Els “nostres” partits, amb motiu de la llei electoral, pretenen crear una nova “entitat territorial” que suposi l’agrupació de varies comarques.
Copio de wikipedia : “El veguer reial, que assumia responsabilitats judicials i de representació, era ajudat en les seues funcions per sotsveguers. Les vegueries eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pròpia Generalitat i els poders municipals".
O sigui que, un cop mes, ressuscitem unes figures que eren alienes a la voluntat popular (com els mossos d’esquadra, que foren creats pels botiflers per a perseguir patriotes), i que al contrari, servien per a controlar la gent i fiscalitzar la Generalitat, en representació del sr Rei.
No tindria res a dir si qui crees això fos el sr Rei, estaria en el seu dret Constitucional, però que ho vulguin crear els politics de la Generalitat de Dalt, desprès de les experiències dels Consells Comarcals, em fa pensar que nomes es una excusa per a crear cadires per als alliberats dels partits. (Un nou càrrec per la senyora presidenta ).
En l’era de l’informàtica, jo crec que ens sobren tantes administracions, amb la Generalitat i els Ajuntaments (Madrid i Brucel•les) ja en tenim prou i me’n sobra una encara, i totes les altres administracions: Delegat del Govern (central), Delegats (provincials) de la Generalitat, Diputacions provincials, Consells Comarcals, Entitats Metropolitanes, Vegueries, etc haurien de desaparèixer dons nomes serveixen per a col•locar amiguets i gent inútil.
Totes aquestes administracions nomes afegeixen sectarisme, com per exemple a Vallirana on no ens volen a la Entitat Metropolitana perquè no tenim alcalde de la PseCta, i per tant paguem la recollida d’escombreries i altres serveis mes cars que al poble del costat que si ho es..
Un Consell Comarcal, amb tenir la seu a l’Ajuntament al cap de comarca i de president al alcalde d’aquest, ja seria suficient. Que es reuneixin els cops que vulguin, que ja cobren un sou, però ni un duro de mes, que els temps no estan per a llençar tants calers.
Però el cas de la Vegueria es mes greu. Els “nostres” politics pretenen que un cop creades les Vegueries, l’Estat modifiqui la administració provincial i l’adapti a les noves vegueries. Nosaltres les anomenarem vegueries, Madrid les anomenarà províncies, i tots contents, i res no haurà canviat, a Matrix.
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Em sembla per el poc que se, que es un gol mes que dels nostres polítics volen colar-nos. Sincerament, no entenc els beneficis que pot aportar si no es més regulacions i mes despeses publiques. Que algú m'expliqui, urgentment, al final, qui mantindrà tot aquest embolic? Qui serà qui produeixi en aquest tros de país nostre? Qui, a mes de pensar i pensar com controlar, està disposat a treballar?
Cuantes tonteries... Només estan preocupats de fer més gasto i de resucitar entitats de l´any de la hostia. Lo passat passat està... no hi ha creativitat , tot es repetir. Instaurem la inquisició¿¿??
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
2 comentaris:
Em sembla per el poc que se, que es un gol mes que dels nostres polítics volen colar-nos. Sincerament, no entenc els beneficis que pot aportar si no es més regulacions i mes despeses publiques. Que algú m'expliqui, urgentment, al final, qui mantindrà tot aquest embolic? Qui serà qui produeixi en aquest tros de país nostre? Qui, a mes de pensar i pensar com controlar, està disposat a treballar?
bon dia
rosbarna
Cuantes tonteries...
Només estan preocupats de fer més gasto i de resucitar entitats de l´any de la hostia.
Lo passat passat està... no hi ha creativitat , tot es repetir.
Instaurem la inquisició¿¿??
Publica un comentari a l'entrada