15.11.09

DIES EXTRANYS



Les manifestacions dels nostres politics em recorden la magnífica pelicula de ciencia ficció DIES EXTRANYS. Ens arriben uns miniclips de video que poden ferir greument la nostra estabilitat mental, dons tots ells son petites violacions de la nostra inteligencia.

Ara sembla ser que una nova llei electoral serà la solució dels nostres mals. El tripartit ferit de mort coneix perfectament que si no canvia la llei, no tornarà a guanyar. Però per a canviar la llei necessita a CiU. Reagrupament demana un sistema electoral per districtes, semblat a l’anglès, on cada votant coneixi qui es el seu diputat i pugui anar a fotre-li la tabarra almenys un cop per setmana.
N’Artur Mas demanava l’altre dia les llistes obertes. La gent per “llistes obertes” entén votar amb una papereta amb 500 noms, i que la gent tries la seva candidatura. Una burrada immensa que no afavoriria als partits, i a mes suposaria un merder immens per a la gent gran, i amb el perill de que la gent votés als mes coneguts a la TV. Ens podríem trobar així amb un Parlament amb Carmen de Mairena i altres intel•lectuals semblants.


La gent no es això el que vol, la gent vol triar una papereta d’una candidatura, i poder tatxar els noms que no li agradin: Poder votar Convergència tatxant els de Unió, Poder votar PSC i no PSOE, poder votar PPC i no PPE (si això es possible), poder votar ERC però tatxar els del aparell lerrouxista, i poder votar Reagrupament i poder tatxar Laporta o els infiltrats carodistes.

Perquè la gent el que vol es poder dir NO, i no haver de confeccionar un puzle per votar. I això elimina la possibilitat de que surtin Berlusconis, però també castigaria sempre als del aparell que serien els últims en els recomptes, i es clar, això ja no agrada.


I posats a opinar, a mi m’agrada això de poder tatxar, i aplicar el sistema alemany, o sia una part de diputats escollits directament per districtes, i l’altra part a proporció dels vots, però respectant els números actuals de diputats per “províncies” almenys dues legislatures. (perquè si no es respecta això, la majoria tricornia està cantada.



Jo també tinc la sensació que Reagrupament està dormit. No se si es degut a la tàctica de presentacions interminables com els del CCN (molta presentació però la xarxa de bons negocis al congelador), o es pel temps necessari per a digerir tants carodistes infiltrats. El que si se, es que no m’agrada el silenci. Vull que aportin propostes, i les aportin ja, malgrat s’equivoquin. Vull saber que farien ells des de la llei electoral fins a com eliminar la corrupció. Vull saber que n’opina en Carretero de com solucionar la crisi econòmica des de la Generalitat, o com porten a Estrasburg reclamacions politiques. Els meus problemes no poden esperar a aconseguir l’independència, perquè la política no es una religió on tots els nostres problemes seran solucionats en una altra vida.



Torna n’Artur amb la tàctica pujolista de sempre d’escalfabraguetes: avui diu que el TC ha de plegar i que Catalunya ha de treure el geni i la mala llet, i demà (o ahir) afirma que no estem preparats per a un referèndum independentista. ¿Perquè collons hem de treure sempre el geni en clau espanyola? Perquè no fem com els judokes i aprofitem la força dels atacants per a aconseguir la Victoria definitiva?. Perquè aquesta tàctica de Rambo d’aguantar i aguantar cabronades indefinidament?. Recordo que de jove, les noies mes escalfabraguetes eren les que desprès et deixaven gelat. Com CiU.



Cada cop es mes clar que ERC s’ha convertit en el nou partit lerrouxista. No perquè en Carod sia fill de guarida incivil només, sinó que ja es va veient clar que tots els dirigents estan a sou del govern central, i això es nota en cada acció que fan, en cada votació en que participen, en cada cop que obren la boca. Quan van inaugurar la nova seu que entre edifici i equipaments costà varis mils de milions de peles ja es va veure per on aniria, però amb el pis de 1.000 milions del Carallot, ha quedat ben clar que aquí hi ha qui està en política només per la pasta, i no per poca. L’últim exemple votar a favor de la nova LOFCA.



Es vergonyós que els de la PSeCta afirmin que lluitaran per a “Recuperar la dignitat de Santa Coloma”. Quins pocavergonyes !. La dignitat no l’ha perdut la vila, mentiders, sinó que l’heu perduda ( si es que en algun moment n’heu tingut) vosaltres, colla de facinerosos.



Cada cop es mes clar que tot el merder d'en Millet estava dissenyat per tapar la garçonada. El que ha passat es que lo d’en Millet es molt mes gros del que creien, i amés ha deixat en ridícul les intervencions de Diputació, Generalitat i Ajuntament, per cert tots tres en mans de la mateixa secta política. I en Garzón comença a desplaçar el seu punt de mira cap al sud, cap al Baix Llobregat, i es que tota la xarxa condueix a Don Montillone. ( I ara que farà en Garçon?)



El tribunal constitucional, dia a dia, demostra la seva gran incompetència. Ara resulta que un dels jutges suposadament progressista nomenat a instancies del ZP s’arrenglera amb els suposadament jutges “conservadors” . A mi m’agradaria veure com algun conservador espanyol te per a Catalunya el mateix criteri “conservador” que te per a Navarra o el País Basc, conservar les antigues lleis, els antics drets econòmics, la antiga autonomia judicial. Curiosament quan parlen de Catalunya els conservadors espanyols son molt progressistes. Hitler va fer progressar molt l’economia alemanya. Es un bon exemple pels espanyols quan es senten “progressistes”.


I de mentres el TC juga al gat i la rata, emetent globus sonda per veure quan ens poden trobar amb els pixats al ventre, si per vacances quan estem a la platja, si per Nadal amb la panxa plena de canalons, cosa que en el fons només demostra que estan cagats. La resposta catalana, dient-li acte de sobirania o dient-li consultes populars estan també cada cop mes desinflades, gracies als partits intervencionistes que s’han infiltrat en totes les organitzacions populars.



I ja només ens queda saber si volem seguir mantenint als espanyols, que ja sabem fa anys que se la pelen a costa nostra. El que no sabíem es que també haguéssim de pagar per ensenyar-los a pelar-se-la.

 
Però seguim tenint l’escletxa legal de la disposició addicional Primera de la Constitució que afirma “La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals.”. Segons això podríem recuperar les nostres Constitucions i València els seus Furs.

I si no, seguim tenint la possibilitat d’anar al Tribunal d’Estrasburg a reclamar que el Decret de Nova Planta va ser derogat per Napoleó i els espanyols no es van enrecordar de tornar-lo a reactivar, i per a aquest camí no necessitem ni referèndums, ni eleccions, ni Parlaments, ni partits politics, només necessitem calers i els millors advocats en Dret Internacional que puguem aconseguir.


I tenint la raó, i la llei a favor nostre, aquí si valdria la pena treure el caràcter i el geni, no per aconseguir una petita victòria/derrota als punts, com sempre, sinó per a guanyar definitivament.


Tota la resta es foc d’encenalls, Devolució Constitucions Catalanes.!

Cap comentari: