21.2.09

La culpa no es d’Espanya


Fa mesos que tots els pensadors i intelectuals del país escriuen reflexions sobre el que passarà amb l’Estatut al TC o amb la negociació del finançament. La majoria son encertades però no per això deixen de venir amb molts anys de retràs.

Si be es cert, i ara tothom ho oblida, que que el rei ja en la seva primera visita a Barcelona havia llegit el seu discurs en català (16 de febrer de 1976) i que varem tenir Generalitat (29 de setembre 1977) mes d’un any abans que Constitució Espanyola ( 6 de desembre de 1978), i tot això indicava un camí cap a la normalitat, la veritat es que desprès del mai ben explicat autocop del 23 de Febrer de 1981 ja va quedar clar que això canviaria.


El President Pujol va anar creant una Generalitat de debò, i en 23 anys va aconseguir que les nostres institucions fossin respectades. Quan era el moment de donar un nou pas endavant, ERC va preferir fer president un Maragall que necessitava sempre projectes per a no avorrir-se i amb l’ajut inestimable dels eco-comunistes van redactar un estatut infumable, ple d’articles que no eren necessaris presentar a Madrid, i que al final va ser assumit per CiU gracies a que en ZP va acceptar que el finançament fos de negociació bilateral, que l’Estat es comprometés a invertir almenys el 18% de les seves inversions en obra pública a Catalunya, i que es tingués en compte per a les competències socials (sanitat i educació) el cens real.


La realitat es que degut a la crisi econòmica ens hem adonat que Madrid mai te presa (ja ho deia en Cambó amb el seu famós discurs a Alfons XII), que tenim una merda d’infraestructures, que la educació de plastilina no funciona, que la Sanitat nostra no només até de gratis a 1.500.000 immigrants sinó també als aragonesos que ens tracten de lladres pel tema de l’art sacre de la Franja però que van als hospitals de Lleida de gratis, i a tot aquell espanyol que prefereixi els nostres hospitals als seus.


Ens hem adonat també que les Caixes catalanes no recolzen l’economia catalana en aquets moments tant durs per les empreses, i si poden els hi foten el peu al coll. Que les nostres empreses automobilístiques no son nostres sinó dels estrangers, i que tots els nostres autònoms creadors de feina esperen abandonats pel nostre govern qualsevol acció que no arribarà mai, perquè la realitat es que la Generalitat no te poder, i el que de vegades feia en Pujol ( per exemple netejar Caixa Tarragona) era mes per la autoritat moral del personatge que no pas perquè tingués un poder real.
I es aquest el problema, que qui ens governa no te autoritat moral, perquè de fet ni va guanyar les eleccions, perquè de fet no te ni formació ni ofici conegut, i a més es un dependent de l’amo del partit que es a Madrid.


I de tot això, de la sanitat cada cop mes degradada aquest últims anys, de l’educació de la plastilina, de que avui puguem anar a presó perquè un senyal l’acaben de posar a 40 quan fa cinc minuts era a 60 i nosaltres som tant “imprudents” que anem per una autovia nova a 80 Km/h, quan a Alemanya no tenen cap límit de velocitat, perquè son europeus però no eco-idiotes ; de que ens acabin de pujar la llum oficialment un 4% , però realment un 20%, i, a sobre, el govern central tingui la cara dura de muntar una oficina d’atenció al consumidor, i tot això succeeix perque no van voler vendre Endesa a una empresa catalana, pero ara, amb les pujades donen a guanyar diners a una empresa italiana, i permeten que el Acciona s’embutxaqui 11.000 Milions d’€ amb la venda de les seves accions, de tot això la culpa no es d’Espanya, sinó nostra d’acceptar-ho..


Perquè, en definitiva, encara que el TC no toqui l’Estatut, i encara que en ZP ens augmenti el finançament en els previsibles 4500 M€ (dels quals el tripartit ja n’ha gastat 2.804 només en augmentar la plantilla col•locant a parents, amics i coneguts) això no te solució, perquè si el dèficit fiscal es de 19.500 M€, i ja fa 34 anys que ens roben, i tot el que ens han robat son infraestructures que avui ens manquen, no podem continuant esperant que Espanya ens arrangi voluntàriament les infraestructures, dons ja es vist els anys que porten per a fer un AVE de Barcelona a Paris (ningú el va demanar a Madrid), i encara el tenen per fer, i també es veu els 20 anys que porten per a fer que l’Autovia B24 travessi Vallirana i encara ni han començat.

La culpa no es d’Espanya sinó de saber quants anys mes NOSALTRES volem estar esperant? L’única solució que ens queda, es sobrepassant els partits politics, fer confluir totes les iniciatives populars ( Dret a Decidir, 10000 a Brussel•les, Acte de Sobirania, etc ) en un sol moviment que reclami la Devolució. Primer poble a poble i desprès al Parlament de Catalunya.

20.2.09

"WE WANT A CATALAN STATE"


L'organització de Deumil a Brusel·les fixa pancarta i recorregut pel proper 7 de març

L'organització de 'Deumil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana' informa, després de diverses reunions mantingudes les darreres setmanes amb l'Ajuntament de Brussel·les, que "s'ha fixat el recorregut definitiu que faran milers de catalans el proper dissabte 7 de març, en exigència de l'autodeterminació i l'Estat propi".

El punt de trobada és l'Estació del Nord (Gare du Nord) a les 11 del matí. Un lloc prou cèntric i concorregut, punt d'inici de milers de turistes que arriben a la capital europea, a prop del World Trade Center. A uns 100-200 m de l'estació s'habilitarà un pàrquing d'autocars, furgonetes i cotxes amb distintius a Boulevard Albert II/Köning Albert II Laan. Seran dirigits per la policia local.

De l'Estació del Nord la manifestació encapçalada per una gran pancarta que resarà en anglés “We want a catalan state” es baixarà pels boulevards Albert II, Emile Jacqmain i Maurice Lemounier, passant pel barri històric on es troba la Grand Place i l'Ajuntament brussel·lenc i de les Facultats Universitàries de Saint Louis.

Al final del Boulevard Maurice Lemounier es farà un tomb de 180 graus emprenent el camí vers el Boulevard du Midi que es recorrerà fins el final, just a la cantonada amb el carrer Anderlecht, punt de cloenda de la manifestació. En total tres quilòmetres de recorregut.

A la cloenda de la manifestació, i per interval de dos a tres hores, es realitzarà un acte amb els parlaments de representants de Deumil.cat, amb la presència d'entitats i personalitats que recolzen la manifestació.

També estan previstes vàries actuacions culturals (castellers, sardanes) i un concert musical. Els detalls de l'acte seran donats a conèixer en breu.

A l'espai habilitat per a l'acte de cloenda s'instal·laran carpes on diverses entitats exposaran material de divulgació i haurà espai per a menjar i beure.

També es preveu una recepció al Parlament europeu per part d'una representació d'eurodiputats a una delegació de Deumil.cat un ó dos dies abans de la manifestació, en la que es farà entrega d'una Carta dirigida al Parlament.

NOTA: a la fotografia podeu veure la nova bandera estelada normalitzada, creada pel vexicòlec J.Ollé i l'historiador M.Manubens.

9.2.09

ACTE DE SOBIRANIA




Benvolguts compatriotes:

Un grup de gent, convençuts que la sentència del Tribunal Constitucional representarà, de forma clara, la culminació del procés de la nova regionalització espanyola, rebatejada ara com a conjunt de comunitats autònomes, i la fi de qualsevol projecte de construcció nacional, ens plantarem en un acte de sobirania, davant les nostres institucions per exigir a tots els nostres polítics responsabilitat pel desastre de la reforma estatutària, conduïda i defensada per tots ells.

A més, exigirem obrir debats clars sobre la situació política actual, així com demanarem rebre propostes per crear el marc de sobirania que garanteixi el present i el futur del poble català i li permeti exercir el dret de decidir, per tal d’obrir noves vies de construcció nacional.És per això que us demanem la vostra complicitat i el vostre compromís amb la primera d’aquestes accions, que es durà a terme immediatament després de fer-se pública la sentència del Tribunal Constitucional.


A partir d’aquí, plantejarem un seguit d’accions destinades a generar debats oberts i clars, a emplaçar els nostres representants polítics a aclarir els seus posicionaments i projectes de futur, i a donar respostes a les següents qüestions: què significa acceptar el marc estatutari imposat i controlat per la Constitució Espanyola; l’acceptem o no; i què hem de fer a partir d’aquest punt, sense debats d’opereta ni falses expectatives sense cap futur possible.

Comença a ser l’hora de creure’ns capaços, com a col·lectiu i com a poble, d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un veritable projecte nacional, projecte que haurà d’entendre’s, a partir d’ara, com a compartit o no entre els uns i els altres.
Vist això, caldrà exigir als nostres polítics un acte de sobirania i democràcia, que permeti, a més de governar amb encert uns moments crítics, reconduir un projecte de construcció nacional.
Esperem el vostre suport, indispensable per fer de les individualitats un conjunt i assolir els objectius fixats en aquest escrit.

Estigueu atents i atentes. Signeu el compromís i involucreu-hi les persones del vostre entorn que pugueu. S’acosta l’hora de fer l’acte.

http://blocs.mesvilaweb.cat/actedesobirania

8.2.09

El bloqueig de l'Estatut esperona l'independentisme


Una trentena d’entitats de la societat civil i partits polítics reunides aquest dissabte Barcelona han estat debatent les possibilitats de treballar per la unitat d’acció de l’independentisme en constatar "la fi de la via autonomista i la impossibilitat de cap encaix a Espanya".

Entre les propostes aprovades hi ha "elaborar un manifest conjunt en el que es reconegui el fracàs de l’autonomisme". "començar a treballar de manera conjunta a partir d’un Centre d’Iniciatives d’Acció", "prioritzar l’avanç de propostes polítiques electorals a partir d’ara i en les properes convocatòries electorals" i constituir "una Comissió Pemanent per a treballar en les diferents propostes", segons un comunicat.

A l'acte hi han participat, Patrícia Gabancho (escriptora), Alfons López Tena (Cercle d’Estudis Sobiranistes) i Rut Carandell (Reagrupament.Cat), que han centrat els seus parlaments "el fracàs de l’autonomisme i la necessitat de la independencia".

Entre els participants hi ha Catalunya Acció, Estat Català, Reagrupament.Cat, Congrés per la Sobirania dels PPCC, Deu mil a Brussel·les per l’Autodeterminació, Plataforma pel Dret de Decidir, Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), Cercle d’Estudis Sobiranistes, Horitzó Nacional, Fundació Nova Història, Catalunya 1640, Bloc Gran del Sobiranisme, Berguedans per la Independència de Catalunya (BIC), Fundació Manuel de Pedrolo, Conferències Democràtiques de Catalunya, Girona Independentista i Republicana (GIR), Estelada 2014, Partit Laborista Hortonenc, Som Deu Milions, Associació Patriòtica Germans Badia, Llengua Nacional, Moviment de Cultura Popular El Sotrac, Fòrum d’Esquerres de Sabadell (FES), Joventuts Nosaltres Sols, Fundació President Macià, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), Cercle Català de Negocis, Coordinadora Ecologista Independentista, Unitat Nacional Catalana (UNCat) i Partit Republicà Català (RC).

http://www.e-noticies.cat/

7.2.09

EUROPA ( amb el silenci d'Espanya) prohibeix les nostres festes del foc.

ESPANYA ENS ROBA


Com podeu veure en el fitxer d'adalt, actualment la benzina ens hauria de costar per sota les 100 pta.

L'altre robatori que s'ha fet públic aquets dies es el que ens fa ENDESA. De fet no es un sinó dos: El primer es que les tarifes han canviat a 1-01-2009 i ells van llegir els comptadors en qualsevol dia del mes de desembre, per tant ens han cobrat els Kw des de el dia que van fer les lectures fins el 31-12-2008 a preus del 2009.
El segon es que el ministre aquest que te tantes idees, el d’Industria, els ha autoritzat a cobrar un excés de consum, per el que superi els 500 Kw / mes, sense obligar a les companyies a fer lectures mensuals dels comptadors. El resultat es que el mes que no llegeixen els comptadors facturen un estimatiu baix, i al següent mes la majoria de consumidors sobrepassen els 500 Kw, i així les companyies roben, perdó cobren, el excés.

No es que les companyies petrolieres i d'energia necessitin la nostra solidaritat, es que ens fan pagar a tots les aventures expansionistes per sudamerica dels governs espanyols, ja sabeu allò de ”la colaboracion con los paises hermanos”. O son “primos”?.

O els “primos” som nosaltres?


Ah, m’oblidava, el govern també ha autoritzat a bancs i caixes a augmentar les despeses dels comptes i targes, un capítol pel que l’any passat van cobrar 20.000.000.000 €.

Una altra noticia interesant :"Las cuentas de la Seguridad Social han registrado desde enero a noviembre un saldo positivo de 18.596,38 millones de euros". I jo em pregunto si la meitat d'Espanya te "empleo comunitario" o sigui son deficitaries, de qui deuen ser aquets diners del SUPERAVIT?

Un altre cop dels "primos"?

Perque els nostres politics mai han reclamat que passa amb aquets diners?

4.2.09

MONTILLA MALGASTA EN FUNCIONARIS ELS DINERS DEL FUTUR FINANÇAMENT ABANS DE TENIR-LO




Prego al lector que m'acompanyi en uns càlculs molt senzills, en relació a la gestió de José Montilla al capdavant de la Generalitat.

1.- Entre el 2006 i el 2009, el nombre de funcionaris i personal contractat de la Generalitat ha passat de 165.000 a 219.400 persones. L'augment ha estat d'uns 55.000 funcionaris, cosa que representa una pujada enorme, d'un 33%, per un període tan curt. Són dades del diari El País que, en això, concorda bastant amb CiU.

2.- No està gens clar per què s'han contractat aquestes 55.000 persones. El mateix Montilla protesta perquè l'Estat no ha traspassat cap competència. Què fan, doncs? De què serveixen, a part d'assegurar (en un exercici de neocaciquisme digne de Manuel Chaves) el seu vot als amos del Tripartit?

3.- El total dels sous que perceben els empleats de la Generalitat ha passat de 6.670 milions el 2006 als 9.474 milions previstos en els Pressupostos del 2009. És a dir, les despeses de per aquest concepte han crescut 2.804 milions d'euros. Prenguem bona nota de la xifra, sisplau: 2.804 milions d'euros.

4.- L'augment en finançament que correspondria a la Generalitat d'acord amb l'Estatut és, segons la neutral Cambra de Comerç, 3.800 milions d'euros. Si s'aconseguissin (cosa altament improbable) l'augment real de diner disponible, restat el que es destina al mer augment de personal, seria només de 1.000 milions.

5.- L'augment de finançament probable que acabarà acceptant Montilla se situa, segons fons més ben informades, en torn als 1.500 milions. Aquesta és la misèria que ens aportaran cinc anys de baralles (entre nosaltres i amb Madrid) per l'Estatut. I, el que és sensacional: aquesta misèria ja se l'ha gastada el Tripartit abans de cobrar-la. Però encara hi ha una cosa pitjor: si es resten els 2.804 milions en contractes de funcionaris dels 1.500 de l'almoina de Zapatero, tenim que la Generalitat, el 2009, disposarà (per a inversions necessàries) de 1.304 milions menys que el 2006.

Espero que el lector hagi seguit amb fruïció aquests càlculs. Jo m'he divertit força fent-los. I pensar que, després, des de Catalunya, alguns senyors del Tripartit tinguin la barra de criticar Extremadura perquè s'ho gasta tot el contractar funcionaris!

Francesc Puigpelat
e-noticies.cat