A la dècada dels 80 Jordi Pujol va demanar que es construís un TGV Barcelona-Paris.
Als socialistes els hi va agradar tant l’idea que van posar en marxa la construcció d’un AVE Madrid-Sevilla.
Al final dels anys 80, Pascual Maragall va fer un pacte secret fins fa poc amb Felipe Gonzalez, per a retardar l’AVE Madrid-Barcelona a canvi del recolzament del govern espanyol a les olimpíades de Barcelona.
El govern socialista va adjudicar o posar en marxa les obres a 200 Km. De la línia Madrid-Barcelona, començant per Madrid, naturalment.
Posteriorment els governs del PP van aprofitar per embutxacar-se un munt de diners afegits al cost de l’obra, com per exemple el gendre d’Aznar (48 milions d’Euros de comissió d’intermediació)
El govern central porta dotze anys dient que es gasten molts diners a Catalunya perquè ens estan fent un AVE. De fet es la partida mes grossa de l’inversió en infrastructures a Catalunya per part del govern central en aquests dotze anys.
Totes les pífies fetes, totes les comissions, tots els diners malgastats per la mala planificació es carreguen al nostre compte d’inversions. Quan pitjor ho fan, mes gasten, i per tant mes equilibren la despesa que segons l’Estatut, el govern central ha de gastar a Catalunya.
Fins aqui estem d’acord?
Dons, abans d’ahir, (una noticia que ha desaparegut ràpidament de tots els mitjans informatius), la Comunitat Europea es va queixar al govern espanyol de que no els convidin a les inauguracions dels AVE que fa el govern central, perquè la Comunitat Europea PAGA FINS EL 85% de les inversions.
La qüestió es, si el AVE el paga la Comunitat Europea (En el cas de la vía Madrid-Barcelona la UE ha contribuït amb 10.800 milions d’euros), em venen dues preguntes al cap:
PRIMERA : on son els nostres diners?
SEGONA : La resta de polítics, inclosos els de CiU i els de ERC PERQUE CALLEN ?
Llegint i veient les valoracions dels nostres polítics, vull explicar una mica que ha passat a Kosovo.
Kosovo es territori serbi. No només ho ha estat sempre sinó que per als serbis es on va nàixer la seva nació, com pels espanyols es Astúries o pels catalans la Catalunya nord.
Fa anys molts albanesos, que com diu Sostres, "es morien de gana a la seva merda de pais" van emigrar a aquesta província serbia, per poder menjar.
Aquests emigrants d'origen albanès han forçat una independència passant-se per l’engonal la historia i robant al país que els va acollir, i no han dubtat en sortir al carrer amb la bandera albanesa.
Kosovo, en català Coçova, no es cap exemple a seguir per cap nació sense estat europea. Nosaltres no pretenem robar res, simplement aspirem a la DEVOLUCIÓ dels nostres drets, llibertats i, ja que estem parlant d’això, territoris.
La comparança amb Catalunya m'indigna, i es molt lògica en els nostres illetrats polítics, especialment en l'atontat del Ministre d'Exteriors del país veí, però no es pot utilitzar d'exemple. Apart de que no necessitem cap exemple, ni ningú que es marqui el camí.
Com deia l'amic Borràs en un dinar, la situació extrapolable de Coçova seria, posat el cas de que Catalunya es declares independent, que l'Hospitalet es declares República Independent Marroquí, o el Raval Pakistanès, o el carrer Trafalgar, república independent xinesa.
Ara que fins i tot els votants de Convergència teníem dubtes de si anar a votar o no davant l’obligació de votar Duran-Duran, la seva enfermetat produeix una magnifica ocasió per a que l’Artur Mas agafi la responsabilitat de la campanya electoral.
Però malgrat això, com tots els polítics, i els nostres també, estan molt lluny de la realitat del carrer, i només es preocupen de llençar missatges pels propis militants o pels de la competència, encara no s’han adonat que si segueixen per aquest camí la tornaran a cagar.
Es una immensa cagada presentar un senyor que te com a objectiu principal ser ministre, perquè si només hem d’anar a votar per això, que es voti ell.
Tampoc es una bona idea, argumentar que si Convergència es decisiva desprès de les eleccions espanyoles, es farà servir aquesta força per tombar el govern de Catalunya.
Pero no ens vàrem passar 23 anys dient que les coses de Madrid no tenien perquè afectar al govern de Catalunya?.
Una altra burrada es afirmar que si el PP es surt amb la seva de crear dues comunitats educatives a Catalunya, d’aquí a 25 anys es produirà una guerra civil. La reflexió es correcta, però la excessiva simplificació del missatge es perillosa, per contraproduent.
Segons l’enquesta del CIS d’ahir no només Convergència manté el seus vots i diputats, sinó que el PSC cau més d’un 10% en intenció de vot (27,1%). Això vol dir que si la campanya es prou engrescadora com per a que els votants històrics de Convergència vagin a votar, els resultats podien ser molt bons.
Per tant, m’alegro molt que en Mas dirigeixi la campanya, però per favor que l’objectiu no siguin interessos de partit, sinó el desenvolupament ràpid de l’Estatut, i si algun dia, han d’haver ministres de Convergència a Madrid, ha de ser desprès d’aconseguir el mateix sistema fiscal que al País Basc, en cap cas abans.
Pero hem de recordar que ja ens heu enredat dos cops. Us vàreu deixar enredar al Majestic quan vàreu negociar la ampliació dels trams del IRPF i del IVA amb el Aznar, i abans d’un mes, en Rato va baixar a la meitat les cotitzacions del IRPF, i es van emportar a Madrid les seus de moltes empreses que fins aleshores havien tingut la central ( i , per tant, el IVA) a Barcelona : Transmediterranea, IBM, Tabacos de Filipinas, Fecsa-Endesa, i moltes altres.
Ens vàreu tornar a enredar amb el pacte amb Zapatero, que li va salvar el cul a ell i als atontats d’ERC que ja habien llepat, i del que encara no sabem com s’aplica la part econòmica, que Mas va explicar en roda de premsa tant aviat com va arribar a barcelona.
Si ara enredeu a l’electorat, per a que un senyor sigui ministre, a la propera us votaran les vostres mares i prou.
Vosaltres mateixos
2004 PSC-PSOE PARTIT DELS SOCIALISTES 1.586.748 39,47% 21
2004 CIU CONVERGENCIA I UNIO 835.471 20,78% 10
2000 PSC-PSOE PARTIT DELS SOCIALISTES 1.150.533 34,13% 17
2000 CIU CONVERGENCIA I UNIO 970.421 28,79% 15
1996 PSC-PSOE PARTIT DELS SOCIALISTES 1.531.143 39,36% 19
1996 CIU CONVERGENCIA I UNIO 1.151.633 29,61% 16
1993 PSC-PSOE PARTIT DELS SOCIALISTES 1.277.838 34,87% 18
1993 CIU CONVERGENCIA I UNIO 1.165.783 31,82% 17
La independència de Catalunya serà aconseguida de forma novedosa. Ja ho deia Unamuno que ens perd l’estètica (ara li diríem disseny). Tenint en compte com van les coses , la gran presencia catalana a internet que fins i tot ha obligat a la Comunitat Europea a crear un Fòrum en català, jo crec que Catalunya aconseguirà la independència, ( be això al que nosaltres anomenem independència que no es mes que la DEVOLUCIÓ del nostres drets i llibertats), a traves d’internet o del SMS, amb missatges al President de la Generalitat, al Rei, i al president del govern espanyol, i au, amb un e-mail que mes o menys dirà : “A partir del proper XX del XX del XXXX, el poble català assumeix la Devolució, per tant instem al Sr. president del govern espanyol a publicar el decret de derogació del Decret de Nova Planta, al Sr. Rei a personar-se a Santa Maria del Mar, tal dia, a jurar les nostres lleis i Constitucions, i al Sr. President de la Generalitat, a un cop entrades en vigor les nostres Constitucions reuneixi el Parlament per aplicar-les i si s’escau actualitzar-les”.
Les nostres Constitucions deien, entre moltes altres coses, que : Les Corts son formades per tres braços, el eclesiàstic, el militar i el noble.
Això ara no hauria d’ésser així, però no seria mala idea que Aquestes Corts de la Generalitat actuessin com un Senat, i que la iniciativa legislativa restes en mans del (actual) Parlament democràtic.
Seria molt interessant pel país, que els militars catalans, inclosos els caps de la policia, el descendents dels comptes catalans i els bisbes i priors de les diòcesis catalanes tinguessin una força, en aquest cas mes representativa que real.
El Parlament democràtic català triaria el cap de govern, Conseller en Cap, i aquest triaria els consellers del govern.
En canvi , les Corts triarien una terna a President, entre els quals el Rei o el Lloctinent, triarien el President pel sistema d’insaculació instituït per Ferran II, precisament per evitar partidismes.
Si el Rei no residís a Catalunya, hauria de nomenar un Lloctinent (en cap cas un Virrei), amb preferència a que aquest lloc fos ocupat pel hereu de la Corona, com era el costum.
Per descomptat que un sol noble no podria ocupar varies cadires d’aquestes Corts per l’acumulació històrica de títols, i per exemple la Duquessa d’Alba hauria de cedir cada escun dels seus títols catalans a familiars seus, iniciant-se així la recuperació de varies nissagues comptats catalanes.
Us imagineu que els membres dels organismes autònoms de la Generalitat, per exemple la CCRTV , els nomenessin Les Corts, amb criteris de profesionalitat en comptes del Parlament amb els criteris de cuota política a que ens te acostumats. I els alts càrrecs del Poder Judicial, i del Consell Consultiu, i de tots els organismes autònoms de la Generalitat. Els partits deixarien de colocar-nos els tontos dels partits en aquests llocs.
Aquestes noves Corts, serien un magnífic lobby de pressió davant la Corona i amb fil directe amb ella o amb el mon econòmic. Tindríem també un excel·lent enllaç amb els militars espanyols que així es tranquil·litzarien una miqueta, i fins i tot amb el Vaticà que no només hauria de desitjar-nos Bon Nadal en català, sinó escoltar ens nostres Bisbes com a representants reals i legals del poble.
Evidentment, com podeu veure, el Lloctinent no només coneixeria Catalunya a fons, sinó que parlaria correctament el nostre idioma, i s’educaria de manera diferent a com ho han fet fins ara els Borbons.
Per descomptat també que la derogació del Decret de Nova Planta suposaria la derogació de les Diputacions Provincials i qualsevol altre organisme de Madrid a la nostra terra.
Quedaria pendent de renegociar la “Unió d’Armes”, pero aixó, avui en dia tal i com estan les coses, no seria gaire problema, amb unes forçes armades que cada cop depenen mes d’Europa.
I també podeu veure que amb aquest sistema, difícilment el President podria ser un pobre home sense cap ofici ni estudis com el que ara tenim. Amb sort tindríem de President al Bisbe d’Urgell, Co-princep d’Andorra o a l’Abat de Montserrat. Cap tonto, mai mes.
El mes important, es que desactivats així els interessos del Sr. Rei, dels militars, i dels capellans, el tema de la DEVOLUCIÓ es podria aconseguir tranquil·lament, i pacíficament, i tots contents. Perquè de 1492 a 1714 érem part d’Espanya, oi que si senyors del PP?, dons tranquils homes, que no passa res, que només estem aplicant la disposició addicional 1ª de la “vostra” Constitució, que diu : “La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals”. I que son les nostres Constitucions sinó drets històrics forals?
I a qui dubti d’aquest vell sistema polític, només recordar-li que a Andorra no li ha anat tant malament.
Un cop tot això en funcionament, ja reclamarem al Museu del Ejercito i a la resta de museus espanyols tot el que van robar, perdó, guardar en millor condicions, per poder “vestir” una miqueta la residencia del Lloctinent. Bé això ja li encarregarem a ell mateix.
Als nostres nobles que també tornin tota la documentació i aixovars corresponents, i al nostre braç eclesiàstic el mateix en el que respecta als molts arxius de Monestirs catalans enviats a Madrid.
Ja voreu com lo de Salamanca eren quatre paperets, i la de coses que se sabran quan els historiadors puguin accedir a tots aquests papers fins ara amagats.
De les feines mes importants a fer per aquestes noves Corts del tres braços, seria la reclamació de tot alló que sha fet ilegalment, sense consultarles desde 1640, amb peticions directes al tribunal d’Estrasburg:
En primer lloc reclamar la Catalunya nord, regalada il·legalment al Tractat dels Pirineus, on França va incomplir el Tractat de Péronne del 19 de Setembre de 1641, article 13e, on França es comprometia a no separar mai aquests territoris, i que sempre serien part de Catalunya.
En segon lloc, reclamar les terres de la Franja de Ponent, que una divisió provincial espanyola ens va robar.
En tercer lloc, reclamar les Illes Balears, que sempre van ser part de Catalunya i només tenien delegats a Corts Catalanes, com també les tenien els rossellonesos.
En quart lloc, reclamar la indemnització oportuna a Anglaterra per l’incompliment del Tractat de Gènova, on es comprometien al recolzament militar necessari per garantir les nostres Constitucions.
Aquest es el camí. L’altre camí, el republicà, el que faria legalment al ser un marc legal nou, es condonar totes aquestes il.legalitats.
I de Republiques catalanes ja n'hem tingut o intentat si no vaig errat unes cinc (Pau Claris, 1714, periode liberal Ildefons Cerdà, Francesc Macià 1931, i el 6 d’Octubre, i si no recordo malament la que mes va durar ho va fer tres dies.
Evidentment de les coses del dia a dia, s’encarregaria el Parlament Democràtic, ja sabeu les coses importants com son limitar la velocitat, les rodalies, el fer cada cop les aixetes mes petites en comptes de fer mes pantans, els carrils bici, i totes aquestes coses que tant els agrada fer.
Miquel Manubens
Fa prop de 600 anys que tractem amb funcionaris castellans i prop de 300 que sabem com les gasten, i ni així aprenem. Només en Tarradellas sabia sortir dient que tot havia anat molt be i que havien establert un gran “bon rotllo” desprès de reunir-se amb Adolfo Suarez i no haver aconseguit res de res.
El govern català actual, que si sap mentir, però molt malament, va afirmar que la reunió de la comissió de traspassos Estat-Generalitat no es faria si no hi havien garanties d’aconseguir bons resultats, entre ells el traspàs de rodalies.
Finalment el Rubalcaba els va oferir traspassar Rodalies excepte el personal, la direcció, la decisió executiva , etc. etc. O sigui tot excepte la despesa i donar la cara.
I , això seria només fins el 2012, perquè a partir d’aquest any, segons la Comissió Europea, aquest mercat s’ha de liberalitzar. Ja veuen vostès lo llestos que son tots plegats.
I aquí va ser on en van recordar a Tarradellas, perquè si dius que no hi aniràs si no hi hauran resultats, dons no hi vas, i si vas, fas el que feia Tarradellas.
Això de les Rodalies es un forat negre. Per actualitzar la actual , insuficient i tercermundista xarxa de Rodalies-Barcelona son necessaris no menys de 6000 milions d’Euros, una xifra relativament petita del que seria fer un pla seriós i complert de la xarxa de trens de curt recorregut que necessita Catalunya si el que es vol ( de vegades ho dubto ) que la gent utilitzi el transport públic. Els polítics tenen les dades del Cens, allí tenen on vivim, i on treballem, i suposo jo que per el súper poderós ordinador de Hisenda (aquest es el millor, evidentment) fer un planell de una nova xarxa en funció de les necessitats de la gent, seria tant senzill com per al meu ordinador fer un tetris.
Ademes, a aquest assumpte se li esta donant una importància que no té, dons afecta a 150.000 persones, de les quals, la majoria no pot votar perquè son immigrants. O sigui estem creant un merder en un tema deficitari, que malgrat l’efecte mediatic, quan l’aconseguim només ens reportarà un trasllat de la insatisfacció de la gent, i mes despesa.
I es aquesta manca de visió practica dels suposats progressistes del país que sempre ens ha fet mal. Ens va fer mal quan van fer que la Generalitat s’enfrontes al rei Joan II, posant-li unes condicions totalment estúpides com no poder trepitjar Catalunya sense permís de la Generalitat. Ens van fotre mal quan, per culpa de no voler negociar la Unió d’Armes amb Olivares ( negociar no vol dir claudicar) ens van fotre en una guerra contra l’exercit castellà que posteriorment ens va costar la Catalunya Nord.
I ens van fotre ben fotuts quan quatre “vigatans” es van rebel·lar contra el primer rei en anys que jurava les nostres Constitucions, i es van aliar amb els anglesos amb un Pacte de Gènova que mai han complert, i ens van fer perdre les Constitucions el 1714, i el nostre líder es va amagar a la casa dels sogres a Sant Boi. De qui eren o que en pensaven els membres de la Diputació del General en aquell moment ningú en sap res.
I finalment els que ara son pijo-eco-progres ens van fotre en una guerra incivil contra l’exercit espanyol recolzat pels nazis alemanys i els feixistes italians tot per sortir el dia 18 de Juliol amb banderes negres o vermelles cridant revolució i comunisme, en comptes de sortir amb banderes republicanes reclamant simplement “democràcia”. I si el cop no hagués tingut oposició armada, i hagués simplement estat un “pronunciamiento” mes, potser de Franco recordaríem ara que va ser el inútil general al qui els americans van esborrar en un dia de la zona militar d’Àfrica per envair España a la II Guerra Mundial.
I desprès hauríem tingut Pla Marshall en comptes del que vàrem tenir.
I cada cop que veig a aquests del tripartit parlant de negociar amb Madrid, m’enrecordo de que Tarradellas no volia Estatut, sinó tenir les quatre diputacions, que l’Estat cedis tres o quatre competències al complert, i anar hi anant. Perquè si això hagués estat així. i Madrid s’hagués quedat Sanitat i Educació, les dues competències que han generat mes dèficit a la Generalitat perquè mai inclouen el creixement de la població ni la immigració, i en canvi ens haguessin traspassat la Obra Publica, ara tindríem un país preparat per a exportar industrialment, en comptes de tenirlo per a ser el bar i el prostíbul d’Europa.
Jo no se si les putes parlen català, però si se que desprès de 30 anys de tenir el control total sobre l’Educació, si truques a una Caixa Catalana, la musica d’espera que et posen es això que diuen “pop español”, i si et truquen per qualsevol cosa desde els “serveis centrals”, o truques a “atenció al client”, t’atenen en castellà.
Per tant, jo com els escocesos, no vull ni Estatuts ni Independència, vull simplement DEVOLUCIÓ, i tenir el mateix rei i les mateixes forces desarmades amb noiets sud-americans que el país veï, perquè posat a tenir un rei, millor tenir el rei mes “bribón” (o suposadament -sempre s’ha de dir suposadament- tonto) del mon, no els sembla?, i de pasada, desactivem dos enemics importants.
Per a mi es fundamental utilitzar la paraula "DEVOLUCIÓ". Tot el mon l’entén, i en canvi veu amb por mots com "nacionalista" o "independentista".
Ademès, un espanyol també l’entén, i desarma d'arguments als desconeixedors de l’historia (la majoria). I si no, es fàcil d’explicar: DEVOLUCIÓ vol dir tenir el mateix status que de 1492 a 1714 ( un estatus on segons ells som “Espanya” i segons nosaltres som “independents”. Així tots contents). Cosa que es perfectament asumible segons les disposicions transitories de la "seva" Constitució.
En publicitat, la simplificació del missatge es el triomf. I això de l'independència es un producte com un altre, que s'ha de "vendre" i ha de convèncer.
properament : INDEPENDENTISME MONARQUIC (II) , EL DIA DESPRÈS.
Ja tenim la PREVISIÓ amb els resultats electorals de les eleccions espanyoles del 9 de Març.
L'única enquesta que no esta feta amb el sistema "Juan Palomo" a mida de qui la pagui o del color del diari que la publiqui.
Com a minim es l'única previsió imparcial, i ja nomès per aixó es la única digne de credit.
La previsió es :
Els del PinotxoSOE : 169 (ara tenen 164)
Els del PPhatxa : 156 (ara tenen 148 )
El tumor Duran : 9 (ara tenen 10 )
Drakula Ridao : 7 (ara tenen 8)
Els eco-pijo-progres del dinoSaura : 5 (ara tenen 5)
Altres : la resta
La previsió es feta pel magnific Mag Felixal programa Versió RAC1 de Toni Clapès.
No sumeu, que ja se que no quadra, pero es divertit.!
El conegut escriptor Sergi Pamies es manifestà a favor de la limitació a 80 Km/h, i propossa mes mesures per augmentar la felicitat dels conductors.
Tall del programa Versió Original, de Toni Clapès a RAC1 Un video del POLONIA sobre l'estretament dels carrils a les autopistes.http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/a-%27pol%f2nia%27-1907.html
