Catalunya sota Espanya 2

El que exposa el Sr. López Tena es bàsicament que no hi ha res a fer amb estatuts. Un polític del segle passat afirmava "feu vosaltres les lleis i deixeume fer a mi els reglaments", i això continua igual. I si no sempre val la pena recordar la sèrie "Sí, ministre", on clarament es veia, que mani qui mani, qui realment mana son els funcionaris. Jo cada cop soc menys partidari de l'independencia per molts motius, potser es que em faig vell.

Però fa anys que no entenc ni als nostres polítics. Jo els considerava mes intel·ligents a tots. No es pot fer aprovar un estatut a un Parlament i desprès negociarlo. El Parlament de Catalunya queda així com un parlament de fireta o "del Zoo".

Tampoc es pot portar un estatut a referèndum i un cop aprovat, que un tribunal pugui tornarlo a aigualir. Aquest fet seria un engany a l'electorat. I no es tracta de si toca mes o menys, el que ens agrada o el que no ens agrada, es tracta del fet de tocar una sola coma.

Per a mi si fossim una província mes, que es una de les possibilitats que ofereix el Sr. Tena, potser no s'hagués construït país, però el dèficit fiscal i les despeses haurien estat mes baixes, perquè l'únic que han creat els nostres polítics son cadires i mes cadires: que si Consells Comarcals, que si Vegueries, que si Entitats Metropolitanes, i mantenint les Diputacions que son un autèntic contra poder.

A sobre, les partides mes importants assumides per la Generalitat son les mes deficitàries, potser si son les mes populars, però no son les que fan que el país progressi econòmicament. En comptes de cobrar per 6.000.000 i atendre la sanitat i l'ensenyament per 7.000.000 d'habitants, si haguéssim tingut les competències productives (infrastructures) el país hagués progressat mes i en canvi el dèficit fiscal se l'hagués menjat Madrid.

Partint de la base que qualsevol reclamació es vista com a un perill, una amenaça, o una novetat (gràcies a la incultura i a la mediocritat cultural hereva del franquisme que la majoria dels polítics dels últims 30 anys no han corregit), s'hauria d'argumentar la reclamació d'una manera que no resultes ni violenta ni subversiva per als espanyols. Jo crec que si el TC toca una sola coma de l'Estatut, hauríem d'anar a derogar l'Estatut nou, tornar al punt on estàvem el 30 de Setembre, i reconsiderar aquell estatut ple de collonades i de palla innecessària, i reformular un Estatut en base a molt pocs punts però molt clars.

Es el que jo anomeno DEVOLUCIÓ

Projecte d'Estatut 2014:

1 _ Catalunya es una nació, i té les atribucions de recaptar tots els impostos, tributs, taxes o cotizacions (incloses les de la Seguretat Social) generats a Catalunya.

2_ Les competències de la Generalitat seran les històriques de 1492 a 1714. ( Una època en que nosaltres pensem que eren independents, i en canvi els espanyols pensen que ja érem espanyols, així tots contents )

3_ Les lleis de Catalunya son les contemplades en les Constitucions i Altres Lleis compilades per últim cop en 1705, que seran posades al dia pel Parlament Català. ( per tant queda derogat el Decret de Nova Planta ). A partit d'aquelles el Parlament català establirà una nova Constitució Catalana.

4_ Son d'aplicació al català totes les lleis de defensa del castellà i del francés. El català es un únic idioma oficial i es el parlat al Comptat de Barcelona, la Catalunya Nord, al Regne de Mallorca, al Regne de València, a la franja catalano-parlant d'Aragó, a Andorra, al Rosselló i a l'Alguer.

5_ El Parlament del Principat de Catalunya, establirà, d'acord amb els del Estat Francès i Espanyol, el % del PIB de solidaritat, i els controls de com aquesta aportació s'inverteix en el desenvolupament dels altres pobles d'Espanya o França.

6_ Els estats Espanyol i Francés posibilitaran la forma de que les altres terres de parla catalana puguin adherirse, voluntariament, democraticament i per referendum a aquesta nova administració, respectant sempre les vinculacions històriques.