CONCERT ECONÒMIC I REFERÈNDUMS: noves idees per tenir entretinguda l’audiència.
Donada la dispersió de l’independentisme, constatant alhora la seva hibernació voluntària, i obviant projectes de Constitució que obliden les nostres històriques Constitucions, el projecte independentista transversal no camina, tot esperant a un senyor que potser ens fotrà la porta als morros. Es una pena. De mentres, un grup de patriotes van engegar un manifest el passat 12 d’abril, presentat el 17 de maig a Òmnium, que apart de tenir unes “primeres signatures”, ha quedat també al congelador dons la gent no sap ni on es pot afegir a l’iniciativa.
Es, per tant, obligat recordar les paraules del líder de CDC Artur Mas, el 20 de novembre de 2009, on afirmà que “si el Tribunal Constitucional toca una sola coma de l’Estatut, el camí autonòmic s’haurà acabat”.
No comprenc perquè afirmen que “ara no es el moment de un referèndum per l’independència”, just quan saben com serà la sentencia del Tribunal Constitucional, i han tingut accès a varis esborranys, que no nomès es carrega el nou Estafut, sino que es carrega fins i tot temes que ja hi eren a l’estatut vell. Per tot això, si aquest no es el millor moment, amb la crisi econòmica que tenim que necessita solucions immediates, ja em direu quan dimonis ho serà. Quan algú diu que “això ara no toca” ha de dir quan tocarà, o en el temps, o en les condicions per a fer-ho possible. No val això del “això no toca” i prou. Ara sembla ser que la direcció de CDC ha posat el fre de mà al soberanisme del 63% (segons l’ultima enquesta interna) dels seus militants, per a que un “excés verbal” no espatlli els previsibles excel•lents resultats en les properes eleccions. (segons el Periodico, com sempre). Així doncs, passi el que passi amb la sentencia del TC, CDC restarà callada, i no explicarà la seva solució al “problema” fins a desprès de saber els resultats electorals. I es difícil discutir amb algú que no expressa el que vol, però “demanar” el Concert Econòmic a Madrid es com demanar la lluna. Si un Estatut de merda hem estat 3 anys redactant-lo i quatre esperant la benedicció espanyola, lo del concert econòmic, així, demanant-lo, pot donar per a molt mes anys, i de mentres CDC tirant de la fireta.
Igual de poc respecte em mereix l’idea de organitzar un referèndum per l’autodeterminació. Que no votem els catalans? Que no sabem que en pensen tots els candidats? .Dons apa, no ens passeu la patata calenta, i la pèrdua de temps, i segons com siguin els resultats de les properes eleccions, proclameu l’independència si teniu majoria absoluta, assumint com a Constitució pròpia la de 1705, i res mes. Ja tenim corpus legal, ja tenim clar el territori, i tenim clar els drets ciutadans. Mes endavant ja les actualitzarem i modernitzarem, però no es precís esperar a res ni a ningú, que aquesta gent per a redactar una merda d’Estatut van necessitar tres anys.!
I quan hagin redactat una nova Constitució com Deu mana, basada en les Constitucions de 1705, ja anirem a referèndum, i els que no vulguin l’independència, que votin que no, i punt i s’ha acabat, i prou d’esperar i de perdre el temps amb tonteries.
I sobretot, el dia que s’aprovi l’independència al Parlament català, han de ser citats tots els alcaldes de la franja de ponent, tots els dels comptats rossellonesos, i els parlamentaris de Balears i Pitiüses. Perquè el que no es pot fer de cap manera es declarar l’independència de les quatre “províncies”, sinó la de tot el PRINCIPAT DE CATALUNYA, recuperant antics drets i llibertats. Ells també son el Principat de Catalunya. I per a tot això no tenim perquè esperar ni a un referèndum, ni a que els espanyols es transformin en federals, ni a res mes. Prou !. 31 de desembre de 2010, any fiscal nou, Hisenda nova i un merder menys a l’hora de fer la declaració de renda. Les gestories dels ciutadans contribuents, i les empreses catalanes us ho agrairan.
Jordi: Espero que antes de que finalice la primera quincena de julio, el tema del grupo Laporta -Reagrupament esté resuelto y se haga público su acuerdo.
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
1 comentari:
Jordi: Espero que antes de que finalice la primera quincena de julio, el tema del grupo Laporta -Reagrupament esté resuelto y se haga público su acuerdo.
Publica un comentari a l'entrada