DEVOLUCIÓ

Avui es 23 de Febrer. Avui fa 26 anys que la suposada Espanya moderna que havia de retornar els drets arrabassats per les armes a catalans i bascos s'en va anar a fer punyetes. Perquè, i d'això ja no queda cap dubte, vistos els resultats, el 23 de febrer va triomfar.

Aquell simulacre de cop d'Estat, del qual mai sabrem qui havia realment al darrere, i del qual mai faran publiques les cintes del que va parlar el Cap d'Estat de 18:30 fins a les 24:00 hores en que va sortir a la TV, aquell simulacre de cop d'Estat controlat per un mestre del rei, nomès va servir per a que el Sr. Rei, al dia següent, es passes per l'engonal la nostra representació democràtica i nomès convoqués a palau als partits nazionals.
Aleshores van fer una jugada bruta amb el nostre estatut que va ser "cepillarlo" i desprès fer l'estatut andalús pràcticament copiat.

26 anys mes tard hem repetit l'historia, i els catalans hem caigut de quatre grapes com a poble babau on hi hagi al mon. No hi ha cap poble al mon que s'hagi equivocat SEMPRE de bàndol. Ens vam equivocar aliant nos amb els francesos contra el Conde Duque d'Olivares. Ens vàrem equivocar aliant nos amb anglesos contra els borbons, quan, ames, Felip IV havia jurat les nostres Constitucions. Ens vàrem equivocar en prendre part en les guerres carlines. I , finalment ens vàrem equivocar el 1936 prenent part en la guerra del país veí entre revolucionaris i fatxes, entre dictadors d'esquerra i dictadors de dreta, que no eren mes que marionetes de les potencies d'ambdós colors extrems, quan ambdós ens estimen per igual com podeu veure.

Així dons, 26 anys mes tard, repetim el mateix error de fer un estatut exportable, que pugui, i te collons que els nostres partits ho acceptin, ser retallat desprès per el Parlament de Madrid, deixant clar així que el nostre parlament te el mateix valor que una reunió d'una comunitat de veïns.
I també 26 anys mes tard, es repeteix, això si ara amb molt de talante, que el govern central pot anar fent lleis passant-se per l'engonal el Estatut recentment aprovat per ells mateixos.
També es repeteix que els andalusos ens copiïn senceret el nostre estatut, però amb un Partit Popular recolçant-lo al mateix temps que impugna el nostre, i no passa res.

Però tot això no es culpa de Madrid, ni del PP, ni del centralisme. Un cop mes es culpa nostra per haver fet un Estatut ple de palla. Un cop mes la culpa es nostra per acceptar que es negociable un estatut desprès de que l'aprovi el nostre Parlament. Som nosaltres mateixos qui treiem valor al nostre parlament.

I ja per si no fos prou, tenim de President de la Generalitat al polític, que al dia següent d'aprobarse l'Estatut va afirmar que els socialistes introduirien a Madrid totes les esmenes que democràticament no van poder incloure en el nostre Parlament. Tenim de President un home, que quan es va negociar l'Estatut a Madrid, s'asseia a la part contraria dels nostres negociadors.
Això també es culpa de Madrid o es culpa nostra?

Com veieu, un cop mes, els autoanomenats progressistes ens han portat a un nou fracàs com a poble. I es que a ells el poble tant s'els refot. Per a ells el poble es aquella gent a qui anar donant pel sac prohibint coses. Ara que ni la moneda, ni l'exercit, ni moltes coses ja (afortunadament) depenen d'ells, ells s'entretenen en prohibir fumar, aviat ens prohibiran el vi, o quan fan autovies com la de Vallirana ens prohibeixen anar a mes de 80 Km/h en una autovia nova, nomès per a demostrar nos el seu poder.

Avui es 23 de Febrer, i es un bon dia per recordar nos que, dença Carles I que va ser l'últim rei en que la vàrem encertar acollintlo com a tal i pactant amb ell en funció de les seves necessitats i les nostres, tot el que ens passa es per culpa nostra i de ningú mes.

Perquè aquí no es tracta de tenir un Estatut que pugui ser copiat, perquè així només tindrem "cafè para todos, y la taza mas pequeña para los catalanes", sinó que es tracta de recuperar les nostres llibertats i els nostres drets, arrabassats per les armes i per la nostra pròpia idiotesa.
Tal i com van les coses, Escòcia i Còrsega seran independents molt aviat, i nosaltres si no ho serem serà per creure en el "talante" y la "democràcia" del país veí, que desprès es comporta tant en el poder legislatiu, com en l'executiu, com ( i Déu n'hi do) en el judicial, com una monarquia tarongera.

Per tant, oblidem nos d'Estatuts, i anem ja cap a un pacte que parteixi de la base de derogar el Decret de Nova Planta i ens permeti recuperat la "autonomia" que teníem de 1492 a 1714, una època en que ells es pensen que érem espanyols i nosaltres ens pensem que érem independents, així tots estarem contents.

Ni Estatuts, ni talantes ni negociacions : DEVOLUCIÓ. !