Els representants territorials de Reagrupament tanquen files amb Carretero
El president de l'associació va exposar les raons de la crisi del cap de setmana passat en una reunió. La reunió tinguda ahir al vespre a Sant Cugat, a la qual Joan Carretero havia convocat tots els representants territorials de Reagrupament, va servir per tancar la crisi oberta el cap de setmana passat per la dimissió de tretze membres de la junta directiva, que finalment no es va consumar. Els representants de les assemblees territorials van escoltar les explicacions de Carretero, per qui hi havia hagut una confrontació amb quatre membres de la junta. Aquests, segons el president de Reagrupament, havien començat a actuar per compte propi amb la idea de bastir estructures com les dels partits tradicionals amb la intenció d'assegurar-se un lloc a les llistes electorals.
Segons els presents a la reunió, la intervenció dels representants territorials va servir per donar suport a la junta i per demanar de fer la feina que ara s'imposa i tancar la crisi definitivament. Un reagrupat present a la reunió va dir a Carretero que el capità mai no havia d'abandonar la nau. Però Carretero va respondre que, aquesta nau 'era plena de dinamita'. A més a més, va recordar que Reagrupament s'havia format amb l'objectiu de promoure una candidatura a les pròximes eleccions parlamentàries, i que això implicava la possibilitat que ningú de l'associació no fos candidat d'aquesta candidatura; en unes altres paraules: Reagrupament no es va fundar amb el propòsit de ser un trampolí per a fer diputat ningú.
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada