18.1.11

TREBALLAR A MAQUILA. EL GRAN ENGANY DE LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.


Això de la globalització econòmica ens està portant a uns extrems que son realment inacceptables. Antigament es deia “treballar a maquila” a donar feines a subtallers de manipulats, que no tenien tecnologia. Les empreses imposaven els preus, i el subtaller no aportava res mes que hores de feina. Aquest tipus de treballs van ser molt secundaris a una Catalunya fortament industrialitzada, i eren propis de països tercermundistes. En el nostre cas només s’aplicava en els tallers del tèxtil del Maresme i en pocs llocs mes.

Ara les multinacionals estan convertint Catalunya en un país de maquiles. Hi han casos flagrants de abús de situació, com el cas de la Seat que rebé fortes ajudes per l’I+D de la Generalitat d’en Pujol i desprès no aplicava les millores aquí desenvolupades a SEAT sinó a Wolksburg.

Ara tenim el cas de la Nissan, desprès de negociar convenis i ERO’s on els seus dirigents van manifestar la seva gran satisfacció pels acords assolits afirmant que aquets garantien els llocs de treball uns quants anys, els dirigents del la multinacional japonesa han plantejat l’adjudicació de la nova pick-up com si les seves fabriques no fossin seves sinó maquiles.
Els sindicats del partit del govern espanyol han acceptat les condicions dels japonesos venent als treballadors l’acord com un gran acte de responsabilitat. I jo em pregunto on acaba la responsabilitat dels treballadors. Fins a quin punt els treballadors d’aquest país hauran de rebaixar els seus drets per a demostrar indefinidament la seva responsabilitat.
Senyors de la Nissan, si som una maquila, quan hi hagin beneficis no se’ls emportin. I si volen beneficis, pensin que la fabrica de Barcelona es seva i no dels treballadors. Aquí l’únic sindicat que ha estat coherent han estat els de la CGT que han explicat que l’acord era la resposta responsable a un xantatge, a res mes, a un xantatge. I aquesta es la crua veritat.

Per tant, deixem-nos d’amagar el cap al forat, i parlem clar. No es pot permetre per mes temps aquestes actituds de les multinacionals. No es pot permetre per mes temps, i menys desprès de la demostració de on ens està portant la globalització econòmica que a Europa entrin productes de tot el mon i que cada cop mes s’hagin de rebaixar els drets laborals, el benestar social, i la dignitat com a persones dels europeus.  S’ha de lluitar contra això, exigint taxes d’importació que suposin la diferencia de benestar social entre el país d’origen i Europa. La globalització econòmica no beneficia als treballadors europeus, per tant no beneficia als ciutadans europeus, beneficia només als països que imposen les seves regles al tercer mon, i així de passada ens perjudiquen a nosaltres.

Ens podrien dir que rebaixar paulatinament els salaris europeus serveix per a que la resta del mon visqui millor, però això no esta passant. Tots els guanys de Xina se’ls queda el seu govern, convertit,  amb aquets diners, en el banquer mes poderós per al mon occidental.
Fixeu-vos doncs que, l’empitjorament del nostre benestar social que hauria de servir per a millorar els dels altres països del mon, només serveix per a que els nostres capitalistes siguin cada cop mes rics.  Som solidaris amb els nostres grans empresaris, amb les nostres grans corporacions, amb els nostres taurons de la borsa.

Catalunya va estar molts anys fabricant cotxes sense necessitar tecnologia forana. Des de els Hispano-Suiza a la SEAT post-fiat. En motos érem els reis del mon fins que els governs socialistes van permetre l’importació de les motos japoneses i van deixar caure totes les fabriques catalanes.  Sempre m’he preguntat si la Montesa i la Bultaco, de ser alemanyes, encara existirien. Segur que si.

Si volem una Catalunya forta econòmicament hauríem d’avançar en aquest sentit i deixar de ser esclaus d’Espanya i maquila de japonesos i alemanys.  Però la qüestió avui en dia es si existeix l’esquerra. Millor dit, si la gent te clar que ser d’esquerres no es tenir un determinat color favorit sinó es defensar, per davant de tot, a la gent, a la gent normal, als treballadors, en definitiva, a la majoria dels ciutadans.  Si Catalunya es converteix en un país de maquiles desapareixerà la classe mitjana. Es el que amb l’actual crisi econòmica ja està començant a passar. Turisme, serveis, i maquiles. Maquiles en tots els sectors industrials depenent de les multinacionals estrangeres.

Per tant es precís configurar una nova esquerra, que cregui en la regeneració democràtica, en la defensa del país, de les persones del país, per tant en l’independència, i que defensi els valors del treball: excel·lència i professionalitat. Sense maquiles.
MM

nou medidor de negociacions multinacionals-sindicats: l'aparell medeix
fins a quin punt se'ns pixen, i fins i tot la potència de la pixada.



FONT: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/gent/20110118/urinaris-ludics-proves-als-bars-toquio/669423.shtml

Un altre video molt interesant sobre la "globalització". Aracadi Oliveres posa noms als responsables de la crisi.
( deixeu que carregui tot, va molt lent)

Arcadi Oliveres / Fragment de conferencia from ATTAC.TV on Vimeo.

1 comentari:

Abate Marchena ha dit...

Hace muchos años que no escuchaba la palabra "maquila".
En Andalucía de pequeño, la oia muy a menudo. Era lo que le cobraba en especies el molinero, por moler los granos a los campesinos.