Estic vigilant des del principi aquesta cosa de les acampades i cada cop ho veig mes estrany. A Finlàndia van tombar el govern i van fer canviar lleis fent manifestacions un dia a la setmana, i triant com a dirigents del moviment a gent professional de conegut prestigi. Al cap de sis mesos ho van aconseguir.
Hem de diferenciar bastant la acampada de Sol i la de Pl. Catalunya. A la acampada de Sol, des de el primer dia disposaven de potents infraestructures, set generadors, antena per a xarxa wifi, i una organització bastant ordenada. Diríem que es una organització de dretes en mans de gent amb aparença d’esquerres.
La acampada de Barcelona, es tot el contrari, molt caos, i gent amb vestimenta casual de dretes amb una organització mega-burocràtica d’esquerres, amb comissions i comissions que recorden molt els partits leninistes.
De fet a mi m'ha recordat una frase del capellà de Queralt, en Josep Armengou :"Doncs bé, els de les comissions de Plaça Catalunya, son bastant buròcrates.
L’acampada de Sol sembla clarament dominada per elements de Izquierda Unida, la reclamació de circumscripció única es a l’únic partit que beneficia, i es una reivindicació històrica d’aquesta formació. En canvi a Pl. Catalunya, els punts “consensuats” i els tics espanyolistes recorden clarament a la gent de Ciudadanos.
Hi ha que fer notar dues coses importants de les “reivindicacions” de les acampades. La reivindicació de circumscripció única la fan només per a les eleccions al Congrés. Aquest canvi beneficiaria a Izquierda Unida i a UPyD, i perjudicaria a les formacions “nacionalistes perifèriques”. En canvi això no ho demanen al Senat on el sistema majoritari del qual no els afectaria. Però clar, es que el Senat espanyol es la càmera menys democràtica d’Europa, on els 6.500.000 d’habitants de la província de Barcelona tenim dret a 4 senadors, i alhora Ceuta i Melilla, amb menys de 80.000 habitants, tenen dret a dos senadors cadascuna. Com veieu la cosa es molt mes bèstia.
Dels molts dies que porta en marxa la acampada de BCN, alguna gent amb molt bona fe, porten des de el principi fer encabir el dret d’autodeterminació català en la llista dels Reis Mags que estan redactant aquests acampats. Un dia perquè fa sol i un altre perquè plou, el tema continua pendent de discussió.
Em perdonareu però un moviment que diu preocupar-se pels temes socials i urgents de la gent, no em preocupa gens si afegeix o no el dret a l’autodeterminació a les seves reivindicacions, perquè es un dret que tenim diguin el que diguin. però que oblidi reclamar l’anulació del DÈFICIT FISCAL CATALÀ, que si afecta al benestar social, i no poc, es demostratiu que a aquesta gent només els preocupa el BENESTAR SOCIAL ESPANYOL, o sigui el dels altres o sigui que anem en compte.
Vist lo vist penso que tota aquesta moguda te moltes intencions. Com vaig explicar fa poc ( veure l’article Rubalcaba es l’enemic) hi ha un senyor al govern espanyol actual que es un mestre en jugades amb varis objectius.
Analitzem que te a veure tot això amb les primàries del PSOE. En primer lloc sobta constatar que a una ministra de Defensa d’un país teòricament democràtic i civilitzat com diu que es Espanya, li puguin robar el seu cotxe particular dintre del garatge de casa seva.
Casualment al dia següent, la ministra que volia ser presidenta va renunciar a participar a les primàries del PSOE, com si li haguessin tornat el cotxe amb un cap de cavall a l’interior.
I també fixeu-vos que el candidat no s’ha volgut embrutar desallotjant la plaça malgrat les queixes dels botiguers, no fos cosa que li perjudiqués electoralment. Ja se n’ocuparà el nou ministre de l’Interior que serà nomenat en breu.
Per altra part, el nou candidat a la vista de que el partit del govern català no pensa recolzar el seu govern si no aconsegueix un pacte fiscal, tindria el suport dels indignats del carrer per a canviar la llei electoral i així fer fútil qualsevol xantatge* polític de les forces catalanes. ( * Quan el xantatge el fan ells l'anomenen acords)
I a mes, podria assumir electoralment, la majoria de les reivindicacions de les acampades, amb lo qual podria de nou derrotar al PP, i un cop al govern, ja s’encarregaria d’aigualir-les, de la mateixa manera que feia en Napoleó de la gran novel·la de George Orwell, Animal Farm.
I fins i tot, canviant la llei electoral, podria el PSOE governar en coalició amb Izquierda Unida, encara que les eleccions les guanyés el PP, si aquest no tingués la majoria absoluta.
A la vista de tot això, i com molt ben diuen els acampats, si no estan amb nosaltres es que son l’enemic. Trieu vosaltres mateixos les vostres conclusions del “Cui prodest” d’aquestes acampades. E
