11.4.11

DELS AJUNTAMENTS A L'INDEPENDÈNCIA

Sovint oblidem que Francesc Macià va proclamar la República Catalana desprès d'unes eleccions municipals.

No soc partidari ni de les manifestacions sense exigir peticions concretes, ni tampoc de les consultes per a saber quants som.
La nostra manca de concreció en els lemes de les manifestacions, exhibint d’obvietats (som una nació, tenim dret, podem decidir, etc) no ens porten enlloc. M’han explicat que Òmnium prepara una altra manifestació per aquest estiu, que sense cap dubte, per a possibilitar que s’incorporin els “regionalistes” tindrà, un altre cop, un lema obvi i cap reclamació concreta. Tota manifestació sense reclamació concreta i que no acabi davant el Consolat Amèrica, serà molt maca però no servirà de res.
Amb les consultes passa una mica el mateix, i l’únic fi concret que he vist com a conclusió es gent que es dedica a comparar a veure quin poble la te mes llarga, la participació.
   
Una altra via era la proclamació unilateral d’independència, via tant utòpica com bonica. I, es clar, un cop ha passat el 28-N tots veiem que si algun dia tenim 68 diputats a favor de proclamar l’independència, amb que algun sonat li fotés un tret a un, ja tindríem 50 diputats cagats.
  
Ara venen les eleccions municipals, on la regeneració democràtica es un arma fantàstica per gestionar els Ajuntaments, i que com molt be deia en Marc-Aureli Vila, els Ajuntaments son molt importants perquè son el primer esgraó de poder, i el que mes percep el ciutadà.
Un altre gran avantatge de les eleccions municipals es que als pobles, els militants, van mes per lliure. Vull dir que amb l’actual sistema democràtic espanyol (oxímoron) no fora precís que anessin tots els diputats al Parlament, en anar els caps de cada grup, amb el vot delegat, s’obtindrien els mateixos resultats a les votacions, i estalviaríem un munt de calers en despeses i dietes.
    
Per tant la conclusió obvia es que no podrem tenir mai aquells 68 diputats favorables a l’independència si abans no es fa una profunda regeneració democràtica de la política del país que faci que la disciplina de vot del senyor diputat existeixi envers el seu votant abans que envers el seu cap de files.  I com veieu això va per llarg.
   
De l’experiència de Kosovo podem aprendre moltes coses, les bàsiques son el full de ruta i la manera de fer les coses, els petits detalls. Va quedar clar que no es important que l’independència la proclami un Parlament, aquesta la pot proclamar qualsevol assemblea de elegits en qualsevol àmbit, que hagin expressat la seva opció independentista abans de les eleccions. 
I si l’independència es pot proclamar així, penso que es mes senzill que ho faci una assemblea de regidors que no el Parlament. Els regidors obliden amb facilitat les directrius de la direcció dels partits, cosa que mai faran els diputats. 

Es mes senzill aconseguir el 51% dels 9000 regidors signin un manifest en favor de l’independència a que tinguem 68 diputats a favor, i a mes, es una majoria menys fràgil. Espanya te que matar o subornar a molta mes gent.
             
MM

Cap comentari: