US ESTAN ENGANYANT, NO ES CORRUPCIÓ ES XANTATGE POLITIC

La cosa es que el T.C. es a punt d’emetre la seva sentencia, la quarta i definitiva. En Zapatero ha intentat canviar tots els membres del Tribunal però el Consell d’Estat li va desaconsellar l’operació.



Aleshores, amb una sentencia on el TC capa (molt menys que als altres tres esborranys, però continua capant) l’Estatut que ell es va comprometre a aprovar tal i com sortís del Parlament de Catalunya, en Zapatero va pensar una estratègia per a fer callar als partits catalans, si mes no al quatripartit que te coses que amagar, i la operació dissenyada no es un altre que ensenyar les seves vergonyes, amenaçant sense dir-ho de tirar de la manta.


L’operació te dues fases i dos braços executors. Per una part Hisenda, obligada a fer una inspecció al Palau de la Musica desprès d’una ordre directa de Moncloa, i per altra ressuscitar el cas Pretoria-BBVA però només amb el que pogués afectar a gent del sector no PSOE del PSC (Barcelonès nord), i de passada a CDC, i això es clar, fet en mans del fiscal polític Garzon.


Però l’operació se’ls ha anat de les mans perquè el sr Millet, en comptes d’al•legar alzeimer, que es el que fa la gent intel•ligent que te coses que amagar, es va posar a cantar la Traviata, emmerdant no només a altres “companys” del Palau, sinó també a tota la classe política catalana i a molts noms coneguts de Sarrià-Sant Gervasi.

I ara no saben que fer amb la patata, be amb el cabaç de patates calentes que tenen.


Per altra part, la detenció indigna de Prenafeta i Alavedra, gent a qui no tinc per sants de la meva devoció, es demostratiu que els nostres politics no tenen ni puta idea de redactar Estatuts. Que no tenim jutges a Catalunya?. Que no tenim policia a Catalunya? A quin país s’és vist que per cobrar comissions d’una compra venda, primer et puguin detenir, segona t’enviïn la policia des de 500 Km, i tercera el cas el porti l’Audiència Nacional?


Si en aquest país s’han de detenir tots els intermediaris, ja poden fotre a la Model a tots els administradors de finques, per començar.


No he vist a cap polític ni a cap jurista queixar-se de la desproporció. En Garzon no ha atacat a nou persones, en Garzon ha atacat els drets jurídics de tots els catalans, que amb les velles Constitucions, mai un tribunal exterior podia detenir, ni la policia entrar a la seva casa, dons com deien les Constitucions “el domicili d’un català es inviolable”.


I de mentres tots els medis informatius, i de retruc els blogers estan molt ocupats parlant de la corrupció política ( d’aquesta , però de la d’en Paz Dorado no en parlen i de que l’Ajuntament de Cornellà portà molts anys no aclarint les seves sospitoses comptes a la Generalitat, tampoc ) en Carod-Lerroux s’ha comprat ( amb llum i taquígrafs i escriptura pública registrada a nom seu) un piset a la Bonanova de només sis milions d’euros, amb diners procedents de presidència d’ERC, que era qui portava els números del famós bufet de Manresa que centralitzava totes les comissions d’urbanisme de tot Catalunya.
Li van treure el càrrec però es va quedar la caixa.


Però aquest no ha de patir, perquè ell si defensarà la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’estatut. I els partits catalans callaran sobre la sentencia, i sobre els diners traspassats, i sobre l’ incompliment de l’ inversió estatal a Catalunya perquè en ZP els tindrà a tots agafats pels collons.


Almenys això es el que ell creu


"mas madera":
http://benplantat.blogspot.com/2006/10/les-empreses-de-montilla.html
    
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/de_la_vega_demana_respecte_pel_temps_dels_jutges_del_tribunal_constitucional_74557.php
COMENTARI 28
    
http://cimeraextra.blogspot.com/2009/11/i-encara-una-mes-de-kinkis-i-ja-en-van.html

DESJUTJAR COMPANYS ?

.

El govern espanyol fa el burro amb un tema mes: l’anul•lació del judici al President Companys.


16 d'octubre de 2004 de El Periódico :

El Govern central va anunciar ahir, en el 64è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, l'aprovació d'una llei que permetrà anul•lar les sentències franquistes, fins i tot el consell de guerra sumaríssim contra el president de la Generalitat. Després de la reunió del Consell de Ministres, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va avançar, primer a la Moncloa i més tard a la Generalitat, que una comissió treballarà des de dilluns en l'"elaboració urgent" del projecte.

Presidit per Fernández de la Vega, el Consell de Ministres va debatre un informe del titular de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, en què es detallen les dificultats jurídiques que comportarà la revisió del sumari de Companys i de moltes altres sentències del franquisme. La gran complicació està, segons la vicepresidenta, en la necessitat de "conciliar els valors constitucionals en joc". A saber: la "justícia i la seguretat jurídica", d'una banda, i la impossibilitat de tornar a sentenciar la "cosa jutjada", de l'altra.


5 ANYS MES TARD: 14 d'octubre de 2009 de El Periódico
De la Vega supedita l’anul•lació del judici de Companys al Suprem

Montilla elogia el text de reparació del Govern, pas previ per recórrer a la justícia. La vicepresidenta respecta la petició, però diu que ara és el torn del tribunal

De la Vega va recordar que amb l’«acte de justícia» de Mèxic, en què van participar el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, i el conseller d’Interior, Joan Saura, es compleix el «compromís» del Govern estatal. I va afegir un gest de complicitat a la Generalitat, després de reu¬nir-se amb l’actual president, José Montilla, al mostrar el seu «respecte» amb la decisió del tripartit d’insistir en la reclamació de nul•litat. De fet, la reparació és el requisit previ per arribar a aquest objectiu, tot i que la seva consumació no serà fàcil, tal com es va demostrar en la tramitació de la llei de la memòria històrica, de la qual va saltar en l’últim moment la possibilitat de revisar i anul•lar els consells de guerra franquistes, davant la pressió de la judicatura.


Com podeu veure la vicepresidenta del govern de ZapateroPinotxo segueix l’estil del seu cap.

I jo em pregunto, tot això a qui o a que serveix? Si Hitler hagués afusellat a Churchill, quans diners i honors haguessin tingut que donar els alemanys als anglesos?.

On son els diners per als descendents i per la Generalitat? On son les màximes medalles espanyoles per al President?

Si no hi ha indemnitzacions i honors, a qui serveix tota aquesta comèdia apart de per a netejar les seves consciencies?

O TOT ES TEIATRU?

ZAPINOTXO

Legislatura rere legislatura, any rere any i ministre rere ministre, la història es repeteix. És igual qui mani i les promeses que faci, que les inversions previstes sempre arriben tard a Catalunya. El 2009 no ha estat una excepció. Segons revelen els pressupostos del 2010, que aquests dies es debaten al Congrés de Diputats, l'execució que el ministeri de Foment ha fet del pressupost d'aquest any és mínima.
Una de les partides més grans del pressupost del ministeri és la que es vehicula a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT). Dels 782 milions d'euros que el pressupost de l'any passat destinava a Catalunya, només se n'invertiran 255 abans de final d'any. Es tracta només del 32% dels diners previstos, un incompliment que recorda els temps de Magdalena Álvarez o el PP al capdavant de Foment.

http://www.avui.cat/ 12 d'octubre del 2009

 Joan Ridao: “Zapatero és un mentider compulsiu, però molt simpàtic”
Entrevista Salvador Sostes, AVUI, 12 d'Octubre 2009
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/joan_ridao_8220_zapatero_es_un_mentider_compulsiu_pero_molt_simpatic_8221_74448.php



ERC i PSOE s'han reunit per primera vegada per abordar el suport dels republicans als pressupostos generals de l'Estat espanyol. En la trobada d'aquest dimecres al matí Ridao ha traslladat a Salgado les tres condicions dels republicans per donar el sí definitiu: la concreció del model de gestió de l'Aeroport del Prat, les inversions que han d'acompanyar el traspàs de Rodalies i l'impuls de l'eix ferroviari mediterrani. Entre les principals prioritats no hi figura l'aprovació del decret llei que ha de permetre que TV3 es pugui veure al País Valencià, que el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, havia situat entre les condicions. Fonts d'ERC apunten que s'ha tractat d'una mera presa de contacte i que encara s'està lluny de concretar cap suport.

Directe.cat 16.09.2009

MENYS LAPORTAS I MES BROGGIS

El prestigiós cirurgià, Moisès Broggi, a qui l'any passat fou concedida la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya, s'ha associat avui a Reagrupament.

Broggi ha afirmat que "Reagrupament es l'única via eficaç d'arribar a la independència" i que cal que tots els independentistes s'apleguin en una candidatura unitària.


No estic d’acord amb en Carretero de que ser president del Barça es mes important que ser President de la Generalitat, el que si es cert es que, avui en dia, fa mes per Catalunya l’actual president del Barça que l’actual president de la Generalitat de dalt.


No em desagrada en Laporta, nomes em desagraden alguns detalls seus apart del poc sentit d’equip que te. Per a mi estaria molt be que Laporta s’incorporés a R-cat, paro de la mateixa manera que ho ha fet el Dr. Broggi, a la base, sense demanar res a canvi.


No només en Laporta, sinó tots aquets intel•lectuals, psicopolitics, i altres especies tertulianes o articulianes, també. Tots aquells que tant criticaven a en Pujol per la seva fluixera i que ara porten sis anys callats, tots aquets. Tots els desencisats que van votar ERC per forçar l’eix nacional de CDC, i desprès van veure com ERC feia dos presidents del PSOE, també.


Tots a R-cat, paro tots igual, a la cua, com tu i com jo, i com el Dr. Broggi.

PLATAFORMISTES, JA PODEU TANCAR LA PARADETA..!

Cap de setmana entretingut amb el congrés de Rcat. El seguiment per internet, genial. Tot el disseny i la comunicació perfecte, com ja vaig poder comprovar al míting del 11-S.


Ara ja podem afirmar que existeixen dues maneres de veure la política del país:


La de sempre, dels imbècils del PSUC disfressats de capità enciam, la dels “julais” del PSOE amb un pseudocatalanisme del S XIX, la dels que fan servir banderes estelades per a fer bonic a les seves joventuts però que naveguen sempre amb l’ambigüitat, i la dels perduts com un pingüí en un desert, que es preocupen per si el TC espanyol pot modificar els estatuts d’altris. I tots ells amb fortes herències del franquisme: el nepotisme, l’opacitat, i la corrupció.


I una de nova, que funciona amb l’estil d’en Pep Guardiola, en equip, sense renuncies, verticalment, i de cara a barraca sense perdre el temps en tonteries: R cat.


Surten enquestes que afirmen que Rcat traurà 15 diputats, i els d’ERC baixaran a 9. Enquestes interessades naturalment, perquè a Rcat procedents d’ERC només hi ha un 30% de militants. Fins aquí el camí era senzill, no només pel propi encert sinó per lo fàcil que ho havien posat els primers adversaris calabresos, però no s’ha d’enganyar la gent de Rcat, a partir d’aquí comença la pujada, perquè ara s’ha de prendre vots als de Convergència Indeferent, i als de la Psalanje.


A CiU serà senzill, gracies a que dormen la seva hibernació i només desperten de quan en quan per fer un mos i llegir les seves pròpies enquestes, i perquè , a mes, veuen a Rcat com una eina per restar vots a ERC i impedir el tripartit.


Als de la nova Psalange serà mes difícil dons tenen un electorat mes clientelista, als que s’ha de convèncer ja no per arguments patriòtics, sinó amb arguments d’interès personal ( benefici social de l’independència).


Només voldria pensar que els representants elegits son realment representants del territori, o potser caldrà molt aviat corregir-ho, o crear un Consell Nacional que realment, no només representi el territori, sinó la implantació real en cada territori.


Per altra part penso que hi ha gent que està confosa amb R-cat, i que quan en Carretero parla de crear una gran candidatura transversal, en comptes de referir-se a altres partits mes grans, es refereix a plataformistes o a partidets de 10 persones. I aquets “es reserven” per al gran moment en que pactaran amb Rcat. Com molt be s’ha dit des de Rcat, qui vulgui entrar que faci cua, i tots aquets intel•lectualets o plataformistes, que es posin a la cua com tu i com jo, o que es retirin, i tanquin la paradeta.


No fer-ho així es deixar la porta del darrere oberta a gent molt poc desitjable.


Però a mi no ha estat l’assemblea el que mes m’ha convençut, ja sabeu que cadascú tenim uns inputs personals, de vegades fins i tots secrets per a un mateix, que ens fan prendre decisions. I jo en comptes d’anar a l’Assemblea em vaig quedar a casa i vaig posar als meus fills un DVD anomenat “El coronel Macià”. Al acabar em vaig adonar de com s’assembla en Carretero a l’avi, no només físicament, sinó, i això es l’important, per la singular manera d’entendre la política, directa, arrelada i propera al ciutadà, sense esquerdes.


No se si el primer cop que Carretero es presenti com cap de llista el resultat serà com el 14 d’abril o com serà. El que si veig es que amb el “sistema de joc” d’en Carretero, trigarem mes o menys, però acabarem fent el cim, o el triplet.


Només un prec, que per anar mes depresa en arribar, no ens deixem part de l’equip a mitja pujada. A Rcat han d’haver representants no tant sols de la “comunitat autònoma espanyola de Catalunya”, sinó de tots els territoris de la Nació Catalana, perquè es d’això del que estem parlant, oi senyors?.