Catalunya, abans morta que amb Montilla?

Algú realment ha quedat satisfet del resultat del referèndum? El desgast de tota la classe política ha estat devastador. Cap partit realment pot estar satisfet del resultat.

El PP ha aconseguit que finalment sia vist com un "enemic". Fins ara nomès eren enemics alguns elements del PP. Avui tot el PP, i el PPC es vist com algú que va "contra Catalunya".

Iniciativa, desprès de tota la conyeta del autobús, nomès han estat capaços d'aigualir l'estatut amb tot de "idees socials" que no tenen res a veure en un estatut, i que no seran aplicables si no es canvia la legislació espanyola, perquè , per exemple, avui per avui, amb estatut o sense, es impossible legalitzar, entre moltes altres coses, l'eutanàsia, si no es legalitza a Espanya.

Esquerra, enlluernada per la manifestació del 18-F no va saber situar-se amb rapidesa per a capitalitzar un vot nul amb paperetes que diguessin "VOTO SI al estatut del 30-Setembre". No han demostrat com a partit ser capaços de liderar res. Nomès han estat dos anys fent de palanganers gratuïts del PSC-PSOE, i , a sobre, han acabat a osties entre ells. ( o sigui, com sempre).

El PSC dirigit per la parella sentimental Montilla-Iceta han demostrat ser uns fariseus ortodoxes, tant capaços de brindar amb cava per l'Estatut del 30-S com d'afirmar, al dia següent que proposarien a Madrid els retocs que no van aconseguir colar a Barcelona. Es pot ser més caragirat?

Convergència i desUnió, malgrat no volia ni necessitava un nou estatut, ha estat capaç , gràcies al geni en marketing de David Madí, capitalitzar positivament la abaixada de pantalons escenificada el 22 de Gener amb Zapatero, però forçada per les empreses catalanes dirigides per la Caixa (que es de tots, i no es de ningú), a petició de ZP.

ZP ha quedat com un gran mentider. Els bascos poden anar mirant el vídeo del "apoyaré..." per saber en que quedarà això de que "respetaré la decisión del pueblo vasco".

Maragall ha quedat finalment retratat com el que sempre ha estat, un inútil megalòman, incapaç de treballar vuit hores diàries i d'allò tant d'amo català d' obrir i tancar el taller. Es un polític tipus Lara, que deia que el empresari que no entrava a les 11 del matí era un mal empresari. I , per desgracia dels Ciutadans estiuejants pel Canvi, té el mateix problema que Lara, que el fill llest se li va morir i nomès li ha quedat el fill borderline : Montilla.

I finalment anem amb el gran triomfador, en Montilla. Es l'únic que creu que ha guanyat. L'únic. Ell va putejar la comissió de l'Estatut tant com va poder. Era capaç de un cop aprovats articles, tornar a presentar propostes d'esmena. Va fer que ZP envies a "negociar" a Rubalcaba i Caamaño amb el Parlament català quan ells no podien per "democràcia" al sí de la comissió ( o sigui, quan ERC i Iniciativa estaven d'acord amb CiU ).Per si tot això no fos suficient, els partits catalans van negociar separadament (es pot ser mes imbècil ?) amb el PSOE. I adivinin a quin costat de la taula s'asseien en Montilla i en Iceta?. Si senyor, al costat del PSOE.! Com pot ser que cap partit català, en veure això, no s'aixequés immediatament de la taula davant tan immensa mostra de galtes!

Ara, en una obra d'art de maquiavelisme, Montilla, el guanyador, ha fet una cosa que mai s'havia fet a la política catalana ni espanyola, fotre fora al President que ha guanyat un referèndum (segons ells, esclar), que ha guanyat sempre unes eleccions (segons ells, esclar). No val a dir que el govern tripartit ha estat un dels governs mes inútils que hi ha hagut mai, dons això a Espanya, ja ho sap tothom que no compta. Aquí ( i enllà) els inútils son els que duren més : Ibarra, Chaves, Zaplana, etc I Montilla creu que, com que es un geni, i es el líder d'un partit unit (ha, ha, ha) guanyarà les eleccions. O tot això nomès es una estratègia per absorbir als Ciutadans de Catalunya de Boadella & co, o tota aquesta gent del PSC se li ha anat la pinça.


Jo com segueixo tenint molta fe en la Matemàtica de la Historia d'Alexandre Deulofeu, crec que tot això nomès servirà per a que CiU tregui majoria absoluta. Segons les enquestes d'avui mateix de el Prawda, perdó, el Periòdic, CiU ja superà al PSC-PSOE en més de sis punts i aconsegueix un 35% dels vots. el PSC i el PP baixen, i ERC té una caiguda de mes de 5 diputats.
Aixó vol dir que del famos 20% de No al estatut, un 10% es del PP , i la resta es d'ERC.
O sia, els famosos vots prestats per CiU a ERC, que votaben a ERC per a impedir que CiU governes amb els del PP, comencen a tornar a CiU.

I això que l'enquesta es del Periòdic.!!! Perquè, i això es important, Catalunya nomès es pot governar desde una de les dues visions clàssiques, la d'en Macià o la d'en Companys. La del peix al cove, o la d'intentar fer "millores socials" sense tenir els diners per a pagarles. I el que passa sempre, es que quan els Companys o els Maragalls arriben a governar, s'adonen que , realment, nomès hi ha una manera, per això el president masoca, perdó, el president màrtir, va acabar dient allò de "Per a defensar les causes nobles ja hi ha molts d'homes, però Catalunya només ens té a nosaltres".

I si aixó realment va per aquest camí, jo la unica cosa que demanaría, es que Unió es presentes per separat, i tothom veiesim la seva auténtica força. Si es que en té, esclar.