9.12.09

LÍDERS MUNDIALS EN BATALLES PERDUDES : ESPANYA ENS ROBA MOLT MES DEL QUE ENS DIUEN.



FRACASSOS, PROBLEMES I SOLUCIONS


Fa 500 anys que fem les mateixes bestieses i no n’ aprenem. Al S XV ens varem emmerdar en una discussió familiar entre el rei i el príncep que no ens anava ni ens venia, i varem passar en pocs anys d'un Ferran Trastàmara, qui malgrat que no el volíem, va reformar, modernitzar i omplir de contingut una Generalitat fins aleshores al servei del rei, en una institució quasi democràtica, a un rei Ferran II que va ser el millor rei de Castella, però tenia la lògica recança envers els catalans dons de petit havia vist com la Generalitat bombardejava Girona perquè ell era dins.


Si el nou imperi hispànic no s’articulà al voltant de Catalunya va ser culpa dels catalans, perquè el 1460, amb la política internacional de Joan II, teníem tots els trumfos per aconseguir-ho.


Desprès vingueren les guerres de 1640, les de 1714, les carlines i fins Franco hem estat fent l’idiota, en totes. Si hi ha alguna cosa que cal admirar dels bascos es que ells sempre han tingut gent als dos bàndols, i els seus, dels dos bàndols, sempre han tingut un primer objectiu, defensar els seus Furs. Fixeu-vos si no en la ultima votació per a blindar el finançament basc, on fins i tot el PP basc ha votat a favor.



Nosaltres en canvi, volent cobrar impostos al Rei (Fiveller) defensant prínceps il•luminats (Carles de Viana), cessant un rei sense tenir alternatives clares i anant fent el ridícul per Europa buscant substituts (guerra contra Joan II), refusant una Unió d’armes que a la practica ja existia en comptes de negociar-la (Olivares) traient altres beneficis, lluitant contra el primer rei que havia jurat les nostres Constitucions en molts anys (Felip IV) perquè uns quants cavallers vigatans havien fet un pacte particular amb un lord anglès a esquenes de la nostra Generalitat, emmerdant-nos en lluites dinàstiques espanyoles que ens anaven ni ens venien (guerres carlines), o be pretenent combatre amb armes antigues i amb quatre arreplegats a un exercit copista, afavorint així als radicals del color contrari (espanyol per suposat), en comptes de rendir-nos a l’evidencia, i guardar forces per a crear una sublevació quan haguéssim tingut, igual que la resta d’Europa, l’ajut americà, i desprès el seu pla Marshall.
 Portem 500 anys fent l’idiota, sense una estratègia de país, i només fent “espectacles” que no porten enlloc, o be, porten a un nou fracàs, i per tant, a desmobilitzar una altra generació de catalans.



Recordeu nomes quants cops en aquets últims trenta anys hem hagut de “defensar la llengua”. A cada “manifiesto”, havíem de remoure les pròpies consciencies, mobilitzar-nos, manifestar-nos, etc , tot per un “manifiesto” de quatre gats idiotes. I, de mentres ens seguien foten els calers. L’artificial debat de la llengua s’ha convertit en la permanent maniobra de distracció de l’espanyolisme, i nosaltres a caure de quatre grapes, en comptes de denunciar la realitat : ens esteu robant 18.000 M€ l’any.!
                   
Un altra manera de tenir-nos entretinguts ha estat la manera de fer les lleis que te Espanya, i nosaltres sempre volent arranjar les seves lleis. Una llei espanyola triga des de que es comença a parlar d’ella fins que entra en vigor un mínim de sis mesos. Primer el govern llença globus sonda a la premsa, nosaltres ens escandalitzem, negociem, transigint, rebaixant-nos, i al final surt una merda de llei, que de vegades penso si no es molt pitjor del que en inici pretenien els espanyols, de lo mal negociadors que son “els nostres”. I de mentres passa tot això, la nostra premsa te amb que omplir els diaris ( com si fossin el Sport) i fer veure que tots estem molt pendents de la seva discussió. Els parlamentaris catalans a Madrid haurien de tenir només un objectiu, que al final de tota llei espanyola digues “Aquesta llei no val a Catalunya, lloc on prevalen les seves Constitucions i les lleis del seu Parlament”, i que facin el que vulguin, que lo important no son les lleis sinó els diners. Ens estan robant 18.000 M€ l’any.!                   

L’exemple mes potent d’aquesta manera de fer es precisament l’Estatut. Una llei espanyola plena de tonteries i suposats drets socials que res tenen a veure amb un Estatut on l’únic important es com es reparteix la sobirania, res mes. Donam la sobirania, donam els meus calers, i la resta ja m’espavilaré.

Ja tenia raó en Tarradellas que no es podia perdre el temps amb Estatuts, i que hagués estat molt millor pel país que ens cedissin tots els diners de les inversions en infraestructures en proporció a la nostra contribució impositiva, que quedar-nos precisament amb les dues competències mes deficitàries: la sanitat i l’educació, sempre amb diferencies degut a que Espanya no paga per nombre de targes del ICS, sinó pel cens oficial i antic. Si això s’hagués fet així, els dèficits de l’educació i la sanitat se’ls hagués menjat Madrid, i avui en dia tindríem unes infraestructures europees que ens permetrien sortir de la crisi econòmica com als europeus. I la educació i la sanitat no podria ser molt pitjor del que ara ja es, com demostren per exemple els estudis comparatius del nivell educatiu europeu.
 Ara estem empantanegats en un altre “xou”, el de les consultes populars. Aquestes consultes poden anar be per a pujar la moral al principi, però parteixen de bases falses, i porten a un final conegut. La base falsa es deixar votar estrangers i menors de 18 anys, una trampeta innecessària. I el final conegut es que tots sabem fa anys que tota Catalunya votarà a favor excepte Barcelona on hi haurà empat, i el cinturó industrial de Barcelona on, o be perdrem, o be la participació serà tant minoritària que invalidarà la consulta. I tots sabem que el 70% de la població es a Barcelona i voltants, i tots sabem que el resultat final serà un NO. Aleshores per a que cremar i desmotivar una nova generació de catalans?
No guanyarem mai democràticament, i tots ho sabem.! Aleshores perquè ens auto enganyem?
Potser es perquè, al igual que el “editorial conjunt” les consultes son vistes pels partits catalans com un mode de pressió a Madrid per a que no ens retallin, un cop mes, l’Estatut de merda, dons tots ells saben (com tots sabem) que quan les consultes arribin a Corneyà, a Castefa o a Santako el sucre es desfarà. I mentres estem entretinguts amb les consultes, tornem a oblidar-nos de l’únic important: Espanya ens roba.!

             

I cada cop que sembla que l’idea independentista sura, surten els “federalistes”. Ai carai, i aquets federalistes on son amagats entre febre i febre? Aquets comunistes disfressats d’ecologistes, aquets espanyolistes (abans deien centralisme democràtic) defensors del federalisme, que han fet pel federalisme aquets últims 34 anys?, que han fet pel federalisme aquets últims 150 anys?. Res. Com deia el “federalista” Solé Tura:”si el PSUC ha de portar la bandera monàrquica a Catalunya, la portarà”.

Apart d’això: de que serveix ser tant federalistes si els espanyols no ho son. El federalisme es una dona maltractada que fuig del maltractador i desprès aquest li ofereix diners per tenir relacions. Espanya ens roba i els "nostres" ens enganyen.!
    
Fa anys que quatre gats diem que el gran argument son els diners. Ni lleis, ni drets, ni idioma, els diners. Amb els diners fas les lleis a força de fets, amb els diners t’agafes els drets que necessites, amb els diners pots defensar l’ idioma i imposar-lo a cops de talonari fins i tot a les majors americanes del cinema.

Si vols crear independentistes tingues els diners, no una llista de greuges. Ningú vol afegir-se al grup dels agreujats perquè si. Espanya ens roba.!

             

Ningú entén tant temps perdut en discussions estèrils com per exemple la “tercera hora de castellà”. El problema no es aquesta tercera hora, el problema es que cada cop l’horari escolar es mes curt, per a tot, els resultats son pitjors, i els mestres només estan preocupats per fer jornada intensiva. Es que la cosa te collons.! Discutim per donar tres hores en castellà a la setmana i no per si en necessiten cinc en anglès. Jo feia a l’escola 40 hores setmanals, la meva filla petita en fa 30 hores (els grans a la ESO en fan menys) i tot el problema que tenim en l’educació es una hora de castellà? No fotem.!

Perdem el temps en tonteries, i si en comptes de tonteries haguéssim esmerçat tots els esforços d’aquets 30 anys en defensar els calers avui en dia tots els fills d’espanyols que viuen a Catalunya ja serien independentistes (tinguéssim o no els calers). No hi ha cosa que uneixi mes que els calers. Espanya ens roba.!
                    
Només poques entitats s’estan preocupant actualment pel tema dels calers. La ultima aportació, del CCN (Centre Català de Negocis) fa us càlculs de com pujarien les nomines dels catalans si s’eliminés l’actual dèficit fiscal.


En la primera presentació ho feien en base al conegut dèficit fiscal de l’IVA i l’IRPF. En acabar la presentació, vaig parlar amb un dels intervinents, el mes tècnic, de que els números eren curts, perquè s’oblidaven del dèficit de la Seguretat Social.

L’argument meu era el següent :si la majoria de treballadors paguen del 0 al 15-20%, segons els fills que tingui, d'IRPF, i en canvi de SS tots paguem un 38,30% ( 31,9 % cuota obrera + 6,40 % cuota empresarial) guanyin 800 € o en guanyin 3.166,20 Euros/mes que es el topall màxim actual, el dèficit de la recaptació de la SS, ha d’esser per força superior al de IRPF.


Ara ja han calculat aquest dèficit, que han valorat en 13.097 M€ els últims quatre anys ( 3.274 M€ de promedi) , però amb això i tot, els comptes del Dèficit Fiscal total segueixen essent incomplerts.

Suposem que un 40% del PIB espanyol (1.310.206 M € /any) el generen empreses semipúbliques: Telefónica, Endesa, Repsol, etc , i Catalunya suposa un 25% del consum d'aquestes empreses. Per tant, el IVA de la facturació d'un 10% del PIB espanyol correspon al que aquestes empreses (abans del INI) facturen als catalans.

Si Catalunya fos independent, aquestes companyies seguirien tenint els mateixos amos, però tindrien una seu a Catalunya, per a facturar als catalans. Per tant l'IVA (17.032 M€/any), l'IRPF dels seus treballadors a Catalunya i l' impost de societats (ja no proporcional, sinó exponencial, dons a Catalunya aquestes empreses es on mes facturen i on menys inverteixen) es quedaria aquí.

Però hi ha mes, passaria el mateix amb totes les empreses de serveis i de construcció que treballen per a Ajuntaments, Diputacions i Generalitat. Totes tindrien aquí una seu social, i el IVA facturat a Catalunya, i el IRPF dels seus treballadors a Catalunya també es quedaria aquí. (  ACS, OHL, CyC, Ferrovial, Sacyr, etc ). Com veieu, del Corte Inglés fins a totes les contractes de recollides d'escombreries de la majoria d'ajuntaments catalans (FOCSA), tot aquest IVA, IRPF, i SS i ISS, també es quedaria aquí.

Apart d'això hauriem d'afegir el dèficit provocat per l'incompetència dels gestors de l'Estat en la gestió de les inversions en infraestructures : desde fer un tunel caríssim al costat de la Sagrada Familia, fins les indemnitzacions a constructores per acabar a temps un tram de l'AVE. Possem-hi 1.000 M€ mes per any?


Estem parlant d’una xifra total de vora els 40.000 M€/any. Això es el cost de ser espanyols. Per comparança recordem que el pressupost de la Generalitat es de 34.749 M€/any (2008).
  
El concepte de la nomina catalana de la gent del CCN es feta amb visió d’empresari o de directiu amb alta retribució, però no es suficient per a convèncer els "autonomistes", perquè ningú dona un pas al precipici (així ho explicaran els espanyols), per 80 o 100 € al mes. (això es el que costa a una família anar al cinema amb crispetes i begudes incloses)

Perquè la qüestió es clara, en el cas d’independència no es baixarien els impostos, sinó que amb els mateixos impostos es podria invertir mes en infraestructures productives i socials, en I+D, i en tenir uns serveis socials escandinaus. (de l'educació a la sanitat, fins els subsidis de desocupació). Això seria lo raonable i no el pujar els sous.



I aquesta es la qüestió, l’ independència no es una cosa etèria justificada en base a un folklore, a uns determinats gustos gastronòmics, ens un comtes de fa 1000 anys, ni tant sols a un idioma. L’ independència una reclamació justa per als problemes actuals de la gent, per tant es l’únic camí possible, econòmicament viable, per a garantir la supervivència econòmica dels treballadors catalans, per a permetre sortir d’una crisi econòmica brutal de la que no podrem sortir amb l’actual dèficit fiscal, dons aquest dèficit es com una bola immensa de ferro que tenim lligada al peu de la nostra economia.


Però tenim un problema greu, segons la mateixa enquesta de la UOC que afirma que l’ independentisme guanyaria, els votants del no ho fan per motius "emocionals". Per tant ni pujant-los el sou el doble aconseguirem convèncer-los.


Per tant no podrem guanyar cap referèndum (una cosa es una enquesta, i una altra es una decisió real) democràticament, perquè en els últims 30 anys hem fet malament els deures de mentalització emocional, nomes tenim dos camins, el militar, que mai hem volgut, i el legal de Dret Internacional, de reclamar la DEVOLUCIÓ de les nostres Constitucions (catalans), de les nostres Llibertats, dels nostres Furs (valencians), que es l’únic camí possible per a que ens tornin els calers, els nostres calers, perquè de mentres Espanya ens roba i no ens deixa surar.!


La DEVOLUCIÓ suposaria per als independentistes ser independents i per als autonomistes ser autònoms ( com de 1492 a 1714), tots contents però els calers a Catalunya. Tindríem el mateix rei. i que?. El mateix exèrcit cada cop menys castellà i cada cop mes europeu. i que? La mateixa moneda. quin problema tenim?


Tenint els calers ja farem la mentalització, impulsarem l'economia i la llengua i tot el que faci falta per en un futur deslligar-nos totalment d'Espanya, si es que abans no ho fa Europa reorganitzant el seu mapa.


Espanya ens roba, i nosaltres perdem el temps discutint el sexe dels àngels, i els àngels no existeixen.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Coses com aquestes volia dir en un post meu de fa poc 'cosa nostra'

Jordi Benplantat ha dit...

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2009/12/independentistes_miops_i_editorials_majoritaris_45066.php

Josep-Empordà ha dit...

Extraordinari.

Com extraordinari vaig trobar l'article de'n Francesc Marc-Alvaro a on vaig deixar aquest comentari:

"Magnific article. De fet, ja fa temps que penso que son els serveis secrets espanyols els que son al darrera de tots aquest que ens volen empenyre a saltar el mur justament ara que no tenim prou força per saltar-lo perqué ens fotem de morros contra ell. Son més llestos del que ens pensem i molts catalans, massa infantils per enfrontar-se al que ens hem d'enfrontar".

Potser m'equivoqui, però és el que penso.

Cesc. ha dit...

Molt bon post.

Tresinores ha dit...

Brillant. I molt dur. I molt cert.

Abate Marchena ha dit...

Hola soy Juan: He copiado tu ensayo sobre el expolio, lo he traducido al castellano y si crees que no lo debo de colgar, entras en mi blog y me lo dices.
Lo tendré colgado hasta el día del Juicio Final.