FILLS DE CARMEN DE MAIRENA.

A mi em sembla malament, però ho respecto que ERC voti a Montilla. No em sembla criticable mes enllà de la discussió política.

Però si em semblaria de ser fill de puta, si es fes per pura estratègia personal o partidista, i també m'ho semblaria si l'objectiu fos la desaparició de CDC.
Fa tres anys molts van afirmar que el "tripartit" representaria la desaparició de la CDC post-Pujol. En la majoria dels foros catalanistes hi havia gent ( de ERC) que justificava el "tripartit" amb aquest objectiu.

Afortunadament aquells fills de puta no van encertar. No crec que encertin els d'ara tampoc, ni CDC buscarà àcid bòric ni buscarà res, com no ho ha buscat aquests últims tres anys i mira que motius hi han hagut.

Deunidó l'estómac que s'ha de tenir, per a teòricament robar els vots a CDC d'aquí a quatre anys, tenir que votar a un analfabet com Montilla. Que trist que un suposat independentista estigui content amb un president sense ofici i sense cap estudi.

El mes illetrat de 128 presidents es posat per suposats independentistes. No ho entenc, de debò.
Prefereixo la Carmen de Mairena de presidenta, almenys parla bé el català.

Dedicat a Salvador Sostres, i el seu article autocensurat
pels culpa de cobards i violents fills de puta.

LA IZQUIERDA ABERTZALE CATALANA

Iñaki Anasagasti

Fue hace 28 años. El PNV había decidido convocar una manifestación contra ETA. Iba a tener lugar en Bilbao. Recuerdo que la izquierda abertzale arremetió contra nosotros con una dureza inusitada. De entre las críticas que recibimos, destacó la proferida por Mario Onaindia, que nos tildó de oportunistas, mientras vaticinaba que todo lo que aquel gesto nos iba a permitir ganar por la derecha, íbamos a perderlo por la izquierda. Y aprovechó la ocasión para criticar una vez más el abertzalismo claudicante de un PNV que, en su opinión, renunciaba a las reivindicaciones nacionales más elementales.

Después, Onaindia evolucionó. Y lo hizo con tanta energía, que acabó militando en el PSOE y escribiendo libros furibundamente antinacionalistas. La izquierda abertzale radical que profesaba en 1978, se convirtió, con el paso de los lustros, en una socialdemocracia tenue y antiabertzale. En lo social, su pensamiento político evolucionó 89 grados. Pero en lo nacional, 180. Eso sí, continuó dándonos clases de racionalidad y coherencia políticas, hasta su muerte.
No ha sido el peor. Otros, que en el pasado fueron, también, izquierdistas e hiper abertzales, militan, ahora, en el PP. Es el caso de Jon Juaristi. Su giro ha sido de 180 grados, tanto en lo social, como en lo nacional.

Quienes definen su identidad ideológica sobre el doble pilar izquierdista e independentista, gozan, siempre, de amplias ventajas a la hora de situarse y actuar en el terreno político. Su nacionalismo radical les permite criticar a los nacionalistas tibios, acusándolos de traidores y vendepatrias, sin que eso les impida a ellos acogerse a su identidad de izquierdas, para entenderse políticamente con partidos españoles (también de izquierdas), sin que su ideario se resienta lo más mínimo. Porque son independentistas, pero también son de izquierdas. Y el eje de sus alianzas puede ser el nacional, pero también puede ser el social. Y los dos ejes forman parte de su identidad política. Esto ocurrió con muchos de los antiguos Euskadiko Eskerras. Que se quedaron en el PSOE, sin que se les alterara lo más mínimo el color y el gesto de la cara. Pero la historia no acabó con ellos. Hay otros en similar situación que, mucho me temo, acabarán haciendo lo mismo.

El de ERC es un ejemplo paradigmático de esto que digo. En cuestión de meses, ha contorsionado sus mensajes, hasta extremos increíbles. Hace unos meses, su secretario general, Joan Puigcercós, declaraba a un diario vasco (DEIA 8 de mayo de 2006) que la vocación de su partido consistía en conformar un núcleo independentista y de izquierdas, frente al regionalismo de CiU que, en su opinión, estaba, cada vez, más cerca del PSC. ¿No teme un futuro pacto de gobierno de CiU y PSC en la Generalitat?, le preguntaba el periodista. Su respuesta era terminante:

“Sí me da miedo la sociovergencia, pero es legítima. Si deciden pactar, que lo hagan. Eso clarificaría mucho las cosas, porque Cataluña avanza hacia un modelo de tres espacios políticos, que se van a poder ver en el referéndum: el regionalismo centrista de CiU y el PSC, el españolismo de derechas del PP, y el independentismo de izquierdas de ERC”

La izquierda abertzale auténtica era ERC. Auténtica en lo abertzale y auténtica en lo izquierdoso. Si CiU pactaba con el PSC, estaría contribuyendo a la conformación de una suerte de “regionalismo centrista”, entregado a la causa española. Pero con ellos no existía ese riesgo. Ellos eran “el independentismo de izquierdas”.

Una vez celebradas las elecciones, todo el mundo ha podido comprobar que quien se ha ido con el PSC, arrinconando al partido más votado en todas las circunscripciones, no ha sido el “regionalista” CiU, sino el “independentista” ERC. ¿Cómo ha podido ocurrir semejante cosa? Fácilmente. De la misma manera que ocurrió con Mario Onaindía. La izquierda es, para ellos, una coartada que les permite hacer lo que quieren sin que nadie pueda acusarles de traidores, porque ellos, ya se sabe, son “independentistas”. Más nacionalistas que nadie. Y como son más nacionalistas que nadie, nadie puede sospechar que estén vendiendo Catalunya al PSOE. Si lo hace CiU, estaría contribuyendo a conformar, junto con el PSC, un sano “regionalismo centrista”. Pero ERC es independentista y lo puede hacer sin que de ello derive peligro alguno para Catalunya.

Las explicaciones que han dado los líderes de ERC para explicar esta maniobra, no tienen pérdida. Carod Rovira argumentaba en un artículo publicado el pasado sábado en EL PAIS (el órgano oficial del Gobierno del PSOE) que el acuerdo con el PSC tenía que ver con la idea de que “Para Ezquerra, cohesión social y cohesión nacional no son sino dos caras de un mismo objetivo”. Y para los que no entienden la retórica enrevesada de algunos políticos, precisaba:
“Ni PSC, ni CiU, como ya se ha observado en el largo debate del Estatut y en sus programas, tienen voluntad de ir más allá del marco legal vigente. Nosotros seremos la garantía de su desarrollo máximo. Pero somos conscientes de que ni unos ni otros quieren ni han querido nunca la soberanía completa para nuestro país. Partiendo, pues, de las bases de bloque del horizonte nacional, prefijado en el techo estatutario, la elección tenía que poner acento en las cuestiones sociales”

Ya ven con qué descaro se puede defender una cosa y la contraria, si quien lo hace goza de cara suficiente. Veamos:

- Ellos votaron que No al Estatut, porque no era un instrumento adecuado para una nación como Catalunya. Sin embargo, como ya está aprobado y en vigor, arrinconan a CiU y pactan con el PSC argumentando que “la garantía de su desarrollo máximo” es ERC y sólo ERC. ¿No era previsible que un gobierno de coalición nacionalista hiciera un desarrollo estatutario más ambicioso? No porque la garantía de “su desarrollo máximo” es ERC y sólo ERC, que para eso es independentista.

- Ellos quieren la “soberanía completa” para Catalunya. Pero como ni CiU ni el PSC la desean, arrinconan a CiU, se olvidan de la soberanía completa y pactan con el PSC, poniendo el acento “en las cuestiones sociales”. En su intervención ante el Consell Nacional, Carod Rovira desarrollaba este argumento, haciendo notar que “ni CiU ni PSC disponen de un horizonte nacional que vaya más allá del Estatus que hay ahora, puesto que más allá de la autonomía no hay para ellos horizonte”. Por lo tanto, añadía, “tenemos que buscar las diferencias en otro lado, en las políticas sociales, y aquí sí que hay diferencias”. Por ello han optado por Montilla.

¿Significa esto que están perjudicando al nacionalismo catalán? No, evidentemente. Porque ellos son la garantía de que el nacionalismo catalán se mantendrá reivindicativo y en tensión. No en vano son independentistas. Por ello dice Carod Rovira que el pacto con el PSC no es una traición a la causa nacional catalana. En puridad, si pactan con el PSC, es para el bien del nacionalismo catalán, porque van a “reformular, desde la izquierda y desde los valores republicanos y democráticos, el discurso y las políticas del catalanismo”. ERC desea “un catalanismo renovado en sus discursos y en sus políticos. Más abierto, más inclusivo, más atractivo para aquellos que aún no se sienten partícipes”. Lo que están haciendo, pues, es por el bien de Catalunya. Una apuesta “en clave de futuro”, para cuyo éxito resultaba, al parecer, imprescindible, marginar al partido político que ganó las elecciones en todas las circunscripciones. Se va a reformular el catalanismo, sin contar con el principal partido de Catalunya. ¿Quién da más?

El mismo día, el diario EXPANSIÓN publicaba una entrevista con Joan Puigcercós. Sus respuestas son de traca. Cuando el entrevistador le pregunta sobre si Esquerra primará a partir de ahora el eje ideológico sobre el nacional, responde:
“Para Ezquerra el eje nacional sólo, no tiene sentido, porque somos un partido de izquierdas. En Cataluña tenemos tres problemas muy graves: reconducir la deslocalización, que muchas son lógicas y comprensibles, pero que se pueden y se deben afrontar mejor, asumir la inmigración, con todo lo que implica, que es también una cuestión nacional y el problema de la gente joven, con el acceso a la vivienda. Con todo esto, era mejor un acuerdo progresista”

Si no lo entienden vuelvan a leer el fragmento, por favor. Probablemente seguirán sin entenderlo. Si es así, desistan. Es ininteligible.

O, cuando menos, lo es en términos racionales. Puigcercós dice que han marginado al partido que ha ganado las elecciones…sólo para afrontar la deslocalización, la inmigración y el problema de la gente joven con el acceso a la vivienda. Increíble, pero cierto. ¿Era realmente necesario arrinconar a CiU para eso? ¿Cree, de verdad, Puigcercós, que en estos tres temas, que entroncan directamente con políticas que van a ser diseñadas en Madrid y en Bruselas, los planteamientos del tripartito van a ser esencialmente diferentes a los que defiende CiU? ¡Hace falta rostro! Si planteasen la nacionalización de la banca o de las empresas energéticas, vale. CiU no les hubiese acompañado, es evidente. Pero…en las políticas tendentes a frenar la deslocalización de empresas, facilitar la inmigración y promover el acceso de los jóvenes a la vivienda, lo cierto es que no van a ser capaces de diseñar políticas sociales que no puedan ser asumidas por CiU. ¿Es esa toda la apuesta social que les ha llevado al tripartito? ¡Menudas alforjas para tan poco viaje!

La operación es, como se ve, redonda. ERC se olvida de lo nacional, argumentando que “somos un partido de izquierda”, para centrase exclusivamente en lo social. Pero su planteamiento sobre lo social es tan Light que podría ser suscrito por cualquier partido de centro. Y en algunos casos, hasta por el PP, Fíjense.

Puigcercós afirma en la entrevista que quiere atraer multinacionales a Catalunya y, para ello, apuesta por las infraestructuras y la formación. Es decir, CiU en estado puro. Muestra también su preocupación por las normas fiscales y medioambientales, que “pueden perjudicar la competitividad en la economía catalana”. Nuevamente, CiU en estado puro. Y sobre las deducciones fiscales que Esperanza Aguirre está aplicando en la Comunidad de Madrid, asegura que “nos deben hacer reflexionar porque son un elemento competitivo que debe ser tenido en cuenta”. ¡Viva la política social! ¡Viva el tripartito y su voluntad progresista!
Y mientras tanto, ¿Qué ocurrirá con lo nacional?

Puigcercós nos decía hace unos meses en DEIA que “la única solución es reconocer el derecho a la autodeterminación o reconocer las naciones. Si no se reconoce que Euskadi es una nación, los vascos deberán exigir su derecho a la autodeterminación cuando una mayoría democrática y pacífica así lo permita”. Muy bien. Gracias por el consejo. Pero ahora, cuando le preguntan sobre si planteará o no el tema de la autodeterminación responde:
“Esquerra no piensa plantear un debate sobre la autodeterminación. Después de un proceso estatutario con tanto desgaste, lo que queremos hacer es desplegarlo desde el Gobierno, aunque lo votáramos en contra. Esa es una de las cosas que no debe plantear un Gobierno. Sobre el Estatut hay cosas que pensamos que son insuficientes, pero con el 15% de los votos no podemos imponer al resto del arco parlamentario una posición de fuerza”

Consejos vendo, que para mí no tengo. ERC, la suprema garantía de que la tensión nacional de Catalunya no fenecerá, aúpa al gobierno a un presidente del PSC, para hacer políticas que, bajo el título de progresistas, serán de centro o incluso estarán inspiradas en las de Esperanza Aguirre. Y sobre todo, NO PIENSA PLANTEAR UN DEBATE SOBRE LA AUTODETERMINACIÓN.

¿Se puede decir con esto, que es ella, ERC, la que tiende a ocupar ahora el espacio político “autonomista” que Pugcercós reprochaba a CiU para el supuesto de que pactase con el PSC? ¿O esa acusación vale para CiU, pero no vale para ERC?
En fin.
¿Alguien quería lecciones sobre lo ocurrido en Catalunya? Ahí las tiene. Carod y Puigcercós en vías de transformarse en Mario Oinandia. Lo mismo que harán los que todavía, en Euskadi, siguen afirmando que son independentistas y de izquierda. Al tiempo.

O LES CASSOLADES O CONSTRUIR FUTUR ?

Tenim masses exemples de que això de les cassolades o de no conformar-se amb uns resultats electorals no porten enlloc. Podem veure-ho en tot el que fa i diu el PP, en el cas d'en MALO a Mèxic o en molts altres.
No nomès en cap cas s'aconsegueix res, sinó que a les properes eleccions es demostra una practica inútil, per tant contraproduent.
Com diria el president : Això no serveix de res .!

Bé, un cop acceptat això, hem d'adonar-nos que si tot va com va, som l'oposició. No ens passarà com a Madrid que dos diputats votin contra el seu partit. I oi que no farem res per a que això passes? Dons vinga, a plantejar-nos que hem de fer els propers quatre anys per guanyar per majoria absoluta a les properes eleccions.

REPLANTEJAR CONVERGÈNCIA ?
El president Pujol sempre va voler que Convergència fos un partit socialdemocrata, de fet l'acció de govern si algun color ha tingut ha estat precisament es aquest, amb Conselleries de Medi Ambient o de Benestar Social molt abans que els governs d'esquerres de Madrid, per exemple. Si alguna cosa hem fet malament, desde que hi ha la nova direcció es permetre que els suposats partits d'esquerra ens definissin com "dreta nacionalista". No nomès es una falsetat sinó que es una difamació, que hem permès pensant-nos que així esgarrapàvem vots al PP, quan aquests, pobrets, no necessiten enemics amb els amics que tenen. Ja es marquen sols. Convergència necessita recuperar el centre polític urgentment. Nomès els partits que son vistos com centrals obtenen majories absolutes, i d'això en sabia molt en Jordi Pujol i la seva teoria del "pal de paller".

REFORMULAR LA COALICIÓ:
Un altra cosa que ens allunya del centre es la coalició amb Unió. Aquesta coalició absurda nomès es valida a les eleccions generals espanyoles, i seria una coalició centrada si, nomès en aquestes eleccions, també anéssim coaligats amb ERC, com tant li agrada omplirse la boca als seus dirigents.Si a les eleccions municipals anéssim per separat d'Unió, no nomès ocuparíem el centre polític sinó que tindríem una foto valida de com pactar les candidatures conjuntes a les generals espanyoles o les catalanes. Hi han dues coses que van lligades, l'amor al país i al territori. No es pot estimar el país i no cuidar els seus rius, els seus boscos. No hi ha cap força política amb més coherència per a integrar dins seu els moviments ecologistes.Actualment alguns ecologistes estan fent de disfressa dels comunistes. Tots sabem lo atomitzat que esta el mon ecologista, perquè molta gent de Convergència participa de plataformes de defensa de rius, camins, o paratges.Si poguéssim crear una bona plataforma VERDA, coaligada als verds europeus, podríem usar el seu logo en les eleccions, cosa que com he explicat mes amunt seria molt coherent amb el pensament de la gent del partit, i que ens ajudaria a recuperar la centralitat, alhora.

L'ESTATUT :
Es evident que el nou estatut es una merda. Un estatut ha d'ésser per a deixar clar quines atribucions delega l'estat i quins diners. I res mes.Posar en un estatut tota la fullaraca de temes socials, drets i deures, o de quina es la nostra bandera no es mes que una imbecil·litat. Perquè dimonis Madrid té que aprovar quins deures tinc o quina es la meva bandera?
Es precís per tant, tenir clar, que es lo important i que es lo accessori, i a la mínima ocasió, que pot ser precisament molt aviat quan l'Estatut passi pel Tribunal Constitucional, plantejar un estatut de no mes de deu punts, molt entenedors per a tot l'electorat, i deixar la resta de fullaraca per a lleis del nostre Parlament. Hem d'estar preparats per això dons no seria gens estrany que el T.C. "cepille" l'Estatut una mica més, i evidentment al Montilla li semblarà bé.

PROGRAMA I ACCIÓ PARLAMENTARIA:
Hem de portar al Parlament tot el nostre programa, poc a poc, intentant buscar recolzament en altres forces polítiques. Per aconseguir això serà precís retocar algunes coses per a fer possible aconseguir recolzaments per la seva aprovació. Per exemple, si demanem la supressió de l'impost de successions per a mes de 150.000 € aconseguirem remenar el Parlament.Hem d'aprofitar que el tripartit, per a fer qualsevol projecte de llei, haurà de prèviament pactar entre ells, fet que els donarà molta lentitud. Hem de tenir l'iniciativa parlamentaria en tot moment.

TRACTAR ARTUR MAS COM A PRESIDENT:
Una cosa que tenia molt clara en Jordi Pujol es que la majoria de les bajanades d'alguns partits polítics no mereixien ni resposta. Hem de cuidar que Artur Mas no sigui qui doni resposta a segons quins plantejaments de "violència dialèctica". Per a fer aquests papers ja tenim altra gent al partit. Es més, l'electorat hauria de veure clar qui es en Convergència l'especialista en cada àrea. Hauríem de tenir un govern en l'ombra amb capacitat de elaborar propostes i respostes, molt mes àgil que el propi govern, cosa no gaire difícil, fins el punt de tenir clar qui seria el nostre conseller en cap.
Artur Mas ha de fer de president, recorrent el territori, i no embrutant-se amb polèmiques estèrils amb persones de segona fina dels altres partits.

ESTABLIR PONTS DE DIALEG AMB LES ALTRES FORCES.
Es precís, contràriament al que esperen de nosaltres, establir ponts de dialeg amb les altres formacions, especialment amb ERC i Ciudadanos.No podem fer una acció que desprès ens passi factura amb ERC, i per altra part es precís que algú s'encarregui de desactivar "Ciudadanos" o almenys intentar-ho.
No son molt absurdes algunes de les coses que plantegen, es mes, es molt possible que molts votants nostres les vegin normals ( l'autoodi te aquestes coses ).Que ells volen tenir escoles en castellà? I perquè no? Hi han en francès i en alemany i en angles i no hi han d'haver en castellà? . Podríem fer una proposta conjunta per a crear dues escoles en castellà a Barcelona a canvi de que a totes les universitats espanyoles hi hagi d'haver càtedra de Català, i que ambdues coses les pagui l'Estat.
També diuen que no es just que TV3 no emeti en castellà. I la seva raó tenen. Perquè no pactar amb ells que TV3 tingui un canal com la DW-TV alemanya, que emeti en català-castellà-angles tot el dia, i a canvi que totes les emissores estatals respectin els percentatges idiomàtics de tots els pobles d'Espanya per llei ?O ens en sortim i els desactivem o quedaran retratats. Cap problema.

Com podeu veure hi ha molta feina a fer, no ens podem aferrar con un infant a la joguina trencada, hem de llegir-nos el manual d'instruccions del nou joc que hem de començar.

Pit i collons.!

NO FER EL RIDICUL

Ja se que ara ens vendran això que s'anomena Pacte nacional com una gran cosa i molt bona que a tots ens farà molt feliços i menjarem "perdiços", però mes enllà dels raonaments, per a mi hi han uns mes importants:
1_Pot votar ERC a qui l'ha fotut fora del govern ?
2_Pot votar ERC com a president a un senyor que el 30-9 brindava amb cava al Parlament, i nomès dos dies mes tard va dir que a Madrid canviaria tot l'Estatut?.
3_Pot votar ERC a un senyor que a Madrid s'asseia a l'altra banda de la taula negociadora?
4_Pot votar ERC a un home sense estudis i sense cap mes ofici que ser auxiliar administratiu d'un petit ajuntament?

Si ERC creu que pot fer això, que ho faci, i si no que no ho faci, però ara no es necessari vendren's cap moto. El que te que fer ara ERC es no fer el ridícul, que ja prou l'han fet tots aquests tres anys. ( I he dit tots, per tots, eh ).

Jo si fos en Mas, governaria en solitari amb un pacte amb ERC i enviaria a cagar en Duran. Però jo no soc en Mas. Mala sort.

I a Madrid, sempre, sempre, sempre, Esquerra, Convergència i Unió en un sol grup parlamentari.

Per altra part, si es reedités el tripartit, ERC donaria vida a un candidat impresentable que no ha estat capaç ni d'acabar tot sol la seva campanya política, i que si es reedita el tripartit li salvaria la carrera política. També significaria donar per bona la estratègia socialista de defenestració dels catalanistes del PSC. Acceptar el tripartit es donarli aire al PSC més cavernícola i mes anticatalanista. Al PSC dels capitans.

El mes important ara no es la TV, o el pais o totes aquestes escusses, el més important ara es no fer el ridícul, i per el que he vist als TN tots ja comencen a fer-lo.
En Mas negocia amb en Carod. En Puigcercós amb en Montilla, i ZPmentider que va dir que no s'hi fotria ha designat a Chaves i Rubalcaba per a negociar amb Duran.
Tornen tots a rifar-se les cadires. Fastigós.!

I quant més fan el ridícul, mes augmenta l'abstenció i a sobre ens surt un gra al cul anomenat "Ciudadanos".

Canviar a temps

Desprès de vistos els resultats, es evident que els vots de totes les formacions polítiques no canvien de una elecció a una altra més enllà d'un 5%. Els canvis en el pòdium final son mes degudes a l'abstenció que a un trasvàs real de vots entre partits. Ja vaig dir que E.R.C. perdria uns 150.000 vots que tornarien a CiU. El problema es que hi han alguns detalls que han fet que la abstenció castigui especialment a CiU.

Hi ha una diferencia entre el sostre electoral de Jordi Pujol i el d'Artur Mas d'un 10%, i es aquí on es el problema. Pujol a les primeres eleccions es va presentar amb un programa socialdemocrata, i l'acció de govern si algun color ha tingut ha estat precisament aquest. Abans que ministeris a Madrid als governs socialistes, van existir Conselleries de Medi Ambient o de Benestar Social a la Generalitat. En canvi ara, Artur Mas, permet que continuament els seus adversaris polítics el situïn a "la dreta", com si el PSOE fos molt d'esquerres, o els comunistes camuflats de verds proposessin cap tipus de política relacionada amb la seva ideologia, mes enllà d'aferrar-se a la cadira, o si E.R.C. hagués estat sempre un partit d'esquerres, mes enllà de en el nom. Permetre això es regalar la centralitat política al PSC, i tothom sap que les eleccions les guanyen els partits que agafen mes part del centre polític.

Un altre handicap de la candidatura de CiU es l'excessiva personalització en el cap de llista, cosa que amb en Pujol era lògica, però que ara, amb gent jove, els votants no identifiquen a la resta de l'equip. Algú em sabria dir els números 2,3 i 4 de la candidatura de CiU, per exemple ?

Unaltre problema per a recuperar la centralitat política es aquesta rèmora anomenada Unió. Precisament per ells no es nega l'adjectiu dretà desde CiU.

Segurament te molt a veure amb l'abstenció, no el DVD, sinó l'estil yuppie dels actuals dirigents de Convergència. Segur que no ho son, però els assessors d'imatge no han fet res per a trencar la suposada "arrogància" del cap de llista, que no era res mes que la gran diferencia intel·lectual amb el seu principal contrincant, un home sense cap mena d'ofici mes enllà d'haver-lo enxufat el partit com a auxiliar administratiu en un petit ajuntament.

No em va semblar malament el DVD com a apertura de campanya. El que em sembla malament es l'últim diumenge de campanya no haver-ne tret un altre amb el "vàrem fer i FAREM", perquè això es en definitiva el que vol l'elector, propostes de futur. Que el tripartit va ser una merda ho saben fins i tot a Israel.

