28.12.09

EL DÈFICIT FISCAL DE L'INCOMPETÈNCIA ESPANYOLA



He rebut bastants emails dubtant de que la xifra que jo atorgo al dèficit fiscal atribuïble a l’incompetència pugui ser de 1.000 milions any. Dons anem a raonar-ho:

DEFICIT PER INCOMPETENCIA
El tram de l’AVE acabat i sense servei que cada any l’Estat ha de pagar una indemnització per no tenir-lo en servei : 80 m€/any.

DEFICIT PER CONTROL D’OBRA I PRESSUPOSTARI A DISTANCIA
Tots els alcaldes han escoltat algun cop les frases :“si esto tiene que ser así, hemos de parar la obra” , o be, “a ver si vienen los ingenieros del Ministerio de Madrid y lo resuelven”. Tot això evidentment influeix en la productivitat i el l'acompliment dels terminis.
L’exemple mes clar es la variant de Vallirana, una obra pressupostada en 49,4 M€, i que ara diuen que costarà 121,60 M€ (ja vorem quin serà el cost final). I tot perquè no van fer estudis geològics, i quan van començar a foradar s’adonaren que el subsòl de Vallirana es ple de túnels d’antigues mines, i es clar, desprès de lo del Carmel, no volen que s’enfonses un poble sencer. Això si, si un cop començada l'obra s'adonen que s'ha de fer un mur de contenció per a menjar-se els jardins d'uns quants veins, o la paga l'ajuntament, o paren l'obra perque "no tienen presupuesto". La prepotencia del MOPU sempre per davant.
Qualsevol pagès de Vallirana els hagués explicat lo de les mines, però clar, Madrid es Madrid, i ara, tants anys desprès de fer les expropiacions, no poden canviar el trajecte pensat per Madrid. ( i que gracies a l’informació privilegiada va enriquir a mes d’un polític forà, o sigui com sempre, i els de sempre)

DEFICITS PER INTERESOS POLITICS PARTICULARS:
Es una política corrent dels nostres governants socialistes, quan una obra l’ha de pagar l’Estat, aprofitar que son “amics” o que son “enemics” per a demanar collonades que entorpeixen i encareixen l’obra, i com la millor manera de fer-ho veure es posar exemples aquí van uns quants:
1_ El Mercat de Santa Caterina era edificat sobre els ciments del convent dominicà . Al netejar el solar apareixeren les restes del convent, del S XIII. Com l’obra la pagava l’Ajuntament ho van fotre tot malbé, i au, a córrer que hem de fer un pàrking. En canvi al Born, l’obra la paga l’Estat, també apareixen restes, d’un barri pobre del XVIII, i com la obra l’ha de pagar l’Estat, aquelles restes son mes importants que les del S XIII, que només era un convent, el mes gran convent de Barcelona, però sense cap importància històrica. Situació actual : El Born encara esta parat i la nova biblioteca la podrien haver fet als terrenys de l’antiga estació de Rodalies i ja estaria acabada i en funcionament. ( no he trobat a internet el diferencial de cost ).

2_ El túnel de la Sagrada Família, costa teòricament 100 milions d’euros mes pel carrer Mallorca que pel carrer València. Ja vorem quina serà la diferencia quan acabin, això si no prenen mal, perquè qualsevol que miri un plànol antic de la zona sap que existeixen tres rierols ara soterrats i semi-canalitzats que travessen el carrer Mallorca entre Marina i Cartagena, cosa que fa molt difícil edificar varies plantes de pàrking en aquella zona quan es fa un edifici d’habitatges.

3 _ Si el traçat de l’AVE el pagués Catalunya i no depengués de ningú mes, s’haurien fet tantes estacions per complaure els taifes de la PseCta del Baix Llobregat? (alguna sense concurs públic), s’hagués fet travessar Barcelona, o haguéssim fet una estació a Molins de Rei, un altra a Montcada, i uns grans pàrkings i allargar el metro fins les dues estacions i s'ha acabat?. La diferencia entre un cost o l’altre es brutal, i al pas que van, quan acabin l’obra, els trens ja volaran.

EXCES DE COST PER RETRÀS EN L’ADJUDICACIÓ:
Com el MOPU no compleix mai els seus plaços d’adjudicació, i les obres es fan malament i tard, acaben costant sempre molt mes del pressupostat. Però això no es cap problema, la diferencia també va als nostres comptes.
El president de la patronal catalana Joan Rosell va afirmar que degut al retràs en l’adjudicació de les obres del MOPU ( només fan el 73,30 % de les obres adjudicades) de cada quatre anys, hi ha un en blanc.
Dons no, la cosa es molt mes bestia, si tinguesim en compte els interesos al 3% serien un 30,39% i no un 26,70%, i agafant com a model 100 l’obra publica licitada l’any 2007 que fou de 2125,80 M€, el cost dels interesos es de 89,90 M€ /any. Això nomès els diners que no gasten.

Els que gasten per fer les obres tard i malament es incalculable.( de moment).


Conclusió: Tot això s'evitaria simplement si l'Estat transferis els diners i la Generalitat s'encarreguès d'executar les obres



Com podeu comprovar, el dèficit fiscal atribuïble a l’incompetència de Madrid ( i dels seus socis de casa nostra) es molt semblat als 1.000 milions que jo deia.

26.12.09

CONTRA LES VEGUERIES






Els “nostres” partits, amb motiu de la llei electoral, pretenen crear una nova “entitat territorial” que suposi l’agrupació de varies comarques.


Copio de wikipedia : “El veguer reial, que assumia responsabilitats judicials i de representació, era ajudat en les seues funcions per sotsveguers. Les vegueries eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pròpia Generalitat i els poders municipals".


O sigui que, un cop mes, ressuscitem unes figures que eren alienes a la voluntat popular (com els mossos d’esquadra, que foren creats pels botiflers per a perseguir patriotes), i que al contrari, servien per a controlar la gent i fiscalitzar la Generalitat, en representació del sr Rei.


No tindria res a dir si qui crees això fos el sr Rei, estaria en el seu dret Constitucional, però que ho vulguin crear els politics de la Generalitat de Dalt, desprès de les experiències dels Consells Comarcals, em fa pensar que nomes es una excusa per a crear cadires per als alliberats dels partits. (Un nou càrrec per la senyora presidenta ).


En l’era de l’informàtica, jo crec que ens sobren tantes administracions, amb la Generalitat i els Ajuntaments (Madrid i Brucel•les) ja en tenim prou i me’n sobra una encara, i totes les altres administracions: Delegat del Govern (central), Delegats (provincials) de la Generalitat, Diputacions provincials, Consells Comarcals, Entitats Metropolitanes, Vegueries, etc haurien de desaparèixer dons nomes serveixen per a col•locar amiguets i gent inútil.


Totes aquestes administracions nomes afegeixen sectarisme, com per exemple a Vallirana on no ens volen a la Entitat Metropolitana perquè no tenim alcalde de la PseCta, i per tant paguem la recollida d’escombreries i altres serveis mes cars que al poble del costat que si ho es..


Un Consell Comarcal, amb tenir la seu a l’Ajuntament al cap de comarca i de president al alcalde d’aquest, ja seria suficient. Que es reuneixin els cops que vulguin, que ja cobren un sou, però ni un duro de mes, que els temps no estan per a llençar tants calers.


Però el cas de la Vegueria es mes greu. Els “nostres” politics pretenen que un cop creades les Vegueries, l’Estat modifiqui la administració provincial i l’adapti a les noves vegueries. Nosaltres les anomenarem vegueries, Madrid les anomenarà províncies, i tots contents, i res no haurà canviat, a Matrix.



17.12.09

som el doble que ells


en Fer a l'Avui sempre al servei de la Psoecta

El qui fou cap de premsa de l'analfabet Montilla, i conegut per amenaçar periodistes, Toni Bolaño, ha dit que troba mediocre el resultat dels referèndums. És una opinió com una altra.

Jo també voldria dir la meva. opinió El que jo trobo mediocre és el franquisme que ens va dur a Catalunya tota aquesta colla de quinquis com el Montilla, el Zaragoza i el Bolaño.
El que jo trobo mediocre és que aquesta gentola, en lloc de reconèixer i agrair els valors de la nació d'acollida s'hagin dedicat a actuar per dret de conquesta, amb un reguitzell de desconsideracions cap a Catalunya impròpies de qui es moria de gana a Espanya i va venir aquí a fer el funcionari.
El que jo trobo mediocre és que Bolaño amenaci periodistes, que Montilla sigui un analfabet i que Zaragoza sigui un quinqui.
El que jo trobo mediocre és que gent que no ha guanyat les eleccions accepti la presidència d'una nació. El que jo trobo mediocre és que duguin tota una vida vivint dels catalans i que es comportin com minyones del PSOE.
El que jo trobo mediocre és que el partit que governa la Generalitat estigui en contra de la llibertat.
Només estan en contra de la llibertat els ocupants, els segrestadors, els violadros i d'altres criminals. Toni Bolaño fou un insult a la democràcia i és una vergonya que ara es dediqui a l'ofici que ell mateix va mirar de mutilar.
Que un com Montilla hagi arribat a president de la Generalitat degrada Catalunya i diu molt poc dels catalans. La cosa de Zaragoza jo la jutjaria amb tribunal popular. Prohibides les navalles entre els membres del jurat.


El tant per cent del cens total que va votar socialista a les darreres eleccions va ser del 15,7%. I el tant per cent també del cens total que van anar a votar diumenge va ser pràcticament de un 30 per cent.

Bé, som el doble.

Aquest quinqui atroç del Bolaño deia que els resultats dels referèndums foren mediocres però no tenen ni la meitat del nostre percentatge: i fins i tot perdent les eleccions van acceptar de ser presidents de la Generalitat.
Se n'ha de tenir, de barra.



Potser algun convergent, escoltant el Bolaño o qualsevol quinqui de la tropa, s'ho ha cregut i s'ha desmoralitzat. El convergent sol tenir una autoestima molt baixa. No és que sigui estrany, perquè l'aparell propagandístic del partit socialista funciona dia i nit per tal d'aconseguir aquest propòsit i per fer passar els socialistes per persones respectables, que ja és gros. El Periódico, el Cuní, la Terribas, etcètera.
 Tot i així, hauríem de ser una mica més forts, hauríem de concentrar-nos més i no deixar-nos distreure pels brams de la xusma i pels seus diaris de minyona. Hauríem de tensar una mica més la corda perquè la guerra serà llarga i dura.



Ara, per exemple, Montilla deixa caure de tant en tant que potser convocarà eleccions un dia feiner. I ja tenim no sé quants convergents tremolant. No hem de tremolar. No hauríem de tremolar. Hauríem d'explicar amb total claredat l'astronòmica xifra de diners que tot això costaria, per les hores que cada empresa haurà de pagar als seus treballadors perquè vagin a votar. Davant de la propaganda, la veritat.

I hauríem de dir també que és un mite que els treballadors votin sociata. Sobretot els treballadors intel·ligents, que són capaços d'entendre per quina situació travessa la nació i què ens cal per millorar. Aquests socialistes, qui s'han cregut que són? Ni la seva famosa gestió era veritat i han resultat ser un desastre, ni tenen cap dret a parlar en nom dels treballadors, que no tots, ni de bon tros, són tan estúpids per creure que els sindicats els solucionaran els problemes i que no tots, tampoc, tenen la limitació mental d'arribar a creure que un analfabet inútil com Montilla els pot ajudar a millorar.

Si volen convocar eleccions en un dia feiner, que la nació sàpiga la quantitat de diners que inútilment es perdran, i en temps de crisi, perquè el quinqui en cap creu que això li pot suposar uns millors resultats electorals. Creença falsa. Que ho facin i veuran. Dimecres, dijous o diumenge. Dilluns, divendres o dimarts. Que convoquin eleccions quan els doni la gana. Els esborrarem de la capa de la terra molt més d'hora que tard.


Salvador Sostres
Dijous, 17 de desembre de 2009
http://www.salvadorsostres.com/




NO US DEIXEU ENGANYAR.

CATALUNYA, cens electoral : 5.212.444
votants : 2.959.027 (56,77% de participació)
CiU 935.756 vots, 31,5% dels vots emesos, 17,95 % sobre el cens.
PSoEcta : 796.173, 26,8% dels vots emesos, 15,27 % sobre el cens.
Erc : 416.355 vots, 14,0% dels vots emesos, 7,99 % sobre el cens.
PP: 316.222 vots, 10,7% dels vots emesos, 6,07 % sobre el cens.
ICV 282.693 vots, 9,5% dels vots emesos,  5,42 % sobre el cens, 
C's : 89.840,  3,0% dels vots emesos, 1,72 % sobre el cens.

CONSULTA 13-D, Cens de Votants 696.883
votants : 190.360, (27,32% de participació)
vots SI: 169.858,  95,21% dels vots emesos,  24,37 % sobre el cens.
vots NO: 5.746, 3,22% dels vots emesos, 0,82 % sobre el cens.



NOTES:
1.- Percentatge d'electors (sobre cens electoral) que va treure el PSC = 15,27%

2.- PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 un 28,68%.
3.- Si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,94% del cens.
4.- Percentatge que obtindria el PP sobre el cens electoral i guanyaria quasi per majoria absoluta, el 24%
5.- Si al cens no s'haguesin inclos els inmingrants, que han tingut una abstenció del 82% els resultats serien millors.

9.12.09

LÍDERS MUNDIALS EN BATALLES PERDUDES : ESPANYA ENS ROBA MOLT MES DEL QUE ENS DIUEN.



FRACASSOS, PROBLEMES I SOLUCIONS


Fa 500 anys que fem les mateixes bestieses i no n’ aprenem. Al S XV ens varem emmerdar en una discussió familiar entre el rei i el príncep que no ens anava ni ens venia, i varem passar en pocs anys d'un Ferran Trastàmara, qui malgrat que no el volíem, va reformar, modernitzar i omplir de contingut una Generalitat fins aleshores al servei del rei, en una institució quasi democràtica, a un rei Ferran II que va ser el millor rei de Castella, però tenia la lògica recança envers els catalans dons de petit havia vist com la Generalitat bombardejava Girona perquè ell era dins.


Si el nou imperi hispànic no s’articulà al voltant de Catalunya va ser culpa dels catalans, perquè el 1460, amb la política internacional de Joan II, teníem tots els trumfos per aconseguir-ho.


Desprès vingueren les guerres de 1640, les de 1714, les carlines i fins Franco hem estat fent l’idiota, en totes. Si hi ha alguna cosa que cal admirar dels bascos es que ells sempre han tingut gent als dos bàndols, i els seus, dels dos bàndols, sempre han tingut un primer objectiu, defensar els seus Furs. Fixeu-vos si no en la ultima votació per a blindar el finançament basc, on fins i tot el PP basc ha votat a favor.



Nosaltres en canvi, volent cobrar impostos al Rei (Fiveller) defensant prínceps il•luminats (Carles de Viana), cessant un rei sense tenir alternatives clares i anant fent el ridícul per Europa buscant substituts (guerra contra Joan II), refusant una Unió d’armes que a la practica ja existia en comptes de negociar-la (Olivares) traient altres beneficis, lluitant contra el primer rei que havia jurat les nostres Constitucions en molts anys (Felip IV) perquè uns quants cavallers vigatans havien fet un pacte particular amb un lord anglès a esquenes de la nostra Generalitat, emmerdant-nos en lluites dinàstiques espanyoles que ens anaven ni ens venien (guerres carlines), o be pretenent combatre amb armes antigues i amb quatre arreplegats a un exercit copista, afavorint així als radicals del color contrari (espanyol per suposat), en comptes de rendir-nos a l’evidencia, i guardar forces per a crear una sublevació quan haguéssim tingut, igual que la resta d’Europa, l’ajut americà, i desprès el seu pla Marshall.
 Portem 500 anys fent l’idiota, sense una estratègia de país, i només fent “espectacles” que no porten enlloc, o be, porten a un nou fracàs, i per tant, a desmobilitzar una altra generació de catalans.



Recordeu nomes quants cops en aquets últims trenta anys hem hagut de “defensar la llengua”. A cada “manifiesto”, havíem de remoure les pròpies consciencies, mobilitzar-nos, manifestar-nos, etc , tot per un “manifiesto” de quatre gats idiotes. I, de mentres ens seguien foten els calers. L’artificial debat de la llengua s’ha convertit en la permanent maniobra de distracció de l’espanyolisme, i nosaltres a caure de quatre grapes, en comptes de denunciar la realitat : ens esteu robant 18.000 M€ l’any.!
                   
Un altra manera de tenir-nos entretinguts ha estat la manera de fer les lleis que te Espanya, i nosaltres sempre volent arranjar les seves lleis. Una llei espanyola triga des de que es comença a parlar d’ella fins que entra en vigor un mínim de sis mesos. Primer el govern llença globus sonda a la premsa, nosaltres ens escandalitzem, negociem, transigint, rebaixant-nos, i al final surt una merda de llei, que de vegades penso si no es molt pitjor del que en inici pretenien els espanyols, de lo mal negociadors que son “els nostres”. I de mentres passa tot això, la nostra premsa te amb que omplir els diaris ( com si fossin el Sport) i fer veure que tots estem molt pendents de la seva discussió. Els parlamentaris catalans a Madrid haurien de tenir només un objectiu, que al final de tota llei espanyola digues “Aquesta llei no val a Catalunya, lloc on prevalen les seves Constitucions i les lleis del seu Parlament”, i que facin el que vulguin, que lo important no son les lleis sinó els diners. Ens estan robant 18.000 M€ l’any.!                   

L’exemple mes potent d’aquesta manera de fer es precisament l’Estatut. Una llei espanyola plena de tonteries i suposats drets socials que res tenen a veure amb un Estatut on l’únic important es com es reparteix la sobirania, res mes. Donam la sobirania, donam els meus calers, i la resta ja m’espavilaré.

Ja tenia raó en Tarradellas que no es podia perdre el temps amb Estatuts, i que hagués estat molt millor pel país que ens cedissin tots els diners de les inversions en infraestructures en proporció a la nostra contribució impositiva, que quedar-nos precisament amb les dues competències mes deficitàries: la sanitat i l’educació, sempre amb diferencies degut a que Espanya no paga per nombre de targes del ICS, sinó pel cens oficial i antic. Si això s’hagués fet així, els dèficits de l’educació i la sanitat se’ls hagués menjat Madrid, i avui en dia tindríem unes infraestructures europees que ens permetrien sortir de la crisi econòmica com als europeus. I la educació i la sanitat no podria ser molt pitjor del que ara ja es, com demostren per exemple els estudis comparatius del nivell educatiu europeu.
 Ara estem empantanegats en un altre “xou”, el de les consultes populars. Aquestes consultes poden anar be per a pujar la moral al principi, però parteixen de bases falses, i porten a un final conegut. La base falsa es deixar votar estrangers i menors de 18 anys, una trampeta innecessària. I el final conegut es que tots sabem fa anys que tota Catalunya votarà a favor excepte Barcelona on hi haurà empat, i el cinturó industrial de Barcelona on, o be perdrem, o be la participació serà tant minoritària que invalidarà la consulta. I tots sabem que el 70% de la població es a Barcelona i voltants, i tots sabem que el resultat final serà un NO. Aleshores per a que cremar i desmotivar una nova generació de catalans?
No guanyarem mai democràticament, i tots ho sabem.! Aleshores perquè ens auto enganyem?
Potser es perquè, al igual que el “editorial conjunt” les consultes son vistes pels partits catalans com un mode de pressió a Madrid per a que no ens retallin, un cop mes, l’Estatut de merda, dons tots ells saben (com tots sabem) que quan les consultes arribin a Corneyà, a Castefa o a Santako el sucre es desfarà. I mentres estem entretinguts amb les consultes, tornem a oblidar-nos de l’únic important: Espanya ens roba.!

             

I cada cop que sembla que l’idea independentista sura, surten els “federalistes”. Ai carai, i aquets federalistes on son amagats entre febre i febre? Aquets comunistes disfressats d’ecologistes, aquets espanyolistes (abans deien centralisme democràtic) defensors del federalisme, que han fet pel federalisme aquets últims 34 anys?, que han fet pel federalisme aquets últims 150 anys?. Res. Com deia el “federalista” Solé Tura:”si el PSUC ha de portar la bandera monàrquica a Catalunya, la portarà”.

Apart d’això: de que serveix ser tant federalistes si els espanyols no ho son. El federalisme es una dona maltractada que fuig del maltractador i desprès aquest li ofereix diners per tenir relacions. Espanya ens roba i els "nostres" ens enganyen.!
    
Fa anys que quatre gats diem que el gran argument son els diners. Ni lleis, ni drets, ni idioma, els diners. Amb els diners fas les lleis a força de fets, amb els diners t’agafes els drets que necessites, amb els diners pots defensar l’ idioma i imposar-lo a cops de talonari fins i tot a les majors americanes del cinema.

Si vols crear independentistes tingues els diners, no una llista de greuges. Ningú vol afegir-se al grup dels agreujats perquè si. Espanya ens roba.!

             

Ningú entén tant temps perdut en discussions estèrils com per exemple la “tercera hora de castellà”. El problema no es aquesta tercera hora, el problema es que cada cop l’horari escolar es mes curt, per a tot, els resultats son pitjors, i els mestres només estan preocupats per fer jornada intensiva. Es que la cosa te collons.! Discutim per donar tres hores en castellà a la setmana i no per si en necessiten cinc en anglès. Jo feia a l’escola 40 hores setmanals, la meva filla petita en fa 30 hores (els grans a la ESO en fan menys) i tot el problema que tenim en l’educació es una hora de castellà? No fotem.!

Perdem el temps en tonteries, i si en comptes de tonteries haguéssim esmerçat tots els esforços d’aquets 30 anys en defensar els calers avui en dia tots els fills d’espanyols que viuen a Catalunya ja serien independentistes (tinguéssim o no els calers). No hi ha cosa que uneixi mes que els calers. Espanya ens roba.!
                    
Només poques entitats s’estan preocupant actualment pel tema dels calers. La ultima aportació, del CCN (Centre Català de Negocis) fa us càlculs de com pujarien les nomines dels catalans si s’eliminés l’actual dèficit fiscal.


En la primera presentació ho feien en base al conegut dèficit fiscal de l’IVA i l’IRPF. En acabar la presentació, vaig parlar amb un dels intervinents, el mes tècnic, de que els números eren curts, perquè s’oblidaven del dèficit de la Seguretat Social.

L’argument meu era el següent :si la majoria de treballadors paguen del 0 al 15-20%, segons els fills que tingui, d'IRPF, i en canvi de SS tots paguem un 38,30% ( 31,9 % cuota obrera + 6,40 % cuota empresarial) guanyin 800 € o en guanyin 3.166,20 Euros/mes que es el topall màxim actual, el dèficit de la recaptació de la SS, ha d’esser per força superior al de IRPF.


Ara ja han calculat aquest dèficit, que han valorat en 13.097 M€ els últims quatre anys ( 3.274 M€ de promedi) , però amb això i tot, els comptes del Dèficit Fiscal total segueixen essent incomplerts.

Suposem que un 40% del PIB espanyol (1.310.206 M € /any) el generen empreses semipúbliques: Telefónica, Endesa, Repsol, etc , i Catalunya suposa un 25% del consum d'aquestes empreses. Per tant, el IVA de la facturació d'un 10% del PIB espanyol correspon al que aquestes empreses (abans del INI) facturen als catalans.

Si Catalunya fos independent, aquestes companyies seguirien tenint els mateixos amos, però tindrien una seu a Catalunya, per a facturar als catalans. Per tant l'IVA (17.032 M€/any), l'IRPF dels seus treballadors a Catalunya i l' impost de societats (ja no proporcional, sinó exponencial, dons a Catalunya aquestes empreses es on mes facturen i on menys inverteixen) es quedaria aquí.

Però hi ha mes, passaria el mateix amb totes les empreses de serveis i de construcció que treballen per a Ajuntaments, Diputacions i Generalitat. Totes tindrien aquí una seu social, i el IVA facturat a Catalunya, i el IRPF dels seus treballadors a Catalunya també es quedaria aquí. (  ACS, OHL, CyC, Ferrovial, Sacyr, etc ). Com veieu, del Corte Inglés fins a totes les contractes de recollides d'escombreries de la majoria d'ajuntaments catalans (FOCSA), tot aquest IVA, IRPF, i SS i ISS, també es quedaria aquí.

Apart d'això hauriem d'afegir el dèficit provocat per l'incompetència dels gestors de l'Estat en la gestió de les inversions en infraestructures : desde fer un tunel caríssim al costat de la Sagrada Familia, fins les indemnitzacions a constructores per acabar a temps un tram de l'AVE. Possem-hi 1.000 M€ mes per any?


Estem parlant d’una xifra total de vora els 40.000 M€/any. Això es el cost de ser espanyols. Per comparança recordem que el pressupost de la Generalitat es de 34.749 M€/any (2008).
  
El concepte de la nomina catalana de la gent del CCN es feta amb visió d’empresari o de directiu amb alta retribució, però no es suficient per a convèncer els "autonomistes", perquè ningú dona un pas al precipici (així ho explicaran els espanyols), per 80 o 100 € al mes. (això es el que costa a una família anar al cinema amb crispetes i begudes incloses)

Perquè la qüestió es clara, en el cas d’independència no es baixarien els impostos, sinó que amb els mateixos impostos es podria invertir mes en infraestructures productives i socials, en I+D, i en tenir uns serveis socials escandinaus. (de l'educació a la sanitat, fins els subsidis de desocupació). Això seria lo raonable i no el pujar els sous.



I aquesta es la qüestió, l’ independència no es una cosa etèria justificada en base a un folklore, a uns determinats gustos gastronòmics, ens un comtes de fa 1000 anys, ni tant sols a un idioma. L’ independència una reclamació justa per als problemes actuals de la gent, per tant es l’únic camí possible, econòmicament viable, per a garantir la supervivència econòmica dels treballadors catalans, per a permetre sortir d’una crisi econòmica brutal de la que no podrem sortir amb l’actual dèficit fiscal, dons aquest dèficit es com una bola immensa de ferro que tenim lligada al peu de la nostra economia.


Però tenim un problema greu, segons la mateixa enquesta de la UOC que afirma que l’ independentisme guanyaria, els votants del no ho fan per motius "emocionals". Per tant ni pujant-los el sou el doble aconseguirem convèncer-los.


Per tant no podrem guanyar cap referèndum (una cosa es una enquesta, i una altra es una decisió real) democràticament, perquè en els últims 30 anys hem fet malament els deures de mentalització emocional, nomes tenim dos camins, el militar, que mai hem volgut, i el legal de Dret Internacional, de reclamar la DEVOLUCIÓ de les nostres Constitucions (catalans), de les nostres Llibertats, dels nostres Furs (valencians), que es l’únic camí possible per a que ens tornin els calers, els nostres calers, perquè de mentres Espanya ens roba i no ens deixa surar.!


La DEVOLUCIÓ suposaria per als independentistes ser independents i per als autonomistes ser autònoms ( com de 1492 a 1714), tots contents però els calers a Catalunya. Tindríem el mateix rei. i que?. El mateix exèrcit cada cop menys castellà i cada cop mes europeu. i que? La mateixa moneda. quin problema tenim?


Tenint els calers ja farem la mentalització, impulsarem l'economia i la llengua i tot el que faci falta per en un futur deslligar-nos totalment d'Espanya, si es que abans no ho fa Europa reorganitzant el seu mapa.


Espanya ens roba, i nosaltres perdem el temps discutint el sexe dels àngels, i els àngels no existeixen.

2.12.09

LA DIGNITAT D’ESPANYA I L'INDIGNITAT DEL GOVERN CATALÀ



Mira que s’ha escrit sobre el editorial conjunt dels 12 diaris catalans, i per moltes voltes que li donin no em convencen de que el editorial no es mes que un intent desesperat dels catalans autonomistes de defensar la situació actual, perquè ells si veuen que la sentencia del TC farà que mes catalans s’adonin que el camí autonòmic està mort, i que abans que el TC son ells qui l’han matat.


L’han matat enganyant a la població en la negociació a Madrid de l’estatut, en la negociació del finançament, i en explicar malament la LOFCA. Perquè desenganyem-nos els medis informatius estan al total servei de l’actual tripartit. Si ens enganyen en la actual crisi econòmica, repetint el que diu el govern sobre els increments de vendes de cotxes respecte al 2008, però amagant les ventes del 2007 i 2006, que dimonis no faran per rentar la cara del govern mes incompetent que hem tingut els catalans?


Perquè no es necessari defensar la dignitat de Catalunya enfront l’ indignitat històrica d’Espanya. Es fútil. Començant per tenir un rei que dona lliçons de democràcia pel mòn quan a ell el nomenà un dictador fins al constant engany d l'actual president del govern. I podriem tirar enrere a explicar mentides fins 1492 i no acabariem en una nit.


La dignitat del nostre govern ha donat una nova mostra d’incompetència en el cas Centelles. Es que han tingut els sants collons de a sobre de que han ningunejat als Centelles, i han pretès robar-los el seu fons declarant-lo a traïció “d’interès cultural” mentres per davant “negociaven”. I ara que els Centelles han trobat un pacte satisfactori amb el Ministerio els llançen al damunt tots els dòbermans periodistes.


Conec un cas similar, d’una persona amb un fons històric de cartes reials brutal (mes de 300 anys), varis llibres dels que existeixen pocs exemplars al mon, i amb la documentació que demostra de qui son totes les obres de la Franja que son a Lleida i que el bisbat no te els rebuts, que només va demanar al Carod un petit capital per poder venir a viure a Catalunya, i que li assignessin a ell i al seu germà disminuït, un sou de bidell i poder dedicar-se ell a reballar el fons, catalogar-lo, transliterar-lo a un ordinador, etc. El lloc ja el teníem, un Palau Medieval cedit per un ajuntament català. La “negociació” la Generalitat no oferia res, i el meu amic va acabar dient “be, dons si no ho voleu potser ho cremo tot”. La resposta “tu mateix, es propietat teva, nosaltres no podem fer res”, i al final fins i tot l’ajuntament que cedia el Palau, per pressions des de Barcelona, es va ginyar.


Explico tot això per a demostrar que no s’ha de fer cas de les tonteries que diu la Prensa del Movimiento, perquè sempre, son la veu del seu amo. Quan es carreguen una família catalana estafada i a la que li han fet perdre el temps mentres l’apunyalaven pel darrere i ara els fan quedar com anticatalans, o quan fan editorials conjunts, redactats bolanyerament.


Si en voleu saber mes del meu amic Miguel Fox llegiu això : http://xpoferens.blogspot.com/2008/03/lltim-templer.html


I aquí el seu blog per a que pugueu veure les putades que ha hagut d’aguantar a l’Aragó http://belverdeloshorrores.blogspot.com/