LA DIGNITAT D’ESPANYA I L'INDIGNITAT DEL GOVERN CATALÀ
Mira que s’ha escrit sobre el editorial conjunt dels 12 diaris catalans, i per moltes voltes que li donin no em convencen de que el editorial no es mes que un intent desesperat dels catalans autonomistes de defensar la situació actual, perquè ells si veuen que la sentencia del TC farà que mes catalans s’adonin que el camí autonòmic està mort, i que abans que el TC son ells qui l’han matat.
L’han matat enganyant a la població en la negociació a Madrid de l’estatut, en la negociació del finançament, i en explicar malament la LOFCA. Perquè desenganyem-nos els medis informatius estan al total servei de l’actual tripartit. Si ens enganyen en la actual crisi econòmica, repetint el que diu el govern sobre els increments de vendes de cotxes respecte al 2008, però amagant les ventes del 2007 i 2006, que dimonis no faran per rentar la cara del govern mes incompetent que hem tingut els catalans?
Perquè no es necessari defensar la dignitat de Catalunya enfront l’ indignitat històrica d’Espanya. Es fútil. Començant per tenir un rei que dona lliçons de democràcia pel mòn quan a ell el nomenà un dictador fins al constant engany d l'actual president del govern. I podriem tirar enrere a explicar mentides fins 1492 i no acabariem en una nit.
La dignitat del nostre govern ha donat una nova mostra d’incompetència en el cas Centelles. Es que han tingut els sants collons de a sobre de que han ningunejat als Centelles, i han pretès robar-los el seu fons declarant-lo a traïció “d’interès cultural” mentres per davant “negociaven”. I ara que els Centelles han trobat un pacte satisfactori amb el Ministerio els llançen al damunt tots els dòbermans periodistes.
Conec un cas similar, d’una persona amb un fons històric de cartes reials brutal (mes de 300 anys), varis llibres dels que existeixen pocs exemplars al mon, i amb la documentació que demostra de qui son totes les obres de la Franja que son a Lleida i que el bisbat no te els rebuts, que només va demanar al Carod un petit capital per poder venir a viure a Catalunya, i que li assignessin a ell i al seu germà disminuït, un sou de bidell i poder dedicar-se ell a reballar el fons, catalogar-lo, transliterar-lo a un ordinador, etc. El lloc ja el teníem, un Palau Medieval cedit per un ajuntament català. La “negociació” la Generalitat no oferia res, i el meu amic va acabar dient “be, dons si no ho voleu potser ho cremo tot”. La resposta “tu mateix, es propietat teva, nosaltres no podem fer res”, i al final fins i tot l’ajuntament que cedia el Palau, per pressions des de Barcelona, es va ginyar.
Explico tot això per a demostrar que no s’ha de fer cas de les tonteries que diu la Prensa del Movimiento, perquè sempre, son la veu del seu amo. Quan es carreguen una família catalana estafada i a la que li han fet perdre el temps mentres l’apunyalaven pel darrere i ara els fan quedar com anticatalans, o quan fan editorials conjunts, redactats bolanyerament.
Gracias a esos incompetentes expoliadores del pueblo de Catalunya, se desplaza hacia España el patrimonio Centelles,y el mio si no esta en Catalunya institucionalizado es por esa misma causa, perdiendo la letra de la Guerra del Segadors,con lo que esos documentos son y significan para la historia de este Pais,y que es si cabe mas vergonzoso que el caso Centelles.
Y por supuesto que ni Aragon, ni España pueden dirigirse a mi con lo que les cuelga con el caso Belver de los horrores, estos solo pueden hacer lo que hacen crear delitos,y decir que he sido yo,,,y los de aqui silencio.
Veremos a ver como evolucionan las cosas,pero los de C I U no estan exentos de culpa tanto con el caso Centelles,como con el mio.
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
1 comentari:
Asi es, lo describes perfectamente Miquel:
Gracias a esos incompetentes expoliadores del pueblo de Catalunya, se desplaza hacia España el patrimonio Centelles,y el mio si no esta en Catalunya institucionalizado es por esa misma causa, perdiendo la letra de la Guerra del Segadors,con lo que esos documentos son y significan para la historia de este Pais,y que es si cabe mas vergonzoso que el caso Centelles.
Y por supuesto que ni Aragon, ni España pueden dirigirse a mi con lo que les cuelga con el caso Belver de los horrores, estos solo pueden hacer lo que hacen crear delitos,y decir que he sido yo,,,y los de aqui silencio.
Veremos a ver como evolucionan las cosas,pero los de C I U no estan exentos de culpa tanto con el caso Centelles,como con el mio.
Saludos cordiales.
Miquel Fox.
Publica un comentari a l'entrada