18.4.10

NO, NO SEREM INDEPENDENTS



1. Perquè no ens oposem radicalment a aquesta pseudodemocràcia:
En tots els països normals el Tribunal Constitucional garanteix la defensa de les idees minoritàries i les llibertats. A Alemanya defensa els landers davant el govern federal, a França les llibertats individuals davant dels intents de noves prohibicions presidencials.

A Espanya, els dos partits “nazionals” es reparteixen els càrrecs com si ho fessin a un mercat àrab, permetent que els seus membres, que ja fa tres anys que s’haurien d’haver canviat, continuïn a la cadira, donant-li la responsabilitat de valorar la segona llei en importància de l’Estat, perquè desprès de la Constitució Espanyola, l’Estatut de Catalunya es la guia per a tots els altres.

I els partits catalans, en comptes de plantar-se en cada votació, exigint tenir dos o tres membres que representessin a tots els partits minoritaris del Congrés, segueixen a Madrid com si no passes res, negociant pressupostos i lleis, fins a rebre la bufetada final. La situació del T.C. es molt greu, almenys per als catalans, i els partits catalans amb representació al Congrés no fan res.

Però no ens ha d’estranyar, la història del Estatut es plena de renuncies: ja van permetre negociar amb tres ministres del govern central l’Estatut mentres s’anava redactant (Montilla, Caamanyo i Rubalcaba). Un cop aprovat pel nostre Parlament, van negociar amb el govern central de nou, desqualificant així al propi Parlament. Desprès van permetre que el sr Guerra li passes el ribot, i ara, desprès d’haver estat aprovat en referèndum, permeten que el TC doni la seva opinió.

Els partits catalans van demostrar, TOTS, no creure en la democràcia, o que aquesta democràcia espanyola es de mentides. Si no creuen o si es de mentides, perquè els hem de respectar nosaltres a ells?.


2. Perquè els partits catalans maten les iniciatives populars:
Ja n’estic fins al capdamunt dels referèndums DECIDEIX. A partir del d’Arenys de Munt es podria haver muntat un calendari de referèndums a totes les poblacions catalanes, amb intel•ligència, amb estratègia, amb una tàctica concreta. Dons no, els suposats partits nacionalistes han desvirtuat, han matat, han afegit desorganització partidista, i ara ja totes aquestes iniciatives son només un concurs de quin dels dos partits “nacionalistes” la te mes llarga a cada poble, i mentres els de Rcat fan la feina anònimament, i estúpidament.


3. Perquè el projecte de Rcat està sent torpedinat per la manca d’intel•ligència pròpia, fent així innecessària la feina bruta dels serveis d’intel•ligència enemics. Gent obsessionada en si uns estatus diuen una o altra cosa, en qui anirà o no anirà a les llistes, o en qui es fot al llit cadascú. Tenen aquesta estúpida manera de fer, hereva de la mentalitat inquisitorial marxista, I, a sobre, no saben callar. Gent que no ha entès res. Gent que no s’adona que Rcat pot ser la nostra ultima oportunitat, i que per tant als associats se’ns en refoten com estiguin redactats estatuts, ponències o projectes de constitucions, que se’ns refot amb qui es foti la gent al llit mentres no sigui amb l’enemic i sense treure rendiments. Aquesta gent es la que precisament està dificultant que Rcat pugui presentar unes candidatures independents i independentistes, amb noms propis potents de tots els sectors ciutadans del país.


4. Perquè CiU amaga el cap sota l'ala de la crisi econòmica malgrat parli de confederació: Hi ha qui predica que si l’independentisme es presenta unit a les properes eleccions podrem aconseguir l’independència, però això no s’aguanta per enlloc. Totes les enquestes diuen que CiU aconsegueix uns 60 diputats. L’èxit de l’independentisme seria aconseguir uns 15 diputats.

Amb aquest resultats CiU+Rcat tindria majoria absoluta. Però en una coalició de govern una minoria no pot imposar els seus postulats a una majoria, es absurd.
Afortunadament, n’Artur Mas, en l’entrevista a TV3 que li va fer la Mònica Terriblas es va confessar “partidari d’una confederació”. Tenint en compte que les bases de CDC son majoritàriament independentistes, la proposta de govern de coalició de Rcat a CiU hauria d’esser establir un full de ruta a la mateixa legislatura per caminar cap a la DEVOLUCIÓ, la recuperació total dels nostres drets i llibertats de 1705, i desprès si volen, que convoquin un referèndum per si la gent vol o no la Confederació, perquè , per a qui no ho sàpiga, a la confederació només es pot arribar des de la llibertat.

5. Nomès ens deixen la posibilitat d'una revolució. Si CiU es caga a les calces i en cas d'assolir el govern no aposta clarament per la DEVOLUCIÓ, no ens quedarà altre camí que assetjar el Parlament fins que proclami l’independència. Pacíficament i democràticament, potser si o potser no. Cap parlament es capaç de resistir un setge civil d’un mes. Molts països europeus han aconseguit recentment l’independència amb aquesta estratègia.
A primers de segle passat el president americà Woodrow Wilson va preguntar a una delegació d’independentistes catalans que el visità quants morts tenien, i els babaus van respondre que “encara cap”. No comptaren els morts del passat, ni els de 1714, ni els de les guerres carlines. Nomes compten pels americans els morts d’avui mateix.

Per tant, si Rcat fracassa ja només ens quedarà una solució d’emergència, la solució Xirinacs, però no a la muntanya, sinó celebrant el 75 aniversari de cada patriota català al Parlament català, entrant a demanar l’independència. Aneu-hi rumiant, jo ja faig guardiola.

Axís advertesch a tots mos decendents que, en cas en ningun temps hi agés algunas guerras, que en ninguna de la maneras no se afaciónian ab un rey ni ab altra, sinó que fàcian com las matas que són per los rius, que quant ve molta aygua se aclatan y lo dexan pasar, y després se tornan alsar quan la aygua és pasada, y axís obeir-los tot[t]s qualsevol que vinga, però no afacionar-se ab cap, que altrament los succeiria molt mal y se posarian en contingència de perdra-se ells y tots sos béns […]34. Memòries de Sebastià Casanoves, pagès de Palau-saverdera, (Citat a TORRES I SANS, X. «Reis, pagesos i llibertats: la fi de les Constitucions catalanes segons els memorialistes de Pagès». A: ALBAREDA, J. (ed.) (2001). Del patriotisme al catalanisme, Vic, p. 213. http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n24p125.pdf )

7 comentaris:

Anònim ha dit...

m'estalvies molta feina, Jordi:
el fil del teu raonament és el que cal estirar
Enric Borràs

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Llavors Jordi, exactament que proposes??
Suposant que CIU guanyi amb una majoria suficient, i Artur Mas sigui president, el que hem de fer es ajudar tots plegats a dur a L'Artur a plantejar el dret a decidir de catalunya.

Jordi Benplantat ha dit...

Jo lo del "dret a decidir" no crec que s'hagi de plantejar, el tenim i ja està. El que s'ha de plantejar es que legalment tenim tot el dret a recuperar les nostres Constitucions, sense referendums ni estatuts.
I aixó es pot fer a Madrid (inutil), o a Brusel.les (negociació politica) o Estrasburg (dret internacional, http://www.benplantat.cat/devolucio/). O a tot arreu alhora.

Abate Marchena ha dit...

Estoy llegando a la conclusión que todo esto de la INDEPENDENCIA de Catalunya se está convirtiendo en una "QUIMERA".
La servidumbre y el vasallaje voluntario para con los vencedores, no ha cambiado mucho en los últimos tres siglos.

"2. f. Aquello que se propone a la imaginación como posible o verdadero, no siéndolo".

Miquel Quintana ha dit...

Et volia respondre aqui mateix però he preferit fer-ho en el meu bloc per la llargada de la resposta. El deixo a http://www.miquelquintana.cat

Salut i a reveure,

Jordi Benplantat ha dit...

Miquel, constato que repeteixes els mateixos arguments que hem escoltat els ultims 30 anys:
1 Si, el TC alemany sempre ha defensat els landers, arribant fins i tot a possar un topall al dèficit fiscal.
2 Si la suma de vots de PP i PSOE es inapelable, no se que coi foteu al congrès, i no entenc com el PNB amb molts menys diputats sempre sap collar millor al govern de torn.
3 El Parlament va aprovar l'estatut el 28 de setembre, i Mas va anar a Madrid el 20 de gener. CiU no va anar a Madrid a possar ordre sino per a preguntar "que hay de lo mio", i ERC no va fer campanya en contra fins la foto de mas amb ZP.
L'obligació de TOTS els partits catalans era defensar al congrès l'estatut votat pel Parlament, sense regatejar. I si no s'el creien, no haver-lo redactat.
Poca memòria tens, tot el que expliques sobre l'estatut es un desordre cronològic fet aposta per aarimar la teva sardina al foc.
4 Reagrupament no te cap lluita interna. De la mateixa manera que a CDC tampoc hi han discusions per les llistes perque es decideixen "digitalment".
5 No se si CDC es cagarà a les calces o no. Ja vorem, pero es nomès en aquest cas, que nomès ens quedarà l'opció d'una revolució.
6 Jo no et recomano res ni m'en ric de tu. Nomès constato el que hi ha, encara que no t'agradi.
salut

Miquel Quintana ha dit...

La suma de PSOE+PSC+PP al Congrés és una realitat. El PNB els té collats perquè tenen un sistema diferent del nostre. Ells recapten tot i paguen una quota a Espanya. Per això els tenen collats. La obligació dels partits catalanistes, que no catalans,és defensar Catalunya. Però com vols fer-ho si s'ha aprovat una llei de consultes com la que ara ja tenim?. Ells, pretenen que hi hagi discussions entre nosaltres. I això és el que els fa gaudir.
Sóc el primer en voler veure el mau País com un Estat independent. La revolució no és pas la solució. Sempre seran els víctimes. I això no ho hem de fer.
Si CDC va anar a "que hay de lo mio", com és que després van anar junts amb CiU a defensar l'Estatut al Congrés?. Si no haguessin estat d'acord podien haver-nos deixat sols. I no ho van fer. Crec que la unitat entre tots els que estimem el nostre País ha de ser forta. I els que no vulguin que quedin al marge i no ens posin pals a les rodes.
Jo no he dit mai res de riure'm de tu. No ho he fet. He contestat per informar-te. I els que no ho fan és perquè passen de tu. Tant sols he exposat la situació que tenim. I sàpigues que en els estatuts de CDC, aprovats en el Congrés de juliol de 2008, consta que la fita del nostre partit és l'Estat propi. I es va aprovar per majoria, per la totalitat dels congressistes. Nosaltres ho tenim per escrit. Ho tenen els altres?. No vegis en CDC un enemic. De totes formes m'agradaria tenir una trobada amb tu per parlar-ne. Crec que pot ser molt interessant. Salut i llibertat.