A l’anterior post us parlava del “esperit Guardiola”, això es: no es suficient amb tenir els millors arguments (futbolístics o politics), ni amb el propi convenciment de tenir la raó, sinó que es precís conèixer que abans de jugar el partit, tenim sempre en contra els arbitres (el govern central) i les instancies federatives (el T.C.), i per tant, abans de jugar el partit ja hem de pensar com neutralitzar a aquests, o be que el nostre futbol (mobilització) ha de ser tant potent que s’imposi per golejada, sempre.
Els espanyols son ells....i de vegades sembla mentida que actuem com si no els conexessim, fixeu-vos si no en tres exemples clars:
Fa dies que els diaris espanyols estant foten la tabarra sobre si Portugal i Andorra boicoteja Espanya al festival d’Eurovisió. Fixeu-vos be que al no votar per ells en diuen boicotejar, com si el vot no fos lliure. Aquest any el festival de la patxanga es fa en tres dies, dos dies per a les semifinals, i un altre per la final. Tots els països de la UER estan obligats a retransmetre almenys una semifinal. Que han fet els espanyols?. N’han retransmès una, la que no participava ni Andorra ni Portugal, i en diferit, o sigui ningú ha pogut votar des de Espanya (amb sms) a les semifinals. Resultat, Andorra eliminada.
Ara, aquesta nit es tornaran a queixar de que Portugal i Andorra els boicoteja. Home no, a sobre et votarem, deuen pensar portuguesos i andorrans.
Un altre exemple es la pitada al rei al camp del Valencia. Tant aviat com es va saber que el Bilbao i el Barça jugarien la final, els de la Federació Espanyola ja van preveure canviar la megafonia del camp, perquè la anterior era insuficient, amb el fi de que el himne espanyol es pogués escoltar alt malgrat les previsibles pitades.
El efecte aconseguit amb el volum alt va ser que tothom pitès, i ara ploren. Però això només demostra lo burros que son, i que nosaltres no sabem aprofitar les ocasions i ens comportem com a espanyols ( o com els espanyols preveuen), i ara tot son comentaris sobre la pitada, però de com la Federació va repartir les entrades, donant de sota ma al Bilbao totes les seves, ningú en parla, i de l’actuació del àrbitre, arbitraria com sempre, tampoc, i els de la Federació deuen estar tant feliços perquè en tot, han fet el que els hi ha donat la gana.
El que ha estat la "repera" aquesta setmana es el pla d’en Zapatero per a combatre la crisi, amb tot un seguit de mesures, mes còmiques que econòmiques. Les dues mes divertides son els ajuts per a comprar cotxes ( jo dono us 2000€, però que els paguin altres), ja sabeu a partir d’ara quan entreu al bar dieu al cambrer que tothom esta convidat, però que paga el veí. I l’altre es que d’aquí a dos anys nomes desgravaran la compra del pis els que cobrin menys de 24000 € bruts a l’any, lo qual tenint en compte que els bancs només donen ara el 80% d’hipoteca sobre el valor del pis, i també com a màxim l’hipoteca ha de suposar un 40% del sou net, ens dona que el valor màxim del pis a comprar es de 140.000 € , si en trobeu algun m’ho dieu.
Però com pot ser tant pallasso aquest home i tant poc seriosos tots els altres que li segueixen la corrent sense alterar-se, en comptes de regalar-li la disfressa de Ronald McDonald?
...i nosaltres no som nosaltres.
Que era on volia anar a parar. On es el pla econòmic que defensa CDC per a sortir de la crisi?. Perquè no el publica a pagina sencera a tots els diaris i deixa en evidencia a tots aquets “mangants” encara que les mesures no siguin populars.? Perquè CDC no deixa d’una vegada d’anar a remolc de la política espanyola i planteja clarament que aquesta crisi només es pot superar amb sacrificis?
Perquè CDC espera còmodament asseguda a que les enquestes vagin pujant, poquet a poquet, en comptes de assumir la seva responsabilitat? (als altres no els puc demanar responsabilitat perquè demostren cada dia ser uns complerts irresponsables)
L’absurd esquerranisme republicà espanyolista.
I de mentres tot això passa, a la resta del mon, som vistos com els que xiulen al rei, sense explicar el motiu, o els que donem diners a empreses d’automòbils per a que fabriquin aquí un model forà. Permetem que el govern central salvi una caixa castellana amb el quadruple dels diners que ens ofereixen per a millorar el finançament del nostre pais. O el nostre govern, ha matat el INEM, ara SCO, justament quan cada cop hi ha mes gent al atur, i molts d'ells sense cap subsidi. Però això si, tenim al Barça. No tenim feina, no tenim diners, però tenim al Barça. Ja tornem a estar com quan Franco o quan els romans (pa i circ ).
I aquí a casa tenim una colla d’idiotes, que convoca a pitar al rei “perquè no som espanyols ni francesos”, i ja està. No senyor, això no va així, si no ets espanyol no juguis amb espanyols, ni participis a les eleccions espanyoles, ni tantes altres coses, i mou el cul per a deixar de tenir un DNI espanyol. I la pitada no li facis al rei que no en te cap culpa, sinó als teus parlamentaris del Parlament del Zoo. Si ets espanyol, i no vols ser-ho, la culpa es teva.
Que guanyem amb la pitada? Res. Com deia el bruixot “això no serveix de res”. Ja fa anys que penso que darrere de tot republicà, per molt catalanista que digui ser, sempre hi ha un espanyolista, sempre!. ( I encara mes en el cas d'aquests republicans que antepossen l'estel roig, al blau republicà). Que es el republicanisme sinó una excusa per a seguir dins Espanya? I tenir-nos lligats a Espanya amb 30 anys mes d’experiments? No fotem!
Per altra part el republicanisme es un foc nou, es un fer net. I jo no vull fer net, jo vull recuperar tots els drets, territoris i diners que ens van fotre. TOTS. Jo vull que Espanya m’indemnitzi per fer-me cantar el “cara al sol” de petit, per enviar al meu pare a una guerra, al seu a una altra, i així successivament fins 1714. I si el rei català es un Borbó, que s’agenolla a Santa Maria del Mar per a jurar, en català, les meves Constitucions, millor. I si no vol ja en trobarem un altre, que això es el menys important, el sou es prou bo, i les condicions laborals també.
I tot això només es pot reclamar si es recupera exactament el mateix estatus legal que teníem abans de 1714, les nostres Constitucions, els nostres Drets i Llibertats. La república, per molt catalana que fos, es amnistiar Espanya. I Espanya mereix tenir que anar al Tribunal Internacional de la Haia, no que nosaltres l’amnistiem.
I el problema bàsic es que hem perdut la política catalana de pactisme, i actuem políticament com els espanyols, com si fóssim espanyols. A l’edat mitjana els nostres avantpassats ho tenien clar com s’havia de negociar amb el rei, demanant, exigint , i mantenint-los. De part de qui creieu que estava Carles I?, aquell rei, que sense ser d’aquí, deia que preferia “..ser comte de Barcelona que Emperador de romans”.
No es un problema compartir rei amb els espanyols, si la bossa dels diners de la Cort es nostra. Cada cop que hem oblidat aquesta politica, ens hem equivocat, i hem perdut. Aixó si, desprès ens omplim la boca parlant d'herois. Potser ens haguès anat millor amb menys herois i menys martirs, pero amb mes mà esquerra per un costat, i mes joc brut per l'altre.
Per això crec que sempre, repeteixo SEMPRE, s’ha d’anar a favor nostre, i no en contra de res ni de ningú, i que lo de xiular al rei es una cosa absolutament inútil, i que si el que es vol es reivindicar la selecció catalana (a mi la selecció basca m’importa un rave, i els bascos dos raves) l’acció a fer es treure una pancarta davant els nassos del rei dient “Gran Bretanya te 4 seleccions - Els catalans volem la nostra selecció”, i cercar sempre el seu recolzament, i no foragitar-lo per a que ell s’hagi d’arrenglerar amb els nostres enemics. (Curiosament els estats europeus que tenen varies seleccions son monarquies).
I si una caixa gironina, vol crear la Fundació Princep de Girona, em sembla molt bé, i només es criticable el fet que aquesta despesa no tingui contrapartides, com per començar que aquesta caixa pagués l’ensenyament del català, dels nostres costums i la nostra història als fills del príncep, o ja posats a tota la colla de tots els prínceps, fantes de taronja i fantes de llimona. O es que sense el 1714 no existirien fundacions com aquesta?
Tot el que es faci s’ha de fer com si fóssim un país normal, i amb l’objectiu de normalitzar el país, i tonteries, les mínimes. Cada cop ens queda menys temps per tonteries, i jo no li vull tenir que dir als meus fills el que el meu pare ens deia: “jo ja no ho voré, però vosaltres si”.
I vosaltres?
M.M.
PD1: L'espanyola Soraya, que defensava La noche es para mi, ha quedat penúltima, empatada amb Lituània, amb 23 punts. Només Andorra, Portugal, Suïsa i Grècia l'han votat.
PD2: Atenció al segon 3 del video. Una llegenda en castellà antic que no entenc. http://www.youtube.com/watch?v=RwCAlhXCNIY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada