2.12.10

UNA EXPERIÈNCIA LABORAL I LA GENT NORMAL


Fa molts anys, a l’empresa d’arts gràfiques on jo treballava varem, aprofitant l’estudi de disseny que teníem, crear una Agencia de Publicitat amb tot el necessari per a funcionar com a tal.

Una campanya que recordo va ser el de una nova tònica. La tònica era prou bona, millor que la Finley que era amarga a matar, i menys dolça que la Sweeppes. Ho vàrem dissenyar tot , des de l’etiqueta fins la campanya de publicitat de TV. La marca era Play-Boy, i l’empresa fabricant tenia tots els permisos per a utilitzar la silueta del conillet. Com podeu veure era un producte destinat a l’èxit.

Doncs no, va ser un fracàs estrepitós!. La campanya de publicitat era genial, les ampolles, perfectes, l’etiqueta encisadora, però vàrem passar la publicitat per TV molt abans de que hi hagués producte a les botigues, i quan la gent hi va anar a demanar-la, no hi havia producte, i quan ja hi havia producte, no hi havien calers per a més publicitat. L’agencia no va cobrar, i la varen tenir que tancar.

Com podeu veure la meva visió publicitària i empresarial de les coses te molta utilitat. Un producte no es suficient amb que sigui bo, s’ha de vendre, s’ha de saber vendre, i sobretot ha d’haver una bona organització.

Un mal producte anunciat amb fotocopies però amb una bona organització es pot arribar a vendre be si comunica el seu missatge, sobretot si simplifica molt be el seu missatge, si els seus fulletons tenen poca lletra, clara, i ben redactada, si demostren ser capaços del que prometen.

Quant el producte del que estem parlant es polític, i “l’empresa” es un grup humà, es digui partit, coalició o associació, a la comunicació i a l’organització s’ha d’afegir la disciplina. Un cop tens aquets tres factors, has de crear “credibilitat”.

Aleshores, per a un objectiu quasi impossible, qui us donaria mes credibilitat ? Un grup de “gent normal” o un grup de gent sense escrúpols i disposats a tot per a aconseguir el seu objectiu?.

La gent normal no fa confiança a altra gent normal per a solucionar els problemes. Les persones “normals” no volen ser “normals”, per això els líders son necessaris en qualsevol activitat política, religiosa o empresarial.

L’home en qualsevol època de la seva evolució, incloent l’actual, va necessitar i necessita gent fora de lo normal per a que els guiïn i governin. Gent amb la que pugui identificar-se, no per ser “normal” sinó per seu bon fer, dir, i pensar per a enaltir-lo a ell i poder pensar que pot deixar de ser una persona “normal”. Així doncs un moviment que s’autodesigni com a “normal” està excloent a la majoria de la població. Des de el punt de vista de la comunicació de masses una cosa es “actuar com a normal” i un altra molt diferent es insistir en “ser normal”. Conclusió : La gent “normal” segueix als guanyadors o als que percep com a tals, no a gent “normal”.

I si a la gent normal la dotem d’una publicitat de bricolatge, sempre perdran contra uns mentiders amb fotocopies que saben vendre millor el seu producte copiat.

I la veritat es que he conegut durant la campanya a molta gent excepcional, però que no s’ho volen reconèixer, i aquesta modèstia es el que ens ha destrossat. Dissabte toca aconseguir mes organització, mes lideratge i mes comunicació. Aixecar-nos, i reprendre la marxa. No som gent normal, i els 40.000 patriotes que ens han fet confiança es mereixen que reparem el tractor i continuem llaurant.


10 comentaris:

cati ha dit...

Cada dia gaudeixo més del teu blog,ja no et dic Jordi Benplantat,per mi ets en Jordi Benparit!Una Reagrupada que vol seguir! Gràcies Jordi!

capdetrons ha dit...

dissabte???
que es el que hi ha dissabte?

capdetrons ha dit...

ja he llegit al nació digital el que hi ha dissabte. Parlen de la dimissió en bloc de la directiva o de la integració de reagrupament com un corrent associat a SCI(soocietat de corruptes indecents)o alguna cosa per l'estil.
No considero aquesta possibilitat ni cap altre sense que hagi passat per assemblea general(la quarta). I , com a associat, no penso votar a favor d'un engendre d'aquesta categoria. Penso que això només és un buf més un altre dels intents exteriors de disgregar i anorrear el millor grup humà , associat entorn d'un projecte solit , net i seriós com no se n'ha vist cap altre en molts anys.
no ho permetrem.
Reagrupament fins la independència.
Tenim més idees , apliquem-les i endavant.
AMUNT I CRITS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Quan tens un bon producte saps que el client queda satisfest, si compres una imitació el xinos et dura 4 dies.

Els Catalans celebrem derrotes des del 1714. Felicitats per la feina ben feta.

Salut i Endavant les atxes.

Jordi Díez ha dit...

Fa molts anys, com tu dius, vaig coincidir a Puigcerdà amb la primera nit post-campanya important d'ERC. Llavors, com molt be sabràs, l'alcalde de la població era en Joan Carretero. Aquell vespre havia ana a sopar amb la meva dona a la pizzeria que tenia llavors en Fabian Martin. Jo estava allà, fent cua per entrar davant el petit mostrador del local, quan va arribar un emissari del sr. Carretero per ordenar que tothom marxés de la carpa que tenia montada amb estufes de gas perquè ell (en Carretero) i uns "molt importants de Barcelona" volien sopar.
En Fabian li va dir que ni parlar-ne, que no ho podia fer, que hi havia gent sopant i que de cap de les maneres.
L'emissari va seguir perquè de totes totes havia de ser tot el restaurant per ells i et ben prometo que quan van arribar els "molt importants de Barcelona" (dels que no vaig conèixer a ningú) amb l'alcalde li van montar una de ben grossa al Fabian.
Aquella va ser la primera vegada que vaig sentir anomenar, i veure, a en Joan Carretero, i la sensació que em va fer és la mateixa que tinc avui, dolenta, molt i molt dolenta.
No me'n alegro de que li hagi, us hagi, anat malament a les urnes, perquè crec en la nostra indepència, però n'estic del tot segur que no passa per les mans d'aquest senyor.
Ni d'en Laporta.
Salut,
Jordi Díez

Abate Marchena ha dit...

Este de arriba se acerca a los que yo he escrito en Nació.cat:
"Dos machos con una sola hembra se despedazan".
Abate Marchena, 03/12/2010 a les 10:56
So no hubiese tantos fetichistas en este país y tanta acémila y tanto egolatrismo, Catalunya ya hace tiempo que sería SOBERANA.
La entrada de REAGRUPAMENT en la escena política allá en el AUDITORIUM, el 30 de Junio del 2007 fué el alumbramiento de una nueva forma de entender el camino de la INDEPENDENCIA.
Nadie había lanzado la idea de DECLARACIÓN UNILATERAL del PARLAMENTO como forma de llegar a donde al País Vasco no se le había ocurrido NUNCA. SIN ETAS ni PUNYETAS. En una palabra, sin VIOLENCIA FÍSICA.
Lanzado a la sociedad el mensaje y la forma de llevarlo a cabo, hasta la izquierda abertzale lo hará suyo ante el ridículo de Ibarreche en el Congreso.
Dos líderes que tienen personalidades antagónicas, han llevado a Solidaridat y Reagrupament a perder el prestigio a los manifestantes del 10 de Julio pasado.
Como la realidad pasada no se puede cambiar hay que ser coherentes y entrar todos en el único grupo que tiene representación: Solidaritat catalana Por la INDEPENDENCIA.
Si la INDEPENDENCIA es lo FUNDAMENTAL que se persigue, hay que poner en ello TODO el interés.
Ya vendrá después la forma de retirar a los que entorpezcan la DEMOCRACIA, e intenten instaurar en Catalunya otra Espanya corrupta, ineficaz, hedonista e irresponsable.

¡¡INDEPENDENTISTAS de toda ideología, edad, cultura, lengua: unámosno para proyectar nuestro pueblo como el más avanzado de EUROPA!!

Jordi Benplantat ha dit...

Juan, no t'equivoquis. SCi no es cap alternativa. Nomès son una colla de delinquents. I el que no anesim junts no te res a veure amb personalismes dels liders, sino fruït de la propia estratègia i objectius d'aquesta colla de malfactors.

Kroull ha dit...

Jo sentia molta gent que deia "aquests de Reagrupament, són bona gent". Per fi he entès que era una manera de dir: "no els votaré, perquè són com jo."

Kroull ha dit...

per cert, del comentari d'en Jordi Díez en saps alguna cosa?

Jordi Benplantat ha dit...

Ni idea kroull. Pero el que si se es que de vegades molts seguidors son mes papistes que el Papa, i es posible que es donin coses aixi, sense que el Papa ho sapiga. Conec en Joan, i no el veig muntant un pollu tipus "vostè sap amb qui està parlant". El millor exemple es la seva actitud al front de Governació.http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008103000_6_295342__CATALUNYA-Carretero-dormia-annex-despatx-menjava-menu