MAGNIFICA OCASIÓ

Ara que fins i tot els votants de Convergència teníem dubtes de si anar a votar o no davant l’obligació de votar Duran-Duran, la seva enfermetat produeix una magnifica ocasió per a que l’Artur Mas agafi la responsabilitat de la campanya electoral.

Però malgrat això, com tots els polítics, i els nostres també, estan molt lluny de la realitat del carrer, i només es preocupen de llençar missatges pels propis militants o pels de la competència, encara no s’han adonat que si segueixen per aquest camí la tornaran a cagar.

Es una immensa cagada presentar un senyor que te com a objectiu principal ser ministre, perquè si només hem d’anar a votar per això, que es voti ell.

Tampoc es una bona idea, argumentar que si Convergència es decisiva desprès de les eleccions espanyoles, es farà servir aquesta força per tombar el govern de Catalunya.
Pero no ens vàrem passar 23 anys dient que les coses de Madrid no tenien perquè afectar al govern de Catalunya?.

Una altra burrada es afirmar que si el PP es surt amb la seva de crear dues comunitats educatives a Catalunya, d’aquí a 25 anys es produirà una guerra civil. La reflexió es correcta, però la excessiva simplificació del missatge es perillosa, per contraproduent.

Segons l’enquesta del CIS d’ahir no només Convergència manté el seus vots i diputats, sinó que el PSC cau més d’un 10% en intenció de vot (27,1%). Això vol dir que si la campanya es prou engrescadora com per a que els votants històrics de Convergència vagin a votar, els resultats podien ser molt bons.

Per tant, m’alegro molt que en Mas dirigeixi la campanya, però per favor que l’objectiu no siguin interessos de partit, sinó el desenvolupament ràpid de l’Estatut, i si algun dia, han d’haver ministres de Convergència a Madrid, ha de ser desprès d’aconseguir el mateix sistema fiscal que al País Basc, en cap cas abans.

Pero hem de recordar que ja ens heu enredat dos cops. Us vàreu deixar enredar al Majestic quan vàreu negociar la ampliació dels trams del IRPF i del IVA amb el Aznar, i abans d’un mes, en Rato va baixar a la meitat les cotitzacions del IRPF, i es van emportar a Madrid les seus de moltes empreses que fins aleshores havien tingut la central ( i , per tant, el IVA) a Barcelona : Transmediterranea, IBM, Tabacos de Filipinas, Fecsa-Endesa, i moltes altres.

Ens vàreu tornar a enredar amb el pacte amb Zapatero, que li va salvar el cul a ell i als atontats d’ERC que ja habien llepat, i del que encara no sabem com s’aplica la part econòmica, que Mas va explicar en roda de premsa tant aviat com va arribar a barcelona.

Si ara enredeu a l’electorat, per a que un senyor sigui ministre, a la propera us votaran les vostres mares i prou.

Vosaltres mateixos


2004 PSC-PSOE PARTIT DELS SOCIALISTES 1.586.748 39,47% 21
2004 CIU CONVERGENCIA I UNIO 835.471 20,78% 10

2000 PSC-PSOE PARTIT DELS SOCIALISTES 1.150.533 34,13% 17
2000 CIU CONVERGENCIA I UNIO 970.421 28,79% 15

1996 PSC-PSOE PARTIT DELS SOCIALISTES 1.531.143 39,36% 19
1996 CIU CONVERGENCIA I UNIO 1.151.633 29,61% 16

1993 PSC-PSOE PARTIT DELS SOCIALISTES 1.277.838 34,87% 18
1993 CIU CONVERGENCIA I UNIO 1.165.783 31,82% 17