30.9.07

CREMANT AL REI

Esta donant molta carnassa als mitjans de comunicació neofatxes el fet de que ara s'estigui posant de moda a Catalunya cremar fotografies del rei Joan Carles.
A mi em sembla un fet no greu, però si profundament inútil i estúpid dons no aporta res.
La sensació que es dona es que "els catalans no tenim rei" quan això es fals, el tenim, es el que toca, i si no ens agrada dons ens aguantem. En definitiva els catalans sempre que ens hem enfrontat al rei l'hem cagat.
Va ser una immensa defecció la guerra civil contra Joan II que va arruïnar el país, va ser una immensa errada la rebel·lió de 1640 que malgrat guanyar als castellans ens va costar desprès perdre el Rosselló, i finalment va ser una altra gran cagada enfrontarnos a Felip V, desprès de que aquest jures les nostres Constitucions, quan teníem totes les de perdre i no depeníem de nosaltres mateixos sinó dels caragirats dels anglesos.De fet, avui encara, arrastrem les consequencies d'aquells tres enfrontaments.

En canvi, quan hem estat al costat del nostre rei, per exemple Carles I, ha estat quan mes hem prosperat i mes hem tallat el bacallà tant a Espanya com al mon.


Apresa la lliçó quan Joan Carles va pujar al tro, la societat civil catalana el va recolzar totalment esperançada.
Va començar prou be el nou rei. Al Febrer de 1976 ( nomès tres mesos desprès
d'enterrar a Franco) en una visita de tres dies a Catalunya va fer un discurs al Saló del Tinell en català.El 29 de setembre de 1977 va derogar la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes, restablint la Generalitat provisional, i el 17 d'octubre de 1977 nomenà a Tarradellas com President de la Generalitat, restablint alhora el Parlament català el 5 de desembre de 1977. Això passa un any abans de que existís la Constitució Espanyola de 6 de desembre de 1978.
Fins aquí anavem be.

Però algú es va inventar una fantasmada anomenada
23 de Febrer, i a partir d'aquell dia, moltes coses van canviar, i a pitjor, inclòs el rei i la seva actitud envers ens catalans. No nomès no ha tornat a fer cap discurs en català, sinó que ademes diu bestieses com quan va declarar el 23 d'abril del 2001 (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes.»

Gracies a que es un bocamoll "campechano", les seves opinions sobre l'estatut van fer que alguns militars expressessin en veu alta algunes idees que obtenien de converses privades amb ell. I com últimament el "off the record" acaba essent públic hem sapigut que el Sr. rei considera la crema de fotocopies amb la seva cara com un "
atemptat a la unitat d'Espanya", opinió que evidentment fa que la fiscalia es senti amb forces per processar a tot aquell que s'atreveixi a fer-ho. ( I que també demostra la fortalesa d'aquesta unitat que es pot desfer nomès cremant unes fotocòpies)

En aquests 30 anys no hem fallat els catalans al rei, sinó que ha estat al inrevés. El paper que atorga la Constitució al rei es de fer de mitjancer i moderador, i en canvi hi ha hagut vegades en que ha fet de piròman amb els seus "off the record", animant així a la caverna mediatica.

A mi em sembla que si això fos Estats Units, on no es delicte ni cremar la bandera, la solució per a un personatge així no es insultarlo ni cremarlo, sinó fer com amb Al Capone i enviarli els inspectors de Hisenda, a veure com explica que amb un pressupost anyal de 7,78 milions d'Euros, pot tenir estalviats, al cap de 30 anys,
1.790 Milions d' €uros ( Forbes 2003 ) i obligarlo a abdicar, a veure si el fill, princep de Girona, ens surt millor.

Potser si el comparem amb Carles I, en Joan Carles gasta poc, Però es que Carles I ens estimava, preferia ser "Compte de Barcelona abans que Emperador de Romans", li encantaven les gambes de Palamós, convertí la senyera en simbol dels seus exercits, i va morir amb una imatge de la Mare de Deu de Montserrat a les mans.

Per tant, no es tracta per tant dels diners que gastem amb ell, sinó del que ens dona a canvi dels diners, que es mes aviat poc més que un discurset a l'any, per Nadal.

Miquel Manubens

7 comentaris:

joliu ha dit...

Bon post.
Si volen cremar simbols e l'opressió que cremin peatges o oficines d'hisenda. I si no volem rei independitzem-nos, se m'enfot que els espanyols tinguin Rei.
Per cert, necessito una lliçó d'Història: des de quan tenim Rei?
Pel que jo recordo, els nostres reis no passaven de ser uns mercenaris del catalans, a qui enviament a conquerir terres i els permetiem fer-se'n Rei, (d'Aragó -per matrimoni-, de València, de Mallorca,.....) però mai de Catalunya.

I l'altra, Felip V crec que aquí li deien Felip II de Catalunya,... al que aguantarem després de Joan Carles l'anomenarem VI d'Espanya i IV de Catalunya?

