7.9.06

Jo també vull un estat propi ( IV )

Fa 35 anys, el 24 d'octubre del 1971, aquí mateix, a la seu de les Nacions Unides, Pau Casals va dir: "Sóc català". I va explicar que Catalunya, havia estat la nació més gran del món. Perquè Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra.

D'ençà del 1971, la situació a Espanya ha canviat molt. Catalunya és ara una comunitat autònoma dins l'Estat espanyol i ha recuperat les seves institucions d'autogovern. Per a una gran majoria de catalans, Catalunya continua sent la seva nació.

Jo també sóc català i el FC Barcelona que tinc l'honor de presidir és la institució esportiva més representativa de Catalunya. Pau Casals va ser un català universal. La seva música és universal. Amb el seu violoncel, Casals va dur l'esperança al cor de molta gent. L'esperança d'arribar a viure en un món millor. El FC Barcelona és també universal. El futbol és l'esport més universal.

El FC Barcelona no només és un club de futbol. És més que un club: és un club amb ànima, que es preocupa de dur a les persones la mateixa esperança d'un món millor que Pau Casals tan bé va saber expressar amb el seu violoncel. El futbol, com la música, és una eina poderosa que també pot portar felicitat a molts nens del món.

Per aquesta raó ens hem compromès amb l'UNICEF. Contribuirem a programes globals pel benefici dels nens que pateixen i viuen en situacions d'abús i explotació. El nostre primer equip de futbol, per primera vegada en els seus prop de 107 anys d'història, lluirà un emblema a la seva samarreta: el logotip de l'UNICEF. Ho oferim als nens que són el nostre present, però sobretot són el nostre futur.

Estem molt orgullosos amb l'acord que hem signat amb l'UNICEF. Junts podem fer molt per millorar la vida de tots els nens i nenes del món".
Joan Laporta


Quan dic que Joan Laporta és el millor president que mai hem tingut, em refereixo exactament a això.
Salvador Sostres http://www.avui.cat/avui/diari/06/set/09/250807.htm

Cap comentari: