res mes. Ja tenim corpus legal, ja tenim clar el territori, i tenim clar els drets ciutadans. Mes endavant ja les actualitzarem i modernitzarem, però no es precís esperar a res ni a ningú, que aquesta gent per a redactar una merda d’Estatut van necessitar tres anys.!

I quan hagin redactat una nova Constitució com Deu mana, basada en les Constitucions de 1705, ja anirem a referèndum, i els que no vulguin l’independència, que votin que no, i punt i s’ha acabat, i prou d’esperar i de perdre el temps amb tonteries.


I sobretot, el dia que s’aprovi l’independència al Parlament català, han de ser citats tots els alcaldes de la franja de ponent, tots els dels comptats rossellonesos, i els parlamentaris de Balears i Pitiüses. Perquè el que no es pot fer de cap manera es declarar l’independència de les quatre “províncies”, sinó la de tot el PRINCIPAT DE CATALUNYA, recuperant antics drets i llibertats. Ells també son el Principat de Catalunya.
I per a tot això no tenim perquè esperar ni a un referèndum, ni a que els espanyols es transformin en federals, ni a res mes. Prou !. 31 de desembre de 2010, any fiscal nou, Hisenda nova i un merder menys a l’hora de fer la declaració de renda. Les gestories dels ciutadans contribuents, i les empreses catalanes us ho agrairan.

18.6.10

Fosques maniobres

Per si algú dubtava que el Club Bilderberg existia, fa just una setmana els seus socis es van reunir a Sitges i fins i tot TV3 donava imatges de l'estat de setge en què es va convertir la població, amb més de cinc-cents policies de paisà i d'uniforme, amb mossos d'Esquadra inclosos. La reina Sofia va assistir després d'haver reconegut públicament que era assídua a aquestes reunions, encara que com a oient.
El Club Bilderberg és un obscur conglomerat de poders fàctics que 'reflexiona' sobre la marxa del nostre planeta. El va fundar el mag de moure fils des de la penombra, David Rockefeller, fundador també d'altres no menys misteriosos clubs d'influència, com són la Comissió Trilateral (de la qual ara gairebé ningú parla, però que segueix en peu), el Chase International Advisor Committee, el Consell de les Amèriques, la Americas Society, el Fòrum de les Amèriques, el Center for International American Relations o el Synergos (filial del Cercle global de Filantrops). Una vocació, entre altres, la de David Rockefeller de promoure centres de poder aliens als poders democràtics. Ja se sap, el que actua al marge del democràtic és anti-democràtic.
Ja hi ha hagut veus que han demanat que les despeses del Bilderberg en protecció per a uns personatges que es diuen falsament particulars les haurien de pagar aquests particulars, que nosaltres no estem per cobrir aquest pànic que tenen per sentir-se els amos del món. Tanmateix, no he sentit ningú que exigeixi que els polítics espanyols (hi havia diversos, encara que cap ho ha confirmat oficialment, excepte Zapatero) amb la reina Sofia al capdavant, que expliquin què han dit i què han escoltat. Perquè la transparència de tot càrrec públic és obligatòria. Perquè ocupen càrrecs democràtics i representatius i perquè els paguem perquè compleixin amb el seu deure de retre comptes públicament, sigui en el Congrés o davant els micròfons dels mitjans de comunicació.
Té la població una mena de por lògica a que uns senyors poderosos es reuneixin per prendre decisions que poden acabar en una invasió a l'Iran -per posar un exemple- o en tallar les ales a Corea del Nord i les seves bombes atòmiques. Por a les fosques maniobres de gent que es creu amb poder més enllà dels que se'ls ha donat per delegació dels ciutadans.
Que el senyor Rockefeller agradi de jugar al que els americans anomenen lobbying (tràfic d'influències) fins actituds inacceptables és un problema nord-americà a qui ningú als USA ha aconseguit posar vedat. Però que jugui amb altres personatges públics o menys públics de la resta del món a tractar de 'arreglar' a la seva manera els problemes internacionals és totalment rebutjable.
No anem a pensar que això del Club Bilderberg és una innocent reunió a manera de 'exercicis espirituals' jesuítics. És una autèntica manera d e fotre mà al pastís dels interessos econòmics i polítics sense tenir dret moral ni ètic a fer-ho. I no em refereixo a la llista esgarrifosa de tripijocs que el rus Daniel Estulin explica en els seus llibres dedicats a aquest Club (alguns certs, altres potser fantasiosos). Em refereixo al simple fet d'anar creant en el món centres de decisió i influència per sobre de les organitzacions representatives dels països afectats, que són tots.
No té el Rei d'Espanya limitats els seus drets polítics i de representació i fins i tot les seves actuacions? Per què no dóna raó la reina de les seves activitats netament polítiques? No ret comptes al Govern regularment davant el Congrés? Per què no s'explica què fan els ministres en el Bilderberg o a la Trilateral, on ha estat entre altres Carme Chacón? Resulta vergonyós el silenci amb què es cobreix l'obscurantisme d'aquests polítics en organitzacions en forma de veritable trust mundial.
Fa uns anys, un director d'un banc de mida mitjana em comentava mentre compartíem un bacallà a la mel en un discret restaurant: «De veritat es creu vostè que és per pur atzar que hi ha operacions de neteja en certs sectors podrits o no de la societat, o que pugen com l'escuma alguns personatges internacionals? Amic, pensi que darrere de les grans coses que ens passen no hi ha els governs, sinó gent molt més influent, el rostre no ens serà mai familiar ». Jo no vaig voler creure-m'ho, però ara li dono, gairebé, tota la raó.


JOSEP MOYA-ANGELER
Diari de Tarragona
13-06-2010

6.6.10

ACTUAR COM SI JA FOSSIM INDEPENDENTS


Tot això del la crisi econòmica amaga moltes mentides. El gran problema de Grècia representa un 2,5% dl PIB europeu, i els alemanys estan encabronats perquè la majoria del deute grec el te el Deutsche Bank . El que callen els alemanys es que la baixada de cotització del euro ja els està be, dons ells exporten el 40% de la seva producció.
Vegeu aquest aclaridor video d'en Daniel Cohn-Bendit al Parlament Europeu
http://www.youtube.com/watch?v=dQGkP68AVTI
Alemanya guanya en baixar el euro, guanya venent armes a Grecia i guanya amb els interesos que cobra del deute grec. Aixó es Europa pels alemanys.

Els “edge funds” els te tots la borsa anglesa, i son els anglesos qui estan desestabilitzant l’euro, son ells qui ataquen l’economia dels països de la UE per treure’s el mort del damunt. Anglaterra fa temps que hauria d’haver estat expulsada del Mercat Comú, i no s’hauria d’haver permès l’entrada dels països de l’Est tant aviat.
El problema es que Alemanya es pensa que la UE es seva, i França calla mentre li seguim subvencionant la seva agricultura medieval. A Espanya no li queda altra solució que vendre actius, privatitzar totes les empreses semipúbliques (Aena, Renfe, etc), i desfer-se de tots els negocis a fora per capitalitzar les entitats de crèdit (Repsol, Endesa, Telefónica, etc)
Pero si tot això no va acompanyat de forts controls als “inversors sofisticats” de borsa, no servirà de res.
Hi han economistes que diuen que la culpa de la crisi es de tothom, o sigui dels ciutadans. Però aquí els culpables d’aquesta crisi son els bancs, de que l’economia espanyola estigui feta pols es dels politics, començant per l’Aznar que va crear el “España va bien” a base de préstecs, i el Zapatero ho va continuar a base de llençar els diners: 2007: 400 euros de regal electoral, total 5.000 milions d'euros; 2008: xec nadó. 3.600 milions d'euros; 2009: “Plan E”: 8.000 milions d'euros i 3.000 d'addicionals; 2010: segon "plan sostenibilidad local”, 5.000 milions d'euros més. Total: 24.600 milions.
Ara baixant el sou als funcionaris i congelant les pensions n’estalviarà, segons ell, 15.250 M€ en dos anys.
            
El mes greu de tot es que els ajuntaments catalans, els ajuts per a la “construcció local” els han emprat per a fer obres gens productives, i adjudicades a les constructores madrilenyes amb UTE’s amb les locals per a poder saltar-se així una de les condicions del decret.
El pla AVE continua en marxa, si Aznar el feia arribar a Valladolid, en Zapatero a Leon i Cantabrià. S’hauria de posar com a condició a les properes eleccions que els candidats fossin de ciutats on ja hi hagués AVE.
Ara en ZP pretén estalviar 15.000 M€ , però fa poc mes d’un mes anuncià un pla de 17.000 M€ anomenat “Plan Extraordinario de Infraestructuras” on els bancs (amb els diners que l’Estat els ha donat per a fomentar el comerç) havien de finançar a les constructores, madrilenyes per suposat, els diners per a avançar les inversions en ferrocarrils i carreteres del 2010 i 2011.
Ens els grans articles d’en Francesc Sanuy a El Punt, ja es va veure clar el concepte “empresarial” que hi ha a Madrid.
http://benplantat.blogspot.com/2010/01/el-capitalisme-madrileny-articles-de.html
QUE HEM DE FER ELS CATALANS?

  • En primer lloc i urgentment, marxar d’Espanya. Es molt urgent. Tant que ja ho hauríem d’haver començat quan ens van col•locar al Maragall i van començar a remenar un nou “estafut”. Anem tard, cada mes que triguem serem mes pobres. Mentres nosaltres perdíem el temps, ens han robat 200.000 M€.  
  • De mentres no ens podem quedar esperant a que arribi l’independència. Hem de comprar preferentment productes fabricats a casa, i a empreses d’aquí. Quan mes alt sigui l’import d’un producte mes hem d’intentar complir aquesta norma.  Hem de pensar que cada cotxe que comprem Renault estem regalant 1/60 de lloc de treball a Espanya, i cada Seat comprat ajuda a mantenir aquí l’equivalent. ( Martorell fabrica l’any 60 cotxes per empleat).
  • S’ha de redactar urgentment un pla de que s’ha de fer amb totes les grans empreses, i les empreses de serveis, qui son els seus accionistes etc i com han de planificar el seu futur abans de la proclamació d’independència. (Volem una SEAT filial que fabriqui cotxes petits, o una SEAT independent que fabriqui cotxes mes grans, amb mes valor afegit, i que el seu benefici i el seu I+D no s’exporti ? . Son aquestes coses les que ja ens hem de començar a plantejar.)
  • S’ha de sanejar tota la funció publica de càrrecs politics, auditar les empreses semipúbliques fins i tot les dels ajuntaments que son caus d’alliberats dels partits ( o reintegrar-les als ajuntaments), suprimir els “informes externs” , eliminar la possibilitats que algú tingui mes d’un càrrec públic ( o que cobri per mes d’un ), eliminar les dietes, les ViSA’s, els xofers, els cotxes oficials, i tots aquests forats econòmics reduint-los a la mínima expressió.
  • Forçar a tota l’administració catalana a contractar sempre amb empreses catalanes, dels cotxes oficials i de servei pùblic (autobusos, taxis, patrulles) fins les obres publiques. Racionalitzar tota l’administració, eliminant corporacions metropolitanes, consells comarcals, vegueries, i diputacions. Crear centrals de compres auditades per l’oposició en cada administració, o una Conselleria de Contractació i optimització administrativa, similar a la de tenia el Jim Hacker, a “Sí, ministre”, que s’hauria d’enfrontar a tots els problemes que provoquen els Humphrey’s de la política catalana.
Es tracta, bàsicament, de fer el que alguns, pocs, ja fem fa molts anys, actuar com si ja fóssim independents.