Encara que no ho sembli, la fotografia correspon a la taula de la presentació de l'estudi de l'identificació de les restes del Príncep de Viana, del qual podeu llegir la noticia al blog d'història
El individu vestit amb la camisa per fora, sense corbata i amb wambes es el Delegat del Govern de la Generalitat, Sr Adam Manyé Sardà.
He sentit vergonya aliena. Digueu-me rar, si voleu.
Miquel
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
brutal de mica en mica el sentit institucional es va perdent, ja no només l'estil o l'elegància, sinó el sentit de país, el sentit d'estat....quina vergonya i quina pena...
Jordi, Ara que ja no formo part del govern et puc dir que el teu comentari em va anar molt bé per educar els meus fills. Això que fas, prejutjar algú sense coneixe'l, és el que els he demanat que no facin, així van començar els feixismes. PS: per altra banda, aquell dia no portava sabatilles d'esport ni era el delegat del govern. El que sí que fa una mica de vergonya són els errors ortogràfics. M'ofereixo a fer-te alguna classe de repàs, l'analfabetisme no és gaire idoni per interpretar el món.
Adam, a mi m'es indiferent si eres "delegat" o no. Representaves el meu govern en aquell acte, i ni el vestit, ni el possat, ni l'actitud en l'acte i desprès de l'acte, marxant sense saludar ningú i demanant una llauna de coca-cola pel camí va ser el que a mi m'agradaria en un representant del meu govern. Si vols ensenyam ortogràfia, pero jo he conegut gent analfabeta amb un saber estar molt mes digne que el teu. Espero que creixis i t'adonis que l'ortografia no ho es tot. Miquel
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
3 comentaris:
brutal
de mica en mica el sentit institucional es va perdent, ja no només l'estil o l'elegància, sinó el sentit de país, el sentit d'estat....quina vergonya i quina pena...
felip P.G.
Jordi,
Ara que ja no formo part del govern et puc dir que el teu comentari em va anar molt bé per educar els meus fills. Això que fas, prejutjar algú sense coneixe'l, és el que els he demanat que no facin, així van començar els feixismes.
PS: per altra banda, aquell dia no portava sabatilles d'esport ni era el delegat del govern.
El que sí que fa una mica de vergonya són els errors ortogràfics. M'ofereixo a fer-te alguna classe de repàs, l'analfabetisme no és gaire idoni per interpretar el món.
Adam
Adam, a mi m'es indiferent si eres "delegat" o no. Representaves el meu govern en aquell acte, i ni el vestit, ni el possat, ni l'actitud en l'acte i desprès de l'acte, marxant sense saludar ningú i demanant una llauna de coca-cola pel camí va ser el que a mi m'agradaria en un representant del meu govern.
Si vols ensenyam ortogràfia, pero jo he conegut gent analfabeta amb un saber estar molt mes digne que el teu.
Espero que creixis i t'adonis que l'ortografia no ho es tot.
Miquel
Publica un comentari a l'entrada