3.6.11

LA ACAMPADA DE SOL I LES PRIMARIES DEL PSOE




Estic vigilant des del principi aquesta cosa de les acampades i cada cop ho veig mes estrany. A Finlàndia van tombar el govern i van fer canviar lleis fent manifestacions un dia a la setmana, i triant com a dirigents del moviment a gent professional de conegut prestigi. Al cap de sis mesos ho van aconseguir.

Hem de diferenciar bastant la acampada de Sol i la de Pl. Catalunya. A la acampada de Sol, des de el primer dia disposaven de potents infraestructures, set generadors, antena per a xarxa wifi, i una organització bastant ordenada. Diríem que es una organització de dretes en mans de gent amb aparença d’esquerres.
La acampada de Barcelona, es tot el contrari, molt caos, i gent amb vestimenta casual de dretes amb una organització mega-burocràtica d’esquerres, amb comissions i comissions que recorden molt els partits leninistes.
De fet a mi m'ha recordat una frase del capellà de Queralt, en Josep Armengou :"Espanya no és un país, és una burocràcia. El buròcrata de l'administració espanyola sol ésser un pobre diable mal educat, enemic del poble que el manté, amb manca de responsabilitat i excés d'ufana. Els organismes burocràtics oficials d´Espanya han estat unes màquines perfectes d´engegar en sèrie els ciutadans a la merda. Una vergonya per a allò que diuen que representen i un insult per als governats. A Catalunya han estat, de més a més, un instrument d'invasió demogràfica i de domini colonial. L'estat espanyol, dèspota, vividor, sangonella, paràsit, ha tingut en la seva estúpida burocràcia l'exponent més fidel". Doncs bé, els de les comissions de Plaça Catalunya, son bastant buròcrates.

L’acampada de Sol sembla clarament dominada per elements de Izquierda Unida, la reclamació de circumscripció única es a l’únic partit que beneficia, i es una reivindicació històrica d’aquesta formació.  En canvi a Pl. Catalunya, els punts “consensuats” i els tics espanyolistes recorden clarament a la gent de Ciudadanos.

Hi ha que fer notar dues coses importants de les “reivindicacions” de les acampades. La reivindicació de circumscripció única la fan només per a les eleccions al Congrés. Aquest canvi beneficiaria a Izquierda Unida i a UPyD, i perjudicaria a les formacions “nacionalistes perifèriques”. En canvi això no ho demanen al Senat on el sistema majoritari del qual no els afectaria. Però clar, es que el Senat espanyol es la càmera menys democràtica d’Europa, on els 6.500.000 d’habitants de la província de Barcelona tenim dret a 4 senadors, i alhora Ceuta i Melilla, amb menys de 80.000 habitants, tenen dret a dos senadors cadascuna. Com veieu la cosa es molt mes bèstia.

Dels molts dies que porta en marxa la acampada de BCN, alguna gent amb molt bona fe, porten des de el principi fer encabir el dret d’autodeterminació català en la llista dels Reis Mags que estan redactant aquests acampats. Un dia perquè fa sol i un altre perquè plou, el tema continua pendent de discussió. 

Em perdonareu però un moviment que diu preocupar-se pels temes socials i urgents de la gent, no em preocupa gens si afegeix o no el dret a l’autodeterminació a les seves reivindicacions, perquè es un dret que tenim diguin el que diguin. però que oblidi reclamar l’anulació del DÈFICIT FISCAL CATALÀ, que si afecta al benestar social, i no poc, es  demostratiu que a aquesta gent només els preocupa el BENESTAR SOCIAL ESPANYOL, o sigui el dels altres o sigui que anem en compte.

Vist lo vist penso que tota aquesta moguda te moltes intencions. Com vaig explicar fa poc ( veure l’article Rubalcaba es l’enemic) hi ha un senyor al govern espanyol actual que es un mestre en jugades amb varis objectius.
Analitzem que te a veure tot això amb les primàries del PSOE. En primer lloc sobta constatar que a una ministra de Defensa d’un país teòricament democràtic i civilitzat com diu que es Espanya, li puguin robar el seu cotxe particular dintre del garatge de casa seva.
Casualment al dia següent, la ministra que volia ser presidenta va renunciar a participar a les primàries del PSOE, com si li haguessin tornat el cotxe amb un cap de cavall a l’interior.
I també fixeu-vos que el candidat no s’ha volgut embrutar desallotjant la plaça malgrat les queixes dels botiguers, no fos cosa que li perjudiqués electoralment. Ja se n’ocuparà el nou ministre de l’Interior que serà nomenat en breu.
Per altra part, el nou candidat a la vista de que el partit del govern català no pensa recolzar el seu govern si no aconsegueix un pacte fiscal, tindria el suport dels indignats del carrer per a canviar la llei electoral i així fer fútil qualsevol xantatge* polític de les forces catalanes. ( * Quan el xantatge el fan ells l'anomenen acords)
I a mes, podria assumir electoralment, la majoria de les reivindicacions de les acampades, amb lo qual podria de nou derrotar al PP, i un cop al govern, ja s’encarregaria d’aigualir-les, de la mateixa manera que feia en Napoleó de la gran novel·la de George Orwell, Animal Farm.
I fins i tot, canviant la llei electoral, podria el PSOE governar en coalició amb Izquierda Unida, encara que les eleccions les guanyés el PP, si aquest no tingués la majoria absoluta.

A la vista de tot això, i com molt ben diuen els acampats, si no estan amb nosaltres es que son l’enemic. Trieu vosaltres mateixos les vostres conclusions del “Cui prodest” d’aquestes acampades. Els bancs tenen un benefici a Catalunya de 2.500 milions, i l'estat ens roba cada any 22.500 milions. Si un només es queixa del què ens roben els bancs i no del què ens roba Madrid, és que és un nacionalista espanyol, tant, que fins i tot accepta ser pobre per Espanya. 

MM

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Disculpi vostè que no ens vestissim de etiqueta per anar a protestar, i si mira un poc el nostre manifest, veurà que per el que protestem no es nomès per el que en roben els bancs (que tambè), encara que sigui menys que el govern, no deixa de ser una injustícia.

I, per favor, sigui més elegant i no utilitzi ni el nacionalisme, ni cap idea política quan parli d'aquest moviment. Es un moviment apolític, de ciutadans de tot arreu i de tot tipus, que es vesteixen com volen (no per això tenim menys raó) que estan cansants de que les coses siguin com son. Hem pareix un article ple de desconeixement. Abans d'escriure un blog, seria molt bo que sapigues de que parla.

Gracies

Jordi Benplantat ha dit...

Apolitic deia Franco que ho era ell. No siguis simple.

Joanet59 ha dit...

La llàstima, Miquel, és que la gran majoria de gent que opina sobre els acampats no ha estat allà, com tu. En quan a la persona ofesa que et respon, crec que no ha entès l'article, o no l'interessa entendre'l bé. Per la meva part, estem d'acord que aquesta gent no ens representa, ja que com molt bé dius, pretenen millorar coses difuses, però no el nostre mal. I el nostre mal, és diu Ejpaña; així en castellà castís. Per cert, suposo que saps que surts en un vídeo que van gravar els de l'APM, sinó vaig errat.

Indigeta ha dit...

Per saber la representativitat que te cada escú, ja fa molt que es va inventar una cosa que es diuen eleccions.

El que passa és que els que mai obtenen representació perqué la gent no els vota o els vota poc, volen trencar la baralla perqué diuen que el "sistema" els margina.

Quina és la seua proposta?...ens la imaginem, perqué és tant bèstia que ni ells s'atreveixen a proclamar-la amb claretat.

Conseller Puig...a qué està esperant?. la majoria de catalans, diguin el que diguin els "indignats" estem amb vosté i els mossos.