17.3.10

Independència no es república.

S’està teoritzant aquets dies sobre com han d’esser les lleis del nou Estat Català. Incomprensiblement i sense cap raonament que ho justifiqui s’adjudica al nou estat la forma republicana, quan Catalunya mai ho ha estat, i quan les experiències passades en aquest sentit van fracassar les cinc. Perquè encara que la majoria de la gent ho desconeix, la república catalana s’ha proclamat fins a cinc cops, i estem com estem.

Crear un nou estat, a partir de les actuals quatre províncies espanyoles representades al parlament del zoo significa, de facto, renunciar a la resta de tot el territori del Principat de Catalunya: la Catalunya del nord, la Franja, les Balears i les Pitiüses. I amés, com a continuació demostraré, significa dificultar l’autodeterminació del País Valencià

Qualsevol document programàtic o full de ruta que pretengui l’independència ha de tenir en compte el concepte de la DEVOLUCIÓ. Els catalans ja érem un estat, i teníem les nostres Lleis i Constitucions, i tenim el nostre Dret Català, que ni Franco va tenir valor d’eliminar.



Reclamar la DEVOLUCIÓ suposa, en una sola paraula, augmentar la visibilitat del problema tant als països europeus com als nostres immigrants. No estem demanant la lluna, simplement volem que ens tornin el que es nostre. Qui es pot negar a que et retornin el que t’arrabassaren per la força de les armes?
 Això de la república es un concepte que surt d’un partit fracassat, que fins fa pocs anys penjava la bandera republicana espanyola a les seves seus, i aquests, avui ja, son minoria dins el mon independentista. A més, això de la república sempre acaba amb l’afegitó del adjectiu, federal, o sia es una declaració d’intencions que mai arriba a la fi, dons això del federalisme es una entelèquia morta ja fa mes de 150 anys. Els federalistes només apareixen quan veuen que es pot aconseguir l’independencia, per tant, això de la república federal no es mes que un nou engany per a “modernitzar Espanya”.



Plantejar que el nou estat es un Principat, significa d’entrada no renunciar a territoris, en segon lloc desactivar la violència espanyola dons es clar que, en el cas de que compartíssim monarca, tant el rei com les forces armades espanyoles no vorien amenaçat el seu status, o ens obligarien a canviar d’opinió. I en tercer lloc, i mes important, suposaria aconseguir el recolzament de bona part dels immigrants espanyols, i de tots els partits anomenats nacionalistes. Defensar la devolució pot ampliar el suport popular fins el 80%.

Un cop proclamada l'independència pel nostre Parlament, podem també argumentar davant Brusseles i el Tribunal d'Estrasburg que el Decret de Nova Planta, no nomès era il.legal, sino que no està en vigor, com demostro en aquest treball, dons va ser derogat, de facto, per Napoleó (compte-rei legal per abdicació de Carles IV), i mai mes es va possar en vigor. Vivim enredats desde Ferran IV. (VII de Castella, per a qui no sapigui les correspondencies numèriques dels reis catalans).
   Arribats a aquest punt, aconseguida la Devolució, i no la republiqueta de quatre ex-provincies espanyoles, podem reclamar, amb el Dret Internacional a la mà, o be tots els territoris de l’Imperi català, o be les indemnitzacions pertinents pel robatori posterior a 1714. Podem reclamar indemnitzacions a Anglaterra per l’incompliment del Pacte de Gènova, i fins i tot podem reclamar a Espanya que els torni tot el dèficit fiscal d’aquets 300 anys. ( o que almenys reconeixi el deute) Però el mes important de tot, es que obrim el camí als valencians per a que ells recuperin els seus Furs, cosa per la qual no els serà necessari ni tenir una majoria independentista. Tot aixó amb una nova repùblica no es viable legalment. La repùblica significa amnistiar Espanya i França.
   
Per a qui te dubtes sobre aquest mode d’estat, afirmar que prefereixo, abans que tenir un President de la República anomenat Montilla o Carod, veure a Santa Maria del Mar, el rei borbó, de genolls, jurant les nostres Constitucions Catalanes. I si ell no vol, no tindrem cap problema en trobar altres candidats, que la feina es poca i el sou es prou bo.

                
I si d’aquí a uns anys, el nostre Parlament, vol canviar la forma de govern, es tant senzill com convocar un referèndum. Però el que es clar es que el camí serà molt mes planer amb la Devolució que amb la republiqueta.
   
Però abans de tot això cal redactar una Declaració d’independència i una Constitució. La Declaració d’independència es tant senzill com copiar la americana, simplement canviant adjectius ( La teniu feta aquí), i la Constitució ha d’esser un document de no mes de 20 apartats, dons el Dret Constitucional català es bassa, al contrari del castellà, en els Usatges ( la jurisprudència)

    
I si volem aconseguir l’independència, hem de fer menys sopars i menys presentacions, i enviar a la nostra gent a córrer el mòn, presentar el projecte a tots els casals catalans del mon, i alhora, demanar ajuda econòmica, visitar tots els països clau per a valorar els suports, i explicar que el nostre projecte no es contra ningú, sinó simplement a favor nostre, i que ens hi veiem abocats desprès de 35 anys de mentides.
  
Reflexió final: jo no soc monàrquic, simplement intento ser pràctic.

4.3.10

ACTE D'ESTAT


Curtmetratge Acte d'Estat (Sabadell, 03/03/2010)

VIDEO DE LES INTERVENCIONS de Joel Joan, Alfons López Tena, Joan Carretero, Joan Laporta, Josep Guia, Francesc Ribera 'Titot' i Oriol Junqueras:
resum :  http://www.vilaweb.tv/?video=6053
íntegre : http://www.vilaweb.tv/?video=6054