EL TREN DE LES MENTIDES

A la dècada dels 80 Jordi Pujol va demanar que es construís un TGV Barcelona-Paris.

Als socialistes els hi va agradar tant l’idea que van posar en marxa la construcció d’un AVE Madrid-Sevilla.

Al final dels anys 80, Pascual Maragall va fer un pacte secret fins fa poc amb Felipe Gonzalez, per a retardar l’AVE Madrid-Barcelona a canvi del recolzament del govern espanyol a les olimpíades de Barcelona.

El govern socialista va adjudicar o posar en marxa les obres a 200 Km. De la línia Madrid-Barcelona, començant per Madrid, naturalment.

Posteriorment els governs del PP van aprofitar per embutxacar-se un munt de diners afegits al cost de l’obra, com per exemple el gendre d’Aznar (48 milions d’Euros de comissió d’intermediació)

El govern central porta dotze anys dient que es gasten molts diners a Catalunya perquè ens estan fent un AVE. De fet es la partida mes grossa de l’inversió en infrastructures a Catalunya per part del govern central en aquests dotze anys.

Totes les pífies fetes, totes les comissions, tots els diners malgastats per la mala planificació es carreguen al nostre compte d’inversions. Quan pitjor ho fan, mes gasten, i per tant mes equilibren la despesa que segons l’Estatut, el govern central ha de gastar a Catalunya.

Fins aqui estem d’acord?

Dons, abans d’ahir, (una noticia que ha desaparegut ràpidament de tots els mitjans informatius), la Comunitat Europea es va queixar al govern espanyol de que no els convidin a les inauguracions dels AVE que fa el govern central, perquè la Comunitat Europea PAGA FINS EL 85% de les inversions.

La qüestió es, si el AVE el paga la Comunitat Europea (En el cas de la vía Madrid-Barcelona la UE ha contribuït amb 10.800 milions d’euros), em venen dues preguntes al cap:

PRIMERA : on son els nostres diners?

SEGONA : La resta de polítics, inclosos els de CiU i els de ERC PERQUE CALLEN ?