No hauria d'ésser un problema afrontar per part de Convergència el lideratge de la "causa verda". El líder d'aquesta corrent d'opinió actualment a nivell mundial es Al Gore, no precisament un polític molt d'esquerres. Esta demostrat demoscopicament als països que es vota amb llistes obertes que molta gent vota alhora a partits de centre i als Verds. El guany seria doble, en vots, i al mateix temps en treure la disfressa als srs del PSUC.

El gran problema de la propera legislatura es desactivar als "Ciudadanos", i això no es pot deixar de cap manera a l'atzar de que en les properes eleccions no hi hagi tanta abstenció com per a no permetre'ls assolir el 3%. Qui desactivi aquesta gent rebrà el benefici dels vots.
Es previsible que Ciudadanos i ERC s'entestin en campanyes i contra campanyes, en declaracions i contra declaracions. Es mes senzill parlar amb ells, aconseguir presentar propostes conjuntes.
Vull posar nomès a tall d'exemple dos possibles pactes. Ells es queixen que TV3 no emet en castellà, potser tenen raó. La solució es que el canal 33 emeti en castellà el 50% del temps, i a canvi, totes les cadenes estatals, emetin respectant el percentatge de les llengües de l'Estat. També es queixen que no existeixen escoles en castellà. i jo no veig cap raó que existeixin en anglès, alemany o francès però no n'existeixin en castellà. Per solucionar aquesta altra injustícia podríem presentar conjuntament una proposta a l'Estat de que creessin dues escoles castellanes a Barcelona, com a prova pilot, una a Sants i una altra a Sant Andreu, i a canvi existissin a totes les Universitats espanyoles càtedres de català.
De fet no entenc perquè TVCi no emet en català/castellà/anglès com fa la emissora alemanys DW-TV que emet en alemany/anglès/castellà tot el dia, canviant d'idioma cada 20 minuts. Aquest es el camí, i no el de l'enfrontament. Hem d'aprendre a escoltar, i son 90.000 vots.

Una altra cosa a modificar seria la llei electoral, que adjudiqués la conselleria en cap i l'encàrrec de formar govern a la llista mes votada automàticament. En canvi el President hauria de ser escollit per una majoria dels diputats. Amb això aconseguiríem semblar-nos a un país normal, on el President es un càrrec de representació i arbitratge, però no executiu.
Això, en aquest moment, facilitaria un pacte amb les altres forces polítiques, per exemple oferint la Presidència a Jordi Carbonell o alguna altra figura històrica, encara que no fos diputat, com succeeix a molts països europeus. També amb això s'aconsegueix que el nostre president no sigui la diana dels polítics mesetaris. La situació actual desmotiva encara mes a l'electorat que veu com ara es reparteixen cadires gent que nomès fa quatre dies es desqualificaven mútuament.

En definitiva, que son precisos uns quants retocs estratègics, si es vol que Convergència torni a ser el "pal de paller" i no es pot deixar de fer confiant en lo maldestres que son els altres i en un nou DVD d'aquí a quatre anys.

saber de sumes i restes.

La portada d'el Periodico d'avui informa que el pressupost de la Generalitat es de 29.689 M €, en canvi al 2003 era de 18.628 M €.

El Sr Montilla va acusar en Mas de deixar un deficit de 1.200 M € el 2003.

O jo no se restar, o Mas era un crack de la economia, dons amb 9.861 M € menys feia el mateix que el tripartit.

Oi com xalarem avui..!!

Resumint: per què votarè Artur Mas

1. No votaré Montilla perquè no és que sigui silent, és que és lent. Al debat, als anuncis, als actes s’ha fet evident “l’angost del seu horitzó de referències” com ha dit el Quim Monzó. Per molt intel.ligent que pugui ser, no està preparat per ser President de cap país. De l’entrevista que li va fer en Sala i Martín el més escandalós no em va semblar que l’insultés i marxés, sinó que quan se li va preguntar pels 17 mil del Prat o per les opes va parlar de competències i de la seva poca responsabilitat en el tema. Es fa evident la seva manca d’imaginació: quan governa no canvia, ni lidera, ni crea. És un buròcrata. I en un país sense estat, cal imaginar el que no hi és i buscar solucions on no tens competències. A més ,esclar, la seva idea d’Espanya no és la meva: el nacionalisme català ha obrat sempre pensant: “tot el que no està explícitament prohibit, està permès”; la Catalunya postnacional de Montilla se sustenta en l’aplicació funcionarial dels textos legals seguint la màxima que diu “tot el que no està explíctament permès, està prohibit”. Votar Montilla és renunciar, cedir la Generalitat al PSOE, clausurar la nació.

