O SEA, LA COSA DE LA DIADA

Hola Titin



Que afortunat que ets de encara poder estar de vacas a Ibiza, tú. Jo avui he tingut un dia fatal. Això de ser indepe es molt dur, ara t’axpliku.

Pos mira que al Jan se li ha ocorregut aquest matí fer una assemblea, i ens ha dit que si els de les galetes de Aguilar de Cuetara podien fer un consejo de administració dintre d’un Mercedes, pos que nosaltres els de la Soli també podíem fer-la al seu Audi que te un aire cundicionat de muerte.

I com havíem dit a tots els adhesius, ( o es adherits?) que el 11 fariem la assemblea aquesta pos l’hem fet. Estàvem el Uri, la nAnna, el Tenas, un noi nou que es diu Valero que es el cap de campanya, el Jan i jo.

En un plis plas hem fet un “quadro de honor” de l’organització. A mi no m’han posat al quadro perquè com sóc la secretaria de tots m’ha dit el Valdero que per posar-me hauria de fer moltes ratlles. De boli eh, al quadro, que t’enteres. Aquí te’l poso, per que vegis la cosa com s’ha decidit.

Bueno, de fet tot això de la Diada ja va començar anit que vaig anar amb el Jan a un lloc que li diuen el Fossar de les Moreres, no se perquè , no he vist ni mores, ni moreres, ni fossar amb cocodrils, ni res, però li diuen així. El Jan s’ha passat tota l’estona signant autògrafs a nens i al final va cantar una cançó molt rara de fotre cops amb una falç. O sea, un rotllo. Ni txupitos al Borne, ni res.

O sea ,aquest matí, desprès de la assemblea que t’he explicat hem anat tots els que estàvem al Audi del Jan a una mani molt rara. La fan davant de Magistratura, a aquell edifici tant lleig que has d’anar cada cop que plegues d’una feina, on hi ha la estàtua d’un senyor que era el alcalde fa 300 anys, i que el van ferir i es va amagar a casa del sogre, com va fer el meu avi quan la guerra civil.

Pues això que van tots allí i li posen flors, però el Jan estava molt cabrejat perquè primer el Putxi no ens ha deixat anar abans que ell i la seva colla, i li ha dit al Jan que ell pagava la festa i entrava primer. I desprès el Montiputin ha posat unes tanques i la gent quedava l’hòstia de lluny, i resulta que han confós al Jan amb nosequi i alguna gent ha començat a dir “president” “president”. Ja em diràs, la gent no s’entera que ja no es president o que?.

O sea, doncs resulta que la gent li deia “president” al Josep Guardiola. En fi, que no saben que a un entrenador se li diu “mister” i no “president”.

Ens hem passat per l’auto McDonalds i desprès del bocata a una altra mani per la tarda.

Hi havia molta gent, de tots els partits, a la plaça Urquinaona, i de allí un altre cop a passar per l’home aquell que era alcalde. En Jan, a la mitja hora, s’ha obert en forma de paraigües. Els mal pensats han dit que anava a veure el Barça, però no, s’ha anat a estudiar un llibre de marketing polític que portava d’un tal David Koresh, un geni en organitzar tinglados com el nostre, que va tenir molt d’èxit a Wako (Texes) . Els altres hem hagut de fer la passejada prevista, un rotllo nen.

Doncs res carinyu, que tot el dia de mani, i tinc els peus fets caldo amb les botes de muntar tot el dia passant calor. Si ho se vaig en bikini i hagués pres el sol, però segur que la nAnna no m’hagués deixat, i m’hagués dit que les nenes de la Obra hem d’anar ben vestides.

No se si preguntar-li al Jan si les hores d’avui son normals o festives. L’altre dia em va dir que el 29 de novembre ja seriem els amos. No se si ens vol regalar l’empresa als curritos o si fins el 29 no cobrarem. Buenu, pos res mes, dos besazos i a veure si tornes aviat, cari. Me’n vaig a la pisci a Llavaneres, i a veure si sopo alguna cosa decent, que des de que treballo amb aquesta gent, tot el dia vaig de bocatas. O sea, de pena.

Leti.