Bon dia a tothom!
Bon dia, amics, companys, compatriotes!
És ben cert que tenim història, que tenim referents, que tenim herois, que tenim màrtirs! Ens ho han volgut segrestar tot: els nostres mites, la nostra memòria, la nostra història. Vincles fonamentals en la consciència de tot poble.
Ja les societats humanes ancestrals necessitaven compartir mites i llegendes per a aconseguir la sensació de pertinença al grup, la força i la recerca del seu propi destí comú.
En el passat als catalans ens ho han volgut prendre perquè no fóssim capaços d'aconseguir la cohesió nacional, però no ho se’n han ensortit. Avui la degradant opressió contra el nostre poble també vol prendre’ns l'assumpció dels nostres reptes col·lectius.
Hem de segar aquestes cadenes que ens volen anorrear com a poble, i hem de tenir molt clar que només depèn de nosaltres.
No depèn de les febleses dels nostres adversaris, sinó de la nostra força i de la nostra gosadia, Força i gosadia que estem obligats a tenir si som responsables amb els nostres objectius com a poble i els perseguim sense treva ni descans.
Hem de fixar ben bé el full de ruta, l'estratègia i, amb voluntat de ferro, no defallir fins a aconseguir el nostre destí.
Hem de fixar ben bé el full de ruta, l'estratègia i, amb voluntat de ferro, no defallir fins a aconseguir el nostre destí.
Hem de deixar enrere la submissió, la por, la mediocritat, la resignació, la misèria i hem de fer nostres el valor, l'excel·lència, la il·lusió, l'autoestima, les ganes de guanyar.
Cal fortalesa i valentia, sense por a perdre, perquè només el temor pot ser la nostra gran derrota. Hem d’estar segurs que guanyarem, tenim tots els atributs per aconseguir-ho, Catalunya no té l’estigma perpetu de la derrota. No hem de tenir por de caure, perquè, si és dona el cas, ens aixecarem amb més força.
Només hem de tenir por a la por!!!
Tenim un objectiu, com diu l'Heribert Barrera, urgent i indeclinable: la independència del nostre País. Volem la Catalunya lliure, rica i plena, en el concert de les Nacions lliures, volem l'Estat de Catalunya, un estat democràtic, un estat de benestar, un estat just, d'igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans, un Estat orgullós de les seves fites i de les seves glòries, un Estat que defensi la seva llengua, la seva cultura, el seu territori, un Estat que defensi els seus ciutadans i els seus interessos, obert al món, solidari, aleshores estarà lliure de ser espoliat.
Un Estat on hi càpiga tothom que respecti els valors universals de llibertat, igualtat, democràcia i respecte als drets humans. En definitiva els valors del republicanisme més nostrat.
Reagrupament té l’objectiu de fer de Catalunya un País de referència, i aquest només es pot assolir començant per establir unes regles del joc polític com les dels millors: les dels països occidentals amb democràcies de llarga vida i sòlida trajectòria.
No pot ser que el País que va tenir el primer Parlament s'assembli cada cop més a les democràcies llatinoamericanes i les seves pràctiques polítiques comportin la desafecció massiva de la ciutadania.
Hem de ser capaços de bastir un País amb una llei electoral que es fonamenti en la relació directa elector--diputat. En el petit districte electoral on el diputat ha de retre comptes cada dia als electors, tant si l’han votat com si no, i rebre’n els seus suggeriments i reclamacions.
Hem de fer un País amb unes normes que obliguin a la màxima transparència en els afers públics, on els recursos públics i el seu destí siguin a l'abast fàcil de tota la ciutadania, on l'austeritat en el comportament dels càrrecs públics sigui una marca del nou estat català, amb límit de mandats. En definitiva, un País de ciutadans lliures i no un País de ciutadans captius d'un sistema pensat i fet per a la perpetuació d'una casta política exclusiva.
El camí és senzill, no és fàcil, cal fer política per a canviar la política, cal fer un acte de sobirania, no a la porta del Parlament, sinó dins el Parlament, cal aconseguir una majoria que proclami, de manera unilateral, la independència de Catalunya al nostre Parlament.
Aquest és el segon gran repte d’aquells que ens estem reagrupant. En l’elecció dels nostres representants al Parlament disposem del dret a decidir, cal que siguem ben conscients d’aquesta capacitat i actuem amb responsabilitat de país.
Aquest és el nostre full de ruta, aquest és el nostre camí, aquest és el nostre destí, Catalunya estat lliure.
Necessitem la suma de tots els esforços, voluntats i capacitats, en aquest projecte no hi sobra ningú, tothom hi és benvingut, tothom és necessari, la nostra voluntat decidida és que la candidatura electoral independentista sigui el més àmplia possible i reculli totes les sensibilitats possibles del nostre País.
Estem ben decidits que l'any 2010 sigui l'any de l'arribada amb força de les persones que no posaran per davant de la sobirania de Catalunya cap altra consideració, que no es deixaran enlluernar pels cants de sirena de la gestió de les misèries de la comunitat autònoma, que posarà tot el seu saber a disposició de la ciutadania.
Nosaltres hi volem a tothom, però no esperarem a ningú! No ens fa por perdre, per què només veiem la victòria.
Avui, aquí, retrem homenatge al general Josep Moragues, un militar català, que va ser esquarterat, decapitat per defensar Catalunya, la seva Pàtria. El seu cap penjà 12 anys en una gàbia per a escarni i escarment. Aquest màrtir no pot ser oblidat ni menystingut, el seu sacrifici l'hem de dur present en la nostra lluita.
En aquest lloc, on l'escarni, com deia, va durar 12 anys, ens hem de conjurar per treballar sense defalliment per la llibertat de Catalunya.
Segur que som l'únic poble que celebra la seva festa nacional commemorant la seva gran desfeta militar, la seva gran derrota.
Segur que som l'únic poble que celebra la seva festa nacional commemorant la seva gran desfeta militar, la seva gran derrota.
Lluitarem per què, ben aviat, la Diada Nacional commemori el dia de la nostra victòria, el dia del nostre alliberament nacional.
Si ho fem així, guanyarem!!!
Visca Catalunya lliure!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada