LA NOVA LLEI ELECTORAL CATALANA

Ara estan els partits discutint i mangonejant "comissions d'experts" per tal de veure com es modifica la llei electoral, per tal de veure si canviant aquesta llei aconsegueixen reduir la abstenció. Aquesta es la teoria, la practica es que tots els partits estan pendents només de si la nova llei els beneficiarà o els perjudicarà.

La abstenció ha crescut motivada pel desencís de l'Estatut. Desprès de la manifestació del 18 de Febrer els partits no van sapiguer defensar fins a les ultimes consecuencies el que demanava el carrer. Encara pitjor, ho van ignorar, o molt pitjor, algun partit ho va intentar capitalitzar.Aquest desencís, afegit a com CiU ens va vendre la moto del pacte amb Zapatero Mentider, i a com ERC va fer allò del sí crític, no però no ho direm, i finalment no però perquè vol en Carretero, ha portat aquesta abstenció que ens ha donat el President mes inculte de tota la historia.
I, es clar que hem tingut més presidents no nascuts a Catalunya, si això no es el problema. El problema es que el mes tonto d'aquests era almenys bisbe, i aquest es un home que no sap ni parlar, ni escriure sense tenir un paperet preparat.
En això s'assembla al cap de l'Estat, si. Però es que un país no es pot permetre tenir tants tontos Un o dos no es nota, però es que nosaltres tenim tots els tontos del poble vivint de la política.

El problema a les eleccions municipals es que, en molts municipis ja no val la pena votar perquè sortiran els mateixos i la gent vol canvis. La corrupció i el clientelisme ha fet molt de mal aquests anys, especialment al Baix Llobregat.S'hauria d'impedir que un mateix partit governes 3 legislatures seguides. També seria bo prohibir les candidatures de camuflatge, permetre un màxim de dues legislatures màximes per regidors i alcaldes, i activar totes les mides que fessin possible renovar els polítics.

I es que el problema es que ara, al contrari de fa 70 anys quan accedien a la política professionals de solvència contrastada, tenim una classe política inculta, sense ofici, i amb l'única possibilitat de benefici de dedicarse a la política. Evidentment el màxim exponent, de moment, es l'actual president, un home que amb estudis primaris, i com a molt ofici haver estat aprenent d'impremta ha anat trepant al "partido" fins aconseguir liderarlo. Hi han molt mes casos, com el porter de biblioteca de Sabadell, que gràcies a tenir horari intensiu i poder passejar per l'oficina del partit cada tarda, ha arribat a alcalde de la població. I es que ara, a polític s'hi posa el tonto del poble. Els llestos no necessiten un sou oficial per viure, ni tenen cap necessitat de entrar en el fangar de la política actual.

Potser una manera d'evitar això seria suprimir la jornada intensiva a l'administració, i que a canvi de la estabilitat al lloc de feina que ells si tenen, treballessin mes hores que els que ho fan a la privada. Així no tindrien temps de dedicarse a la política, ni la administració seria un refugi, com es ara, de càrrecs dels partits.

Altres preconitzen que per a dinamitzar al electorat seria bo permetre les llistes obertes, però les llistes obertes només afavoreixen al PSOE i al PP perquè son els mes vistos a les teles, per tant son una opció contraproduent si es vol renovar els polítics.

Algun partit ha proposat que les eleccions a president fossin a dues voltes si no es te majoria absoluta a la primera (com a França) però això nomès afavoriria la cohesió del tripartit.

El que es la repera es que segons la "comissió de experts" a les eleccions nacionals les circumscripcions seríen les vegueries. Per si no fos prou tenir un parlament al Zoo, i tenir una policia creada pels felipistes botiflers, ara recuperaríem una geografia basada en una figura de intervenció reial, dons el veguer no era mes que un delegat reial a un territori. Així els partits podran crear noves oficines de Vegueria, repartirse cadires, càrrecs i sous, però ara per vegueries. Crec jo que de Delegats del Govern del Rei, amb un que tenim ja anem sobrats.

Com sempre, els partits i els experts dels partits pixen fora de test. La gent el que voldria fora menys "administracions" i no mes funcionaris. La gent no vol que els partits estiguin pendents de qui va millor o pitjor en les enquestes, o qui ha quedat millor o pitjor en el" Debate de la Nación dels veins". A la gent el que li importa es feina, salut i vivenda bàsicament.

Si realment volen frenar l'abstenció que activin un sistema que a les municipals hi hagi doble elecció per l'alcaldia i per barris, a les nacionals igual, per la Generalitat i per comarca, per tal de que cada comarca tingui almenys un diputat. Així cada elector sabrà a qui te que anar a queixarse en cada cas, i aquest realment s'haurà de preocupar dels problemes reals de la gent, i no de la línia política del seu partit.

Una altra incentivació de la política consistiria en suprimir totes les administracions intermitges entre Generalitat i Ajuntaments que nomès creen que cadires i funcionaris: diputacions, consells comarcals, àrees metropolitanes, etc. ( i ara volen vegueries). Si desprès, per necessitats de finançament els partits necessiten modificar la llei de finançament dels partits, que ho facin, però que no financiín els partits i els seus "alliberats" creant administracions que o bé només son fabriques de quadres dels partits, o bé, com es el cas de les Diputacions, actuen de contrapoder del govern. Que s'ha de prendre algun acord sobre un tema en una comarca? Dons que es reuneixin els alcaldes on vulguin, i decideixin com, quan i què paga cada ajuntament, i s'ha acabat. No es necessari crear oficines comarcals per enxufar les querides. ( Oi Jose?)

Ja sabeu que jo soc partidari de la "devolució", i això significa que soc partidari de recuperar tot el sistema legal d'abans de 1714. Es evident que els temps han canviat, però no crec que fos dolent pel país, tenir un Senat, amb els tres braços: l'eclesiàstic, el militar i el civil, on agrupar totes les jerarquies eclesiàstiques del país, totes les militars ( i tant que tenim militars catalans), i tots els ciutadans amb Creu de Sant Jordi de platí (es que la d'or ja l'han devaluada els socialistes regalantla a dotzenes) atorgades per 3/4 parts del Parlament, i que d'aquest "Senat" al qual jo anomenaria Consell dela Generalitat, sortís el president del país ( que no el cap de govern que hauria de sortit de les eleccions parlamentaries), mitjançant votació del Parlament, o si no s'aconsegueix majoria absoluta, pel procediment constitucional català de la insaculació.

Per a qui cregui que no ens beneficiaria tenir aquest tipus de representació nomès tres reflexions: Ens escoltaria més el Vaticà si el nostre representant fos un eclesiàstic?. I no parlo d'aconseguir que en Benet parli en català el Nadal, sinó de recuperar important documentació que hi ha al Vaticà com les cartes de Colom al Papa Borgia i moltes coses més.El Rei diria tantes idioteses sobre la política catalana "off the record" si 50 militars, catalans o descendents de catalans, partícips de la nostra forma de govern, tinguessin línia directa amb ell?.Si alguns "Grans d'Espanya" descendents de les nissagues comtals històriques dels Empúries, Cervelló, etc , fossin representants del nostre mode de govern, guanyaríem "comprensió" en les altes esferes econòmiques mesetaries?.

O penseu que seria dolent pel país que el President fora el Bisbe d'Urgell (i Coprincep d'Andorra) o l'Abat de Montserrat?. Jo prefereixo al capellà mes tonto del país abans que al mes llest dels polítics, i vist el president que tenim, espero que tots em donareu la raó.

Bé, ja se que predico en el desert, però no podia guardarme tot això al pap. I per això serveixen els b-logs. Oi?