31.10.10

ANIMAL FARM ( capitol 20, i continua... )


A partir d’ara quan algun xoriço t’intenti robar al carrer o a casa teva, has d’anar en compte i abans de trencar-li la cara, preguntar si es o no independentista, perquè s’està estenent la creença que no es poden criticar els xoriços, si prèviament han expressat públicament la seva condició sobiranista.

Han canviat molt les coses en pocs anys. Gracies a la mediocritat espanyola hem passat de l’excessiva exigència pels propis, “aquestes bestieses nosaltres no les podem dir, no les podem fer”, dèiem fa pocs anys, a tolerar coses que per als nostres pares, serien intolerables.
  
El dia que el CCN va presentar el seu llibre a la Borsa de Barcelona (3-09-2010), un dels destacats membres de l’actual junta colpista anava dient als altres assistents que havia rebut un email ( concretament aquest : http://benplantat.blogspot.com/2010/08/laporta-top-manta.html) que era un atac total al sr Laporta, que no es podia fer això d’atacar a altres independentistes, que era molt dolent qui havia fet això, fins que el vaig interrompre dient :” Joan, aquest de qui parles soc jo”. A partir d’aquí es va fer el silenci, cap intercanvi d’opinions, cap raonament, nomes silenci.


Si, just aquí volia arribar, al cop d’estat dins el CCN: En primer lloc els colpistes parteixen de la base de que poden limitar la llibertat d’expressió del seu president. Aquí ja comença a fallar l’argumentació. En segon que perquè a alguns d’ells els sembli que poden limitar la llibertat d’expressió del seu president, en conseqüència poden també apartar-lo de les seves funcions. Segon error legal. En tercer lloc un cop apartat el president li poden obrir un expedient, i molts mes raonaments enllaçats que, per descomptat, acaben per creure que poden legalment expulsar a algun membre del Grup de Suport, pel sol fet d’haver enviat un email al CCN expressant el seu suport al President. A que es bestia ?


Però encara es mes bestia com es munta tot això. Sabent com saben que a cap assemblea s’ha votat cap Junta nova, sabent com saben que els tres legítims representants de l’organització son Carner, Canadell i Vallcorba, ENGANYEN Vallcorba, dient-li que la destitució serà provisional, només dos dies, per així poder oferir en safata el cap de Carner a l’Assemblea de Solidaritat, i que dilluns, tot retornaria a la normalitat.


Que han fet desprès? Doncs desprès han canviat el pany de la seu de Plaça Catalunya, desprès continuen controlant el web de l’organització, desprès han enviat ja dos emails als associats dient mentides, desprès han tramès una copia de la base de dades de CCN ( us sona el sistema?) a algú que està enviant publicitat de SCI. Tot això també es il•legal, i es delicte PENAL, o sigui que continuïn jugant.


Perquè ni que tinguessin part de raó poden regalar la base de dades, ni que tinguessin raó poden canviar el pany de la seu, i ni que tinguessin raó poden actuar com a Junta mes que per a convocar una Assemblea Urgent d’Associats. Però no ho faran perquè tots ells saben com acabarà aquesta assemblea, acabarà amb ells.


I l’únic interès es aguantar el tema així, en estat de setge, fins el dia de les eleccions, per a afegir el logo de CCN al costat del de SCI, DC, SI , o com dimonis es digui ja l’invent. A partir d’aquí, el prejudici pel CCN serà terrible, però a ells no els preocupa, doncs ells ja donen per fet que la feina de tornar a aixecar el CCN no serà seva.


I tornant als motius, em sembla molt be que CCN donés suport a Rcat o a SCI si complien amb la condició de donar suport a la Declaració d’Estat per Catalunya (DExC), però el que no han entès es que no es acceptable que una patronal defensi a gent de la que es te serioses dubtes de la seva gestió econòmica. Possiblement els holligans li poden donar suport sense tenir en compte el malbaratament, però una patronal no. Possiblement seria acceptable seguir donant suport si Laporta ho hagués negat, però les raons adduïdes no son aquestes, sinó que no es il•legal. Cert, no es il•legal, però es immoral.
I una patronal, la meva patronal, no pot donar suport en cap cas, a algú que ha llençat els diners d’aquesta manera. Perquè, i fixeu-vos be en la comparança, si el pressupost del Barça es de 405 M€ /any, i pel que sabem fins ara en Laporta ha dilapidat uns 4 milions d’Euros en farres, tiberis i altres histories ( no compto la mala gestió, ni la creativitat financera), quants milions seria capaç de cremar amb el pressupost de la Generalitat de 37.000 M€/any?


Doncs no senyors, no es pot admetre l’impunitat pel sol fet de ser independentistes, al contrari, si trobeu un delinqüent independentista, foteu-li dues patades als bessons en comptes d’una, perquè en cas contrari, l’únic que fan es desprestigiar-nos a tots els altres.

I si a algú li quedava dubte de que el trio del SCI,s.l. son uns mentiders compulsius i uns delinqüents, l’experiència del CCN n’és una proba mes. Quantes mes necessiteu els abduïts?




El patriota és aquell que estima el seu país, i l'estima prou per no acceptar que es cometi una immoralitat en el seu nom.  
Janeane Garofalo





27.10.10

El 28-N, tu tries: o autonomia o independència


Joan Carretero

En el moment històric en què som ara ens toca triar, potser ja d’una manera definitiva, si el que volem per al nostre país és ser espanyols; és a dir, ser ja per sempre més una comunitat autònoma espanyola de règim comú, o si estem disposats a tenir un estat propi que pugui donar resposta als nostres reptes com a país.

Els catalans hem viscut alegrement d’il·lusions des de fa molts anys, però l’Estat espanyol s’ha encarregat de deixar-nos clar, en aquests últims mesos, que les nostres il·lusions –federalisme, concert econòmic, plurinacionalitat…-  no seran mai possibles dins d’una Espanya cada dia més reforçada. En aquest sentit, el 28 de novembre serà un moment clau, en el qual els ciutadans d’aquest país podrem dir amb tota llibertat el que volem per a la nostra nació. Si aquell vespre el Parlament és ple de diputats autonomistes, això voldrà dir que ja ens està bé la situació d’espoli i humiliació a què ens tenen sotmesos. Si, en canvi, els independentistes som majoria, estarem en condicions d’esdevenir un poble lliure, un nou estat de la Unió Europea, en qüestió de poc temps.

De vegades sembla que els catalans estiguem afectats per una mena d’amnèsia col·lectiva. No fa gaire, el govern de la Generalitat i els partits que li donen suport ens volien convèncer que s’havia aconseguit el millor acord de finançament de la història. Ara, quan tan sols han passat uns mesos, la Generalitat ha d’emetre bons perquè està tècnicament en una situació de fallida. I tot això mentre es va generant un dèficit cada vegada més gran que, a la llarga, provocarà que els pocs recursos econòmics que som capaços de gestionar es destinin, gairebé exclusivament, a pagar aquest deute.

Un altre aspecte que demostra aquest nivell d’il·lusió en què hem viscut i que ara sembla que no vulguem reconèixer és el nombre rècord de tancament de fàbriques de “baix valor afegit”. Des de la Generalitat se’ns deia que això responia a un millor nivell de la nostra economia que no admetia ja treballs de baixa qualificació i sous reduïts; que nosaltres ja havíem entrat en l’etapa del R+D i que les fàbriques que necessitaven mà d’obra “poc qualificada” havien de marxar a països amb economies que nosaltres ja havíem superat. No fa gaire, però, el president de la Generalitat va haver d’anar a la Xina a suplicar que fàbriques d’aquesta mena  –una cadena de muntatge de vehicles- tornessin a instal·lar-se a Catalunya en una demostració clara que el nostre nivell com a país està caient en picat.

Davant d’això, Reagrupament proposa un pla basat en tres receptes bàsiques que s’han resumit en l’eslògan “Independència, democràcia i treball”. D’una banda, la necessitat de la independència, ja que només amb un estat propi serem capaços de disposar de les eines necessàries per capgirar la situació i apostar per un sistema econòmic adequat al nostre teixit productiu. És vital, també, afrontar un procés de regeneració democràtica, amb accions legislatives que afavoreixin la transparència i el control de la gestió pública, la limitació de mandats, una llei electoral basada en circumscripcions petites, un règim dur d’incompatibilitats, una simplificació i racionalització de l’administració, una austeritat pressupostària i un llarg etcètera de mesures que ens donaran aquest plus de seriositat que ens permetrà anar pel món amb orgull. Finalment, cal recuperar l’exigència màxima en la feina ben feta, en els valors de l’esforç, l’excel·lència i la justa recompensa. Hem de treballar més i més bé, per poder ser un país millor i amb més qualitat de vida.

Ara per ara, però, el primer repte és entrar amb força al Parlament el 28 de novembre. O un Parlament autonomista o un d’independentista, o més Espanya o la llibertat, tu tries.
 

24.10.10

COP D’ESTAT LAPORTISTA AL CCN


Ahir, com ja fa dies que estava previst, la Directiva del CCN va cessar el president i va acceptar la dimissió provisional del secretari general convertint-la en definitiva.
La mateixa nit de les “primàries” de SCI ja era de preveure que això acabaria passant. Una cosa es voler influir en partits politics d’ideologia similar (estatuts Art 2c), i un altra molt diferent es col•locar gent a les llistes. O aquesta gent es de molta confiança i molt centrada, com en Joan Canadell o una intervenció així nomes pot portar al desastre.
      
Una patronal s’ha de comportar com a tal, i empresarialment, en el mateix moment que es veuen acusacions fundades de malbaratament de diners contra el líder de un partit a qui se li ha donat suport, la Directiva del CCN hauria d’haver decidit retirar tots els seus candidats i el seu suport a SCI, per que els associats, per davant de tot, fins i tot de l’independència del país, volem una patronal amb criteri i ètica empresarial, amb mans netes.
No es pot predicar recolzament a la regeneració democràtica, i alhora, donar suport a gent que vol viure del sistema corrupte i professionalitzat que te la política catalana.
 
I la Junta Directiva, anit, passant-se per l’engonal els propis estatuts que no permeten forçar a plegar a cap directiu si no es decidit en Assemblea (Art 9,h) van escenificar l’assassinat del pare de l’invent. Si en Carner hagués estat present semblaria l’escena del Senat romà, tots amb les túniques senatorials, actuant brutalment, per acció u omissió. Però com en Ramon Carner no hi era present l’escena perd la grandesa i es converteix en un simple acte de la Inquisició quan condemnava a ciutadans en absència amb l’únic interès de robar-los el seu patrimoni familiar.
   
Us faig una pregunta, només una. Perquè creieu que en Carner encara no us havia fotut fora de la Directiva? Perquè suposo sabeu que desprès d’arribar a l’extrem d’enviar-li espies als actes de Rcat on ell participava en Ramon tenia els bessons mes que inflats. Vosaltres, amb les vostres actituds sectàries vareu provocar que en Ramon explotés.
         
Be guapets, ahir vosaltres vareu escenificar el vostre “30 de gener”, comencem la setmana tràgica del CCN, i tots els associats esperem que quan acabi aquesta setmana hagueu fet arribar TOTS la vostra carta de renuncia a en Ramon.

Per que no se si ho sabeu, els rebuts no conformats poden ser tornats fins a 13 mesos desprès de ser carregats en els nostres comptes, i això es tant senzill que es pot fer des de el web de l’entitat bancària, o sigui, aneu redactant les vostres cartes de posar a disposició del president els vostres càrrecs (fet que es legal a la vista dels estatuts que teniu-Art 15, 2a- i de les Lleis d’Associacions), perquè si no acabareu sent la Directiva del no res.
           
I com cap de vosaltres es curt de gambals, entenc que tot això que he escrit vosaltres ja ho sabeu, i que per tant la vostra bruta maniobra només té com a objectiu desactivar el CCN un temps, i segurament amb que estigui desactivat fins el 28 de novembre ja us doneu per satisfets, encara que això sigui a costa de perjudicar l’entitat.
  
I qui avisa no es traïdor.


Estatuts CCN :
http://www.ccn.cat/sites/default/files/ESTATUTS_CCN-18nov2008.pdf

Comunicat Ramon Carner:
http://media.e-noticies.com/ext/20101025/comunicat-roda-premsa.pdf

17.10.10

GRÀCIES LAPORTA

En primer lloc vull demanar perdó a Jan Laporta per haver dubtat d’ell. Quan ell era “moralment reagrupat” jo no ho entenia i vaig cometre l’humà error de criticar la seva indolencia. Ell sabia mes que jo. Ell sabia que l’empresa auditora del Barça li estava dient i repetint que una colla de milions del soci gastats en farres no es podien aplicar al balanç del Barça i que tot això acabaria malament.


Un important càrrec del CCN em va deixar estorat en un e-mail de resposta a un post meu al bloc on jo clarament desqualificava el nou artefacte creat per en Laporta, dient-me que tot era “un pla secret entre Laporta i Carretero per a guanyar les eleccions”. Jo, pobre de mi, sense tanta clarividència no veia per enlloc aquest pla secret. Bé, si, vaig dubtar una mica, ja que l’agencia de publicitat de Laporta-Rcat, aquells andorrans que havien fet de becaris en un poblet petit de la campanya electoral de Obama ja ens havien obsequiat amb les seves creacions de publicitat negativa.


L’artefacte posat en marxa per en Laporta just desprès de la magnifica exhibició de força popular del 10 de juny de Reagrupament, va ser bastit per dos personatges molt especials: el futher de les Consultes, un dels majors maleducats politics que es coneix, i el nen dels llistats d’emails, un paio que hauria d’estar processat diàriament per l’ús que fa de tota adreça e-mail que arriba a les seves mans. Aquets aprenents de Goebbels i Goering, ràpidament van ser recolzats per gentussa del mes variat pelatge, el professor d’Universitat que no volia anar a llocs principals a la nostra llista i que te la santa barra de ser proclamat candidat nº 4 nostre un dia 10, per el dia 12 anar corre’ns a menjar-li el membre al Jan per anar primer de llista. La editora que va tancar una revista catalanista per a ser nomenada funcionaria d’en Pujol, i així podria segur explicant-vos la vida i miracles de tots aquets elements de la foto del Tinell (tinc un bon amic que es una base de dades brutal dels personatges suposadament independentistes d’aquets 35 anys de suposada democràcia) fins arribar al extraordinari demagog del Baix, un personatge pervers a qui en el primer post desprès d’entrar a Rcat vaig batejar com a “stalinista naïf” per les maniobres que li vaig veure fer en un sol matí.


Gràcies Laporta per no haver entrat ni liderat REAGRUPAMENT. Moltes gràcies per recollir tota la merda sectària de l'independentisme. Gràcies Laporta per acollir a tots aquets sonats unineuronals que pul·lulen per internet escrivint bestieses. Gràcies Laporta per netejar l'independentisme de tota la rèmora que ha estat 35 anys vivint del “momio” i la subvenció. Gràcies. Ara ja pots enfonsar el vaixell que totes les rates son dintre.


Aquesta es l’opció mes honesta i patriòtica que tens. Qualsevol altra es fer bons al Sandrusko i a aquestes rates de claveguera que t’embolcallen en aquest artefacte virtual, anomenat per mi, fa temps, Societat Catalana d’Impostors.

10.10.10

THE STONE OF SISIPHUS - LA PEDRA DE SISÍF


A partir de la sortida al mercat musical del darrer però no últim (gravat fa temps ) disc de Chicago, The Stone of Sisiphus, vaig cercar a la Wikipèdia qui era el protagonista d’aquesta llegenda.
Segons els autors grecs Sísif va ser obligat a empènyer una pedra enorme pendent amunt per una vessant costeruda, però abans d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi (L'Odissea, xi. 593, Homer)

Ràpidament em va venir al cap l’experiència d’en Joan Carretero i Reagrupament. Cada cop que sembla que Rcat està arribant, surt un contratemps que fa que la pedra (el nombre d’afiliats) torni a rodar avall, i tornem a començar.

Quan al gener tot semblava anar sobre rodes, vàrem tenir la setmana tràgica, on quatre senyors van ser foragitats de la directiva. Amb el temps tots hem vist que la mesura no era només necessària, sinó urgent, ara que amb els seus escrits i les seves paraules i actituds els coneixem millor.

Un cop superada la febre, arribem a la mani del 10-juny, i gràcies a la habilitat de bons companys i amics meus, la pancarta groga no es va moure, i Rcat no va permetre el pas de les forces regionalistes. Ai carai, no dura gaire la sort a la casa del pobre, i a la següent setmana, el “moralment reagrupat” se’ns convertí en “immoralment desagrupat”.

Han passat ja quatre mesos, i aquell senyor, recolzat per un grup de faccinerosos i alguna gent de bona fe, ha muntat un “artefacte” que no para de fer-les i dir-les de l’alçada d’un campanar.

Be, i va arribar l’onze de setembre, i la pedra va tornar a pujar, amb els actes organitzats per Rcat. Aquells dos dies fan configurar Reagrupament com la força mes potent als carrers. Gent que no era associada s’apropava on érem per a recolzar-nos, de manera que des de la sortida de la seu de Passeig de Gracia fins al final de la manifestació triplicàvem el nombre, mentres altres, be, ja ho sabeu, no es precís recordar-ho que feien “els altres”.

Quina serà la propera caiguda de pedra? Quantes caigudes de pedra tindrem d’aquí al dia de les eleccions?

Doncs mireu, la propera serà que alguns senyors del CCN, o sigui aquella organització que havien de recolzar econòmicament a les forces independentistes que es comprometessin a proclamar l’independència, ara es creuen que ja son diputats, i acabaran per fer petar l’organització. Aquest serà el gran èxit d’en Laporta i dels seus “hare khrisnas”, seguidors encegats i abduïts, en poc mes de sis mesos hauran aconseguit dividir un munt d’organitzacions independentistes.

Potser la nostra pedra tornarà a caure, però sabeu que? A en Joan Carretero, i als reagrupats ens sobren “bessons” per a fer-la tornar a pujar. La nostra victòria no es tenir mes o menys diputats, sinó aconseguir els nostres objectius.
I sabeu que més?, cada cop mes gent assumeix que l’independència s’ha de proclamar al Parlament, cada cop hi ha mes gent que creu que es necessària una regeneració democràtica profunda, i cada cop hi ha mes gent que creu que el millorar el futur dels treballadors catalans i les empreses catalanes passa forçosament per aconseguir l’independència.
Nosaltres ens passarem uns quants anys pujant la pedra, però al final ho aconseguirem. I no falta tant.! A pencar, a veure fins a on aconseguim pujar la pedra el 28 de novembre.

3.10.10

EL FERRARI I LES ENQUESTES

Joan Carretero:
”Som un tractor que va llaurant
mentre altres han llogat un Ferrari vermell”


  
De mentres:
Lopez Tena ensenya a Uriel Bertran com es fan les enquestes :

1.10.10

MENTIDERS COMPULSIUS



Alícia Sánchez-Camacho: “El PP no és l'enemic de Catalunya
La filla del guàrdia civil de Blanes que robava cada dia el millor peix als pescadors (legalment, es clar), te necessitat de desmentir l’evidencia.
    
Saura: els aldarulls van començar desprès de fer fora els okupes del Banesto.
El tancament de el Corte Inglés de Francesc Macià, davant la mirada dels Mossos de Quadra va ser molt abans, però es clar, son “compañeros”.

El merder a Sepulveda/Casanovas va ser a les 13:30h i el Banesto es va desokupar a les 15:30h.
   
Els bisbes diuen que la visita del Papa serà «un negoci per a tothom»
Si, naturalment, a Valencia va costar una fortuna, a Londres una altra, i ara aquí serà un negoci………espiritual.
  
Joan Laporta : -"Ara ja no ens ho diuen. La gent ha entès que hi ha diverses propostes dins l'independentisme i ja ha passat el moment en què podíem haver fet unes llistes conjuntes. Les nostres primàries ens han donat molta força i ara hi ha una coalició que ha esdevingut un partit polític amb elecció directa per part de les bases".
Endevinalla: quantes mentides te la frase?