2. No votaré ERC perquè podria fer de Montilla president. Si el PSC ha de ser al govern al menys que no el lideri. A més no sé quin marge té Carod dins d’un partit on ja se sent com esmolen ganivets. Tampoc votaré ERC perquè funciona amb un model assembleari, que genera caciquismes absurds i inestabilitza els governs. I en fi, la seva dèria a primar la suposada esquerra al catalanisme ens té de genolls massa vegades, i no millora pas gaire la nostra societat, que diguem.

3. No votaré IC-V perquè practica un neocumunisme verd que juga a la bona consciència amb la bona consciència de la gent. El neocomunisme no fa progressar ningú: ni pobres ni rics. IC-V no va més enllà d’una força de pressió i queixa monolítica. Semblen donar l’esquena a tota l’esquerra europea i a la seva autocrítica i reconversió: segueixen proposant receptes que ja tothom ha donat per fracassades perquè s’ha demostrat que ho són. A Catalunya ens abocaria a una crisi de llarga durada en un moment crucial per a la nostra economia. O ens fem grans, competim a nivell global, deixem en segon lloc el mercat espanyol i caminem cap a la sobirania comercial, lluny de boicots, o no. A més, creuen que el tripartit ho ha fet bé i això francament vol dir que veiem el món de manera molt diferent.

4. No votaré el PP perquè els seus objectius i els meus són contraposats. A banda de la mesquinesa amb la que ens han tractat, imfamant-nos in crescendo.

5. Votaré CiU
A) perquè són prou liberals per ser reticents a que 135 tios al Parlament sàpiguen més coses de la meva vida que jo. Em dóna confiança que siguin meticulosos amb la distància que hi ha d’haver entre els polítics i la llibertat individual.

B) Perquè són fills ideològics del personalisme i defensen un Estat del Benestar que no ignora la vessant espiritual, cultural, emocional i identitària de l’individu. Davant del relativisme socialista i el nihilisme materialista que se’ns endú, em sembla una bona notícia.

D) Perquè són nacionalistes. No pensen en la Generalitat com una diputació, sinó com la primera engruna del nostre estat.

E) Perquè només he sentit l’Artur Mas parlar de com pagarem el benestar d’aquí a uns anys, de quines mancances té la nostra economia i de quines solucions hi ha. Perquè diu que falta estalvi, hores de feina i cultura de l’esforç, i té raó, i dir això en els temps de consumisme, vol dir arriscar-se a ser ignorat.

F) Perquè pensa en com garantir serveis, en lloc de com obtenir-ne el control. Els xecs no m’entusiasmen, però entenc el missatge. Dret a decidir, cobertura pública.

G) Perquè ha parlat d’immigració: passats els “papers per tothom” calia saber quina idea tenen els candidats dels “papers per a alguns”. És l’únic que ha fet propostes concretes i amb ganes d’integrar els nous catalans. Puguin o no ser criticables, no són xenòfobes. No em fio dels altres, que gasten les paraules –com “xenofòbia”- per erosionar un candidat. La xenofòbia col.lectiva vindrà i més val que poguem diferenciar-la dels intents d’evitar-la.

H) Perquè més enllà de ser el candidat més jove, l’acompanya una nova generació. La campanya electoral ha demostrat un canvi d’hegemonia cultural a Convergència que ja fa temps que s’està donant al país. No deixa de ser curiós sentir el PSC fent frases reaccionàries del tipus “mireu aquest joves de Convergència què fan, on anirem a parar”, per contenir el vot dels geriàtrics.

I) Votaré l’Artur Mas perquè és un líder, i perquè això no és el millor d’ell. El votaré perquè parla prou clar per d’aquí a quatre anys poder passar comptes. Perquè és el que està millor preparat i sap on vol anar.

I Z) el votaré perquè de cap de les maneres vull un altre tripartit. Votar PSC, ERC, IC-V o el PP, és acostar-nos-hi.

Article de Jordi Graupera




Mail del Jordi Graupera a en Salvador Sostres. :
Li he enviat un article al Carles, [Carles Prats, cap d'opinió del'AVUI] però m'ha dit que no té temps de publicar-lo abans de les eleccions perquè ho té tot tancat.
El vols publicar a la teva web?