RUBALCABA ES L’ENEMIC

Aquest personatge de la política espanyola, criticat per molts i menyspreat pels còmics imitadors, es realment un geni. Fa només un mes, amb un decret governamental va aconseguir tres objectius, encabronar els controladors aeris per a que tota l’opinió publica se’ls fotès en contra, fer mes digerible a la població la privatització d’AENA, i de retruc, va tenir els cels espanyols en mans militars prop d’un mes, cosa que va fer, casualment, que les marxes verdes dels moros sobre Ceuta i Melilla, s’anul·lessin.
Ara, un altre cop, aquest geni de la política que es qui realment governa Espanya, amb l’obligatorietat de que les caixes catalanes dipositin un 8% dels préstecs concedits al Banc d’Espanya aconsegueix, un altre cop, varis objectius alhora. Primer recull els diners que desprès deixarà a través del malnomenat FROB. Les caixes catalanes hauran de triar entre convertir-se en bancs, i posteriorment, en espanyoles, o be en reduir els seus crèdits a les empreses, i així putejar un cop mes les PYMES catalanes que veuran com no els renoven les actuals pòlices de crèdit o no els concedeixen nous crèdits, perquè tot el poc disposable que poden tenir les caixes hauran anat a petar al Banc d’Espanya. Te’n surtis per on te’n surtis, els resultats son nefastos per l’economia catalana, o perdem el sistema català de caixes, o la nostra recuperació econòmica es frenarà i alentirà molt mes, o les dues coses.
I de mentres Espanya ens ataca econòmicament, amb això i amb moltes altres coses, nosaltres perdem el temps amb consultes naïfs o en manifestacions de hippies que desprès no sabem convertir en vots. Teoria en tenim molta, pensadors, conferenciants, opinadors i tertulians en tenim un munt, i continuem discutint el sexe dels àngels indefinidament mentres Espanya amb els relictes de les nostres naus fabrica una balsa on ells poder seguir surant.
I cada cop estic mes emprenyat de la desídia dels nostres dirigents, d’aquest ostracisme voluntari, d’aquest no adonar-se que l’única solució es plantejar batalla total i a tot arreu, deixar de ploriquejar, i denunciar a tots els tribunals internacionals aquesta Espanya feixista de raça, i en això l’única iniciativa veritablement intel·ligent ha estat la de Quim Torra i Jordi Cordada que, en portar la sentència del TC a Estrasburg, han iniciat la internacionalització del conflicte.  Tot lo altre no porta enlloc, perquè pactar amb Espanya es com els acords amb el setè de cavalleria, que sempre son paper mullat, i tots tenim prous experiències de que les manifestacions no serveixen de res més que per a enaltir el nostre ego col.lectiu.
I cada cop que veig en Rubalcaba me’n adono que tenim la batalla perduda, no només perquè demostrem amb els nostres actes, dia a dia, que no volem ser independents, i que això de la independència es un hobby, sinó perquè repassant els nostres líders no trobo gent amb la intel·ligència i mala llet d’en Rubalcaba. A qui enviaríem a negociar l’independència amb aquest home? Al Duran que viu en una suite de mils d’euros al mes?. A la mestressa Tura que cerca desesperadament un xiringuito? Al noi aquest que fa governs dels millors amb gent estranya? Als que necessiten els diners d’en Rubalcaba per pagar la lletra de la nova seu? A la colla de malfactors que nomes fan la punyeta als altres independentistes?.Si no som capaços de trobar deu Rubalcabas, millor posats a tenir un país de merda, fer-nos espanyols. Posats a ser uns merdes, millor que siguem espanyols.

MM