MENTIDES COM A CASTELLS

Fa anys hi va haver un president del govern d’Espanya que va encunyar la frase “puedo prometer y prometo”. Y va complir, malgrat procedir de ser el Cap del Movimiento.

Ara tenim un cap de govern d’esquerres, que ja ens ha promès varies coses:

En primer lloc va prometre el 13 de novembre de 2003, “aprovar l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya”. Desprès ha consentit que el sr Guerra li passes el ribot.

En segon, el 8 d’Abril, va prometre publicar les balances fiscals abans del 8 de Juny de 2008. .Desprès va dir que encara mancaven “uns dies, o setmanes”. Desprès s’ha tornat a comprometre pel 15 de Juliol.

Una altra promesa la va fer fa quatre anys (campanya electoral 2004) i era TORNAR el Castell de Montjuïc a la Ciutat, i el 15 de Juny passat, el govern de l’Estat l’ha cedit a la ciutat.

Anem al diccionari:
cessió. Acció de cedir alguna cosa a un altre. Castellà: cesión Anglès: cession
cedir" és "Donar, transferir, algú a altri (alguna cosa) renunciant al seu dret".

Però a mes, no es una cessió sense condicions. Al contrari, el decret de cessió obliga a crear un Centre per la Pau, que en el Consorci que es crei per a gestionar-lo figuri el Ministeri de Defensa , i a mes, a que permanentment i obligatòriament onegin les banderes d’Espanya, Catalunya, i Barcelona, “de acuerdo con la vigente normativa”. Cosa especialment falsa, dons cap normativa obliga a posar banderes a cap Museu.

I per que la cosa sigui mes patètica, l’ordre que fa la cessió diu "se modifica la cesión al Ayuntamiento de Barcelona del Castillo de Montjuic, para ser destinado a centro de la paz" i admet que, "por Ley 52/1960, de 21 de julio, se cedió al Ayuntamiento de Barcelona el Castillo de Montjuic,...”

O sia, que de DEVOLUCIÓ, res de res. Nosaltres a pagar les reformes, i les festes populars de l’Ajuntament per tapar les seves vergonyes, pero ells a continuar mangonejant.
Es molt trist que el PSC-PSOE prengui per idiotes als ciutadans, però es mes trist encara que tots els altres partits no hagin dit res.

De mentres, s’han emportat al Museo del Ejercito de Madrid, tot el que hi havia de valor al Museu (inclosa la espasa Tissó –tizona-). La sala de l’Edat Mitjana fa anys que es buida i fins fa poc només servia per a guardar la estàtua eqüestre del general que va CEDIR, l'any 60, el castell de Montjuïc a la ciutat.

Ja veieu que últimament estem aprenent molt vocabulari. A fer un "transvasament" ara li diuen “connexió temporal”, i a "cedir amb condicions" li diuen "tornar".

A mi tots aquests jocs de paraules que gasten aquesta gent, i la seva claca del PSUC i ERC em recorden una obra genial, “Animal Farm” de George Orwell, on els que manaven, els porcs, eren un especialistes en canviar els sentits de les frases.

Per tant demano que ens tornin tant el Palau Reial com el Palau del Lloctinent, que per si no ho sabeu, pertanyen encara al Ministerio de Cultura espanyol., i també que ens tornin tot el que s’han emportat al Museo del Ejercito de la Sala de l’Edat Mitjana de Montjuïc, i tots els aixovars dels palaus catalans ara repartits per museus, casernes, i palaus espanyols.

I la tizona, que del Cid només va ser uns anys, i que ara fa pocs anys, desprès d’estar a Barcelona prop de 700 anys, es van endur al Museo del Ejercito “porque el aire del mar la estaba oxidando”.
Efectes del canvi climatic, que ara les coses es rovellen mes en 60 anys que en 700.

En definitiva, que ens ho tornin tot. Res de cessions. DEVOLUCIÓ.

Miquel Manubens