No se si ho sabeu però els bancs tenen un sistema informàtic que també detecta els excessos de benefici. O sia, el programa a base de les ràtios de l’oficina de negoci i benefici crea una llista de les oficines amb mes benefici.
La cosa es que si una oficina dona moltes pèrdues, la inspecció (assumptes interns) del Banc ho detecta i ràpidament controla, però abans si donaven massa benefici tothom pensava quina sort comptar amb un director tant intel•ligent. Fins que va passar una cosa...
Quan el sr Boyer era director del Banc Exterior es va sorprendre del gran benefici que donava l’oficina d’Hospitalet, i envià uns inspectors per a aprendre del model de gestió del intel•ligent director. La inspecció dona com a resultat que l’oficina tenia un forat de mes de 1000 milions de peles perquè el director permetia descomptar pilotes de lletres entre un grup d’empreses que es creuaven facturació falsa (El director defensava el negoci bancari amb uns alts interessos, sense voler adonar-se que cada trimestre el forat era mes gran, pels mateixos interessos)
I jo em pregunto si seria tant difícil crear un programa similar a Hisenda ( la Agència Tributaria Catalana que no serveix per a res, de moment), i detectar que la capacitat d’estalvi d’alguna gent supera fins i tot el de les pròpies retribucions. Pot haver el cas de gent que posa comissions politiques a nom de gent sense cap salari ( així no m’enganxaran, pensen) Segur que amb aquest programa es trobarien tots els casos de corrupció política, segur.
Potser no ho fan, perquè el líder de la llista seria el cap d’estat, i així en ordre descendent seguint l’ordre protocol•lari fins arribar al pobre regidor d'un petit poble que denuncià que el contractista de la recollida d’escombreries li havia ofert una comissió, i mai cap fiscal amb pinta de gremlin remullat ha enviat la guarida incivil a registrar les oficines de l’empresa concessionària. Potser es que això de Koplovich sona a polac però no a català.
I els nostres partits per a combatre la corrupció, ara que la construcció està parada volen redactar un codi deontològic sobre les requalificacions i les comissions de la construcció. Quin cinisme.!. Em recorda l'època dels videos "pirates", quan en Porter era Director de Cinematografia, en que els membres de la junta de la "Federación Antipirateria del video" eren els majors copiadors de cintes pirates.
Ningú parla en canvi de les comissions sobre les escombraries, les compres de vehicles, les obres Ñ i les altres, les campanyes pseudoelectorals, i totes les altres contractacions: forestals, companyies d’aigües, col•locació d'amics a empreses semipúbliques. Ni les dietes per tenir 14 o 41 càrrecs, que es cobren tant si s’hi va a les reunions com si no.
El problema es que no s’adonen que això de la corrupció no es només els diners. El que la guarida urbana o els de BCNneta aparquin sobre la vorera mentres esmorzen també ho es, endollar gent també ho es, fer despeses innecessaries des de els viatges, els assesors o els informes, també, i que els funcionaris vagin al super en horari laboral també es una manera de robar-nos.
Tenim un dèficit fiscal de 18.000 milions €/any, un dèficit de la seguretat social de 3.000 milions €/any, un increment de nomines de la Generalitat des de que estan els tricornis de 3.500 milions €/any, i amés tenim tots els robatoris que fan els funcionaris de l’Estat, mes els que fan els nostres.
Com voleu que un país amb aquesta sagnia pugui aixecar el cap en una crisi econòmica tant bestia com aquesta? Només hi ha una manera, que ser polític costi diners, que ningú pugui guanyar en política mes que en un càrrec equivalent en l’empresa privada, i les dietes, a preu de Mc Donalds. Que els vehicles públics des de els taxis fins els cotxes oficials siguin fabricats aquí, i que cap empresa o entitat publica pugui contractar a igual preu al proveïdor mes llunyà, des de els trens o tramvies per la Generalitat, fins els bolígrafs d’un Ajuntament a la papereria mes propera. I que en tota l’administració publica s’apliquin criteris de empresa privada, des de les necessitats de llocs de treball, horaris, retribucions, etc, fins al premi o càstig a la gestió.
No es la construcció ja el problema. Entre tots heu matat la gallina dels ous d’or. I ara no teniu ni gallina, ni ous, i les altres gallinetes estem ja molt cansades de TOTS vosaltres. REAGRUPAMENT espavileu ja, no espereu al 2010. CONVERGÈNCIA : Feu propostes concretes de lleis: llei electoral, llei anti-corrupció, etc , sense esperar a discutir-les. Redactat i als diaris, sense manies.! Deixeu ja d'especular amb les enquestes.
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada