19.12.08

POTSER SOM LEGALMENT UN PAIS INDEPENDENT I NO HO SABEM

Abans de res vull deixar clar que aquest estudi encara està a les beceroles, i que em farà falta col·laboració de mes gent per a poder fer afirmacions categòriques.
En primer lloc recordar a tothom que les lleis o edictes d’un estat son sagrats, i que encara que un govern sigui substituït per un altre de color totalment contrari, es precís derrogar lleis o fer-ne de noves per a que tinguin validesa legal. Fins i tot Franco tenia clar això i va tenir que derogar l’Estatut o modificar les lleis que no li agradàvem.


Per descomptat que en cas d’invasió, les lleis dels invasors perden força legal tant aviat com son expulsats, però aquest no es el cas, tal i com a continuació demostraré.


Encara que sempre es parla d’invasió napoleònica, a nivell legal la realitat es que Carles IV va abdicar a Baiona el 19 de març de 1808 en el seu fill Ferran IV, i el 6 de maig de 1808, a Baiona també, Ferran IV va abdicar a favor de Napoleó Bonapart ( qui per cert, era descendent directe del primer virrei català de l’illa de Còrsega,
Hug Bonapart, nomenat el 1409 per Martí I).

Napoleó, nomenà, el 6 de juliol de 1808, al seu germà Josep, rei de la Corona d’Espanya i les Yndies qui per cert va emetre la primera Constitució d’Espanya, la Constitució de Baiona de 1808.


Napoleó, en un decret posterior, en la casual data de 26-1-1812, annexionà Catalunya a l'imperi, i segons molts historiadors va derogar el Decret de Nova Planta i va obligar a publicar el Diari de Barcelona en català i francès.


Un cop Napoleó va fracassar militarment, no es fa una capitulació, sinó com Napoleó i Ferran IV tenien molt bona relació fan un Tractat, anomenat de Valençay, el 21 de Novembre de 1813, on Napoleó reconeix Ferran com a “Rei de Espanya i les Yndies”, reconeixent com a territori espanyol el “existent abans de la guerra”.

En cap lloc del Tractat s’anul·la la actuació legislativa de Napoleó a Espanya ni a Catalunya, i fins i tot avui en dia, el Governadors Generals de Catalunya nomenats per Napoleó en el període 1808-1814 son considerats legals, com podeu llegir en el web dels soldats i veterans de les FAS i la GC del Ministeri de Defensa espanyol.

Per tant si tot això es cert, i es el que s'ha de comprobar, i mai es va tornar a posar en vigor el Decret de Nova Planta, les Constitucions Catalanes son vigents, i cap llei es superior, ni se les ha derogat expressa i prèviament.

Crec que si amb tot això, convenientment documentat i argumentat, anéssim a Estrasburg, ja no ens hauríem de preocupar per Estatuts i Dèficits Fiscals.
Per a bastir tot això necessitem copies fidedignes de:


* Tractat de
Corbeil, de 11 de maig de 1258, definició de fronteres entre Catalunya-Aragó i França.
* Tractat dels
Pirineus, de 7 novembre 1659, il·legal sense acord de la Generalitat, ja que vulnera el Tractat de Corbeil.
* Pacte de Gènova (el tinc
però no es complert)
* Decret de
Nova Planta
* Abdicació de Carles IV a Baiona del 19 de març de 1808 ( Gazeta de Madrid de 20 de maig, págines 482 i 483 )
* Abdicació de Ferran VI a Baiona del 6 de maig de 1808 ( Gazeta de Madrid de 13 de maig, págines
458 i 459 )
* Decret de Napoleó d'annexió de Catalunya a l'imperi 26-1-1812
* Decret de Napoleó derogant el decret de Nova Planta
* Tractat de
Valençay 11 de desembre de 1813 de cessió d'Espanya de Napoleó a Ferran IV.

Si cap llei espanyola ha tornat a posar en vigor el Decret de Nova Planta, i les Constitucions Catalanes son vigents, també el Tractat dels Pirineus es il·legal al contradir el Tractat de Corbeil i no estar aprobat per les Corts Catalanes, i els anglesos o be haurien d’indemnitzar-nos per l’ incompliment del Pacte de Gènova, o be estarien obligats a ajudar-nos a recuperar el nostre status.

Com veieu, podem haver trobat una possibilitat d’esdevenir independents amb molta facilitat, però com en això s’ha d’anar amb molta cura, faig una crida a qui vulgui col·laborar a recercar informació, especialment als companys de fundacions històriques que segueixen un treball molt paral·lel al que faig fa anys.


7 comentaris:

Josep ha dit...

Brutal, company!

Manel des de l'Exili ha dit...

Home, pot ser una via a explorar.
Però la real política a Europa només es pot fer via voluntat dels catalans amb l'aprovació de la canselleria Alemanya, Francesa i Anglesa.
Ara bé els arguments històrics a l'hora de negociar sempre són benvinguts per aconseguir alguna cosa.
Però sense la voluntat política dels catalans, no hi ha res a fer.

Salut i sort amb la investigació.

GukGeuk ha dit...

Kaixo,

Em sembla que sí que es va derogar... Et copio el punt 3 de l'apartat "disposición derogatoria" de la Constitució Espanyola.

"3. Asimismo quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en esta Constitución."

Jordi Benplantat ha dit...

1. Queda derogada la Ley 1/1977, de 4 de enero, para la Reforma política, así como, en tanto en cuanto no estuvieran ya derogadas por la anteriormente mencionada Ley, la de Principios Fundamentales del Movimiento de 17 de mayo de 1958, el Fuero de los Españoles de 17 de julio de 1945, el del Trabajo de 9 de marzo de 1938, la Ley Constitutiva de las Cortes de 17 de julio de 1942, la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 26 de julio de 1947, todas ellas modificadas por la Ley Orgánica del Estado de 10 de enero de 1967 y en los mismos términos esta última y la de Referéndum Nacional de 22 de octubre de 1945.
2. En tanto en cuanto pudiera conservar alguna vigencia, se considera definitivamente derogado el Real Decreto de 25 de octubre de 1839 en lo que pudiera afectar a las provincias de Álava, Guipúzcoa y Vizcaya.
En los mismos términos se considera definitivamente derogada la Ley de 21 de julio de 1876.
3. Asimismo quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en esta Constitución.

El Decret de nova planta no es una disposicion, sino un Decret Llei. Si amb el 3 haguès prou no haguesin necessitat el 1 i el 2 .

Jordi Benplantat ha dit...

Apart d'aixó s'hauria de consultar a un constitucionalista si l'apartat 3 tant indefinit pot, al mateix temps, derogar les nostres Constitucions i possar en valor el Decret de Nova Planta.
No es tant sencill.

Anònim ha dit...

Amés, i s'aixó amb l'estupida defensa de la figura d'en Rafel de Casanova tenen la culpa els catalans, m'agradaría saber com un rei que ha jurat unes Constitucions pot derogarles per una rebelió d'un grup de vigatans.
Algú sap qui era i que en pensaba el president de la Generalitat?. Dret a llei el Conseller en Cap de Barcelona va fer un cop d'estat contra la Generalitat, agradi o no. I el Pacte de Genova el signen uns particulars, exposant els seus bens, amb Anglaterra, sense representar a la Generalitat, sino a la comisió dels vigatans.

GukGeuk ha dit...

Jordi, és que el punt 1 i 2 no contradiuen explícitament la constitució. El decret de nova planta però, fixa una estructura d'estat que no té a veure amb la que fixa la constitució. La constitució tindrà forats segurament, però em sembla que aquest no n'és un.salut.