REAGRUPAMENT, TANCAT PER REFORMES, DEMÀ TORNEM A OBRIR
"Aquets son els meus principis, si no us agraden, en tinc uns altres." ( Grouxo Marx )
M'espero a veure que diu en Joan aquesta nit, pero ara el "stalinisme naíf" del que jo parlava ha quedat retratat. I ni son tots els que son, ni son tots els que estan. Els suposats estalinistes d'ara tenien col.laboradors necessaris. ( Com deia el meu ideòleg Grouxo :"Pot semblar idiota i actuar com un idiota. Pero no es deixi enganyar. Es realment un idiota". )
Molts van dir a la reunió de dilluns a Sant Boi que "la gent del Pirineu, ja se sap, tenen rampells". Jo que vinc de mes amunt a la muntanya us dic que el mes sagrat per algú del Pirineu es la paraula donada.
Hem perdut la virginitat, i què us pensabeu? En un cap de setmana ha mort el "estalinisme" i el "naïf". I si no, que es preparin !
I ara, pit i collons.
PD:"Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils." Joan Sales (Barcelona 1912-1983)
Hola Benplantat: He colgado este escrito en Directe.cat y en El Singular. No tiene mucho fondo pero está escrito con prisas: Sobre el tema de la lengua paso sobre ASCUAS. Es más IMPORTANTE y grave para Catalunya, que NUNCA lo he tocado y creo que tendría que decir algo, pero no mucho. Un Estado tiene menos problemas con la lengua de sus habitante, que una NACIÓN. UN Estado puede tener varias lenguas y no desintegrarse porque a sus ciudadanos les unen intereses de gran calado ECONÓMICO y son vitales para su subsistencia como ser vivo. La lengua es una herramienta para comunicar ideas, deseos y pensamientos transmitidos entre los humanos. Tiene un COMPONENTE SENTIMENTAL ENORME para los individuos y cuesta mucho esfuerzo conocer sus reglas para conocerlo correctamente. Los movimientos masivos de seres humanos por la tierra en algunas épocas, han cambiado SIEMPRE, en algún modo-, la herramienta del lenguaje de los SEDENTARIOS. Entre el hegemonismo castellano y su FERREA VOLUNTAD de DOMINIO han hecho que en el siglo XX más de, -aproximadamente 3-4 millones de homínidos hayan llegado aquí, entre ellos el que esto escribe. Si el CINE se quiere reconducir con la lengua, tiene que ser impuesto y para eso el ESTADO tiene que resolver un conflicto. El CONFLICTO NO TIENE SOLUCIÓN. La Pérfida ESPANYA os ha metido un cáncer desde hace siglos.
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
1 comentari:
Hola Benplantat: He colgado este escrito en Directe.cat y en El Singular. No tiene mucho fondo pero está escrito con prisas:
Sobre el tema de la lengua paso sobre ASCUAS. Es más IMPORTANTE y grave para Catalunya, que NUNCA lo he tocado y creo que tendría que decir algo, pero no mucho.
Un Estado tiene menos problemas con la lengua de sus habitante, que una NACIÓN. UN Estado puede tener varias lenguas y no desintegrarse porque a sus ciudadanos les unen intereses de gran calado ECONÓMICO y son vitales para su subsistencia como ser vivo.
La lengua es una herramienta para comunicar ideas, deseos y pensamientos transmitidos entre los humanos. Tiene un COMPONENTE SENTIMENTAL ENORME para los individuos y cuesta mucho esfuerzo conocer sus reglas para conocerlo correctamente.
Los movimientos masivos de seres humanos por la tierra en algunas épocas, han cambiado SIEMPRE, en algún modo-, la herramienta del lenguaje de los SEDENTARIOS.
Entre el hegemonismo castellano y su FERREA VOLUNTAD de DOMINIO han hecho que en el siglo XX más de, -aproximadamente 3-4 millones de homínidos hayan llegado aquí, entre ellos el que esto escribe.
Si el CINE se quiere reconducir con la lengua, tiene que ser impuesto y para eso el ESTADO tiene que resolver un conflicto.
El CONFLICTO NO TIENE SOLUCIÓN.
La Pérfida ESPANYA os ha metido un cáncer desde hace siglos.
Publica un comentari a l'entrada