el nou Estatut es una merda.!

Acabo de llegir l'article del profesor Sr. Antoni Soy al diari AVUI sobre el finançament previst al projecte d'estatut, i m'he quedat de pedra.A mi em sembla que es de ser molt imbecils acceptar un deficit fiscal del 9% durant 10 anys, i del 5% desprès d'aquets 10 anys.Una cosa es que ens robin, i un altra cosa legalitzar el robatori futur i amnistiar el robatori passat.

Per mi s'hauria de retirar el projecte d'estatut, i inmediatament presentar al Tribunal d'Estrasburg cinc demandes :
1 Per tots els calers robats desde el 1978. L'actual estatut afirma que Catalunya rebrà el promedi entre el seu esforç fiscal i el seu percentatge de població. Aixó son 285.000 M €uros.
2 Reclamar totes les competencies encara no trespassades ( unes 75 )
3 Denunciar totes les lleis que han laminat l'estatut i demanar la seva modificació, prevalent el redactat del Estatut com a llei de major rang.
4 Demanar l'anul.lació del Tractat dels Pirineus en base a dos arguments legals:
a) La corona española no tenia poder, segons les Constitucions Catalanes vigents en aquell moment, a regalar ni vendre cap part del territori català, sense l'autorització de les Corts Catalanes. Autorització que mai va existir, ni quan la Corona ho comunicà a les Corts l'any 1702.
b) El Tractat garantía la pervivencia de les institucions catalanes al Rosselló. Aixó es tenir consols i delegats a les Corts Catalanes. França no nomès no ha acomplert aquest apartat del Tractat, sino que l'ha traït al suprimir les institucions catalanes nomès un any desprès de signar el Tractat, i desprès amb el reial decret francès del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus.
5 Denunciar a Anglaterra per l'incompliment del Pacte de Genova, on Anglaterra es comprometia a defensar els catalans encara que es perdès la guerra.

Aquestes demandes nomès serien retirades si s'aconseguisin els seguents compromisos:

De França : l'acceptació de la Generalitat com a l'unica administració entre l'Estat frances i els municipis d'aquell territori, amb un tracte fiscal igual al demanat a Espanya.

D'Anglaterra :que ens recolces en tasques de seguretat i defensa per tal de garantir el que ells mateixos es van obligar a complir.

D'Espanya: Plantejar una nova redacció d'un estatut en sis capítols molt clars:

1 _ Catalunya es una nació, i té les atribucions de recaptar tots els impostos,tributs, tases o cotizacions generats a Catalunya.

2_ Les competències de la Generalitat seran les històriques de 1492 a 1714. ( Una època en que nosaltres pensem que eren independents, i en canvi els espanyols pensen que ja érem espanyols, així tots contents )

3_ Les lleis de Catalunya son les contemplades en les Constitucions i Altres Lleis compilades per últim cop en 1705, que seran posades al dia pel Parlament Català. ( per tant queda derogat el Decret de Nova Planta ). A partit d'aquelles i del antic estatut, el Parlament català establirà una nova Constitució Catalana.

4_ Son d'aplicació al català totes les lleis de defensa del castellà i del francés. El català es un únic idioma oficial i es el parlat al Comptat de Barcelona, la Catalunya Nord, al Regne de Mallorca, al Regne de València, a la franja catalano-parlant d'Aragó, a Andorra, al Rosselló i a l'Alguer.

5_ El Parlament del Principat de Catalunya, establirà, d'acord amb els del Estat Francès i Espanyol, el % del PIB de solidaritat, i els controls de com aquesta aportació s'inverteix en el desenvolupament dels altres pobles d'Espanya o França.

6_ Els estats Espanyol i Francés posibilitaran la forma de que les altres terres de parla catalana puguin adherirse, voluntariament, democraticament i per referendum a aquesta nova administració.

Aquest tipus de redacció ens equipara als bascos en assumir competències "històriques", i ens diferencia de totes les altres "autonosuyas" que no tenen, ni han tingut mai aquests drets.

I desprès, a partir de l'actual estatut, i de les Constitucions derogades el 1714, crear una Constitució Catalana, on posar dençà quina es la nostra bandera o el nostre himne, coses que realment ningú enten perque ho ha d'aprobar Madrid.

Jordi Benplantat