23.2.07

DEVOLUCIÓ

Avui es 23 de Febrer. Avui fa 26 anys que la suposada Espanya moderna que havia de retornar els drets arrabassats per les armes a catalans i bascos s'en va anar a fer punyetes. Perquè, i d'això ja no queda cap dubte, vistos els resultats, el 23 de febrer va triomfar.

Aquell simulacre de cop d'Estat, del qual mai sabrem qui havia realment al darrere, i del qual mai faran publiques les cintes del que va parlar el Cap d'Estat de 18:30 fins a les 24:00 hores en que va sortir a la TV, aquell simulacre de cop d'Estat controlat per un mestre del rei, nomès va servir per a que el Sr. Rei, al dia següent, es passes per l'engonal la nostra representació democràtica i nomès convoqués a palau als partits nazionals.
Aleshores van fer una jugada bruta amb el nostre estatut que va ser "cepillarlo" i desprès fer l'estatut andalús pràcticament copiat.

26 anys mes tard hem repetit l'historia, i els catalans hem caigut de quatre grapes com a poble babau on hi hagi al mon. No hi ha cap poble al mon que s'hagi equivocat SEMPRE de bàndol. Ens vam equivocar aliant nos amb els francesos contra el Conde Duque d'Olivares. Ens vàrem equivocar aliant nos amb anglesos contra els borbons, quan, ames, Felip IV havia jurat les nostres Constitucions. Ens vàrem equivocar en prendre part en les guerres carlines. I , finalment ens vàrem equivocar el 1936 prenent part en la guerra del país veí entre revolucionaris i fatxes, entre dictadors d'esquerra i dictadors de dreta, que no eren mes que marionetes de les potencies d'ambdós colors extrems, quan ambdós ens estimen per igual com podeu veure.

Així dons, 26 anys mes tard, repetim el mateix error de fer un estatut exportable, que pugui, i te collons que els nostres partits ho acceptin, ser retallat desprès per el Parlament de Madrid, deixant clar així que el nostre parlament te el mateix valor que una reunió d'una comunitat de veïns.
I també 26 anys mes tard, es repeteix, això si ara amb molt de talante, que el govern central pot anar fent lleis passant-se per l'engonal el Estatut recentment aprovat per ells mateixos.
També es repeteix que els andalusos ens copiïn senceret el nostre estatut, però amb un Partit Popular recolçant-lo al mateix temps que impugna el nostre, i no passa res.

Però tot això no es culpa de Madrid, ni del PP, ni del centralisme. Un cop mes es culpa nostra per haver fet un Estatut ple de palla. Un cop mes la culpa es nostra per acceptar que es negociable un estatut desprès de que l'aprovi el nostre Parlament. Som nosaltres mateixos qui treiem valor al nostre parlament.

I ja per si no fos prou, tenim de President de la Generalitat al polític, que al dia següent d'aprobarse l'Estatut va afirmar que els socialistes introduirien a Madrid totes les esmenes que democràticament no van poder incloure en el nostre Parlament. Tenim de President un home, que quan es va negociar l'Estatut a Madrid, s'asseia a la part contraria dels nostres negociadors.
Això també es culpa de Madrid o es culpa nostra?

Com veieu, un cop mes, els autoanomenats progressistes ens han portat a un nou fracàs com a poble. I es que a ells el poble tant s'els refot. Per a ells el poble es aquella gent a qui anar donant pel sac prohibint coses. Ara que ni la moneda, ni l'exercit, ni moltes coses ja (afortunadament) depenen d'ells, ells s'entretenen en prohibir fumar, aviat ens prohibiran el vi, o quan fan autovies com la de Vallirana ens prohibeixen anar a mes de 80 Km/h en una autovia nova, nomès per a demostrar nos el seu poder.

Avui es 23 de Febrer, i es un bon dia per recordar nos que, dença Carles I que va ser l'últim rei en que la vàrem encertar acollintlo com a tal i pactant amb ell en funció de les seves necessitats i les nostres, tot el que ens passa es per culpa nostra i de ningú mes.

Perquè aquí no es tracta de tenir un Estatut que pugui ser copiat, perquè així només tindrem "cafè para todos, y la taza mas pequeña para los catalanes", sinó que es tracta de recuperar les nostres llibertats i els nostres drets, arrabassats per les armes i per la nostra pròpia idiotesa.
Tal i com van les coses, Escòcia i Còrsega seran independents molt aviat, i nosaltres si no ho serem serà per creure en el "talante" y la "democràcia" del país veí, que desprès es comporta tant en el poder legislatiu, com en l'executiu, com ( i Déu n'hi do) en el judicial, com una monarquia tarongera.

Per tant, oblidem nos d'Estatuts, i anem ja cap a un pacte que parteixi de la base de derogar el Decret de Nova Planta i ens permeti recuperat la "autonomia" que teníem de 1492 a 1714, una època en que ells es pensen que érem espanyols i nosaltres ens pensem que érem independents, així tots estarem contents.

Ni Estatuts, ni talantes ni negociacions : DEVOLUCIÓ. !

10.2.07

CHAOS O CAOS

El senyor De Juana es un assassí de 25 persones. No entenc que no existeixi la cadena perpetua per a casos així.
Però el que clama al cel no es això, sinó que s'adonin d'això quan es a punt de sortir de presó, com si quan va ser condemnat tots aquests defensors de l'estat de dret no sapiguesin el que passaria.
Es el que passa sempre, tothom ho sap excepte ells. Tothom sabíem que no hi havien armes químiques ni atòmiques a Irak, excepte ells, esclar.

Entenc la reducció de penes per a casos aïllats. No entenc que algú pugui anar a presó per robar una gallina o per delictes administratius (com el pobre octogenari recentment empresonat per una estafa de fot 20 anys), i tinc els meus dubtes que la presó tingui alguna utilitat en casos on la reincidència es impossible ( per exemple la dona que assassina el seu maltractador, o els delictes administratius).

No em sabria cap greu que el Sr. De Juana es moris, al contrari. El que si em fot fàstic es que es converteixi en un heroi un assassí com aquest.
De la mateixa manera que no entenc com no existeixen mai responsables de abusos com el comès amb l'Eric Bertran, les detencions pre-olimpiques, i molta altra gent com ara la noia de Girona a la que s'esta aplicant la llei antiterrorista sense tenir cap prova de que hagi trencat ni un plat.

No entenc que en aquests casos, el govern català o el Síndic de Greuges no assumeixi la acusació contra qui comanda les forces d'orde públic i es responsable d'aquests abusos.

3.2.07

De cagada en cagada fins el desastre final

PRIMERA CAGADA :
Aquesta setmana ens han informat que la Caixa, a traves de Gas Natural, es retira de la OPA a Endesa. Podem recordar com els polítics i periodistes espanyols han preferit regalar la elèctrica espanyola als alemanys abans que a una empresa catalana, podem recordar que el president d'Endesa va encetar una campanya publicitària calcada de la de e-ON que subliminarment ens informava de que ell ja tenia pactada la seva futura cadira, podem perdre el temps em tots els escarafalls que vulguem, però el que no hem d'oblidar es que el gran argument que la oligarquia
burocràtica daquesta empresa sense empresaris que es diu la Caixa, va pressionar Artur Mas a que signes el merdaestatut que dies abans ja havia beneit el tripartit perquè els guanys de cobrar l'IVA i l'IRPF d'Endesa si passava a tenir la seu social a Barcelona eren superiors a les diferencies "teòriques" entre els sistemes de finançament estatutaris proposats pel tripartit i per CDC.
Ara no tindrem ni els diners ni Endesa. Dimitirà la cúpula de la Caixa per haver venut el país? Segur que no, perquè al seu país li patrocinen fins i tot les samarretes quan juguen mundials de futbol.
Jo ja no tinc cap compte ni cap préstec ni res de la Caixa. Aquest any per a mi ha estat un any de canvis, i he aprofitat per anar-m'en, i com els bancs espanyols i les altres caixes catalanes em foten el mateix fàstic que la Caixa he optat per Bancaixa. Ja vorem.

SEGONA CAGADA : El que mes mal ha fet a CiU en les passades eleccions no ha estat ni el DVD, ni la campanya, ni res de tot això que argumenten les rèmores de Unió Democràtica. El que mes mal va fer a Artur Mas va ser la foto amb Zapatero del 26 de Gener (si , ja sé que era el 22, però podríem haver-se esperat tres dies per a ferlo coincidir amb el dia de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona).
Aquella foto no era la de la solució sinó la de la genuflexió, i els votants de Convergència no son tontos i així ho van entendre.
Era preferible que l'Estatut fracassés abans de aconseguir aquesta merda que només ha valgut per rentar la cara a Maragall i als partits del tripartit. Si Mas no hagués acceptat les pressions de la oligarquia financera catalana, E.R.C. hagués quedat com el que es, una simple sucursal del PSOE, que com les grans marques d'electrodomèstics japonesos tenen varies línies de producte amb diferents noms per a que la gent cregui que comprant un VIETA o una Montesa està comprant qualitat catalana, i desprès les tripes son les mateixes.

TERCERA CAGADA : Artur Mas, al sortir de la reunió amb Zapatero, va córrer a Barcelona a fer una roda de premsa, on va anunciar que l'Estat ens tornaria els calers (no tots , eh) dels últims quatre anys en 7 plaços anuals. Afortunadament per Mas, aquell vídeo ha desaparegut, però els de Convergència si el recordem. La gran abstenció del votant convergent a les ultimes eleccions no es deguda a res mes que a sentir-se enganyat pels seus propis líders. Ni DVD, ni osties.

QUARTA CAGADA : El DVD de la campanya electoral convergent era genial per a obrir una campanya. El que no va estar ben calculat es que la gent no vol crítiques dels polítics, sinó solucions. Per tant van faltar dos DVD's mes: QUE VÀREM FER a mitja campanya, i un altre de QUE FAREM els últims dies
de campanya. Perquè esta molt bé posar el dit a la nafra del contrari, i el dvd era perfecte, però l'únic que va quedar com a missatge d'accions de futur va ser el famós carnet per punts per a immigrants, que no superaría ni l'actual president de la generalitat (si, amb minúscules, com el seu cervell ).

CINQUENA CAGADA : Aquesta setmana ens informen que la campanya electoral de les municipals no la dirigirà David Madi. Perquè?
Algú entendria que la Cocacola canvies el seu director de Marketing cada quatre mesos? . Algú entendria que l'únic home que ha aportat idees noves a una campanya electoral desde que l'any 1989 algú va remoure la campanya electoral de ERC a les generals posant una estelada blava als
cartells (jo mateix) fos canviat per les pressions de un pallús que te com a úniques obsessions ser ministre i tirar-se mainaderes ?.

SISENA CAGADA : En algun país normal d'Europa, un partit que pretén guanyar unes eleccions a la capital de la seva nació, que no les ha guanyat mai, presentaria de candidat un talòs tartamut o gangos?
Potser en Trias es molt vàlid per a ser Conseller, però jo no el veig de cap de llista de res. I que em perdoni, però es que a mi no s'em ocorreria presentarme a un concurs de qualsevol cosa per a la que no estigui especificament dotat.
Perquè vàrem triar Artur Mas de cap de llista si no era precisament per aixó?. O acas canviem de criteri cada cop que pixem com, per exemple, qui ha de dirigir la campanya electoral ?.

SETENA CAGADA : Les eleccions municipals brinden sempre l'excusa perfecta per enviar a pastar fang a aquesta colla d'impresentables d'UNIÓ. Ja se que alguna gent bona tenen, i tant, nomès faltaria, però Unió es un partit, que al contrari que Convergència ha anat perdent militants any rere any. Quants interventors tenia Unió fa 10 anys (els interventors no forçosament son militants) i quants interventors va aportar a les ultimes eleccions?. M'agradaria que algun valent d'aquest partit em dones les xifres exactes, perquè jo a les últimes eleccions no en vaig veure ni un en totes les taules que vaig visitar.