25.9.09

UN ACUDIT DE DETECTIUS I XORIÇOS, el saben aquel ....


Hores i hores de safareig aquesta setmana ha dedicat la servil premsa (i ràdios, i televisions) a escampar l’assumpte dels detectius del Barça i del Sr. Del Palau de la Música.

Per si no ho sabeu el tema dels detectius del Barça es un tema d’una empresa que s’ha de solucionar o be amb criteri empresarial, o be amb una denuncia a la policia i pari de comptar. Com a molt els socis podrien preguntar perquè una investigació amb fins electorals, per tant d'interès privat, l’ha de pagar el Club. O es que algú es pensa que en Nunyes no va gastar fortunes en detectius? . O es que la gent no recorda que algun candidat electoral es retirà tant aviat quelcom li va fer arribar un dossier?

Tot això hagués sortit a la llum de no opinar en Laporta sobre el projecte d’en Carretero? Evidentment que no, dons fins ara almenys dos partits del Star Sistem pensaven que en Laporta era un dels seus.

Lo del Palau es fort, però miri, també es un assumpte privat. En Millet es un xoriço, però tots els que sabien i ara diuen que tal o qual cosa valia menys, i en tots aquets anys han callat, que son?.
O es que la gent te poca memòria i no recorda que a la premsa groga espanyola es va parlar de que la Jurado i la Pantoja cobraven en negre, i plas, just desprès van actuar al Palau de la Musica? Lloc per cert molt adient per a la musica catalana de les dues “artistes”.

Per a mi que els partits, a la vista que les comissions de la construcció han desaparegut, estan buscant on mes fotre les grapes, i miri per on li ha tocat a un dels tontos, amic de la FAES (Fachas Españoles, xiringuito del Aznar), i a sobre tiren merda sobre els símbols del catalanisme. Cercle perfecte.

Ja posats en la setmana del ventilador, els medis desinformatius tiren merda també sobre la Pilar Rahola, i les seves encertades opinions sobre la “normalització” de Hitler, normalització que a mi sempre m’ha semblat fastigosa, dons si el fill de la Najat Al Hachmi ha de saber com era Franco pel Polònia anem arreglats.*

I perquè tota aquesta voràgine informativa?. Dons miri fàcil, els que realment manen al país, o sia el Zaragoza i el Iceta (grans deixebles d'en Goebels), tenien necessitat de tapar informativament l’assumpte dels “informes” sobre “la sexualitat del cargol de Viver i Serrateix”, o el “creixement de l’ombra dels semàfors del encreuament Aragó-Padilla”, i això es tant bestia que fins i tot el títol de molt d’ells ja es per a avergonyir a qualsevol persona honesta i que nomes demostra la prepotència del govern tripartit fins i tot a l'hora de robar diners públics.

I tota aquesta setmana a qui li devem tanta informació però amb tanta desproporció? Dons als "tarugos" de tots els periodistes del país, exceptuant molt pocs, que en comptes de ser el Quart Poder, es passen el dia al servei de la Màfia de Nicaragua, i el que es pitjor, molts d’ells sense adonar-se’n.

O sigui, a partir d’ara no us estranyeu si surten noticies sobre que en Barrera mata les mosques amb la ma, i assistim a grans debats sobre el tema, o que en Joel Joan te un rotllo amb dues bessones transsexuals, o potser també que surti l’informe policial veritable que demostrarà que en Eric Bertran agredí a 20 guàrdies incivils que anaren a casa seva a vendre cupons per a beneficència dels orfes del gloriós cos. Tot val per fotre al “nacionalisme”.

Paral·lelament la nostra premsa ens informarà que en Paz Dorado (un senyor que va robar molt mes que en Millet i que va tornar també una xifra semblant, i que la Generalitat desistí de l’acusació) serà nomenat “empresari català de l’any” o es descobrirà que el “seu” president, Pepe Montillone, te un I.Q. igual al d’Albert Einstein.

Amb aquesta premsa tot es possible. Tu diràs, i mes, perquè desgraciadament la premsa del país ( i la del país veí mes encara) depèn totalment de les subvencions, i si no que li preguntin al e-noticies o a el Triangle, el majors escampadors de merda del país.

* M'agradaria saber que opinaria la Najat si em comptes d'humanitzar a Hitler o Franco, els "polonesos" fesin algun sketch "humanitzant" això

18.9.09

LES PERSONES HUMANES VOLEM ESTAT PROPI


Desprès de l’espuri èxit d’Arenys de Munt, m’he pres uns dies abans de fer el post per veure les reaccions de la caverna dels contraris, i dels suposats intel·lectuals propis.
Ja no em va agradar la pregunta "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?", perquè si aneu a qualsevol diccionari, Catalunya es actualment una comunidad autònoma d’Espanya formada per quatre províncies. I encara que per a mi Catalunya no sigui això, la pregunta ha d’estar redactada de manera tant clara per a nosaltres com per als nostres adversaris.
Per a mi la pregunta hauria d’esser "Està vostè d'acord en que tots els territoris històrics del Principat de Catalunya, recuperin les seves Lleis, Constitucions i Llibertats, i esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social".

Perquè si el que volem es recuperar també els territoris robats de la Franja de Ponent i de la Catalunya del nord, i alhora les Balears i les Pitiüses, ho hem de dir expressament. No fer-ho significa renunciar-hi.





I perquè posar com a condició estar integrat en la Unió Europea es deixar la decisió en el veto d’Espanya, i per tant es regalar la clau de la nostra independència a l’enemic. Si no ens volen a Europa sempre podem ser un Estat Lliure Associat als USA, nomenem coprínceps al president americà i al Papa, i així resolem alhora altres problemes que ens poden sorgir, o be podem demanar que Andorra ens declari la guerra i ens envaeixi, i rendint-nos ja tindríem drets d’estat directament, entre moltes altres possibilitats.


Ja se que hi ha hagut moltes opinions, però com la majoria dels que llegiu el meu blog sou gent informada ja les coneixeu: que ‘s’hauria de procurar que també votessin els del NO per a que els resultats fossin mes “normals”. Que “el fet de que les properes consultes les recolzi E.R.C. es donar per mort el tema, perquè plataforma que que toquen plataforma que maten”, i molts bons arguments mes,......


Però, tenint clar que a totes les poblacions petites el SI triomfarà a la búlgara, i a la majoria de les capitals de comarca es guanyarà, el que trobo a faltar es quina estratègia es seguirà per a que quan es plantegi la consulta a les poblacions del Baix Llobregat o del Barcelonès no acabi passant com a Irlanda i el cinturó industrial de Barcelona es converteixi en el nostre Ulster.
Perquè es clar que l’ independentisme puja fins el punt que a les enquestes oficials s’atorga un 20% de seguidors a la idea, però es que aquest percentatge viu fora del cinturó industrial.


Aleshores que hem de fer per a convèncer a la gent del cinturó industrial?
Es precís dotar la independentisme urgentment d’un clar contingut social que faci que totes les organitzacions sindicals recolzin el si Perquè , desenganyem-nos, per a molts ciutadans l’ independència es una idea abstracta com un quadre d’en Miró, que la gent opina si es maco o no, però no entén que representa, per a que li serveix concretament a ell, als seus interessos privats, als seus interessos familiars. Per tant el missatge a aquesta gent, al restant 80% dels no convençuts hauria de ser quelcom semblant a això:

Un grup de ciutadans/anes a la vista de que:

1- El govern central no content amb retallar-nos l'Estatut no l'aplica
2- El govern central no ens dona els diners acordats a l'Estatut
3 - El TC està frenant la seva aprovació
4 - El dèficit fiscal de Catalunya es de mes de 19.000 M€ /any
5- El dèficit fiscal de la seguretat social a Catalunya es de 3.500 M€/any
6 - El govern central no compleix amb les inversions en obres publiques compromeses els últims anys a Catalunya, i a sobre les poques que fa dona a fer la majoria d’elles a empreses de fora Catalunya
7 - El govern central no enfronta la crisi econòmica amb el rigor, la seriositat i l’ urgència necessària.
8- Que les entitats financeres no estan ajudant ni a les famílies ni a les empreses catalanes a sortir de la crisi.

Demanen a la població el recolzament en la consulta popular per a :

1 Disposar dels recursos dels impostos dels catalans per a gastar-los a Catalunya
2 Poder donar subsidis a tot cap de família sense subsidi o amb l'atur esgotat, o als autònoms en atur (això son menys diners del que ha costat netejar una caixa castellana)
3 Reduir l'administració, augmentant els nivells de eficiència de l'administració publica, suprimint al màxim els funcionaris politics,
amb unes normes que obliguin a la màxima transparència en els afers públics, on els recursos públics i el seu destí siguin a l'abast fàcil de tota la ciutadania, on l'austeritat en el comportament dels càrrecs públics sigui una marca del nou estat català, amb límit de mandats.
4 Eliminar la corrupció de totes les administracions, canviant el sistema electoral català amb una llei electoral que es fonamenti en la relació directa elector-diputat. En el petit districte electoral on el diputat ha de retre comptes cada dia als electors, tant si l’han votat com si no, i rebre’n els seus suggeriments i reclamacions.
5 Poder pactar amb les entitats financeres els agrupaments de les deutes familiars en una sola hipoteca, i que aquesta no superi el 30% de la renda familiar, finançant l'administració un plus d'interès per aquestes entitats. (això no augmenta el deute, i les entitats cobren el doble d'interès, però rebaixa i molt els pagaments de les famílies.) (pla =

http://triasdebes.net/artalejo/ )



6 Que el govern del nou estat afavoreixi l’ inversió en economia productiva i en empreses de futur tecnològic que ens treguin de la forta crisi econòmica.


7 Que les entitats financeres inverteixin a Catalunya els estalvis dels catalans



Només així podem aconseguir mobilitzar a la gent del cinturó de Barcelona a favor, potser no majoritari, però potser per a que almenys els Si i els No quedin mes equilibrats, i que els vots majoritaris al SI a la resta del país, deicideixi el resultat.


Només amb uns resultats prou bons arreu de Catalunya podem forçar als del Parlament del Zoo a fer un acte de sobirania, no a la porta del Parlament, sinó dins el Parlament, aconseguint una majoria que proclami, de manera unilateral, la independència de la Nació Catalana.



Notes:


1 El títol del post es una conya sobre la pancarta de la mani del 11-S. Tots els estats son propis de la mateixa manera que totes les persones son humanes.


2 Les negretes son copiades del discurs de Joan Carretero que teniu al post anterior.


DISCURS D'EN CARRETERO 11-S


Bon dia a tothom!
Bon dia, amics, companys, compatriotes!
És ben cert que tenim història, que tenim referents, que tenim herois, que tenim màrtirs! Ens ho han volgut segrestar tot: els nostres mites, la nostra memòria, la nostra història. Vincles fonamentals en la consciència de tot poble.
Ja les societats humanes ancestrals necessitaven compartir mites i llegendes per a aconseguir la sensació de pertinença al grup, la força i la recerca del seu propi destí comú.
En el passat als catalans ens ho han volgut prendre perquè no fóssim capaços d'aconseguir la cohesió nacional, però no ho se’n han ensortit. Avui la degradant opressió contra el nostre poble també vol prendre’ns l'assumpció dels nostres reptes col·lectius.
Hem de segar aquestes cadenes que ens volen anorrear com a poble, i hem de tenir molt clar que només depèn de nosaltres.
No depèn de les febleses dels nostres adversaris, sinó de la nostra força i de la nostra gosadia, Força i gosadia que estem obligats a tenir si som responsables amb els nostres objectius com a poble i els perseguim sense treva ni descans.
Hem de fixar ben bé el full de ruta, l'estratègia i, amb voluntat de ferro, no defallir fins a aconseguir el nostre destí.

Hem de deixar enrere la submissió, la por, la mediocritat, la resignació, la misèria i hem de fer nostres el valor, l'excel·lència, la il·lusió, l'autoestima, les ganes de guanyar.
Cal fortalesa i valentia, sense por a perdre, perquè només el temor pot ser la nostra gran derrota. Hem d’estar segurs que guanyarem, tenim tots els atributs per aconseguir-ho, Catalunya no té l’estigma perpetu de la derrota. No hem de tenir por de caure, perquè, si és dona el cas, ens aixecarem amb més força.
Només hem de tenir por a la por!!!

Tenim un objectiu, com diu l'Heribert Barrera, urgent i indeclinable: la independència del nostre País. Volem la Catalunya lliure, rica i plena, en el concert de les Nacions lliures, volem l'Estat de Catalunya, un estat democràtic, un estat de benestar, un estat just, d'igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans, un Estat orgullós de les seves fites i de les seves glòries, un Estat que defensi la seva llengua, la seva cultura, el seu territori, un Estat que defensi els seus ciutadans i els seus interessos, obert al món, solidari, aleshores estarà lliure de ser espoliat.

Un Estat on hi càpiga tothom que respecti els valors universals de llibertat, igualtat, democràcia i respecte als drets humans. En definitiva els valors del republicanisme més nostrat.
Reagrupament té l’objectiu de fer de Catalunya un País de referència, i aquest només es pot assolir començant per establir unes regles del joc polític com les dels millors: les dels països occidentals amb democràcies de llarga vida i sòlida trajectòria.
No pot ser que el País que va tenir el primer Parlament s'assembli cada cop més a les democràcies llatinoamericanes i les seves pràctiques polítiques comportin la desafecció massiva de la ciutadania.
Hem de ser capaços de bastir un País amb una llei electoral que es fonamenti en la relació directa elector--diputat. En el petit districte electoral on el diputat ha de retre comptes cada dia als electors, tant si l’han votat com si no, i rebre’n els seus suggeriments i reclamacions.
Hem de fer un País amb unes normes que obliguin a la màxima transparència en els afers públics, on els recursos públics i el seu destí siguin a l'abast fàcil de tota la ciutadania, on l'austeritat en el comportament dels càrrecs públics sigui una marca del nou estat català, amb límit de mandats. En definitiva, un País de ciutadans lliures i no un País de ciutadans captius d'un sistema pensat i fet per a la perpetuació d'una casta política exclusiva.

El camí és senzill, no és fàcil, cal fer política per a canviar la política, cal fer un acte de sobirania, no a la porta del Parlament, sinó dins el Parlament, cal aconseguir una majoria que proclami, de manera unilateral, la independència de Catalunya al nostre Parlament.

Aquest és el segon gran repte d’aquells que ens estem reagrupant. En l’elecció dels nostres representants al Parlament disposem del dret a decidir, cal que siguem ben conscients d’aquesta capacitat i actuem amb responsabilitat de país.
Aquest és el nostre full de ruta, aquest és el nostre camí, aquest és el nostre destí, Catalunya estat lliure.

Necessitem la suma de tots els esforços, voluntats i capacitats, en aquest projecte no hi sobra ningú, tothom hi és benvingut, tothom és necessari, la nostra voluntat decidida és que la candidatura electoral independentista sigui el més àmplia possible i reculli totes les sensibilitats possibles del nostre País.
Estem ben decidits que l'any 2010 sigui l'any de l'arribada amb força de les persones que no posaran per davant de la sobirania de Catalunya cap altra consideració, que no es deixaran enlluernar pels cants de sirena de la gestió de les misèries de la comunitat autònoma, que posarà tot el seu saber a disposició de la ciutadania.
Nosaltres hi volem a tothom, però no esperarem a ningú! No ens fa por perdre, per què només veiem la victòria.
Avui, aquí, retrem homenatge al general Josep Moragues, un militar català, que va ser esquarterat, decapitat per defensar Catalunya, la seva Pàtria. El seu cap penjà 12 anys en una gàbia per a escarni i escarment. Aquest màrtir no pot ser oblidat ni menystingut, el seu sacrifici l'hem de dur present en la nostra lluita.
En aquest lloc, on l'escarni, com deia, va durar 12 anys, ens hem de conjurar per treballar sense defalliment per la llibertat de Catalunya.
Segur que som l'únic poble que celebra la seva festa nacional commemorant la seva gran desfeta militar, la seva gran derrota.

Lluitarem per què, ben aviat, la Diada Nacional commemori el dia de la nostra victòria, el dia del nostre alliberament nacional.
Si ho fem així, guanyarem!!!
Visca Catalunya lliure!!

12.9.09

CRÒNICA DEL 11 DE SETEMBRE



Ahir vaig baixar a ciutat, com faig ja fa molts, molts anys. Faig un resum telegràfic, que es la millor manera d’explicar sensacions

NO M’HA AGRADAT :
1 L’ insistència en predicar que “som una nació”, quan fins i tot el Estatut espanyol del 2006 així ho afirma. Es tema passat això ja.
2 Tampoc m’agrada el lema “estat propi”. Tots els estats son propis, no fotem. Es com dir “persones humanes”.
3 Els discursos que son memorials de petits greuges com el d’en Toni Strubell. Sr Strubell si tant l’indigna el tracte donat a una ciutadana en una comissaria, faci el favor d’anar-hi cada dia a demanar l’hora o a demanar on hi ha una adreça (en català, naturalment), fins que el detinguin o fins que aprenguin a tractar a la gent, però no em faci servir això en un discurs polític i desprès no faci res.
4 Els qui desprès de fer discursos sobiranistes l’acaben amb mencions a la república o el socialisme. I els que no som ni republicans ni socialistes que?. Em sembla una manca de respecte molt gran. Es com si a mi se’m convides a intervindre i acabes el meu discurs amb un “Visca el Rei (el meu evidentment, no el dels altres) i visca el lliure mercat (sense xinesos, es clar, que tonto del tot tampoc ho soc).

DISSORTADAMENT NO MILLORA :
1 La policia catalana parlant en castellà entre ells i amb les matricules il•legalment tapades amb reixes. Li vaig demanar a un “urbanu” que si a mi em multaven per “tapar” la matricula amb l’enganxina del CAT, a ells els havia de multar amb mes raó dons porten tota la matricula tapada, Em va dir “ara hi vaig a multar-los”. I jo li respongué “si, i jo m’ho crec que els multaràs”.
2 La prostitució del Fossar de les Moreres per gamberros que en tot l’any no s’enrecorden d’ell.
3 La palanganada d’acte oficial dels trifàsics, i les “performances” dels subnormals de ex-psuc.

COMENÇA A MILLORAR :
1 La presencia de banderes estelades blaves, fins i tot moltes ben fetes (amb l’estel paral•lel a les barres), i la disminució de la sectaria amb l’estelada groga.
1 La diversitat d’edats als actes independentistes. Potser es que els joves de fa anys ara som mes vells.

MOLT MILLOR :
1 La fira d’Entitats. Amb bandera gegant nova. blava naturalment, malgrat tenir l’estel tort.
2 L’existència de Reagrupament, la molta gent que hi havia al seu míting, malgrat el silenci dels medis de comunicació, tant abans com desprès.
3 L’homenatge al lluitador Moragues en comptes de a l’”espanyolista” Casanova. *
4 CARRETERO.!

PD: SI, soc monàrquic, perquè una nova república catalana només serveix per amnistiar Espanya. Jo cada cop estic mes convençut que defensar “estat propi” “república catalana” i totes aquestes idioteses només son una manera de voler la República federal ESPANYOLA, i aquesta ja l’hem vista.
Es com la tonteria dels Països Catalans, es diu CATALUNYA, collons! De Salses a Guardamar i de Fraga a BRINDISI. Si, a Brindisi!, sense manies.
Una altra cosa es com aquest ESTAT=PAIS=NACIÓ desprès l’organitzem administrativament internament, per països, per regnes o per clubs, en forma de república, un Principat (com Andorra) o com una monarquia (que es el que era). Això es secundari. Però d’inici ha de ser una RECUPERACIÓ, com diuen els anglesos DEVOLUTION.
I vull la Devolució de tot: Constitucions, drets, llibertats, tots els territoris regalats sense aprobació de les nostres Corts, dels calers que ens han robat aquets 295 anys, que m’indemnitzin per fer-me cantar el “cara el sol” de petit, que m’indemnitzin per enviar al meu pare a una guerra estúpida, al meu avi a una altra, etc etc fins 1714, i que els anglesos m’indemnitzin per la seva traïció, i els alemanys per quedar-se il•legalment Nàpols, i els francesos per quedar-se il•legalment els tres comtats del nord.
HO VULL TOT, I HO VULL AVIAT. No vull tenir que repetir als meus fills el que el meu pare em deia a mi “jo fill no ho veuré, però tu si”.

Només vull que em tornin el que legalment es meu. Ni un euro mes, i ni un euro menys.

I per si no ho sabíeu, el decret de Nova Planta va ser legalment anul•lat pel comte de Barcelona Napoleó I, i mai ha estat tornat a posar en vigor, o sigui que DRET A LLEI, tot el que demano ES POSIBLE, només es necessari deslliurar-nos de caganers i començar a caminar. No necessitem ni majories democràtiques ni referèndums. Només necessitem anar a Estrasburg amb els millors advocats en dret internacional, res mes.

I en Carretero en comptes d’estar amagat (excepte ahir), el vull veure anant a les ambaixades de USA, Anglaterra, Alemanya i Israel a preguntar el mateix que preguntava aquesta setmana l’escocès Alex Saldmond : Si ens independitzem seguirem automàticament a l’unió Europea.?. Quins recolzaments tindrem? En cas d’intervenció militar espanyola ells que faran? On s’ha de signar per a que comencin a enviar avions? I fent la ruta dels Casals Catalans a l’exterior a demanar diners.
La resta, estatuts, plataformes i altres tonteries, a pastar fang totes.


* Això diuen els medis periòdistics de Madrid, alhora que defensen canviar el dia Nacional. Aquets no son coherents mai, si Casanova era “espanyolista” perquè no va en Losantos a portar-li flors?

11.9.09

RESPOSTA ALS ACTIVISTES PRO-PALESTINS "PSEUDOCATALANS"


El següent document respon a les preguntes de diversos m'han preguntat com a part de la discussió sobre la meva carta oberta als meus germans palestins, a partir de gener de 2009 (Guerra de Gaza).

1. Per què escriure la línia: "Només puc desitjar que Israel faci el treball que tots sabem que cal fer i, finalment, l'alliberi d'aquest càncer, aquest virus, aquest monstre anomenat el fanatisme, el dia d'avui, anomenat de Hamas. “ ?

L'última operació a Gaza es va produir després de 8 anys consecutius de bombardejos per part de Hamas a les fronteres d'Israel. 8 anys! Israel ha estat arrossegat a la guerra pels que somien amb morir per Déu. Això no és una cosa que he inventat:


Pacte de Hamas, 18 agost 1988
"El lema del Moviment de Resistència Islàmica: Al là és el seu objectiu, el Profeta és el seu model, l'Alcorà la seva constitució: la Jihad és el seu camí i la mort per la causa d'Al là és la més elevada dels seus desitjos."

L'objectiu declarat d'aquests atacs amb coets i morters va ser continuar la lluita armada islàmica dels palestins contra Israel.Aquí hi ha una altra cita:

Pacte de Hamas: "Israel existirà i continuarà existint fins que l'Islam el destrueixi, igual que altres abans de desaparèixer"

Durant aquests 8 anys, Hamàs va amenaçar de matar a qualsevol persona que va treballar per la pau amb Israel. Un dels meus amics palestins, el nom del qual no revelaré, va salvar la seva vida tot just després que els seus amics fossin tirotejats a les cames per Hamas.
Això no és fantasia, això és un fet! El meu amic va aconseguir escapar gràcies a l'ajuda dels seus amics d'Israel, i continua la seva important tasca per la pau a Ramallah.

La guerra és lletja. Qui tria el camí de la guerra no ha de ser sorprès per les seves tràgiques conseqüències.

Hamas ha triat obertament camí. Israel està lliurant una guerra de supervivència .... Això és exactament el que Hamàs diu: "Israel existirà i continuarà existint fins que l'Islam l'esborri, igual que altres abans van desaparèixer"
I sí, jo vull viure i no morir!! A diferència de Hamas, no és la meva més alta aspiració a morir per un Déu! Vull viure i deixar viure. Viure! I jo estic convençuda en la meva convicció que també ho vol la majoria del poble palestí.

2.Estàs cec al fet que el suport a la guerra és el suport a la matança de persones innocents?

Jo no recolço la guerra. Aquesta afirmació és una declaració retorçada pensada per servir la màquina de propaganda.

En la meva opinió, la guerra és un substitut per al diàleg primitiu.

A la nostra regió, hi ha hagut molts intents de diàleg. Lamentablement, fins avui, han fracassat. La responsabilitat crec que es sobre les espatlles d'ambdós costats per definició.

No existeix la "guerra neta".

L'única pregunta que hem de fer-nos és: quines són les seves intencions??
Quin és el teu pla?

La resposta de la declaració d'independència d'Israel, publicada a Tel Aviv el 14 maig 1948 "Fem una crida - en mig de l'atac llançat contra nosaltres des de fa mesos - als habitants àrabs de l'Estat d'Israel a mantenir la pau i participar en la construcció de l'Estat sobre la base de la ciutadania plena i equitativa i una representació adequada en totes les seves institucions provisionals i permanents.
Estendre la nostra mà a tots els estats veïns i als seus pobles en una oferta de pau i bon veïnatge, i els exhortem a establir vincles de cooperació i ajuda mútua amb el poble jueu sobirà assentat en la seva pròpia terra. L'Estat d'Israel està disposat a fer la seva part en un esforç comú per al progrés de tot l'Orient Mitjà

La resposta de la Carta de Hamas: "No hi ha solució al problema palestí sinó pel Jihad. Les iniciatives, propostes i conferències internacionals són només una pèrdua de temps, un exercici inútil. El poble palestí es massa noble per tenir el seu futur, el seu dret i el seu destí sotmes a un joc de vanitats"
"Egipte ja ha estat expulsat del conflicte, en una mesura molt gran a través dels traïdors Acords de Camp David, i ella ha estat tractant d'arrossegar a altres països en acords similars amb la finalitat de treure'ls del cercle de conflicte".
"El Dia del Judici Final no tindrà lloc fins que els musulmans que lluiten contra els jueus (matar els jueus), quan el Jueu, s'oculti darrere de les pedres i els arbres, les pedres i els arbres diguin als musulmans : Oh musulmà, Oh Abdulla, hi ha un Jueu darrere meu, vine i mata'l "

3. No creus que, en vista del fet que els assumptes interns del poble palestí ha de ser respectats, és molt políticament incorrecte criticar el democràticament elegit de Hamas?

Molts dels dictadors terribles van ser elegits democràticament i ha causat el seu propi poble i altres patiments sense fi.

Hi ha moments en què un ciutadà ha de trencar el silenci, i el codi de 'políticament correcte' i denunciar el mal, on es trobi.

Hi ha 2 tipus de lluita: La lluita pel compromís i la lluita pel "tot o res". L'objectiu del primer és la vida en ambdós costats i una oportunitat per curar i prosperar. L'altre tipus és la mort i la destrucció d'almenys una part amb una bona probabilitat de mort per a tots.

La lluita sionista ha estat històricament de compromís, mentre que la lluita armada àrab ha estat del "tot o res". (Si us plau llegiu la declaració d'independència d'Israel i compareu-la a l'Aliança de Hamas).
Des del començament el sionisme es va guanyar el suport de moltes nacions a tot el món, ja que es considerava com una lluita pel compromís just. Aquest és el suport que va facilitar la creació de l'Estat d'Israel, especialment després de l'Holocaust.

En la seva lluita per guanyar tot ", el poble palestí perdut tot!

Aquesta tragèdia va portar a una debilitat que al seu torn va conduir a l'aparició d'una nova tendència: la lluita palestina pel compromís, les negociacions d'Oslo i l'acord.

Per a aquells que ho volen posar en perill, els dic: aquí estic, disposada a compartir tot el que tinc amb vostè!

Però hi ha una altra facció del poble palestí, que no només sustenta l'actitud del 'tot o res ", sinò a més cerca els recursos de llocs molt llunyans d'Israel i Palestina.
Em refereixo a Hamas i altres grups fonamentalistes de tot el món.
Això és exactament el què ha separat els palestins en diferents faccions.
Dono total suport a Abu-Mazen, el lider actual de Fatah, i a tots els palestins que lluiten per la pau. Jo sóc el seu aliat més ferm.
Però els que volen perpetuar la violència i la guerra? Jo mai els oferiré el meu suport, fins i tot si son elegits democràticament.

En conclusió, voldria reiterar i donar a conèixcer la meva opinió:

1. Advoco per la solució de dos Estats basada en el compromís mutu.

2. El meu propi pla de pau "reconèixer, disculpar-se, compartir ", es pot trobar en una entrada de bloc anterior anomenat" la política, el primer pas ".


Noa


original en anglès a :

Per a qui vulgui enviar-li quatre lletres de recolçament aqui teniu on:
http://www.noasmusic.com/write.html

7.9.09

13-09 ARENYS AMUNT !



Si tu també vols votar:
http://www.vilaweb.cat/vullvotar/index.php