ACTUALITZACIÓ DE SIMBOLS
Desprès de mesos de pressió ciutadana per a recuperar les columnes que Puig i Cadafalch va erigir a Montjuïc i que la dictadura de Primo de Rivera va fer enderrocar, al lloc original, l'Ajuntament lluny de restituir les al seu lloc original o amb la mateixa orientació (frontal), han decidit que es posaran a un costadet i longitudinalment. D'aquesta manera, quan la gent pugi a Montjuïc des de la Plaça d'Espanya, no veurà les quatre columnes frontals i centrades com quatre barres.
Hi ha qui afirma que aquests de l'Ajuntament no s'adonen, però i tant que s'adonen dons el CÍNIC regidor de Cultura de l'ajuntament, Carles Martí, ha dit que "s'ha optat per una lectura actual".
Això de les "lectures actuals" ja ho coneixem, es com quan en el tio de la bota Maragall, va intentar "actualitzar" l'escut de la ciutat i va fer el seu nyap.
Com podeu veure en l'imatge, la idea de Puig i Cadafalch era clara. Les columnes tenien una direcció est-oest. No només això sinó que els nou llums del darrere del Palau Nacional, son nou i no un altre numero per permetre fer la senyera al cel per les nits. Els llums blancs es veien l'any 1929 desde Queralt.
El palau de darrere, amb la seva sala circular podria perfectament encabir les instal·lacions del Parlament Català, en comptes de tenirles al zoo amb altres animals en extinció. Perquè si no l'arquitecte li va posar per nom Palau Nacional?.
I, una altra cosa que sovint obliden qui reivindiquen el monument, es que al capdamunt de tot van unes estàtues de victòries alades. Com recentment s'han recuperat planells i documents de l'arquitecte, no costarà gaire seguir les seves directrius.
Per tant l'Ajuntament te dues opcions, fer el que li roti, amb el qual pot passar que ho facin dues vegades, o ferho seguint els criteris de l'arquitecte i respectant la seva obra.
En el cas de que ho facin correctament, tots estarem molt contents. En el cas de que pretenguin "actualitzar" la obra, els demanem que no es quedin en això nomès. Enderroquin també dues torres de cada façana de la Sagrada Família, cosa que sembla que ja estan preparant a fer amb l'excusa de l'AVE, i canviïn totes les banderes catalanes de tota barcelona per banderes espanyoles. I del cost de tot això creïn un impost nou, tipus "cànon de l'aigua", anomenat "cànon d'actualització de símbols".
Les coses clares, a les properes eleccions que les fotografies dels cartells electorals els candidats vagin vestits de cuir, i amb les eines del sado, perquè sembla mentida que els ciutadans poguem votar a gent tant aficionada a les arts sàdiques.PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL
Sessió del dia 27 de Gener de 2006. Ref: CP 1/06
ACORDS adoptats pel Plenari del Consell Municipal en la sessió ordinària del dia 27 de gener de 2006.
E) Declaració Institucional
Única.-Dins del procés de creixement de la ciutat, a principis del segle XX la muntanya de Montjuïc va esdevenir un nou pol d’activitat. Diverses obres públiques van dotar d’un nou sentit per a Barcelona a un espai com aquest, tan present a la història de la nostra ciutat.
Aquest procés, que va culminar amb l’Exposició Universal de 1929, va tenir una fita destacada amb l’erecció l’any 1919 de les quatre columnes projectades per l’arquitecte, urbanista i polític Josep Puig i Cadafalch, que marcaven l’entrada als diferents espais de la muntanya de Montjuïc.
Aquest símbol, lluny de qualsevol connotació partidària, era un signe d’identitat ciutadana, de recordatori de les arrels de Barcelona i de projecció vers el futur en un espai, aleshores emergent, com era Montjuïc.
L’any 1928, en plena dictadura del general Miguel Primo de Rivera, les quatre columnes varen ser enderrocades. Amb aquest acte es volia eliminar un símbol de catalanitat cívica a Barcelona. Aquest decisió va ser un acte de violència gratuïta sense altre objectiu que privar a Barcelona de la seva consciència i orgull cívic com a ciutat i com a capital de Catalunya.
La ciutat de Barcelona ha dut a terme un procés de recuperació de la seva memòria històrica de la qual no en pot quedar al marge la significació de l’enderrocament de les quatre columnes. Aquesta voluntat de recuperar la nostra memòria, també en aquest extrem, no és fruit de persones aïllades, sinó que representa el sentiment majoritari de bona part del poble català, com ho demostra la campanya popular per la recuperació d’aquest monument o la proposició no de llei presentada per tots els grups polítics presents al Parlament de Catalunya.
La proximitat de l’any 2007, en que es celebrarà el cinquantè aniversari de la mort d’en Josep Puig i Cadafalch, és una bona oportunitat per que la ciutat de Barcelona, de la qual en fou regidor, diputat a Madrid i diputat provincial, honori el record i la memòria de l’obra i la vida d’en Puig i Cadafalch, que fou també segon president de la Mancomunitat de Catalunya.
Atesos els fets exposats, nosaltres, representants dels grups municipals d’aquest Ajuntament, acordem la següent Declaració Institucional:
L’Ajuntament de Barcelona declara la seva voluntat de:
Endegar, d’acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 d’abril de 2005, les accions dirigides a la recuperació de la memòria històrica del monument de les "Quatre Columnes" de Puig i Cadafalch a la ciutat de Barcelona, ja sigui a Montjuïc, o bé en un emplaçament que garanteixi el seu valor simbòlic.
Iniciar els treballs amb els departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya implicats, d’acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament, per tal de concretar els esforços econòmics i tots els que siguin necessaris per a la recuperació del monument.
2 comentaris:
Quanta misèria. Catalunya sempre al quarto dels malsendreços, arraconada i amagada.
Fa por aquesta mentalitat 'actualitzadora' i més por fa encara el col·laboracionisme d'Esquerra.
Com l'exposició de Catalunya a Nova York, que al final s'ha anomentat 'Barcelona and modernity: From Gaudí to Dalí' Catalunya amagada, .... tenen por que a NY facin boicot als catalans?
Benvolgut senyors,
A l’Hotel d’Entitats del Ciemen, c/ de Rocafort 242 bis hem inaugurat una exposició que està situada a la sala Abat Escarré. Resta oberta tots els dies de 5 a 8 fins al 22 de març. Ens complauria poder gaudir de la seva visita però seria convenient que abans d’anar-hi telefonessin a la secretaria de La Xarxa, doncs per raons alienes a la nostra voluntat els horaris de visita pública són variants.
Pel Secretariat de La Xarxa
Enric Padrosa
LA XARXA D'ENTITATS CÍVIQUES I CULTURALS DELS PAÏSOS CATALANS PELS DRETS I LES LLIBERTATS NACIONALS
C/Rocafort 242 bis, 1er. 08029 Barcelona.
Tel: 93 552 89 54
info@laxarxa.cat
www.laxarxa.cat
Publica un comentari a l'entrada