Surti SI, o surti NO, hem perdut

A 24 hores del referèndum, un cop vista tota la campanya, nomès em queda aquesta conclusió, malgrat el que tots han dit, malgrat totes les accions de propaganda de tots els partits, tinc el convenciment de que, passi el que passi demà, hem perdut. Hem tornat a perdre.

Ja d'entrada es una autoderrota omplir de continguts erronis un estatut. Un estatut es un acord de cessió de poder entre el govern central i l'autonòmic, no un llistat de "drets i deures" individuals ni de temes folklòrics. Un estatut es dir això ho portarem nosaltres, això altre ho portaran desde Madrid, i els diners de la recaptació d'impostos ens els repartirem així. I s'ha acabat, la resta son flors i violes, o com diuen a Madrid, "paja". Molta "paja" i molta palla mental hi ha en aquest estatut.

Perquè dimonis Madrid té que aprovar quina es la meva bandera? La miopia dels polítics catalans es immensa desde 1640. O potser ens hem de remuntar al 1400, quan tots els grans homes del nostre país haurien d'haver estat mes preocupats en que el rei Martí es dediques al que s'han de dedicar els reis, a follar i tenir molts descendents, que nomès serveixen per això, com molt bé ens demostra el nostre rei actual.

Es una derrota que mentres es negociava, al Parlament del Zoo, el nostre nou estatut, els partits polítics catalans, negociessin alhora amb els enviats del govern central, els Sr Rubalcaba i Caamaño.

Va ser una nova derrota, no aconseguir que el P.P. català no votes afirmativament, potser no tot l'estatut, sinó almenys el 90 % de l'articulat. (Això hagués "blindat" molta part de l'estatut.)
Va ser una nova derrota acceptar negociar SEPARADAMENT a Madrid, amb el PSOE i IU, cada partit, les seves cosetes.

Va ser una nova derrota, acceptar que aquests partits que negociaven amb el PSOE, no s'aixequessin de la taula, quan a l'altre part de la taula veieren als srs Montilla i Iceta. Com es pot acceptar que Iceta i Montilla siguin jutge i part?

Apart d'aquestes derrotes morals hi han derrotes jurídiques. Al 1931 es va cometre l'error de convocar el referèndum, i un cop aprovat permetre que Madrid el retalles. Ara ens fan l'estatut de Sant Miquel (29 de Setembre) i desprès permeten que, no ja les Corts espanyoles, sinó el govern espanyol, el retalli, contravenint totes les lleis de reforma d'estatuts. Perquè el que diu la llei, Art 56 i 57 de l'Estatut del 79, es que les Corts Espanyoles votaran afirmativament o negativament el text que surti del Parlament. Res més. Enlloc es previst que cap partit pugui negociarlo ni retallarlo sense permís de qui l'ha aprovat, el nostre Parlament. Per tant el text que votarem demà (o no), es un text amb frau de llei.

O sigui ara (nova derrota) tindrem un estatut retallat, que nomès mitja Espanya accepta. Històricament, l'Estatut retallat tenia el recolzament d'una majoria amplia de les Corts Espanyoles. Ara tindrem una altra merda d'Estatut, que no aclareix quins diners tindrem per a executar les competències transferides.

Hem tornat a perdre com vàrem perdre al 1640 per no demanar contrapartides a la "Unión de Armas". Hem tornat a perdre com vàrem perdre el 1714 per no acceptar un rei que si havia jurat les nostres Constitucions i enmerdarnos en una guerra europea que ni ens anava ni els venia. Hem tornat a perdre com vàrem perdre per enmerdarnos en les guerres carlines. Hem tornat a perdre com vam perdre en 1802 en no possarnos al costat de Napoleó, hem tornar a perdre com vàrem perdre al 1931 per presentar un Estatut, i passarlo per referèndum sense negociarlo prèviament amb les Corts Espanyoles. Hem tornat a perdre per fer els xuletes com vàrem fer el 6 d'Octubre del 1934. Hem tornat a equivocarnos com al 1979 per no demanar un estatut amb nomès dos articles : drets històrics i concert econòmic, i posar en un estatut fins i tot quin es la nostra bandera o el nostre himne perquè Madrid ens ho autoritzi i beneeixi.

De fet, el pacte ZP-Mas en comptes d'haverlo fet públic el 22 de Gener el podrien haver fet el 26 de Gener, seria una data mes adient.

I la darrera derrota es que E.R.C. proposi votar el mateix que el P.P.

Demà podeu votar a favor del PSOE o a favor del PP. La votació de demà nomes es un punch entre els dos partits espanyols. Res mes.
Els partits catalans nomes son comparses d'aquesta votació.

El P.P i el P.S.O.E. son dos cares de la mateixa moneda, un fa de poli bo i l'altre fa de dolent, i es poden canviar de papers quan els hi vingui en gana, com molt bé ens demostraven Ibarra y Chaves a l'època Aznar. La única diferencia entre Aznar i Zapatero es que quan Aznar ens donava pel cul, la boca li feia pudor d'all. La millor prova es que seguim portant les "xapes" als cotxes amb la "E" de Ejpaña, i que a la selecció de futbol que juga el mundial hi han quatre catalans, per "oferir noves glòries", i ja es comença a dir que la Selecció Espanyola juga com el Barça. (quina trampa ! )

Desprès criticarem els valencians, però almenys ells mantenen millor l'idioma, i saben treure millor els diners a Madrid que nosaltres, els estúpids, prepotents i creguts valencians del nord.
Desde 1482 els valencians han sabut millor que nosaltres mantenirse com a poble, pactant sempre amb qui mana, sense omplirse tant la boca, aixó si.