I l'última, vaig veure al Museu d'Història de Barcelona, el compromís signat de Felip V de respectar els furs de catalunya... abans de 1714, es clar. Per que no deroguem el decret de Nova Planta i recuperem aquell compromís?

XpoFerens ha dit...

Joliu, oficialment el principat es un comptat, pero rosselló, valència i mallorca tenen rei.
Felip V es Felip IV de Catalunya-Aragó. En Felipet serà el nostre V, si regna.
Exacte, en Felip IV va jurar les Constitucions, i desprès cuatre burguesos ens van enmerdar en una guerra seguint el consell i promeses dels anglesos.
La Devolució, o sigui derogar el decret de Nova Planta, es la millor opció, pero no tenim politics amb capacitat per fer-ho i explicarho prou bé aquí, a Espanya i al món.

joliu ha dit...

Per tant, des de quan tenim rei?
O tenim Comte?

xpoferens ha dit...

Joliu, de dret tenim rei desde 1714. De fet, en tenim desde Felip II que va ser el primer que actuaba nomès aconsellat pel Consejo de Castilla.

joliu ha dit...

Imagino que t'agradarà
“Devolució”
Quan un patriota escocés topa en un escrit polític amb la paraula “Devolution”, li recorda no sols que Anglaterra li llevà diverses vegades les seves llibertats al llarg de la història, sino que des del 1707, amb la promulgació de l’Act of Union que donà naixença a la Gran Bretanya, Escòcia té pendent la recuperació de la seva sobirania, que ho expressa amb un mot ben simple i programàtic: DEVOLUCIÓ. I és a punt de portar-ho a les urnes sense cap impediment de Londres. Doncs bé, aquesta “devolució” podria ser també la nostra divisa fins que aconseguim que ens sigui retornat el que és nostre i ens va ser birlat o per l’engany (Tractat dels Pirineus de 1659) o per les armes (Conquesta franco-espanyola el 1714) o per una legislació ilegítima (Decret de Nova Planta de 1716), o per les tres coses a l’hora. Sense oblidar coses tan actuals com els Papers de Salamanca, les Seleccions esportives catalanes,etc.Si la Vicepresidenta del Gobierno repeteix “Constitución, Constitución, Constitución”, l’eco a Catalunya ha de ser “Devolució, Devolució, Devolució”. Una devolució que sobretot connecta d’immediat amb el control total del nostre territori, del patrimoni, del fruit del nostre treball, de la nostra economia, de les nostres relacions exteriors i de la capacitat de legislar sobre tot el que afecta a la nostra gent, sense haver de demanar permís o deixar-nos mutilar en les nostres aspiracions.

Que un Estat que es diu democràtic pretengui enmudir, inmobilitzar, i fins amenaçar un poble que constitueix una nació i que ha exercit i vol exercir la sobirania que li va ser presa per aquell mateix Estat del que són hereus els actuals jerarques, ha de tenir unes motivacions molt poderoses per mantenir-nos lligats . I tant que les té! Però es guarda ben bé prou de manifestar-les aquestes motivacions que tradueix en lleis i àdhuc en instruments de força bruta, pel que pugui ser. Quines poden ser aquestes motivacions? El nostre bé o els d’ells? No ens enganyessim pas: l’afany de dominació que des de Castella ja fa segles es va escampar per la Península fins que va aconseguir fer-se també amb el nostre teritori i la seva gent. Espanya fa segles que considera Catalunya com una possessió, com ho féu en els segles XV i XVI al continent d’Amèrica. I perquè vol conservar aquesta possessió? Perquè li ha estat i li és rendible sota tots els punts de vista: econòmic (política fiscal, exportacions catalanes al món,etc.); polític (més poder i prestigi exterior); cultural (creació cultural i artística en general, amb noms universals com Casals, Gaudí, Dalí, Miró, Tàpies,etc); esportiu (atletes i campios; clubs i equips de primer ordre), etc.

Davant d’això, qui s’empassa la cantarella “Constitución, Constitución, Constitución”?
Ho deia millor el president Pujol: “no és Catalunya que s’ha d’adaptar a la Constitució, sinó la Constitució, en tot cas, a Catalunya”. Però és més que dubtós que això es verifiqui mai: hi tenen massa a perdre, i nosaltres massa aguantar. O no?
Ricard Lobo
Club d’Opinió Arnau de Vilanova

Anònim ha dit...

Els catalans no tenim rei !

Anònim ha dit...

El jutge multa amb 2.730 euros els acusats de cremar fotos dels Reis a Girona
• El magistrat espera que els joves aprenguin que "poden tenir les idees que vulguin, però no atacar les institucions de l'Estat"

EQUIVAL A DIR: "QUE TINGUIN LES IDEES QUE VOLGUIN MENTRE NO LES EXPRESSIN"
AIXÒ ES "JUSTICIA A LA ESPANYOLA"
mr