3.11.06

Canviar a temps

Desprès de vistos els resultats, es evident que els vots de totes les formacions polítiques no canvien de una elecció a una altra més enllà d'un 5%. Els canvis en el pòdium final son mes degudes a l'abstenció que a un trasvàs real de vots entre partits. Ja vaig dir que E.R.C. perdria uns 150.000 vots que tornarien a CiU. El problema es que hi han alguns detalls que han fet que la abstenció castigui especialment a CiU.

Hi ha una diferencia entre el sostre electoral de Jordi Pujol i el d'Artur Mas d'un 10%, i es aquí on es el problema. Pujol a les primeres eleccions es va presentar amb un programa socialdemocrata, i l'acció de govern si algun color ha tingut ha estat precisament aquest. Abans que ministeris a Madrid als governs socialistes, van existir Conselleries de Medi Ambient o de Benestar Social a la Generalitat. En canvi ara, Artur Mas, permet que continuament els seus adversaris polítics el situïn a "la dreta", com si el PSOE fos molt d'esquerres, o els comunistes camuflats de verds proposessin cap tipus de política relacionada amb la seva ideologia, mes enllà d'aferrar-se a la cadira, o si E.R.C. hagués estat sempre un partit d'esquerres, mes enllà de en el nom. Permetre això es regalar la centralitat política al PSC, i tothom sap que les eleccions les guanyen els partits que agafen mes part del centre polític.

Un altre handicap de la candidatura de CiU es l'excessiva personalització en el cap de llista, cosa que amb en Pujol era lògica, però que ara, amb gent jove, els votants no identifiquen a la resta de l'equip. Algú em sabria dir els números 2,3 i 4 de la candidatura de CiU, per exemple ?

Unaltre problema per a recuperar la centralitat política es aquesta rèmora anomenada Unió. Precisament per ells no es nega l'adjectiu dretà desde CiU.

Segurament te molt a veure amb l'abstenció, no el DVD, sinó l'estil yuppie dels actuals dirigents de Convergència. Segur que no ho son, però els assessors d'imatge no han fet res per a trencar la suposada "arrogància" del cap de llista, que no era res mes que la gran diferencia intel·lectual amb el seu principal contrincant, un home sense cap mena d'ofici mes enllà d'haver-lo enxufat el partit com a auxiliar administratiu en un petit ajuntament.

No em va semblar malament el DVD com a apertura de campanya. El que em sembla malament es l'últim diumenge de campanya no haver-ne tret un altre amb el "vàrem fer i FAREM", perquè això es en definitiva el que vol l'elector, propostes de futur. Que el tripartit va ser una merda ho saben fins i tot a Israel.

No hauria d'ésser un problema afrontar per part de Convergència el lideratge de la "causa verda". El líder d'aquesta corrent d'opinió actualment a nivell mundial es Al Gore, no precisament un polític molt d'esquerres. Esta demostrat demoscopicament als països que es vota amb llistes obertes que molta gent vota alhora a partits de centre i als Verds. El guany seria doble, en vots, i al mateix temps en treure la disfressa als srs del PSUC.

El gran problema de la propera legislatura es desactivar als "Ciudadanos", i això no es pot deixar de cap manera a l'atzar de que en les properes eleccions no hi hagi tanta abstenció com per a no permetre'ls assolir el 3%. Qui desactivi aquesta gent rebrà el benefici dels vots.
Es previsible que Ciudadanos i ERC s'entestin en campanyes i contra campanyes, en declaracions i contra declaracions. Es mes senzill parlar amb ells, aconseguir presentar propostes conjuntes.
Vull posar nomès a tall d'exemple dos possibles pactes. Ells es queixen que TV3 no emet en castellà, potser tenen raó. La solució es que el canal 33 emeti en castellà el 50% del temps, i a canvi, totes les cadenes estatals, emetin respectant el percentatge de les llengües de l'Estat. També es queixen que no existeixen escoles en castellà. i jo no veig cap raó que existeixin en anglès, alemany o francès però no n'existeixin en castellà. Per solucionar aquesta altra injustícia podríem presentar conjuntament una proposta a l'Estat de que creessin dues escoles castellanes a Barcelona, com a prova pilot, una a Sants i una altra a Sant Andreu, i a canvi existissin a totes les Universitats espanyoles càtedres de català.
De fet no entenc perquè TVCi no emet en català/castellà/anglès com fa la emissora alemanys DW-TV que emet en alemany/anglès/castellà tot el dia, canviant d'idioma cada 20 minuts. Aquest es el camí, i no el de l'enfrontament. Hem d'aprendre a escoltar, i son 90.000 vots.

Una altra cosa a modificar seria la llei electoral, que adjudiqués la conselleria en cap i l'encàrrec de formar govern a la llista mes votada automàticament. En canvi el President hauria de ser escollit per una majoria dels diputats. Amb això aconseguiríem semblar-nos a un país normal, on el President es un càrrec de representació i arbitratge, però no executiu.
Això, en aquest moment, facilitaria un pacte amb les altres forces polítiques, per exemple oferint la Presidència a Jordi Carbonell o alguna altra figura històrica, encara que no fos diputat, com succeeix a molts països europeus. També amb això s'aconsegueix que el nostre president no sigui la diana dels polítics mesetaris. La situació actual desmotiva encara mes a l'electorat que veu com ara es reparteixen cadires gent que nomès fa quatre dies es desqualificaven mútuament.

En definitiva, que son precisos uns quants retocs estratègics, si es vol que Convergència torni a ser el "pal de paller" i no es pot deixar de fer confiant en lo maldestres que son els altres i en un nou DVD d'aquí a quatre anys.

1 comentari:

Jaume ha dit...

La idea de donar imatge d'equip em sembla bona, a ERC ho han fet sempre, amb bon resultat. El problema t'el trobes quan mires el número 2 i et trobes...tatatxaaan... la Núria de Gisperta. Amb la de Gispert pel mig no hi ha fotos que valgui, perquè trenca qualsevol imatge de renovació que vulguis donar. Això pot explicar perquè no han fet el que dius. No podien fer una foto d'equip i prescindir de la número 2. Una traveta més del maquiavel del Duran.