21.11.07

SPAIN IS PAIN

A hores d’ara, desprès dels problemes de ENDESA i dels de RODALIES, i la queixa fins i tot dels partits espanyols de Catalunya, tota Espanya sap que Madrid ens roba. Es mes, el president del govern ha reconegut que tot això ho provoca una desinversió per part de l’Estat a Catalunya desde fa mes de vint anys.

Només faltava que l’encarregat Montilla digues que la desafecció a Espanya creix per culpa d’aquests problemes. Fins i tot el president de la patronal catalana, el Sr. Rosell ha afirmat que aquesta desinversió afecta, i no poc, a la bona marxa de les empreses catalanes, però que a mes, de l’obra pressupostada només es realitza el 83%, que equival a com si cada sis anys no es gastessin res a Catalunya, un 28 % menys inversió que a Madrid, per exemple.
Només ha faltat el periquito Sr. Lara repetint les mateixes consignes.

I jo em pregunto, perquè callaven tots aquests quan en Pujol es queixava?

Recordo que fa molts anys, a l’època Porcioles, alguns teníem la teoria de que l’urbanisme de la ciutat era en mans de un ser amorf, que no parava de bavejar, i el tenien en una habitació de l’Ajuntament de Barcelona damunt una catifa, i quan volien fer una reforma a la ciutat, li donaven llapis i paper i aquell ésser els dibuixava el projecte.

Ara de éssers bavosos d’aquests ja no en tenen, perquè la majoria dels funcionaris s’han posat a polítics, i ells son els que juguen amb els nostres diners i dibuixen traçats del TGV on no existeix la línia recta, amb traçats que semblen mes les corbes del DragonKhan de Port Aventura, perquè es clar, en comptes de fer entrar el TGV per la Diagonal, soterrat naturalment, era mes beneficios per a tots els ajuntaments sociates del Baix Llobregat que trepitges tots els municipis.
I recordem que tota aquesta obra, que ens la possen al pressupost com inversió a Catalunya, es un tren Madrid-Barcelona, que ja son pebrots que els polítics catalans acceptin que una obra entre les dues ciutats mes importants del Estat no la possin a la “Inversión no regionalizable”, que com tothom sap es on van tots els molts diners que es gasten a Madrid, però que son teòricament en “benefici” de tots els espanyols.


I el problema bàsic es que en Pujol volia no era un AVE Madrid-Barcelona sinó un TGV Barcelona-Paris, que a molta gent pot semblar el mateix, però no es el mateix. I a sobre, ens hem enterat que mentres Pujol pressionaba Madrid per el TGV, en Maragall acordaba amb Gonzalez retardarlo uns anys, i en canvi, fer un AVE a Sevilla, amb l'argument que ens acostaría a Africa, a canvi de que Gonzalez recolçes la Olimpiada. O sia, teniem un president de la Generalitat negociant, i un batlle possant pals a les rodes.
Confiem que el alzeimer se li retardi tot el possible i que ens vagi donant mes informacions com aquesta.

Pero el que ja es la repera es que tot el excés de pressupost d’aquesta obra feta amb el cul, no la paga Madrid, sinó que, com sempre, ens la posaran com a obra feta a Catalunya. O sia, quan pitjor fan les coses, mes diners “ens donen”. La seva incompetència la paguem nosaltres directament.
A sobre, resulta que la ministra passantse pel engonal no només el concurs obligatori, sinó fins i tot al seu director general d’Infrastructures que no en sabia res, va ordenar edificar una estació a el Prat, per a poder fer la inauguració oficial el dia previst.

Perqué no utilitza el mateix sistema a la variant de Vallirana, per exemple?

El que passa es que no podem donar idees a Madrid perquè si els demanem un TGV a Paris, ells ens foten un AVE a Madrid.
I ara un grup de gent del mon empresarial ha demanat que el traçat d’ample europeu del AVE s’allargui de Tarragona a Castelló, que ja es fort que no el tenen previst, i de Alacant fins a Algesires per a que totes les comunitats de la Mediterrània puguin exportar els seus productes per via ferrea d’ample europeu, abaratint així els seus costos de transport, i a Madrid ha agradat tant la idea, que han decidit fer un AVE desde Algesires fins a Bilbao, que anirà molt be per a que els marroquins exportin els seus productes a Europa.

I així ens trobem, que desprès de 30 anys de democràcia, el pitjor enemic per l’independencia de Catalunya sigui precisament la Caixa, aquesta caixa dirigida per covards que quan algú els hi fa un boicot perquè ells volen comprar la elèctrica espanyola, els llepen el cul fins el punt de finançar la selecció espanyola de futbol, en comptes d’enviarlos a pastar fang a tots i crear la seva pròpia empresa elèctrica desde zero si fora necessari, desinvertint a Espanya.
Aquests espanyolistes de la Caixa que quan treuen a borsa la seva divisió industrial, Criteria, afirmen que "para crecer hace falta espacio y nuestro espacio para crecer es España" (Ricard Fornesa, dixit).

Així dons, qui realment vulgui l’independencia del País, sencer, el que te que fer es gastar el seus diners en productes fabricats a València o a Balears, perquè si algun dia aconseguim al Principat separarnos d’aquesta colla de vampirs, facilitem que tant valencians com balears s’apuntin al nostre camí, no només pels lligams culturals i històrics, sinó també, i es molt important, perquè hi hagin lligams econòmics forts, perquè el que realment s’amaga darrere de les decisions dels traçats dels AVEs es això, que no existeixin lligams comercials potents entre Barcelona i València o entre Barcelona i Bilbao.

Perque sinó a sant de que no hi ha prevista una linia AVE de Castelló a Tarragona, o no existeix ja una línia ferrea directa Barcelona-Bilbao.

Els governants centrals si tenen una política clara, fer que Madrid sigui imprescindible, lloc de pas per a tothom, i per tant el centre econòmic, i nosaltres , desprès de 30 anys de seudodemocracia seguim demanant a Madrid que ens faci cas, i Madrid, com deia Cambó “mai te pressa”.Pero aixó era abans, ara també s’ha d’afegir que Madrid te molta mala llet i nosaltres som uns babaus.

Cap comentari: