25.1.09

FORÇA CÍVICA


Avui dia 25 de Gener, el nostre grup sense nom (al que jo anomeno Patriotes per la Devolució, per a fer-ho curt) ha celebrat un petit acte al Fossar de les Moreres.
En l’acte, primerament set intervinents han destacat els set trets fonamentals de l’esperit del nostre grup.

Posteriorment, conjuntament amb els membres del Memorial 1714, hem rendit els honors als caiguts contra l’exèrcit francoespanyol l’11 de Setembre de 1714.

La meva intervenció ha estat sobre la Devolució de les Constitucions Catalanes, a continuació us la transcric.

Les Constitucions Catalanes va ser un cos legal elaborat per les Corts Catalanes amb el Comte de Barcelona. Al llarg dels anys es va anar configurant un corpus jurídic que garantia no tant sols les llibertats col·lectives sinó també les individuals.

Malgrat molta gent diu que aquelles Constitucions han estat superades per les lleis actuals democràtiques europees, aixó no es del tot cert. Nomes a tall d’exemple un català no podia ser empresonat sense juici previ, ni registrada la seva casa sense condemna prèvia, ni jutjat fora de Catalunya per suposats delictes fets a Catalunya, contràriament al que avui en dia succeeix, on veiem com hi ha gent que es detinguda, i posteriorment les seves cases registrades per a recercar probes de delictes amb que acusar, cosa que ha passat recentment amb ciutadans d’origen pakistanès, o amb els de les candidatures batasunes, o va passar també amb les detencions d’independentistes catalans abans de les olimpíades.
Hom creu que aquestes van ser anul·lades pel Decret de Nova Planta, però això no es cert. El Decret de Nova Planta estableix tota una sèrie de prohibicions, però diu molt clar que per a tot lo altre seran aplicables el que disposaven les Constitucions. Gracies a aixó varem conservar el Dret Civil Català.
Pero hi ha mes. Napoleó no va conquerir Espanya sino que va rebre la Corona per cessió de Carles IV i de Ferran IV, quins van abdicar en ell.

Posteriorment Napoleó, contravenint el Decret de Nova Planta, va fer encunyar moneda catalana, la primera pesseta, el 1811, i el 26 de Gener de 1812 va annexionar Catalunya a l’Imperi, prenent-la del domini de la Corona de les Espanyes i les Yndies que ostentava el seu germà Josep.
Fins a tal punt es legal el regnat de Napoleó que fins i tot a la web del Ministeri de Defensa espanyol tenen les llistes dels Governadors Generals napoleònics de Catalunya com a legals.
Napoleó, descendent del primer virrei català de Còrsega, va derogar el Decret de Nova Planta, va modificar tota la distribució territorial que hi establia, va decretar la oficialitat del català, va canviar les representacions reials, va ordenar la formació de l’Exèrcit de Catalunya, i va desconnectar fiscalment Catalunya d’Espanya.

Un cop Napoleó retorna la Corona a Ferran IV, en cap article del Tractat torna a posar en vigor el Decret de Nova Planta ni s’anul·la res de l’obra jurídica de Napoleó feta a Catalunya. Per tant, les Constitucions Catalanes segueixen vigents, i qualsevol ciutadà podria acollir-se a elles en qualsevol plet contra la jurisdicció espanyola, i en el cas d’incompliment per part d’aquesta, denunciar-la a Estrasburg, perquè, compatriotes, el Decret de Nova Planta nomes es vigent a les nostres ments.

1 comentari:

Joan T. ha dit...

Ei, m'he pres la llicència de linkar-te un antic post teu al blog Cimeraextra.

Ho pots llegir aquí

Vagi bé.